1. Per què podem dir que Jesús va ser un exemple perfecte d’esperit de sacrifici?

QUAN Jesús va estar a la Terra, va ser un exemple perfecte del que significa tenir un esperit de sacrifici. Va posar la voluntat de Déu per davant dels seus desitjos i comoditats (Jn. 5:30). Es va mantenir fidel fins a la mort en un pal de turment i, d’aquesta manera, va demostrar que la seva abnegació no tenia límits (Fili. 2:8).

2. Com podem manifestar un esperit de sacrifici, i per què hauríem de fer-ho?

² Com a seguidors de Jesús, nosaltres també hem de demostrar un esperit de sacrifici. Què vol dir manifestar aquest esperit? Per dir-ho de manera senzilla, és estar disposat a renunciar als nostres interessos per tal d’ajudar els altres. En certa manera, és el contrari de l’egoisme (Mt. 16:24). Un esperit de sacrifici ens pot ajudar a posar els sentiments i preferències dels altres per davant dels nostres (Fili. 2:3, 4). De fet, Jesús va ensenyar que la nostra adoració gira al voltant d’un esperit de sacrifici. Per què podem dir això? Doncs bé, l’amor cristià, que ens motiva a tenir aquest esperit, és el tret distintiu dels verdaders deixebles de Jesús (Jn. 13:34, 35). A més, pensa en totes les benediccions que gaudim al formar part d’una germandat  mundial que manifesta aquesta actitud abnegada!

3. Què pot debilitar el nostre esperit de sacrifici?

³ Ara bé, ens enfrontem amb un enemic que pot debilitar subtilment el nostre esperit de sacrifici: la tendència a l’egoisme. Recorda com van manifestar egoisme Adam i Eva. L’egoisme va fer que ella volgués ser igual a Déu, i el seu marit va desitjar egoistament plaure a la seva dona en comptes de plaure a Jehovà (Gèn. 3:5, 6, TBS). Després que el Diable aconseguís que Adam i Eva deixessin de servir Jehovà, va continuar temptant les persones perquè fossin egoistes. Fins i tot ho va provar amb Jesús (Mt. 4:1-9). Avui dia, Satanàs ha tingut èxit i ha enganyat moltes persones, les quals han demostrat de moltes maneres un esperit egoista. És per això que hem d’estar atents, ja que aquest esperit se’ns podria encomanar (Ef. 2:2).

4. (a) Actualment, podem eliminar les tendències egoistes? Explica-ho. (b) Quines preguntes analitzarem?

⁴ L’egoisme es pot comparar al rovell que li surt al ferro. Si deixem un objecte de ferro a la intempèrie, es pot començar a rovellar. Però el veritable perill recau en ignorar el rovell, ja que podria afectar l’estructura i causar danys irreparables. De manera similar, és cert que de moment no podem eliminar la nostra imperfecció i les tendències egoistes, però hem d’estar a l’aguait dels perills que aquestes comporten i continuar lluitant (1 Cor. 9:26, 27). Per tant, com podem identificar els senyals d’egoisme que puguem tenir? I com podem manifestar a major grau un esperit de sacrifici?

5. (a) Per què es pot comparar la Bíblia amb un mirall? (Mira la imatge del principi.) (b) Què hem d’evitar quan ens analitzem per identificar senyals d’egoisme?

⁵ Tal com ens mirem al mirall per veure com anem, podem utilitzar la Bíblia per analitzar-nos interiorment i corregir els defectes (llegeix Jaume 1:22-25). Amb tot, un mirall només és útil si l’utilitzem de la manera correcta. Per exemple, si tan sols ens fem una ullada davant el mirall, podem passar per alt algun detall important. O si no hi estem just al davant, podem veure la imatge d’algú altre. Semblantment, quan utilitzem la Bíblia per identificar els defectes, com ara l’egoisme, hem de fer més que llegir-la de tant en tant o utilitzar-la per veure les faltes dels altres.

6. Com ‘perseverem’ en la llei perfecta?

⁶ Per exemple, podríem llegir la Bíblia regularment, fins i tot cada dia, i no veure indicis d’egoisme dins nostre. Com seria possible? Pensa el següent: en l’exemple del mirall que va posar Jaume, el problema no era que l’home no s’hi hagués mirat detingudament. Quan Jaume va escriure que l’home «es mira» a si mateix, va utilitzar una paraula grega que denota un escrutini o una anàlisi minuciosa. Per tant, en aquest cas, quin era el problema? Jaume va afegir: «Se’n va i a l’instant s’oblida de com era». És a dir, marxa de davant del mirall sense fer res per canviar el que ha vist malament. Ara bé, l’home que posa en pràctica la Paraula de Déu, no només «s’emmiralla en la llei perfecta», sinó que també «hi persevera». En comptes de deixar de banda la llei perfecta de la Paraula de Déu, persisteix en posar en pràctica el que aprèn. I Jesús va dir una idea semblant: «Si vosaltres persevereu en la meva paraula, sereu de debò els meus deixebles» (Jn. 8:31).

