1, 2. Què va fer Jesús el vespre del 14 de nissan de l’any 33 de la n. e.? (Mira la imatge del principi.)

HA CAIGUT la nit i la tènue llum de la lluna plena il·lumina el cel de Jerusalem. És el vespre del 14 de nissan de l’any 33 de la n. e., i Jesús i els seus apòstols acaben de celebrar la Pasqua. Aquesta festa els recorda que fa uns mil cinc-cents anys els israelites van ser alliberats del captiveri egipci. Ara, amb els seus onze apòstols fidels, Jesús institueix un sopar especial. A partir d’aquest moment, tots els seus deixebles hauran de repetir aquesta celebració cada any per commemorar la seva mort, fet que succeirà abans que s’acabi el dia (Mt. 26:1, 2). *

² Jesús fa una oració, passa el pa sense llevat als seus apòstols i diu: «Preneu, mengeu». També agafa una copa de vi, torna a donar gràcies i diu: «Beveu-ne tots» (Mt. 26:26, 27). Després d’això, ja no els passa més aliments. De fet, el pa i el vi tenen un significat especial. I és que en aquesta nit tan important, Jesús té moltes coses a dir als seus deixebles fidels.

3. Quines preguntes analitzarem?

 ³ Així és com Jesús va instituir el Memorial de la seva mort, també anomenat «el sopar del Senyor» (1 Cor. 11:20). Però, per què commemorem la mort de Jesús? Què signifiquen el pa i el vi? Com ens podem preparar per al Memorial? Qui ha de participar dels emblemes? I com podem demostrar que valorem la nostra esperança?

4. Què podem aconseguir gràcies a la mort de Jesús?

⁴ Com a descendents d’Adam, hem heretat el pecat i la mort (Rm. 5:12). Per això, cap humà imperfecte pot oferir un rescat a Déu per redimir la seva pròpia vida o la d’altres persones (Sl. 49:6-9). Però al morir, Jesús va pagar l’únic preu possible: el seu cos perfecte i la seva sang vessada en sacrifici. Al presentar davant de Jehovà el valor d’aquest rescat, ha fet possible que se’ns alliberi del pecat i de la mort i que tinguem la perspectiva de viure eternament (Rm. 6:23; 1 Cor. 15:21, 22).

5. (a) Què demostra que Jehovà i Jesús s’estimen les persones? (b) Per què és tan important assistir al Memorial?

⁵ El rescat demostra el gran amor de Jehovà per la humanitat (Jn. 3:16). I, al donar la seva vida, Jesús també va demostrar que ens estima. No ens sorprèn que la Bíblia digui que, durant la seva existència prehumana com a «mestre d’obres», les seves «delícies eren amb els fills d’Adam» (Prov. 8:30, 31). El profund agraïment que sentim per Jehovà i Jesús ens motivarà a estar presents al Memorial. Així obeirem el manament: «Feu això en memòria de mi» (1 Cor. 11:23-25).

6. Com hem de veure el pa i el vi que es fan servir al Sopar del Senyor?

⁶ Durant el seu últim sopar amb els apòstols, Jesús va dir del pa: «Això és el meu cos». També va dir del vi: «Això és la meva sang, la del nou pacte, que és vessada per a molts» (Mc. 14:22-24). En vista d’aquestes paraules, alguns creuen que Jesús va transformar miraculosament el pa en el seu cos i el vi en la seva sang. Però els apòstols tenien al davant tant Jesús, amb el seu cos de carn i ossos, com el pa sense llevat que més tard menjarien. Queda clar que tant el pa com el vi només són símbols, o emblemes.

7. Què representa el pa que s’utilitza al Memorial?

⁷ En aquella ocasió, Jesús va fer servir pa àzim, o sense llevat, que havia sobrat del sopar de la Pasqua (Èx. 12:8). A la Bíblia, de vegades es fa servir el llevat com a símbol de corrupció o pecat (Mt. 16:6, 11, 12; Lc. 12:1). Així, doncs, va ser molt apropiat que Jesús fes servir pa sense llevat per representar el seu cos sense pecat (Heb. 7:26). Per això, al Memorial s’utilitza aquest tipus de pa.

8. Què representa el vi que s’utilitza al Memorial?

⁸ Tant el vi que Jesús va fer servir aquella nit com el que avui dia s’utilitza al Memorial representen la sang de Jesús. En un lloc situat als afores de Jerusalem anomenat Gòlgota, Jesús va vessar la seva sang per al perdó dels pecats (Mt. 26:28; 27:33). Aquests emblemes representen el sacrifici que Jesús va oferir a favor de la humanitat obedient. Si valorem aquest amorós regal, ens prepararem per treure el màxim profit de la celebració anual del Sopar del Senyor.

