1, 2. (a) Què pot causar cert tipus de ceguesa? (b) Què sabem sobre el Regne de Déu?

SEGURAMENT t’hauràs adonat que els testimonis d’un succés sovint recorden el que va passar de manera bastant diferent. A una persona li pot resultar difícil recordar exactament el que li ha dit el metge després de fer-li un diagnòstic. O potser algú no troba les claus o les ulleres tot i tenir-les just al davant. Aquestes situacions encaixen bé amb el que els investigadors descriuen com un tipus de ceguesa: no adonar-se d’alguna cosa o oblidar-la per causa de tenir altres coses al cap. Pel que sembla, aquesta és una de les maneres com funciona el nostre cervell.

² Pel que fa als esdeveniments mundials, moltes persones avui dia pateixen un tipus de ceguesa semblant. Potser reconeixen que el món ha canviat moltíssim des del 1914, però no veuen el que realment signifiquen aquests esdeveniments. Com a estudiants de la Bíblia, sabem que en cert sentit el Regne de Déu va venir l’any 1914 quan Jesús va ser entronitzat com a Rei al cel. Però també sabem que la petició «vingui el vostre Regne, faci’s la vostra voluntat, com es fa en el cel, així també a la terra» no s’ha respost  completament (Mt. 6:10). Aquesta petició inclou la fi del món malvat de Satanàs. Per tant, només quan passi això, es podrà dir que la voluntat de Déu es fa a la Terra com es fa en el cel.

3. Com ens ajuda estudiar la Paraula de Déu?

³ Estudiar regularment la Paraula de Déu ens permet veure que la profecia bíblica s’està complint just ara. Quina diferència amb la majoria de les persones! Estan tan immerses en la seva vida i els seus afers que passen per alt l’evidència clara que Crist governa des del 1914 i que aviat executarà el judici de Déu. No obstant això, pensa el següent: si fa dècades que serveixes Jehovà, continues sent tan conscient del significat dels esdeveniments actuals com ho eres anys enrere? O, si fa poc que ets Testimoni, en què centres la teva atenció? Sigui quina sigui la resposta, vegem tres raons importants que mostren per què podem estar segurs que el Rei ungit per Déu aviat actuarà perquè es faci la voluntat de Jehovà a la Terra.

4, 5. (a) Què ha estat fent Jesús des del 1914? (Mira la imatge del principi.) (b) Què simbolitza la cavalcada dels tres genets, i com s’ha complert aquesta profecia?

⁴ L’any 1914, Jesucrist va rebre la corona celestial, és a dir, va arribar a ser Rei del Regne de Déu. La profecia registrada al capítol 6 d’Apocalipsi (Revelació) el descriu com un genet que cavalca un cavall blanc. Just després de ser entronitzat, es va posar en marxa per completar la conquesta del món malvat de Satanàs (llegeix Apocalipsi 6:1, 2). Aquesta profecia donava bona raó per esperar que, quan s’establís el Regne de Déu, es deteriorarien ràpidament les condicions mundials. Hi hauria guerres, fam, pestes i altres coses que causarien la mort. La Bíblia representa aquests successos mitjançant tres genets que segueixen de prop a Jesucrist (Ap. 6:3-8).

⁵ A pesar que molts països han promès col·laborar entre ells i mantenir la pau, la realitat és que s’ha ‘tret la pau de la terra’, tal com es va predir. Els últims esdeveniments internacionals mostren que la Primera Guerra Mundial es pot considerar tan sols el començament de guerres importants. I, tot i els progressos que s’han fet en el camp econòmic i científic des del 1914, la fam continua amenaçant la seguretat mundial. A més, qui pot negar que les pestes i els desastres naturals continuen posant fi a la vida de milions de persones cada any? L’abast, la freqüència i la severitat d’aquests esdeveniments no tenen precedents en la història de la humanitat. Et prens seriosament el significat del que està passant?

6. Qui van estar atents al compliment de la profecia bíblica, i què van fer com a resultat?

⁶ L’esclat de la Primera Guerra Mundial i la grip espanyola van desviar l’atenció de moltes persones. Però els cristians ungits havien estat esperant ansiosos la fi dels «temps dels gentils» l’any 1914 (Lc. 21:24, TBS). No estaven del tot segurs del que passaria, però sabien que el 1914 seria un punt de viratge en la governació divina. Tan aviat com van discernir el compliment de la profecia bíblica van començar a declarar amb valentia que el Regne de Déu havia començat a governar. Els seus esforços per proclamar aquest Regne van portar com a resultat una persecució intensa. I el fet que això succeís a molts països també va complir la profecia. Durant les dècades següents, els enemics del Regne van ‘inventar delictes en nom de la llei’ i van  recórrer a la violència física, a l’empresonament i, fins i tot, a l’execució de germans penjant-los, afusellant-los o decapitant-los (Sl. 94:20; Ap. 12:15).

