1, 2. (a) Què hem de fer per aconseguir la vida eterna? (b) Què ens pot ajudar a no abandonar el camí que ens porta a la salvació?

EL DIA que ens vam fer deixebles de Crist vam emprendre un viatge que ens pot portar a la vida eterna, ja sigui al cel o a la Terra. Referent a això, Jesús va dir: «El qui perseverarà fins a la fi, aquest serà salvat» (Mt. 24:13). Si volem arribar al final del viatge, ens hem de mantenir fidels a Déu fins «a la fi» de la nostra vida actual o d’aquest ordre de coses. Però hem d’anar amb compte que aquest món no ens distregui o faci que ens perdem (1 Jn. 2:15-17). Com ho aconseguirem?

² Jesús ens va indicar el camí a seguir. Per poder conèixer millor el nostre Exemple, hem d’estudiar a la Bíblia quin camí va seguir ell, i així l’arribarem a estimar i posarem fe en ell (llegeix 1 Pere 1:8, 9). Recorda que l’apòstol Pere va dir que Jesús ens va posar l’exemple perquè seguim els seus passos de ben a prop (1 Pe. 2:21). Si ho fem, podrem aconseguir el que tant  desitgem: la salvació. * A l’article anterior vam analitzar com podem imitar Jesús sent humils i tendres, i en aquest veurem com seguir els seus passos sent valents i discernidors.

3. Què és el valor, i com el podem aconseguir?

³ El valor és una classe de confiança que ens pot enfortir i ajudar a aguantar. Alguns diccionaris defineixen ser valent com «aguantar quan hi ha adversitats», «defensar el que és correcte» i «afrontar els sofriments amb dignitat o fe». De fet, el valor està relacionat amb el temor, l’esperança i l’amor. Per què? Perquè el temor de Déu ens dóna el valor per no tenir-li por a l’home (1 Sam. 11:7; Prov. 29:25). Perquè la veritable esperança ens ajuda a veure més enllà de les proves i a afrontar el futur amb confiança (Sl. 27:14). I perquè l’amor desinteressat ens motiva a ser valents fins i tot quan estem en perill (Jn. 15:13). Si volem aconseguir aquest valor, hem de confiar en Jehovà i seguir els passos del seu Fill (Sl. 28:7).

4. Com va demostrar Jesús que era valent al parlar amb els «mestres»? (Mira la imatge del principi.)

⁴ Quan Jesús tenia dotze anys va defensar amb valentia el correcte. Fixa’t què va passar quan era al «temple, assegut enmig dels mestres» (llegeix Lluc 2:41-47). Aquells mestres no només eren experts en la Llei, sinó que també coneixien molt bé les tradicions jueves que restaven autoritat a la Llei. Però allò no va intimidar el jove Jesús, i per això no es va quedar callat. Al contrari, la Bíblia indica que estava «fent-los preguntes». És evident que Jesús no els va preguntar les coses típiques d’un nen que vol saber més, sinó preguntes que els feien reflexionar i que van provocar que aquells mestres s’asseguessin a escoltar-lo. I si els mestres van intentar confondre Jesús amb preguntes controvertides, no ho van aconseguir. De fet, tots els qui l’escoltaven «restaven admirats del seu enteniment i de les seves respostes», les quals, sens dubte, defensaven la veritat de la Paraula de Déu.

5. De quines maneres va demostrar valor Jesús durant el seu ministeri?

⁵ Jesús va demostrar valor de diverses maneres durant el seu ministeri a la Terra. Va denunciar amb valentia els líders religiosos que enganyaven la gent amb ensenyances falses (Mt. 23:13-36). No es va deixar contaminar per la influència d’aquest món (Jn. 16:33). No va deixar de predicar malgrat l’oposició (Jn. 5:15-18; 7:14). I en dues ocasions no va tenir por de netejar el temple i fer fora els qui embrutaven l’adoració verdadera (Mt. 21:12, 13; Jn. 2:14-17).

6. Com va demostrar valentia Jesús l’últim dia de la seva vida a la Terra?

⁶ Examinar la manera com Jesús va actuar quan va passar per moments difícils pot enfortir molt la nostra fe. Pensa en el valor que va demostrar l’últim dia que va viure a la Terra. Tot i que era conscient del que la traïció de Judes posaria en marxa, durant la Pasqua li va dir: «El que fas, fes-ho de pressa» (Jn. 13:21-27). A Getsemaní, Jesús es va identificar sense por quan els soldats el van anar a arrestar. I, malgrat que la seva vida perillava, va parlar a favor dels seus deixebles per protegir-los (Jn. 18:1-8). Quan el van interrogar davant del Sanedrí, va afirmar amb valentia que ell era el Crist i el Fill de Déu, i això que sabia que el gran sacerdot buscava l’excusa  perfecta per assassinar-lo! (Mc. 14:60-65.) Finalment, Jesús es va mantenir fidel fins a la mort en un pal de turment. Abans de fer l’última exhalació, va poder dir triomfant: «S’ha complert!» (Jn. 19:28-30).

