Et pots refiar de la primera impressió?

UN METGE, assegut còmodament a la seva sala d’estar, mirava un programa d’entrevistes a la televisió on el convidat era un ministre del govern d’Irlanda. A l’observar amb detall la cara del ministre, hi va notar alguna cosa que era indici d’un tumor. Li va aconsellar que es fes una revisió de seguida.

El diagnòstic va confirmar que la sospita era del tot certa. El doctor tenia el que a vegades s’anomena ull clínic, és a dir, l’aptitud d’apreciar exactament les malalties del pacient simplement fent-li una ullada. Ara bé, algunes persones pensen que també tenen un «ull clínic» que els permet saber si una persona és de fiar, o per avaluar-ne la personalitat i el caràcter.

En el transcurs dels segles, alguns investigadors han intentat trobar una explicació científica al fet de poder esbrinar el caràcter d’algú a través de la seva aparença física. L’anomenen fisiognomonia, terme que l’Encyclopædia Britannica defineix com a «pseudociència que suposadament permet descobrir el trets de la personalitat mitjançant les característiques facials o a través de l’estructura i forma corporal». Al segle XIX, alguns antropòlegs com ara Francis Galton, cosí de Charles Darwin, i criminòlegs com ara Cesare Lombroso, d’Itàlia, van proposar teories i tècniques similars. Amb el pas del temps moltes d’aquestes tècniques han caigut en l’oblit.

Tot i això, moltes persones creuen que poden fer un judici correcte d’algú simplement observant el seu aspecte. Per tant, et pots refiar d’una primera impressió?

Jutjar per les aparences

En el llibre bíblic de primer de Samuel trobem un clar exemple de jutjar per les aparences. Jehovà Déu va enviar el profeta Samuel a ungir, com a futur rei d’Israel, un membre de la casa de Jesè. El relat explica: «Quan [els fills de Jesè] van arribar, [Samuel] es va mirar Eliab i pensà: “Segur que Jahvè té al davant el seu ungit”. Però Jahvè va dir a Samuel: “No et fixis en el seu aspecte ni en la seva estatura, perquè l’he descartat; Déu no té en compte el mateix que l’home. L’home mira l’exterior, i Jahvè té en compte el cor”». Va passar el mateix amb sis fills més de Jesè. Al final, en contra del que Jesè i el profeta havien pensat, Déu va escollir com a futur rei el vuitè fill, David, un noiet que ningú havia pensat ni tan sols a cridar-lo (1 Samuel 16:6-12).

Avui dia, les coses no han canviat gaire. Fa pocs anys, a Alemanya, un professor de criminologia va fer una prova en la que participaven cinc-cents estudiants de dret. A més, hi havia dotze «convidats» anònims: el cap de la policia local i el fiscal local, el tècnic en relacions públiques i el tresorer de la universitat, alguns advocats i oficials de l’administració de justícia, i tres criminals convictes. Es va demanar als estudiants que determinessin no només la professió de cadascun dels convidats, sinó també qui havia estat empresonat i per quin delicte. Havien d’esbrinar tot això tan sols basant-se en les aparences i les aficions que afirmaven tenir.

Quins van ser els resultats? D’una banda, aproximadament el 75% dels estudiants va identificar correctament els tres criminals. Però, d’altra banda, una mitjana del 60% d’estudiants també va identificar com a infractors de la llei els altres nou convidats, que no tenien antecedents criminals. De cada 7 estudiants, 1 va arribar a la conclusió que el  fiscal era un traficant de drogues en potència, i 1 de cada 3 pensava que el cap de policia era un lladre! Certament, les conclusions basades en les aparences poden estar molt lluny de la realitat. Per què?

Les aparences poden enganyar

Quan veiem una persona per primera vegada tendim a formar-nos una opinió d’ella en funció de les nostres vivències. Som propensos a generalitzar i avaluar la personalitat dels altres basant-nos en estereotips. No només ens solem fixar en l’aparença física, sinó també en la seva nacionalitat, ètnia, religió o nivell social.

