Fa un segle, milions de joves van deixar la seguretat de casa seva i se’n van anar a la guerra entusiasmats, enduts pel fervor patriòtic. «Estic molt content i emocionat pels dies tan meravellosos que ens esperen», va escriure un voluntari nord-americà el 1914.

Però el seu entusiasme aviat es va convertir en amargor. Ningú no va preveure que aquells enormes exèrcits quedarien atrapats durant anys als camps de batalla de Bèlgica i França. Aleshores la gent va anomenar aquella guerra la Gran Guerra. Avui dia, es coneix com la Primera Guerra Mundial.

Sens dubte, la primera guerra mundial va ser gran pel que fa a les baixes causades; es calcula que va provocar deu milions de morts i que vint milions de persones hi van ser mutilades. A més, va ser el resultat de grans errors. Els polítics europeus no van saber com evitar que les tensions internacionals s’intensifiquessin i culminessin en un conflicte mundial. Ara bé, potser el fet més important és que la Gran Guerra va deixar grans cicatrius: va canviar el món de maneres que encara ens afecten.

La primera guerra mundial va ser conseqüència de diversos errors de càlcul. El llibre La caída de las dinastías: el colapso del viejo orden, 1905-1922 explica que els líders europeus van actuar com una «generació de somnàmbuls que van ensopegar i es van precipitar a la fatalitat de manera inconscient aquell idíl·lic estiu de 1914».

Setmanes després de l’assassinat d’un arxiduc austríac, les principals potències europees es van sumir en una guerra que no volien. Poc després de començar les hostilitats, li van preguntar al canceller alemany: «Com hem arribat a aquest punt?». Ell va contestar trist: «Tant de bo ho sabés».

Els líders que van prendre les fatídiques decisions que van portar a la guerra no tenien ni idea de les conseqüències. Però els soldats a les trinxeres aviat es van adonar de la realitat. Van descobrir que els governants els havien fallat, els clergues els havien enganyat i els generals els havien traït. Com?

Els governants van prometre que la guerra faria possible un món nou i millor. El canceller alemany va proclamar: «Estem lluitant pels fruits del nostre treball pacífic, per l’herència d’un gran passat i pel nostre futur». El president nord-americà Woodrow Wilson va ajudar a encunyar l’encoratjador lema que la guerra ‘faria el món segur per a la democràcia’. I a Gran Bretanya, la gent creia que seria «una guerra per posar fi a les guerres». Tots es van equivocar.

Els clergues van donar suport a la guerra de manera entusiasta. «Els qui en teoria havien d’ensenyar la Paraula de Déu van animar les persones a anar a la guerra. La guerra total va significar odi total», diu The Columbia History of the World. I els clergues van atiar les flames de l’odi en lloc d’apagar-les. La Historia del cristianismo indica: «Els clergues no van poder, i la majoria no va voler, posar la fe cristiana abans que la nacionalitat. Molts van triar el camí fàcil i van equiparar el cristianisme amb el patriotisme. Es va incitar els soldats de totes les confessions cristianes a matar-se mútuament en nom del seu Salvador».

Els generals van prometre una victòria ràpida i fàcil, però no va ser així. En poc temps, ambdós bàndols van arribar a un esgotador cul-de-sac. Tot seguit, milions de soldats es van enfrontar amb el que un historiador ha descrit com «probablement el calvari a gran escala més cruel que la carn i l’esperit de l’home han suportat». Malgrat les terribles pèrdues, els generals continuaven enviant els seus homes contra xarxes de filferro espinós i ràfegues de metralladores. No sorprèn que es generalitzessin els motins.

Com va afectar a la societat la primera guerra mundial? Una obra històrica cita les paraules d’un veterà: «La guerra [...] va destrossar la ment i el caràcter de tota una generació». De fet, com a conseqüència, van desaparèixer imperis sencers. Aquell tràgic conflicte va ser el preludi del segle més sagnant de la història, en què les revoltes i les vagues van estar a l’ordre del dia.

Com és que la guerra va capgirar el món? Va ser només un accident colossal? Afecten les respostes el nostre futur?