7. Jove, com et sents al portar el nom de Jehovà, i com pots demostrar valor?

⁷ Com podem ser valents com Jesús? A l’escola. Si encara vas a l’escola, pots demostrar que ets valent identificant-te com a testimoni de Jehovà, encara que això suposi que els teus companys o altres persones es burlin de tu. Si ho fas, demostraràs que estàs orgullós de portar el nom de Jehovà (llegeix Salm 86:12). Potser t’ensenyen que l’evolució és un fet real, i volen que tu també hi creguis. Però tens raons sòlides per confiar que el que la Bíblia ensenya sobre la creació és la veritat. Per poder donar respostes convincents als qui de debò vulguin saber per què creus el que creus, pots fer servir el fullet L’origen de la vida (1 Pe. 3:15). Al defensar la veritat de la Bíblia amb valor et sentiràs feliç!

8. Per què hem de predicar amb valor?

⁸ A la predicació. Com que som cristians verdaders, hem de continuar predicant amb valentia i confiar en Jehovà (Fe. 14:3). Quines raons ens motiven a predicar amb valor? Primer, sabem que el que ensenyem és la veritat perquè està basat en la Bíblia (Jn. 17:17). Segon, reconeixem que «som col·laboradors de Déu» i que tenim l’ajuda de l’esperit sant (1 Cor. 3:9; Fe. 4:31). I tercer, entenem que al predicar amb entusiasme estem demostrant que estimem Jehovà i les persones del territori (Mt. 22:37-39). Ser valents farà que no ens quedem callats, sinó que estiguem decidits a desemmascarar les mentides que les religions han fet servir per amagar la veritat a la gent (2 Cor. 4:4). I el valor també ens ajudarà a seguir predicant malgrat l’apatia, les burles o l’oposició (1 Tes. 2:1, 2).

9. Com podem demostrar valor quan patim?

⁹ Quan patim. Confiar en Jehovà ens proporciona la fe i el valor que necessitem per afrontar els moments difícils. Per exemple, és cert que ens posem molt tristos quan es mor algú que estimem, però no perdem l’esperança. Al contrari, ens apropem al «Déu de tota consolació» perquè ens doni les forces necessàries per suportar el dolor (2 Cor. 1:3, 4; 1 Tes. 4:13). També és cert que ho passem molt malament quan tenim una malaltia greu o hem tingut un accident, però això no fa que transigim. Rebutgem qualsevol tractament que sigui contrari als principis bíblics (Fe. 15:28, 29). I si estem deprimits, potser sentim que «el cor ens condemna». Però com que confiem en el Déu que «és a prop dels que tenen el cor trencat», no ens donem per vençuts (1 Jn. 3:19, 20; Sl. 34:18). *

10. (a) Què és el discerniment? (b) Com parla i actua un cristià discernidor?

¹⁰ Ser discernidor és tenir bon seny; és saber diferenciar el que està bé del que està malament i escollir el camí correcte (Heb. 5:14). El discerniment també s’ha definit com «l’habilitat de prendre bones decisions en assumptes espirituals». Un cristià discernidor parla i actua com agrada a Déu, i escull paraules que puguin ajudar els altres, en comptes de paraules que els puguin fer mal (Prov. 11: 12, 13). Qui és discernidor és «lent per a la ira» (Prov. 14:29). A més, «camina amb rectitud» i es manté en el bon camí durant tota la seva vida (Prov. 15:21). Ara bé, com podem ser persones discernidores? Estudiant la Paraula de Déu i aplicant allò que aprenem (Prov. 2:1-5, 10, 11). Analitzar l’exemple de Jesús, l’home més discernidor que ha existit, ens pot ajudar molt.

11. Com va mostrar Jesús que era discernidor quan parlava?

¹¹ Jesús va demostrar de paraula i d’acció que era una persona discernidora. Amb les seves paraules. Era assenyat a l’hora de predicar i feia servir «paraules de gràcia» que deixaven bocabadats els qui l’escoltaven (Lc. 4:22; Mt. 7:28). Tenia el costum de deixar que la Paraula de Déu parlés per ell, i va saber fer servir els textos bíblics adequats per a cada situació (Mt. 4:4, 7, 10; 12:1-5; Lc. 4:16-21). Però Jesús no només va llegir, citar o parlar de passatges bíblics, sinó que els va explicar de tal manera que calaven fons en les persones. Després de ressuscitar, mentre conversava amb dos deixebles de camí a Emmaús, «els anava interpretant en totes les Escriptures les coses que es referien a ell». Més tard, els deixebles van dir: «¿No és cert que el nostre cor s’encenia dins nostre [...] mentre ens obria les Escriptures?» (Lc. 24:27, 32).

12, 13. Quins exemples mostren que Jesús era «lent per a la ira» i raonable?

