1, 2. Qui es pot beneficiar d’analitzar atentament el Càntic dels càntics, i per què? (Mira la imatge del principi.)

L’ANCIÀ que acaba de fer el discurs de boda d’una nova parella se’ls mira i pensa: «Quines mirades més boniques es fan l’un a l’altre, i s’agafen de les mans amb tanta tendresa! Qui pot negar que estan profundament enamorats?». Mentre ells es mouen àgilment per la pista de ball, l’ancià es pregunta: «Aguantarà aquest matrimoni el pas del temps? Quan passin els anys, serà el seu amor més profund, o s’haurà esvaït?». És molt bonic que un home i una dona s’estimin de veritat, amb un amor constant i perdurable. Però, en vista de tants matrimonis que es trenquen, creus que és raonable pensar que l’amor verdader no és un somni?

² L’amor verdader escassejava fins i tot en els dies del rei Salomó. Parlant de la moralitat de l’època, va escriure: «Un home [“recte”, nota, NM] entre mil he trobat, però una dona, entre totes aquestes, no l’he trobada. Vet aquí l’única cosa que he trobat: que Déu va fer l’home recte, però ells s’han buscat moltes complicacions» (Ecl. 7:26-29). Les normes morals s’havien rebaixat moltíssim, en bona part per culpa de la influència de dones estrangeres que adoraven Baal. Per això, al rei  li va ser difícil trobar un home o una dona amb bons principis morals. * Amb tot, el poema que havia escrit uns vint anys abans, el Càntic dels càntics, mostra que l’amor perdurable entre un home i una dona no és un somni. A més, descriu com és l’amor verdader i com es demostra. Analitzar aquest llibre bíblic pot ajudar els servents de Jehovà, tant casats com solters, a aprendre més sobre aquesta mena d’amor.

3. Per què un home i una dona es poden demostrar amor verdader?

³ Llegeix Càntic dels càntics 8:6. Per descriure l’amor, altres versions bíbliques utilitzen l’expressió «flama de Jahvè», que és una metàfora que parla per si sola. L’amor verdader és la «flama de Jahvè» perquè Ell el va crear. I, com que va fer l’ésser humà a la seva imatge, les persones també tenen la capacitat d’estimar (Gèn. 1:26, 27). Quan Déu va presentar la primera dona, Eva, al primer home, Adam, aquest es va posar tan content que va pronunciar unes paraules molt poètiques. I, sens dubte, Eva també se sentia molt a prop d’Adam, de qui havia «estat treta» (Gèn. 2:21-23). Des del principi, Jehovà va fer possible que un home i una dona es demostressin amor verdader i perdurable.

4, 5. Explica breument la història del Càntic dels càntics.

⁴ L’amor entre un home i una dona té altres característiques a més de ser constant i perdurable. I Salomó les plasma molt bé al Càntic dels càntics, una cançó semblant als llibrets d’òpera que narra la història d’amor entre una noia de Xunem i el seu estimat pastor. Els servents de Salomó porten la jove al seu campament, situat prop de les vinyes que ella cuida, perquè el rei s’ha fixat en la seva bellesa. Però des del principi queda clar que ella està enamorada del pastor. Mentre que Salomó intenta guanyar-se el seu amor, ella expressa clarament el desig d’estar amb el seu estimat (Cànt. 1:4-14). El pastor troba la manera d’entrar al campament, i ell i la noia s’intercanvien boniques expressions d’afecte (Cànt. 1:15-17).

⁵ Quan Salomó torna a Jerusalem, s’emporta amb ell la sulamita, i el pastor segueix la seva estimada (Cànt. 4:1-5, 8, 9). Però no hi ha res que el rei pugui fer per guanyar-se l’amor de la noia (Cànt. 6:4-7; 7:1-10). Al final, el rei deixa que la noia torni a casa. La cançó s’acaba amb unes paraules de la noia al seu estimat perquè corri cap a ella. Li diu: «Sigues com una gasela» (Cànt. 8:14).

6. Per què és tot un repte identificar quin personatge de l’obra parla en cada moment?

⁶ La cançó de Salomó és d’enorme bellesa i està plena de significat, però identificar els personatges dels diàlegs, els monòlegs i els somnis és tot un repte (Cànt. 1:1). Segons The New Interpreter’s Dictionary of the Bible, «aspectes com la trama, la història, el fil argumental i els personatges no són el més important». Per això, per no distreure’ns de la naturalesa lírica i poètica de la composició, els noms dels personatges s’han omès. Tot i això, es pot determinar qui parla en cada moment tant pel que diu el personatge com pel que se li diu a ell. *

7, 8. Què podem dir de les expressions d’afecte que trobem al Càntic dels càntics? Posa’n exemples.