7. Per què la majoria de les persones no discerneix el verdader significat dels esdeveniments mundials?

⁷ Si l’evidència mostra clarament que el Regne de Déu ja està establert al cel, per què la majoria de les persones no ho accepta? Per què molts no són capaços de lligar caps entre les condicions mundials i les profecies bíbliques que el poble de Déu ha estat proclamant durant molts anys? Podria ser degut al fet que la majoria només centra la seva atenció en allò que pot veure amb els ulls? (2 Cor. 5:7.) O potser perquè es preocupen tant pels seus afers que no veuen el que Déu està fent? (Mt. 24:37-39.) Pot ser que el xivarri que fa la propaganda de Satanàs distragui algunes persones? (2 Cor. 4:4.) Cal tenir fe i visió espiritual per adonar-se del que està fent el Regne de Déu. Estem molt contents de no estar encegats i de percebre el que realment està passant!

8-10. (a) Com s’ha complert 2 Timoteu 3:1-5? (b) Per què podem dir que la maldat va de mal en pitjor?

⁸ Hi ha una segona raó per la qual sabem que no falta gaire perquè el Regne de Déu governi la Terra: la maldat va de mal en pitjor. Des de fa gairebé un segle, les condicions que es prediuen a 2 Timoteu 3:1-5 s’han fet evidents, i no hi ha dubte que també han empitjorat pel que fa a l’abast, la freqüència i la severitat. Oi que estàs d’acord que el compliment d’aquesta profecia s’ha intensificat? Vegem-ne alguns exemples que ho il·lustren (llegeix 2 Timoteu 3:1, 13).

⁹ Pensa en el contrast que hi ha entre el que es considerava escandalós als anys quaranta o cinquanta i el que està passant actualment en el lloc de treball, en el món de l’entreteniment, dels esports o de la moda. La violència extrema i la immoralitat estan per tot arreu. Les persones competeixen per ser les més feroces, lascives i despietades. Els programes de televisió que es consideraven dolents als anys cinquanta,  ara es consideren apropiats per a les famílies. I molts han notat que l’homosexualitat té molta influència en el món de l’entreteniment i la moda i que aquest estil de vida es promou en públic. Que agraïts estem de conèixer el punt de vista de Jehovà! (Llegeix Judes 14, 15.)

¹⁰ També podem comparar el que es considerava una conducta rebel per part dels joves als anys cinquanta amb el que passa avui dia. Els pares se solien preocupar, i amb raó, per si els seus fills fumaven, bevien alcohol o ballaven de manera provocativa. Però actualment les notícies espantoses són el pa de cada dia. A tall d’exemple: un estudiant de quinze anys tiroteja els seus companys de classe, en mata dos i en fereix tretze; un grup d’adolescents beguts mata brutalment una nena de nou anys i agredeix el pare i el cosí de la nena; s’acusa els joves d’un país asiàtic de la meitat dels crims comesos durant els darrers deu anys. Podria negar algú que les coses han empitjorat moltíssim?

11. Per què moltes persones no s’adonen que les coses estan empitjorant?

¹¹ L’apòstol Pere va escriure: «Els darrers dies vindran mofetes amb engany, gent que viuen segons les pròpies passions, i diran: “¿On és la promesa de la seva vinguda? Perquè d’ençà que els pares s’adormiren tot està igual que al començament de la creació”» (2 Pe. 3:3, 4). Què pot causar que les persones reaccionin així? Sembla que, com més familiar es converteix una situació, menys persones hi presten atenció. El deteriorament constant de la moralitat de la societat en general sembla menys xocant que el canvi sobtat i inesperat de l’actitud d’un amic. Però aquesta deterioració gradual de la moralitat és perillosa.

12, 13. (a) Per què no ens hem de desanimar pel que està passant al món? (b) Què ens ajudarà a afrontar els «moments difícils» dels darrers dies?

¹² L’apòstol Pau ens va advertir que ‘als darrers dies sobrevindrien moments difícils’ (2 Tim. 3:1). Però no són impossibles d’afrontar i, per tant, podem viure en aquest món i, alhora, mantenir-nos fidels a Déu. Amb l’ajuda de Jehovà, el seu esperit i la congregació, podem superar amb èxit qualsevol desengany o temor que ens sobrevingui. El «poder incomparable» prové de Jehovà i no de nosaltres mateixos (2 Cor. 4:7-10).

