Un dia que feia molt de fred i vent a Alberta, Canadà, en Bob estava conduint a uns 100 kilòmetres per hora quan, de sobte, se li va punxar la roda esquerra del darrere de la seva furgoneta. Al principi no sabia què havia passat, i va decidir seguir conduint els cinc kilòmetres que quedaven per arribar a casa seva.

 En Bob va escriure una carta a la Sala de Regne dels Testimonis de Jehovà de la zona per explicar què va passar després: «Mentre continuava conduint, cinc joves que anaven en un cotxe es van posar al meu costat i van baixar la finestra per cridar la meva atenció. Em van fer saber que s’havia punxat la roda. Ens vam aturar a un cantó de l’autopista i es van oferir a canviar-me la roda. Ni tan sols sabia si tenia una roda de recanvi o un gat. Mentre esperava al costat de l’autopista assegut a la meva cadira de rodes, es van posar de quatre grapes sota la furgoneta i van trobar la roda de recanvi i el gat. Tot i que nevava i feia molt de fred, em van canviar la roda. Malgrat que anaven ben arreglats, ho van fer. Gràcies a això, vaig poder continuar el meu camí, perquè no ho podria haver fet sense ajuda».

 La carta continua: «Dono les gràcies als cinc joves que em van ajudar. Estaven per la zona perquè anaven a predicar el seu missatge a les cases dels veïns. Està clar que prediquen amb l’exemple, no només de paraula. Estic realment agraït perquè em van rescatar d’un llarg patiment. Qui m’anava a dir que trobaria aquests joves àngels a l’autopista aquell dia!».