Si l’opinió que ens hem format de la persona resulta exacta, ens sentim orgullosos d’haver encertat i ens creiem encara més aptes per seguir jutjant per les aparences. Per contra, com reaccionem quan ens adonem que hem arribat a una conclusió del tot equivocada? Si som honestos, rebutjarem les opinions preconcebudes i ens fixarem en els fets. Si no actuem així, podem fer molt mal als altres o fins i tot perjudicar-los seriosament. Tot això com a conseqüència de ser orgullosos al pensar que la nostra capacitat de jutjar és superior.

Jutjar per les aparences pot ser nociu pel qui és jutjat, però també pel qui jutja. Per exemple, molts jueus del segle primer ni tan sols es van plantejar que Jesús pogués ser el Messies promès. Per quin motiu? Perquè es van basar en l’aparença i, per això, l’únic que veien era el fill d’un fuster de la zona. Tot i que les paraules sàvies i els miracles de Jesús els deixaven bocabadats, no acceptaven que Jesús pogués ser més del que ells ja havien decidit a causa de les seves idees preconcebudes. Aquella actitud va fer que Jesús digués: «Cap profeta no és deshonorat sinó a la seva pàtria i a casa seva». Per això, es va centrar a predicar a altres persones (Mateu 13:54-58).

Aquells jueus pertanyien a una nació que havia estat esperant el Messies durant segles. I quan per fi va arribar, van permetre que les seves primeres impressions els impedissin reconèixer el Messies. Això els va portar a perdre el favor de Déu (Mateu 23:37-39). Els deixebles de Jesús van ser objecte de prejudicis semblants. Molta gent senzillament no podia creure que un petit grup de simples pescadors, menyspreat per la classe culta i pels líders de la religió predominant, tingués res important a dir. Aquells que es van refiar de les aparences van perdre la magnífica oportunitat de ser seguidors del Fill de Déu (Joan 1:10-12).

 Alguns van canviar de parer

Alguns contemporanis de Jesús van ser prou humils per canviar de manera de pensar davant l’evidència (Joan 7:45-52). Entre ells hi havia alguns familiars de Jesús que en un principi no s’havien pres seriosament la possibilitat que un parent seu fos el Messies (Joan 7:5). Però és digne d’elogi que, amb el temps, canviessin de parer i posessin fe en ell (Actes [Fets] 1:14; 1 Corintis 9:5; Gàlates 1:19). De la mateixa manera, anys després, alguns representats de la comunitat jueva de Roma van preferir escoltar l’apòstol Pau en persona en lloc de confiar en rumors que els enemics del cristianisme havien divulgat. Després d’escoltar-lo, alguns es van fer creients (Actes 28:22-24).

Actualment, moltes persones tenen una opinió desfavorable dels Testimonis de Jehovà. Per què? En la majoria dels casos no és perquè hagin examinat els fets ni hagin demostrat que les creences i pràctiques dels Testimonis no estan basades en la Bíblia. Senzillament, no poden creure que els Testimonis de Jehovà puguin tenir la veritat en matèria religiosa. Tal com hem vist, aquest és exactament el mateix punt de vista que molta gent del segle primer tenia sobre els cristians.

Per què no hauria de sorprendre el fet de sentir comentaris desfavorables o denigrants contra aquells que s’esforcen a seguir l’exemple de Jesús? Perquè Jesús va advertir als seus autèntics seguidors: «Tothom us odiarà per causa del meu nom». Però també els va animar al dir que «el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà» (Mateu 10:22, BCI).

Els Testimonis de Jehovà de l’actualitat, en obediència al manament de Jesús, s’esforcen de valent per portar la bona nova del Regne de Déu a persones d’arreu del món (Mateu 28:19, 20). Els qui rebutgen escoltar aquest missatge s’arrisquen a perdre l’oportunitat de viure per sempre (Joan 17:3). Així doncs, pregunta’t: «Em deixaré portar tan sols per les aparences i les idees preconcebudes? O estaré disposat a examinar els fets amb una ment oberta?». Recorda que les aparences poden enganyar i les impressions poden ser equivocades, però analitzar els fets objectivament i sense prejudicis et pot sorprendre gratament (Actes 17:10-12).

[Il·lustració de la pàgina 27]

Guiar-se per la primera impressió va fer que molts jueus rebutgessin Jesús com a Messies

[Il·lustració de la pàgina 28]

L’opinió que tens dels Testimonis de Jehovà, està basada en impressions o en fets?