El mes de març de 2022 es compleixen 75 anys des que els testimonis de Jehovà van rebre reconeixement legal a Nova Zelanda. El 7 de març de 1947, els germans Nathan Knorr, Milton Henschel i Charles Clayton, el primer missioner de l’Escola de Galaad que va anar a aquell país, van visitar el Parlament de Nova Zelanda. Allà els funcionaris del govern els van entregar els documents que garantien el reconeixement legal als testimonis de Jehovà. Actualment, hi ha 14.500 publicadors que continuen predicant amb entusiasme.

El 1898 les persones de Nova Zelanda van escoltar el missatge del Regne per primera vegada. Des d’aquell moment el nombre de publicadors va anar augmentant. A l’església catòlica no li va agradar gens que les nostres publicacions ensenyessin la veritat sobre la Bíblia, així que van començar a promoure odi cap a nosaltres. El 24 d’octubre de 1940 el govern va prohibir la nostra activitat. Però, el 8 de maig de 1941 el Parlament va modificar la prohibició i va permetre que els germans poguessin reunir-se i predicar. Ara bé, no se’ls permetia utilitzar les nostres publicacions, tan sols la Bíblia. El 29 de març de 1945, el govern va aixecar la prohibició i el nombre de publicadors va començar a augmentar de nou. Només en dos anys, el nombre de publicadors va créixer un 40 per cent i es va arribar a un nou màxim de 659 publicadors.

El 1947 el germà Knorr va fer un viatge per tot el món per promoure l’obra del Regne, i un dels països que va visitar va ser Nova Zelanda. Va ser durant aquest viatge que va anar al Parlament.

Després de rebre el reconeixement legal es va formar una sucursal per organitzar millor la predicació. El germà Robert Lazenby va ser el primer servent de sucursal.

Temps més tard el germà Knorr va escriure un informe sobre Nova Zelanda i, parlant sobre la nova sucursal, va dir: «Tothom estava decidit a fer tot el que calgués per donar suport a la sucursal i a seguir la seva guia».

El 8 i el 9 de març de 1947, els germans Knorr i Henschel van donar una conferència en un congrés especial que es va fer a l’Ajuntament de Wellington. La sessió de la tarda es va realitzar en una escola tècnica que estava a prop. Hi van assistir uns 500 germans i germanes.

La germana Beryl Todd, que en aquell moment tenia 17 anys, recorda: «Mai havia estat en un congrés tan gran i va ser molt emocionant que vingués el germà Knorr». Aquell dia, en una piscina pública de la zona, es va batejar el germà Clyde Canty, que més tard va servir com a coordinador de la sucursal de Nova Zelanda.

El 10 de març de 1947, es van reunir 300 persones a Auckland per escoltar els discursos dels germans Knorr, Henschel i Lazenby. El germà Knorr va fer el següent comentari sobre el creixement de l’obra a Nova Zelanda: «Estic segur que l’obra no deixarà d’augmentar. Aquest país té molt potencial!».

El germà Knorr tenia tota la raó! Durant els següents vuit anys, el nombre de publicadors va augmentar un 18 per cent de mitjana. El 1955 hi havia 2.519 publicadors i el 1989 ja n’eren 10.000.

Estem molt contents que Jehovà hagi ajudat els nostres germans a «establir legalment les bones notícies» a Nova Zelanda (Filipencs 1:7).