7. Com podem utilitzar la Bíblia per identificar els indicis d’egoisme?

⁷ Així, doncs, per tenir èxit en la lluita per corregir els indicis d’egoisme, primer has de llegir la Paraula de Déu amb atenció. Això t’ajudarà a saber en què has  de treballar. Però cal fer més. Has d’excavar més profund, fer recerca. Quan tinguis un relat bíblic ben clar, pregunta’t: «Què hauria fet jo en aquesta situació? Hauria actuat de la manera correcta?». I sobretot, després de meditar sobre el que llegeixes, esforça’t a aplicar-ho (Mt. 7:24, 25). Vegem com podem usar els relats del rei Saül i de l’apòstol Pere perquè ens ajudin a mantenir un esperit de sacrifici.

8. Quina actitud tenia Saül quan va començar a regnar, i com la va demostrar?

⁸ L’exemple del rei Saül ens mostra que l’egoisme pot corroir el nostre esperit de sacrifici. Quan Saül va començar a regnar, tenia un punt de vista humil i modest de si mateix (1 Sam. 9:21). No va voler castigar els israelites que van parlar malament d’ell, tot i que podia haver pensat que tenia el dret a defensar la posició que Déu li havia donat (1 Sam. 10:27, TBS). També va acceptar la guia de l’esperit sant de Déu quan Israel va lluitar contra els ammonites, i va atribuir humilment a Jehovà el mèrit de la victòria (1 Sam. 11:6, 11-13).

9. Com va arribar Saül a desenvolupar una manera de pensar egoista?

⁹ Més tard, Saül va permetre que creixés en ell una manera de pensar egoista i orgullosa, que és com el rovell que corroeix. Quan va derrotar els amalequites, va posar els seus interessos per damunt de la seva obediència a Jehovà. Saül va actuar amb avidesa emportant-se el botí de guerra en comptes de destruir-lo, tal com Déu li havia manat. I també va ser arrogant i es va fer erigir un monument (1 Sam. 15:3, 9, 12). Quan el profeta Samuel li va dir que Jehovà estava disgustat pel que havia fet, Saül es va intentar justificar dient el que havia fet bé i culpant els altres del seu error (1 Sam. 15:16-21). A més, l’orgull va fer que Saül es preocupés més per salvar les aparences davant els altres que no pas per plaure a Déu (1 Sam. 15:30). Com podem utilitzar el relat de Saül com un mirall perquè ens ajudi a mantenir un esperit de sacrifici?

10, 11. (a) Què ens ensenya l’exemple de Saül pel que fa a mantenir un esperit de sacrifici? (b) Com podem evitar seguir el mal exemple de Saül?

¹⁰ En primer lloc, l’exemple de Saül ens ensenya que no podem pensar que automàticament continuarem manifestant un esperit de sacrifici si l’hem mostrat fins ara (1 Tim. 4:10). Tingues present que, tot i que Saül va actuar bé durant un temps i va tenir el favor de Déu, no va poder eliminar les tendències egoistes que van començar a arrelar dins seu. Finalment, Jehovà va rebutjar Saül perquè va ser desobedient.

¹¹ En segon lloc, hem de vigilar de no fixar-nos tan sols en les coses que fem bé ni ignorar els aspectes en els quals hem de treballar. Això seria com utilitzar un mirall per admirar la roba que ens hem comprat però no adonar-nos que tenim la cara bruta. I potser no arribem a estar tan orgullosos de nosaltres mateixos com ho va estar Saül, però hauríem d’esforçar-nos de valent per evitar qualsevol tendència que ens fes actuar igual que ell. Si rebem consell, anem amb compte de no justificar les nostres accions, minimitzar el problema o culpar algú altre. En comptes de ser com Saül, és millor acceptar els consells (Sl. 141:5, TBS).

12. Com ens pot ajudar l’esperit de sacrifici si cometem un pecat greu?

¹² Ara bé, i si cometem un pecat greu? Saül volia preservar la seva reputació, i això va impedir que es recuperés  espiritualment. Per contra, un esperit de sacrifici ens pot ajudar a superar la vergonya i rebre l’ajuda que necessitem (Prov. 28:13; Jm. 5:14-16). Vegem l’exemple d’un germà que, des dels dotze anys, va estar veient pornografia en secret durant més d’una dècada. Ell explica: «Va ser molt difícil confessar a la meva dona i als ancians el que havia estat fent. Però ara que he confessat el meu error, sento com si m’haguessin tret un gran pes de sobre. Alguns amics es van decebre molt quan em van remoure de servir com a servent de congregació, va ser com si els hagués fallat. Però sé que Jehovà ara està content amb el meu servei, i el que realment importa és el que ell pensa».

13, 14. Com va demostrar Pere tendències egoistes?