9. (a) Per què és important seguir la lectura bíblica del Memorial? (b) Què sents quan penses en el rescat?

⁹ Una manera de preparar el nostre cor per al Sopar del Senyor és seguir la lectura bíblica del Memorial que apareix al llibret Examina les Escriptures cada dia. Llegir aquests relats bíblics ens ajudarà a meditar sobre el que Jesús va fer els dies previs a la seva mort. Una germana va escriure el següent: «Esperem amb molta il·lusió que arribi el dia del Memorial. Cada any és més especial per a nosaltres.» I afegeix: «Recordo perfectament el moment en què estava al tanatori, mirant el cos del meu estimat pare, i em vaig adonar amb gratitud del gran valor que té el rescat [...]. Jo ja coneixia tots els textos que parlen sobre el rescat i els podia explicar perfectament. Però només en aquell instant, quan vaig experimentar la trista realitat de la mort, em vaig alegrar de debò per tot el que el rescat farà per nosaltres». Sense cap mena de dubte, per preparar el nostre cor per al Memorial és important que reflexionem en com ens allibera del pecat i la mort el sacrifici de Jesús.

10. Què més podem fer per preparar el nostre cor per al Sopar del Senyor?

¹⁰ Una altra manera de preparar-nos per al Sopar del Senyor és dedicar més temps a predicar, potser servint com a pioners auxiliars durant la temporada del Memorial. Quan parlem amb altres persones sobre Déu, el seu Fill i l’esperança de la vida eterna i les convidem a assistir al Memorial, sabem que estem fent el que Jehovà desitja, i això ens produeix una gran satisfacció (Sl. 148:12, 13).

11. Per què va dir Pau que alguns corintis havien participat indignament dels emblemes?

¹¹ Quan et preparis per al Sopar del Senyor, reflexiona en les paraules de l’apòstol Pau a la congregació de Corint (llegeix 1 Corintis 11:27-34). Pau va destacar que qui participa del pa o del vi indignament és «culpable del cos i de la sang del Senyor». Per això, és important que cada ungit «es provi a si mateix» i, només després d’això, participi dels emblemes. L’apòstol va dir que l’ungit que no ho fa «menja i beu judici per a si mateix». Com que molts corintis tenien una conducta impròpia, estaven «febles i malalts», i bastants s’havien adormit en  sentit espiritual. És possible que alguns d’ells beguessin o mengessin en excés abans o durant la celebració del Memorial, i això fes que fins i tot s’adormissin literalment. A Jehovà no li agradava gens que participessin dels emblemes amb aquesta actitud tan irrespectuosa.

12. (a) A què va comparar Pau el Memorial, i quina advertència va fer als qui hi participen? (b) Què ha de fer una persona que participa dels emblemes si ha comès un pecat greu?

¹² Pau va comparar el Memorial a un àpat, i va advertir als comensals: «No podeu beure la copa del Senyor i la copa dels dimonis. No podeu participar de la taula del Senyor i de la taula dels dimonis» (1 Cor. 10:16-21). Si una persona que participa dels emblemes comet un pecat greu, ha de buscar ajuda espiritual (llegeix Jaume 5:14-16). Però si aquesta persona produeix «fruits dignes del penediment», no estarà demostrant falta de respecte pel sacrifici de Jesús quan participi dels emblemes (Lc 3:8).

13. Per què és bo fer oració sobre l’esperança que Déu ens ha donat?

¹³ Al preparar-nos per al Memorial, seria bo que meditéssim en oració sobre l’esperança que Déu ens ha donat. Cap servent dedicat a Jehovà no voldria demostrar falta de respecte pel sacrifici de Jesús participant dels emblemes sense estar completament segur que és ungit. Així, doncs, com podem saber si hem de participar dels emblemes o no?

14. Què tenen a veure amb el nou pacte els qui participen dels emblemes?

¹⁴ Els cristians que tenen dret de participar dels emblemes estan totalment segurs que formen part del nou pacte. D’aquest, en va parlar Jesús quan va fer referència al vi i va dir: «Aquesta copa és el nou pacte en la meva sang» (1 Cor. 11:25). A través del profeta Jeremies, Déu havia predit que faria un nou pacte, diferent del pacte de la Llei que havia fet amb el poble d’Israel (llegeix Jeremies 31:31-34). Jehovà ha fet aquest nou pacte amb l’Israel espiritual (Gàl. 6:15, 16). I com s’ha validat? Mitjançant el sacrifici de Jesús (Lc. 22:20). Crist és el mediador del nou pacte, i els cristians ungits fidels, que n’arriben a formar part, seran amb ell al cel (Heb. 8:6; 9:15).

