Va utilitzar Déu l’evolució per crear les diferents formes de vida?
La Bíblia respon
No. La Bíblia afirma clarament que Déu va crear tant els humans com els animals i la vegetació «segons la seva mena» a (Gènesi 1:12, 21, 25, 27; Apocalipsi 4:11). Diu que tota la família humana prové d’Adam i Eva, els nostres primers pares (Gènesi 3:20; 4:1). El relat bíblic no és compatible amb la teoria que sosté que Déu va utilitzar l’evolució per crear les diferents formes de vida. Aquesta teoria se sol conèixer com l’evolució teista. D’altra banda, la Bíblia no contradiu les observacions científiques que afirmen que s’han trobat variacions dintre de cada forma de vida. b
Va utilitzar Déu l’evolució?
El terme «evolució teista» fa referència a un gran ventall d’idees. Segons l’Encyclopædia Britannica, aquest terme promou la idea que «la selecció natural és un dels mecanismes amb els que Déu controla el món natural».
L’evolució teista pot incloure també les següents idees:
Tots els organismes vius provenen d’avantpassats comuns que van viure fa molt de temps.
Una forma de vida pot evolucionar en una altra totalment diferent. A aquest concepte se’l sol conèixer com a macroevolució.
Déu és, d’alguna manera, el responsable d’aquests processos.
És l’evolució compatible amb la Bíblia?
L’evolució teista afirma que el relat bíblic de la creació que es troba a Gènesi no és del tot exacte. No obstant, Jesús va parlar del relat de Gènesi com un fet històric (Gènesi 1:26, 27; 2:18-24; Mateu 19:4-6). La Bíblia diu que abans de venir a la terra, Jesús vivia al cel amb Déu i que va ajudar-lo a crear «totes les coses» (Joan 1:3). Per tant, la idea que Déu utilitzés l’evolució per crear diferents formes de vida és incompatible amb el que ensenya la Bíblia.
És prova de l’evolució la capacitat que tenen les plantes i els animals d’adaptar-se al seu entorn?
La Bíblia no explica quantes variacions es poden donar dintre d’una mateixa forma de vida. I tampoc contradiu el fet que les diferents plantes i animals que Déu ha creat puguin variar o adaptar-se al seu entorn a mesura que es reprodueixen. Tot i que alguns veuen aquesta capacitat d’adaptació com un tipus d’evolució, la realitat és que aquesta no provoca la creació de cap nova forma de vida.
a Algunes traduccions de la Bíblia fan servir la paraula «mena», que té un significat molt més ampli que la paraula «espècie» utilitzada pels científics. Normalment, el que els científics decideixen anomenar evolució d’una nova espècie, és simplement una variació dintre d’una mateixa «mena», paraula que precisament s’utilitza al relat de Gènesi.
b A aquest concepte sovint se’l coneix com a microevolució.