¹³ És bo fixar-nos en el fet que Pau comença la profecia sobre els darrers dies amb l’expressió «has de saber». Aquestes paraules garanteixen que el que es diu a continuació es complirà. No hi ha dubte que la societat allunyada de Déu continuarà anant de mal en pitjor fins que Jehovà actuï per posar-hi fi. Els historiadors han corroborat que una societat o un país fracassa quan hi ha una gran davallada en la moralitat. I mai abans en la història hi ha hagut una davallada de la moralitat tan gran com la que hi ha en l’actualitat arreu del món. Moltes persones potser ignoren què vol dir això, però aquests successos que s’estan complint des del 1914 ens haurien de convèncer de totes totes que el Regne de Déu aviat actuarà per acabar amb la maldat.

14-16. Quina és una tercera raó per creure que el Regne de Déu ‘vindrà’ aviat?

¹⁴ Encara hi ha una tercera raó per confiar que la fi és a prop: els esdeveniments que han succeït al poble de Déu. Per exemple, abans que el Regne de Déu s’establís al cel, un grup de cristians ungits fidels estava servint Déu activament.  Quan algunes de les seves expectatives sobre el que passaria el 1914 no es van complir, què van fer? La majoria es va mantenir íntegra durant les proves i la persecució i va continuar servint Jehovà. A través dels anys, la major part d’aquests cristians ungits, si no tots, s’han mantingut fidels fins a la mort.

¹⁵ En la profecia detallada sobre la conclusió d’aquest món malvat, Jesús va dir: «No passarà aquesta generació fins que tot això s’hagi realitzat» (llegeix Mateu 24:33-35). Entenem que «aquesta generació», a la qual va fer al·lusió Jesús, inclou dos grups de cristians ungits. El primer grup estava present l’any 1914 i de seguida va discernir que Crist havia començat a regnar aquell any. Els qui formaven aquest grup no tan sols estaven vius el 1914, sinó que havien estat ungits per esperit sant com a fills de Déu aquell any o abans (Rm. 8:14-17).

¹⁶ El segon grup inclòs en «aquesta generació» són cristians ungits contemporanis del primer grup. Això vol dir que els membres d’aquest segon grup no només van coincidir en vida amb els del primer grup, sinó que van ser ungits amb esperit sant mentre alguns membres del primer grup estaven vius a la Terra. Per tant, no tots els ungits d’avui dia estan inclosos en «aquesta generació» de la qual va parlar Jesús. Actualment, els qui formen el segon grup s’estan fent grans. Però les paraules de Jesús registrades a Mateu 24:34 ens asseguren que almenys alguns membres d’aquesta generació ‘no passaran’ sense abans haver vist el començament de la gran tribulació. Això ens hauria de convèncer encara més que queda poc temps perquè el Rei del Regne de Déu actuï per destruir els malvats i portar el seu món nou just (2 Pe. 3:13).

17. A quina conclusió arribem mitjançant els tres raonaments que hem analitzat?

¹⁷ A quina conclusió arribem després d’analitzar aquests tres raonaments? Jesús ens va advertir que no sabríem el dia ni l’hora exactes de la fi, i de fet no els sabem (Mt. 24:36; 25:13). Però, tal com va dir Pau, podem saber-ne el «temps», i en realitat el sabem (llegeix Romans 13:11). Sabem que vivim en els darrers dies. Si prestem tota la nostra atenció a la profecia bíblica i al que Jehovà i Jesucrist estan fent, veurem clarament les proves que mostren que vivim a prop de la fi d’aquest món malvat.

18. Què els espera als qui no volen reconèixer Jesucrist com el seu Rei?

¹⁸ Els qui no volen reconèixer la impressionant autoritat que ha rebut Jesucrist, el Genet victoriós que cavalca el cavall blanc, aviat es veuran obligats a admetre el seu error. No tindran escapatòria. Quan arribi aquest moment, molts cridaran atemorits: «Qui es pot sostenir?» (Ap. 6:15-17). Però el següent capítol d’Apocalipsi ens dóna la resposta. Els cristians ungits i els qui tenen esperança terrenal hauran estat aprovats per Déu. Llavors, «una gran multitud» d’altres ovelles sobreviurà a la gran tribulació (Ap. 7:9, 13-15).

19. Com que confiem que la fi és a prop, què esperem amb il·lusió?

¹⁹ Si continuem prestant atenció al compliment de la profecia bíblica en aquests temps tan emocionants, no ens deixarem distreure pel xivarri que fa el món de Satanàs i, com que no estarem encegats, podrem entendre el significat dels esdeveniments mundials. Molt aviat, durant la guerra justa d’Harmaguedon, Crist completarà la seva conquesta d’aquest món apartat de Déu (Ap. 19:11, 19-21). Imagina que feliços serem aleshores! (Ap. 20:1-3, 6; 21:3, 4.)