⁷ El Càntic dels càntics està ple d’expressions d’afecte, o d’«amors» o «carícies», segons les bíblies catalanes, entre la sulamita i el pastor. És cert que aquestes expressions ens poden sonar una mica estranyes, ja que són un reflex de la cultura oriental de fa uns tres mil anys. Amb tot, són paraules plenes de significat i parlen de sentiments que ens són molt familiars. Per exemple, el pastor alaba els amables i càlids ulls de la noia comparant-los als de coloms (Cànt. 1:15, NM). Ella, per la seva banda, compara els ulls del seu estimat, no als ulls dels coloms, sinó als coloms mateixos (llegeix Càntic dels càntics 5:12). L’iris obscur rodejat de blanc és tan bonic per a ella com un colom banyant-se en llet.

⁸ Però no totes les expressions d’afecte que trobem a la cançó fan al·lusió a la bellesa física. Fixa’t en les paraules que fa servir el pastor quan descriu com s’expressa la sulamita: «Tota tu ets bonica, amiga meva, no tens cap defecte! Els teus llavis, esposa, regalimen mel verge, mel i llet tens a la llengua; i l’olor dels teus vestits és com l’olor del Líban» (Cànt. 4:7, 11, MM). Es diu que els seus llavis «regalimen mel verge». Per què diu això el pastor? Perquè la mel verge és més dolça i més gustosa que la que ja ha estat exposada a l’aire. A més, quan li diu que hi ha «mel i llet sota la [seva] llengua», vol dir que les seves paraules són tan agradables i bones com la mel i la llet. És evident, doncs, que quan el pastor diu «ets tota bonica, amiga meva, i no tens cap defecte», està pensant en molt més que en la seva bellesa física.

9. (a) Què implica l’amor en un matrimoni cristià? (b) Per què és important que els matrimonis s’expressin l’afecte que senten?

⁹ El matrimoni no és un mer contracte o acord formal sense afecte ni sentiments. De fet, l’amor és la marca que ha de caracteritzar un matrimoni cristià. Però, de quina mena d’amor es tracta? És un amor basat en principis bíblics? (1 Jn. 4:8.) És l’afecte natural que es tenen els membres d’una família? És el vincle que hi ha entre dos bons amics? (Jn. 11:3.) És amor romàntic? (Prov. 5:15-20.) En realitat, un matrimoni s’ha d’expressar tots aquests tipus d’amor. A més, una persona se sent més estimada si l’altra li expressa què sent per ella. Per tant, és importantíssim que els cònjuges no permetin que les activitats quotidianes els robin el temps necessari per intercanviar-se mostres d’afecte. Aquestes expressions d’amor contribueixen molt a la seguretat i felicitat d’un matrimoni. En certes cultures els matrimonis han estat concertats pels familiars, i és molt probable que, abans del casament, el marit i la muller no hagin tingut l’oportunitat de conèixer-se gaire. En aquestes circumstàncies, és important que els dos siguin conscients de la necessitat d’expressar-se els sentiments que tenen l’un per l’altre. Això permetrà que el seu matrimoni es faci més fort i siguin feliços.

10. Quin altre efecte positiu tenen les expressions d’amor de la parella?

¹⁰ L’amor que s’expressen els cònjuges té un altre efecte positiu. El rei Salomó va oferir «arracades d’or amb filigranes de plata» a la noia sulamita, i va alabar la seva bellesa dient-li que era «bonica com la lluna, clara com el sol» (Cànt. 1:9-11; 6:10). Però ella es va mantenir lleial al seu estimat pastor. Què feia que el seu amor fos tan fort? Com es  consolava ella durant el temps que van estar separats? Ella mateixa ens ho explica (llegeix Càntic dels Càntics 1:2, 3). L’ajudava el fet de recordar les expressions d’afecte o els «amors» del seu pastor. Per a ella, aquestes mostres d’amor eren «millors que el vi» que alegra el cor, i el nom del seu estimat la reconfortava tant com «la fragància» de l’oli que es vessa per ungir el cap (Sl. 23:5; 104:15). Sens dubte, els bons records de les expressions d’afecte i tendresa de la parella poden fer que l’amor creixi. És per això que és essencial que els matrimonis s’expressin constantment l’amor i l’afecte que senten l’un per l’altre.