15. Qui forma part del pacte del Regne, i quin privilegi tindran si es mantenen fidels?

¹⁵ Els cristians que tenen el dret de participar dels emblemes saben que també formen part del pacte del Regne (llegeix Lluc 12:32). Jesús va fer aquest pacte per regnar al cel amb els seus seguidors ungits que van aguantar fidelment al seu costat i van compartir els seus sofriments (Fili. 3:10). Els cristians ungits d’avui dia també formen part d’aquest pacte, i regnaran amb Crist al cel per sempre (Ap. 22:5). Per això poden participar dels emblemes durant el Sopar del Senyor.

16. Explica breument el significat de Romans 8:15-17.

¹⁶ Només han de participar dels emblemes els cristians a qui l’esperit sant dóna testimoniatge, o els assegura, que són fills de Déu (llegeix Romans 8:15-17). Fixa’t en la paraula aramea que Pau fa servir en aquest relat. «Abba», que significa «Oh, Pare!», és una paraula tendra i afectuosa que un nen podia fer servir per dirigir-se al seu pare, i que combina la idea d’intimitat que es desprèn de la paraula papa amb el respecte que es desprèn de la paraula pare. Aquesta expressió mostra la relació tan especial que els cristians ungits tenen amb Déu al ser adoptats com  els seus fills espirituals. De fet, tant l’esperit sant de Jehovà com el seu sentiment intern els dóna la seguretat que són fills ungits de Jehovà. No es tracta simplement que ja no vulguin viure a la Terra, sinó que estan segurs que, si es mantenen fidels fins a la mort, seran cohereus del Regne celestial amb Jesús. Avui dia només queda una resta dels 144.000 seguidors de Crist que tenen «la unció que ve del Sant», Jehovà (1 Jn. 2:20; Ap. 14:1). Gràcies a l’esperit de Jehovà, els ungits poden cridar: «Abba, Pare!». Quina relació tan especial tenen amb Déu!

17. Quina esperança tenen els cristians ungits, i com ho saben?

¹⁷ Si ets ungit, de ben segur parlaràs de la teva esperança celestial en les teves oracions, i molts passatges bíblics tindran un significat especial per a tu. Per exemple, quan la Bíblia diu que la núvia està promesa amb el seu Nuvi celestial, Jesucrist, sents que t’aplica a tu i esperes amb il·lusió formar part de la «núvia» de Crist (2 Cor. 11:2; Jn. 3:27-29; Ap. 21:2, 9-14). Quan a la Bíblia Jehovà expressa com s’estima els seus fills espirituals, penses: «Està parlant de mi!». I quan llegeixes a la Paraula de Déu les instruccions que Jehovà dóna als seus fills ungits, l’esperit sant t’impulsa a obeir-les, i et dius interiorment: «Això m’aplica a mi». Tant l’esperit de Jehovà com el teu sentiment intern et fan estar completament segur que tens l’esperança celestial.

18. Quina esperança tenen les «altres ovelles», i què sents al meditar sobre aquesta esperança?

¹⁸ D’altra banda, si formes part de la «gran multitud» d’«altres ovelles», Jehovà t’ha donat l’esperança de viure a la Terra (Ap. 7:9; Jn. 10:16). Segur que desitges viure per sempre al paradís i t’encanta pensar en les promeses bíbliques sobre com serà la teva vida en el futur. Tens ganes de viure en completa pau en companyia de la teva família i els teus amics. I segur que anheles que arribi el moment en què ja no hi hagi més fam, pobresa, sofriment, malalties i mort (Sl. 37:10, 11, 29; 67:6; 72:7, 16; Is. 33:24). Evidentment, també estàs impacient per donar la benvinguda als qui siguin ressuscitats amb la perspectiva de viure eternament a la Terra (Jn. 5:28, 29). Sens dubte, et sents molt agraït per tenir aquesta meravellosa esperança! Encara que no participes dels emblemes, assisteixes al Memorial perquè valores molt el sacrifici de rescat de Jesús.

19, 20. (a) Què has de fer per viure per sempre? (b) Què t’impulsarà a assistir al Memorial?

¹⁹ Per viure per sempre, ja sigui a la Terra o al cel, has d’exercir fe en Jehovà, Jesucrist i el rescat. A l’assistir al Memorial, tindràs l’ocasió de reflexionar en la teva esperança i en la gran importància que té la mort de Jesús. El divendres 3 d’abril de 2015, després de la posta de sol, milions de persones arreu del món assistiran a una Sala del Regne o un altre lloc per celebrar el Sopar del Senyor. I tu, hi seràs?

²⁰ Assistir al Memorial aprofundirà la teva gratitud per l’inestimable sacrifici de rescat de Jesús. Escoltar atentament el discurs et motivarà a demostrar amor per altres persones i a parlar-los de l’amor de Jehovà i del seu magnífic propòsit per a la humanitat (Mt. 22:34-40). Fes tot el possible per assistir al Sopar del Senyor!