¹³ L’apòstol Pere ja demostrava un esperit de sacrifici quan Jesús l’estava ensenyant (Lc. 5:3-11). Així i tot, encara va haver de lluitar contra tendències egoistes. Per exemple, es va indignar quan els apòstols Jaume i Joan van pretendre aconseguir llocs prominents al costat de Jesús en el Regne de Déu. Pere potser va pensar que un d’aquells llocs havia de ser per a ell perquè Jesús li havia dit que tindria un paper especial (Mt. 16:18, 19). En qualsevol cas, Jesús va advertir Jaume i Joan, així com Pere i els altres apòstols, que no fossin egoistes ni volguessin fer-se «amos» dels seus germans (Mc. 10:35-45).

¹⁴ Fins i tot després que Jesús corregís la manera de pensar de Pere, aquest va continuar lluitant per corregir el punt de vista que tenia de si mateix. Quan Jesús va dir als apòstols que l’abandonarien temporalment, Pere va rebaixar els altres i es va posar per damunt d’ells a l’afirmar que només ell es mantindria fidel (Mt. 26:31-33). No tenia motius per confiar en si mateix, ja que aquella nit, en un intent de salvar la seva vida, va negar Jesús tres vegades i, per tant, no va demostrar un esperit de sacrifici (Mt. 26:69-75).

15. Per què ens anima l’exemple de Pere?

 ¹⁵ A pesar de les lluites i els errors de Pere, la seva vida és un exemple commovedor per a tots nosaltres. Amb molt d’esforç i amb l’ajuda de l’esperit sant, l’apòstol va superar les males tendències i va demostrar autodomini i amor abnegat (Gàl. 5:22, 23). Fins i tot va superar proves més severes que les que l’havien fet ensopegar temps enrere. També va demostrar humilitat quan l’apòstol Pau el va reprendre en públic (Gàl. 2:11-14). I després de ser reprès, Pere no li va guardar rancor ni va pensar que havia embrutat el seu nom. Més aviat, li va continuar demostrant que l’estimava (2 Pe. 3:15). No hi ha dubte que l’exemple de Pere ens pot ajudar a cultivar un esperit de sacrifici.

16. Com podem demostrar un esperit de sacrifici quan patim circumstàncies difícils?

¹⁶ I tu, com reacciones davant les circumstàncies difícils? Quan Pere i els apòstols van ser empresonats i fuetejats a causa de la seva predicació, estaven «contents perquè havien estat considerats dignes de ser ultratjats a causa del [...] Nom [de Jesús]» (Ac. [Fe.] 5:41). Tu també podràs veure la persecució com una oportunitat d’imitar Pere i de seguir les passes de Jesús si demostres un esperit de sacrifici (llegeix 1 Pere 2:20, 21). Aquest punt de vista et pot ajudar fins i tot si vas rebre disciplina dels ancians. En comptes d’ofendre’t, segueix l’exemple de Pere (Ecl. 7:9).

17, 18. (a) Què ens hem de preguntar sobre les nostres metes espirituals? (b) Què podem fer si notem que hi ha cert grau d’egoisme dins el nostre cor?

¹⁷ També et pots beneficiar de l’exemple de Pere pel que fa a les metes espirituals. Treballa de manera abnegada per aconseguir-les, però vés amb compte que no estiguin motivades per un desig de prominència. Pregunta’t: «Pot ser que el meu desig de millorar o d’augmentar el meu servei a Jehovà estigui tacat per un desig de rebre més reconeixement personal o autoritat, tal com els va passar a Jaume i Joan?».

¹⁸ Si t’adones que hi ha cert grau d’egoisme dins el teu cor, demana a Jehovà que t’ajudi a corregir els teus sentiments i la teva manera de pensar. Llavors, treballa de valent per donar glòria a Jehovà en comptes de buscar prominència (Sl. 86:11). També et pots esforçar a aconseguir metes que no atreguin l’atenció dels altres. Per exemple, pots cultivar més plenament algun aspecte del fruit de l’esperit que se’t faci especialment difícil de manifestar. O si et prepares molt bé les assignacions que tens a les reunions però no t’agrada gaire netejar la Sala del Regne, proposa’t aplicar el consell que trobem a Romans 12:16 (llegeix-lo).

19. Què podem fer si ens desanimem quan ens mirem en la Paraula de Déu?

¹⁹ Pot ser que ens desanimem quan ens mirem detingudament al mirall de la Paraula de Déu i veiem certes imperfeccions o senyals d’egoisme. Si és així, reflexiona en l’home de la il·lustració. Jaume no diu quant de temps va trigar a arreglar els problemes que va detectar o si va ser capaç de corregir totes les faltes. Més aviat, Jaume diu que va ‘perseverar’ en la llei perfecta (Jm. 1:25). L’home va recordar el que havia vist al mirall i va continuar treballant per millorar. Per tant, mantingues una opinió positiva de tu mateix i un punt de vista equilibrat de les teves imperfeccions (llegeix Romans 3:23). Continua ‘emmirallant-te en la llei perfecta’ i treballa per mantenir el teu esperit de sacrifici. Jehovà té moltes ganes d’ajudar-te, tal com ha ajudat molts dels teus germans qui, tot i ser imperfectes, tenen la Seva aprovació i benedicció.