Els jueus enterraven els morts poc després de morir, sovint el mateix dia. Hi havia dues raons per les quals els funerals es preparaven amb tanta rapidesa. La primera és que el calorós clima de l’Orient Mitjà feia que els cossos es descomponguessin amb rapidesa. La segona és que, segons el costum de l’època, deixar un cadàver sense enterrar durant dies deshonrava el difunt i la seva família.

Els Evangelis i el llibre de Fets registren, com a mínim, quatre enterraments que es van celebrar el mateix dia que van morir (Mateu 27:57-60; Actes [Fets] 5:5-10; 7:60–8:2). Segles abans, mentre Jacob i la seva família estaven de viatge, va morir la seva estimada dona Raquel. Ara bé, en lloc de portar-la cap al sepulcre familiar, Jacob la va enterrar en un sepulcre ‘al camí de [...] Bet-Léhem’ (Gènesi 35:19, 20, 27-29).

Els relats bíblics sobre els preparatius funeraris demostren que els jueus tenien molta cura quan preparaven els morts per a l’enterrament. Els familiars i amics netejaven el cos del difunt, el fregaven amb espècies i oli refinat i, finalment, l’embolicaven amb teles (Joan 19:39, 40; Actes 9:36-41). Els veïns i altres persones donaven el seu condol i consolaven la família (Marc 5:38, 39).

Arreu d’Israel, moltes famílies jueves enterraven els seus difunts en coves o tombes excavades a la roca, tal com es va fer amb els patriarques de l’antiguitat. Abraham, Sara, Isaac i Jacob, entre d’altres, van ser enterrats a la cova de Macpelà, a prop d’Hebron (Gènesi 23:19; 25:8, 9; 49:29-31; 50:13).

Jesús va ser enterrat a una tomba tallada a la roca (Marc 15:46). Normalment, aquests sepulcres tenien una entrada estreta i al seu interior hi havia diversos nínxols, concavitats en forma de prestatges excavats a la roca, on es dipositaven els familiars difunts. Després que el cos s’havia descompost, es recollien els ossos i es posaven dins d’una caixa de pedra coneguda com ossera, tal com s’acostumava a fer en temps de Jesús. Així, la família tenia més espai per als següents enterraments.

La Llei mosaica estipulava que no es podien fer preparatius funeraris durant el sàbat. Com que Jesús va morir unes tres hores abans de començar el dissabte, Josep d’Arimatea i d’altres el van enterrar sense poder acabar els preparatius funeraris (Lluc 23:50-56). Així doncs, per poder acabar-los, alguns dels seus amics van anar a la tomba el diumenge (Marc 16:1; Lluc 24:1).