Moltes persones que han estat a punt de morir diuen que recorden haver-se separat del seu cos o haver vist una llum brillant o un lloc molt bonic. El llibre Recollections of Death explica que «algunes persones consideren aquestes experiències com una visió privilegiada de l’existència d’un altre món». Encara que la Bíblia no parla d’aquests tipus d’experiències properes a la mort, explica una veritat fonamental que demostra que no són visions d’una altra vida.

 Els morts no són conscients de res.

La Bíblia diu que «els morts no saben res» (Eclesiastès 9:5, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society). Quan morim, no passem a un altre tipus d’existència, sinó simplement deixem d’existir. L’ensenyança de l’ànima immortal que segueix vivint fora del cos després de la mort no prové de la Bíblia (Ezequiel 18:4). Per això, els records d’una experiència propera a la mort no poden ser visions del cel, de l’infern o del més enllà.

 Va explicar Llàtzer alguna cosa sobre el més enllà?

El registre bíblic explica que Llàtzer va morir i que Jesús el va ressuscitar quatre dies més tard (Joan 11:38-44). Si Llàtzer hagués estat gaudint d’una vida en el més enllà, hauria estat cruel que Jesús l’hagués fet tornar a viure a la terra. Però la Bíblia no explica que Llàtzer digués res d’haver estat en el més enllà. Segurament si hagués tingut alguna experiència després de la mort, l’hauria explicat. Per aclarir-ho, Jesús va dir que Llàtzer estava dormint, volent dir que estava mort i que no era conscient de res (Joan 11:11-14).