El 28 de setembre de 2021, es compliran 75 anys del primer congrés nacional a Romania. Es va celebrar a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, i durant un temps de molta persecució. Encara que alguns opositors van intentar aturar-lo, el congrés va ser tot un èxit.

Aquest congrés es va celebrar durant els dies 28 i 29 de setembre de 1946 a l’Arenele Romane de Bucarest. Els germans romanesos van llogar un tren per transportar alguns delegats al congrés. Però els clergues ortodoxos, que eren molt influents, van fer tot el possible perquè el tren fes moltes més parades de les que hi havia previstes, i d’aquesta manera endarrerir la seva arribada.

Un dia abans del congrés, el divendres vora les 9 del matí, alguns germans que ja estaven a la ciutat van començar a ajuntar-se a l’estació per donar la benvinguda als delegats. Aquests havien d’arribar a les 10 del matí, però el tren no va arribar a aquesta hora. Amb tot, els germans no es van desanimar i van estar esperant amb paciència fins que va arribar el tren a les 6 de la tarda.

Per culpa de la guerra, s’havien destruït milers de cases i hi havia molts pocs llocs on dormir. Uns germans, per exemple, van comprar palla i la van escampar al terreny d’un germà que vivia prop del lloc on se celebrava el congrés. Com que feia tan bon temps, les famílies van poder dormir ben còmodes sota les estrelles.

El dissabte al matí, van assistir al congrés unes 3.400 persones. Durant el programa es va explicar que La Torre de Guaita es tornaria a publicar en romanès i hongarès dues vegades al mes. També es van repartir a tots els assistents uns 1.000 exemplars de la primera edició. Durant un temps, la revista va incloure articles d’estudi addicionals perquè els germans es poguessin posar al dia amb la informació que no havien rebut durant la guerra.

El diumenge van venir molts més assistents per escoltar el discurs públic, i el total d’assistència va ser d’unes 15.000 persones. Entre els assistents hi havia funcionaris del govern romanès, policies i sacerdots ortodoxes amb les seves vestimentes. Els germans es van assabentar que el clergat havia coŀlocat bidons de gasolina a prop del recinte del congrés perquè explotessin durant el programa. Amb tot, van treballar braç a braç amb les autoritats i gràcies a això van poder desbaratar els seus plans.

Durant el programa, un dels sacerdots va intentar pujar a la plataforma però els germans li van impedir fer-ho. Un germà va dir al sacerdot: «No cal que un sacerdot ortodox parli en aquest congrés. Però et convidem a seure i escoltar». Així que el sacerdot no ho va tornar a intentar més. Més tard, el fiscal general de Romania va felicitar els germans per l’exceŀlent organització del congrés.

El germà Vasile Sabadâş, que ara té 96 anys i que va presenciar aquell congrés, va explicar que tot i les amenaces, els nostres germans no es van deixar intimidar. Ell diu: «No recordo que hi hagués ni gota de por. La por no era un problema, ja que els germans estaven acostumats que se’ls perseguís. Mai es van espantar».

El Vasile va continuar explicant que el congrés va servir per enfortir la unitat del poble de Jehovà a Romania. Molts havien estudiat la Bíblia i s’havien batejat durant la Segona Guerra Mundial, i com que eren nous a la veritat, tenien diferents opinions sobre la guerra. Però després del congrés, el Vasile va dir: «El germans estaven units, contents i feliços. M’hagués encantat que el congrés no hagués acabat mai. Va ser molt dur acomiadar-se dels germans».

A dia d’avui, els nostres germans a Romania ja poden adorar Jehovà sense que se’ls persegueixi. El 2020, hi havia més de 39.000 testimonis de Jehovà, i el 2021, van assistir al Memorial de la mort de Crist més de 100.000 persones. Tot un rècord en aquest país!

Els nostres germans de Romania han superat qualsevol obstacle per poder-se reunir. La seva determinació és un gran exemple per a tots. Agraïm Jehovà que beneís i protegís el seu poble durant aquell inoblidable congrés (Hebreus 10:24, 25).