11. Què poden aprendre els germans i germanes solters del que van haver de jurar les noies de Jerusalem?

¹¹ El Càntic dels càntics també conté lliçons per als germans i germanes solters, especialment per als qui estan buscant parella. La sulamita no estava enamorada del rei Salomó, i per això va fer jurar a les noies de Jerusalem: «No desperteu ni desvetlleu l’amor fins que ell mateix ho vulgui» (Cànt. 2:7; 3:5). Per què ho va fer? Perquè sabia que no està bé desenvolupar sentiments romàntics per la primera persona que et passi pel davant. Un cristià que es vol casar fa bé d’esperar amb paciència la persona a qui pugui estimar de veritat.

12. Per què estava la sulamita enamorada del pastor?

¹² Per què estava la sulamita enamorada del pastor? És cert que ell era tan atractiu «com una gasela», que les seves mans eren tan fortes com «anells d’or» i que les seves cames eren tan belles i fornides com «columnes de marbre». Però ell no era només un home ben plantat. La noia sabia que el pastor estimava Jehovà i que tenia qualitats molt boniques. Per això, com que era tan especial per a ella, va dir: «Com un pomer entre els arbres del bosc, així és el meu estimat entre els joves» (Cànt. 2:3, 9; 5:14, 15).

13. Per què estava el pastor enamorat de la sulamita?

¹³ I com era la sulamita? Era tan bonica que la seva bellesa va fascinar el rei Salomó, qui en aquell moment tenia seixanta reines, vuitanta concubines i incomptables verges. A més, era molt humil i modesta, ja que es veia com una «rosa de Saron», és a dir, com una flor comuna. Però per al pastor ella no tenia  res de comú; era com «un lliri entre els cards». Destacava per ser una noia fidel a Jehovà (Cànt. 2:1, 2; 6:8).

14. Si algú es vol casar, què pot aprendre del pastor i de la sulamita?

¹⁴ La Bíblia adverteix molt clarament als cristians que només es casin «en el Senyor» (1 Cor. 7:39). Per això, un solter que es vulgui casar ha de buscar parella només entre els qui serveixen Jehovà fidelment, i ha d’evitar crear lligams romàntics amb algú que no adori Jehovà. A més, com que els matrimonis han d’afrontar els reptes diaris i s’han d’esforçar a mantenir la pau i la unitat, és indispensable que tots dos tinguin una fe ferma i siguin fidels a Déu. Per tant, si et vols casar, imita l’exemple del pastor i la sulamita i busca algú que tingui qualitats tan boniques com aquestes i que de debò estimi Jehovà.

15. Per què és la sulamita un bon exemple per als germans que encara no s’han casat?

¹⁵ Llegeix Càntic dels Càntics 4:12. Per què diu el pastor que la seva estimada és «un jardí tancat»? Un jardí envoltat d’una tanca no està obert al públic i només s’hi pot accedir a través d’una porta amb pany. La sulamita és com aquest jardí perquè el seu afecte només està a disposició de la persona amb qui es casarà, el pastor. Al no cedir a les proposicions del rei, la jove demostra que és com «una muralla», i no com «una porta» oberta de bat a bat (Cànt. 8:8-10). D’igual manera, els germans que encara no s’han casat han de dirigir el seu amor i atencions al seu futur cònjuge.

16. Què ensenya el Càntic dels càntics sobre el festeig?

¹⁶ Quan el pastor convida la sulamita a anar a fer un volt un dia de primavera, els germans de la noia no la hi deixen anar i li diuen que ha d’anar a cuidar les vinyes. Per què? És que no confien en ella? Que potser pensen que la noia vol cometre immoralitat? En realitat, estan prenent precaucions perquè la seva germana no es fiqui en una situació perillosa i acabi pecant (Cànt. 1:6; 2:10-15). Aquí també trobem una altra lliçó per als cristians solters: durant el festeig preneu les precaucions necessàries per mantenir la relació neta. Eviteu els llocs solitaris. És cert que algunes expressions d’afecte castes poden ser apropiades, però aneu amb compte per evitar situacions temptadores.

17, 18. Com t’ha ajudat analitzar el Càntic dels càntics?

¹⁷ Normalment, quan dos cristians es casen és perquè s’estimen moltíssim. I com que Jehovà ha creat el matrimoni perquè duri per sempre, és vital que les parelles s’esforcin a mantenir viva la flama de l’amor i creïn un ambient on l’amor pugui seguir creixent (Mc. 10:6-9).

¹⁸ Si estàs buscant parella, busca algú a qui puguis estimar de veritat i fes que l’amor que sents per aquesta persona sigui cada cop més fort i inesgotable, tal com hem vist al Càntic dels càntics. Sigui que estiguis buscant parella o que ja l’hagis trobat, no dubtis que podràs experimentar l’amor verdader, la «flama de Javhè» (Cànt. 8:6, MM).