¹² Pel seu caràcter i la seva actitud. El discerniment va ajudar Jesús a controlar el seu temperament i a ser «lent per a la ira» (Prov. 16:32). Era «dòcil» (Mt. 11:29). I sempre va ser pacient amb els seus deixebles, tot i que cometien errors (Mc. 14:34-38; Lc. 22:24-27). No va perdre la calma ni tan sols quan el van tractar injustament (1 Pe. 2:23).

¹³ El discerniment també va ajudar Jesús a ser raonable. Entenia les raons que hi havia darrere de la Llei mosaica, i això influïa en la manera com tractava les persones. Recordem el relat de Marc 5:25-34 (llegeix-lo). Una dona que patia flux de sang es va fer pas entre la gent i va tocar Jesús. Allò va fer que es curés de la seva malaltia. Cal dir, però, que segons la Llei aquella dona era impura i no podia tocar ningú (Lev. 15:25-27). Ara bé, Jesús, que discernia que entre «les coses més importants de la llei» hi havia qualitats com «la misericòrdia i la fe», no la va renyar per haver-li tocat el vestit (Mt. 23:23). Tot al contrari, li va dir amb tendresa: «Filla, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau, i resta guarida del teu flagell». Quin exemple més bonic de com el discerniment va motivar Jesús a ser bondadós!

14. Què va escollir Jesús a la vida, i com va aconseguir estar centrat en la predicació?

¹⁴ Pel camí que va escollir a la vida. Jesús va demostrar que era discernidor perquè va triar el camí correcte i no se’n va desviar mai; va dedicar la seva vida a predicar la bona nova (Lc. 4:43). A més, les decisions que va prendre el van ajudar a estar centrat en aquesta obra i a completar l’assignació que havia rebut. Va escollir portar una vida senzilla per poder dedicar tot el seu temps i energies a la predicació (Lc. 9:58). A més, ser discernidor li va fer veure que era necessari ensenyar a altres a predicar perquè l’obra continués després de la seva mort (Lc. 10:1-12; Jn. 14:12). I va prometre als seus seguidors que estaria involucrat en l’obra de la predicació fins a la conclusió de l’ordre de coses actual (Mt. 28:19, 20).

15. Com podem ser discernidors al parlar?

¹⁵ Analitzem un altre aspecte en què  podem imitar Jesús. Al parlar. Quan parlem amb els germans hem de fer servir paraules que els animin i evitar aquelles que els puguin desanimar (Ef. 4:29). I al parlar del Regne hem d’utilitzar paraules agradables (Col. 4:6). Intentem discernir les necessitats i els interessos de les persones, i després escollim les paraules apropiades. No oblidem que les paraules dites amb gràcia poden obrir les portes —i els cors. A més, quan expliquem les nostres creences, intentem deixar que sigui la Bíblia qui les expliqui, i no nosaltres. Així, doncs, no dubtem a llegir directament de la Bíblia sempre que puguem, ja que la Paraula de Déu és la màxima autoritat. Tinguem clar que el seu missatge és molt més poderós que el que nosaltres puguem dir (Heb. 4:12).

16, 17. (a) Com demostrarem que no ens enfadem ràpidament i que som raonables? (b) Què ens ajudarà a estar centrats en la predicació?

¹⁶ Pel nostre caràcter i la nostra actitud. El discerniment ens ajudarà a controlar el temperament i farà que no ens enfadem ràpidament (Jm. 1:19). Si algú ens ofèn, hem d’intentar discernir què hi ha darrere de les seves paraules o accions. Això ens ajudarà a esvair la ràbia i a «passar per alt la transgressió» (Prov. 19:11). Ser discernidors també ens ajudarà a ser raonables. Per exemple, intentem ser realistes sobre el que esperem dels germans, i no oblidem que potser s’estan enfrontant a reptes que no podem arribar a entendre. Estiguem disposats a escoltar les seves opinions i, quan sigui convenient, cedim i no insistim en la nostra opinió. Posa’t l’objectiu que va mencionar l’apòstol Pau: «Que tothom s’adoni com sou de comprensius» (Fili. 4:5, Nou Testament, ed. Cristiandad).

¹⁷ Pel camí que escollim a la vida. Com que som seguidors de Jesús, sabem que no hi ha cap privilegi més important que participar en la predicació. Per això, volem prendre decisions que ens permetin estar concentrats en aquesta obra. Estiguem decidits a posar les coses espirituals en primer lloc i a portar vides senzilles que ens permetin dedicar-nos completament a l’obra més important abans que arribi la fi (Mt. 6:33; 24:14).

18. Què hem de fer per seguir en el camí de la salvació, i a què estàs decidit?

¹⁸ T’ha agradat analitzar aquestes qualitats de Jesús tan atraients? Doncs imagina’t com et pot beneficiar estudiar les seves altres qualitats i aprendre com ens podem assemblar més a ell. Estigues decidit a seguir els seus passos de ben a prop. Si ho fas, mai no t’apartaràs del camí que porta a la salvació, i estaràs molt més a prop de Jehovà, el Model que Jesús va imitar a la perfecció.