«Us deixo la pau, us dono la meva pau. No us la dono com la dona el món. No deixeu que el vostre cor s’angoixi ni tingui por» (Joan 14:27, Traducció del Nou Món).

 «La pau us deixo, la meva pau us dono; no us la dono pas com el món la dóna. Que el vostre cor no estigui més torbat ni acovardit» (Joan 14:27, La Bíblia, Monjos de Montserrat).

 Amb aquestes afectuoses paraules, Jesús va tranquiŀlitzar els seus apòstols i els va fer veure que no calia que es preocupessin en excés quan passessin per problemes. Igual que Jesús, ells també podien mantenir la seva pau interior amb l’ajuda de Déu.

 Quina pau va deixar o va donar Jesús als seus apòstols? Jesús els va donar la seva pau, és a dir, la mateixa pau que ell tenia. Aquesta pau no era simplement l’absència de conflicte o de problemes (Joan 15:20; 16:33). Tot i que Jesús va ser tractat injustament i va acabar sent executat, tenia pau dins del seu cor i de la seva ment (Lluc 23:27, 28, 32-34; 1 Pere 2:23). Ell sentia pau interior perquè sabia que tenia l’amor i l’aprovació del seu Pare, Jehovà a (Mateu 3:16, 17).

 Jesús va donar pau als seus apòstols quan els va assegurar que tant ell com el seu Pare els estimaven i estaven contents amb ells (Joan 14:23; 15:9, 10; Romans 5:1). Aquesta pau, que es basava en la seva convicció que Jesús era el Fill de Déu, els va ajudar a estar tranquils i no tenir por (Joan 14:1). Encara que Jesús ja no estaria amb ells físicament, els va prometre que l’esperit sant de Déu els ajudaria i els donaria confiança i pau interior (Joan 14:25-27). Els seguidors de Jesús ara podrien fer front a qualsevol situació difícil amb valentia, ja que sabien que tenien l’aprovació i el suport de Jehovà (Hebreus 13:6).

 A l’època de Jesús, la gent se saludava desitjant-se pau (Mateu 10:12, 13). Amb tot, Jesús no tan sols va desitjar que els seus apòstols tinguessin pau, ell els va donar pau. La pau que Jesús els va donar és molt diferent de la pau que pot donar el món. b El món pot fer que les persones sentin un cert grau de pau mitjançant els amics, les riqueses, la fama o la posició social. Però la pau de Jesús no depèn de factors externs; és una pau interior permanent.

 Jesús va dir aquestes paraules als seus apòstols fidels la nit abans de morir. Aquella nit els va dir que aviat se n’aniria (Joan 13:33, 36). Això va fer que els apòstols se sentissin molt tristos (Joan 16:6). Per això Jesús els va donar motius perquè no patíssin un cop ell hagués marxat.

 Les paraules de Jesús també ens poden animar als cristians de l’actualitat. Nosaltres també podem tenir pau (2 Tessalonicencs 3:16). Quan ens fem deixebles de Jesús aprenem que, tant ell com el seu Pare, Jehovà, ens estimen i estan contents amb nosaltres (Colossencs 3:15; 1 Joan 4:16). Com que Déu està de part nostra, no tenim motius per estar angoixats excessivament (Salm 118:6; Filipencs 4:6, 7; 2 Pere 1:2).

 Mira el següent vídeo per veure un resum del llibre de Joan.