«No hem arribat a un consens sobre si Déu té nom propi o no, i si en té, quin seria» (Theological Studies, David Cunningham, professor d’universitat).

Déu va dir: «Jo sóc Jahvè, aquest és el meu nom» (Isaïes 42:8). Jahvè, o Jehovà, és un nom hebreu que significa «Ell fa que s’esdevingui».

Jehovà desitja que utilitzem el seu nom. La Bíblia diu: «Crideu-lo pel nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes, recordeu que el seu nom és sublim!» (Isaïes 12:4).

Jesús va utilitzar el nom de Déu. Per exemple, en una oració li va dir a Jehovà: «Els he fet conèixer [als deixebles de Jesús] el vostre nom, i els el faré conèixer encara». Per què va fer conèixer el nom diví als seus deixebles? Ell mateix va dir: «Perquè l’amor amb què vós [Déu] m’heu estimat a mi estigui en ells, i jo, en ells» (Joan 17:26).

El teòleg Walter Lowrie va escriure: «Un home que no coneix Déu pel seu nom, realment no el coneix. Si creu que és només una força impersonal no el pot estimar».

El Victor anava cada setmana a l’església, però no sentia que conegués Déu de debò. Ell explica: «Un dia vaig aprendre que el nom de Déu és Jehovà, i per a mi va ser com si em presentessin a Déu per primer cop. Per fi vaig conèixer el Déu del qual havia sentit tant a parlar. Vaig arribar a veure Déu com una persona real i vaig poder cultivar una amistat amb ell».

Jehovà, per la seva part, s’apropa a les persones que utilitzen el seu nom. Ell promet als qui «respecten el seu nom» que ‘serà indulgent amb ells, com és indulgent un home amb el fill que el serveix’ (Malaquies 3:16, 17). A més, la Bíblia diu que Déu recompensarà els qui el criden pel seu nom: «Tothom qui invocarà el nom del Senyor se salvarà» (Romans 10:13).