1, 2. Per què ens hauria d’interessar la comparació que va fer Jehovà mitjançant Jeremies?

T’AGRADEN les figues, siguin fresques o seques? A moltes persones els encanten! Avui dia, es cultiven a moltes parts del món. Els antics jueus les valoraven molt (Na. 3:12; Lc. 13:6-9). Les figues tenen fibra, antioxidants i minerals, i per això es diu que són bones per al cor.

² En una ocasió, Jehovà va relacionar les figues amb el cor. Però no estava parlant dels beneficis nutricionals de menjar figues, sinó que parlava en sentit figurat. De fet, el que va dir mitjançant el profeta Jeremies té a veure amb el teu cor i el de les persones que estimes. Per tant, mentre analitzem el que va dir, reflexiona què pot significar això per als cristians.

3. Què representen les figues que es mencionen al capítol 24 de Jeremies?

³ Analitzem en primer lloc el que Déu va dir en els dies de Jeremies sobre les figues. L’any 617 a. de la n. e., la nació de Judà estava en una mala condició espiritual. En una visió, Jehovà va predir el que li esperava, i ho va il·lustrar amb dos tipus de figues, unes de «molt bones» i unes de «molt dolentes» (llegeix Jeremies 24:1-3). Les figues dolentes van representar el rei Sedecies, així com altres persones que també van rebre un tracte sever per part del rei Nabucodonosor i el seu exèrcit. Però, què podem dir d’Ezequiel, Daniel i els seus tres companys que ja estaven a Babilònia i d’alguns jueus que molt aviat hi serien deportats? Aquests eren com figues bones. Amb el temps, una resta tornaria a Jerusalem per reconstruir la ciutat i el seu temple (Jer. 24:8-10; 25:11, 12; 29:10).

4. Com ens anima saber el que Déu va dir de les figues bones?

 ⁴ Jehovà va dir sobre els qui representaven les figues bones: «Els donaré un cor perquè em coneguin, que jo sóc Jahveh: i ells seran el meu poble» (Jer. 24:7, TBS). Que en són d’animadores aquestes paraules! Jehovà té moltes ganes de donar a les persones ‘un cor perquè el coneguin’. En aquest cas, el «cor» està relacionat amb la disposició de la persona. Segur que tu també vols tenir un cor així i formar part del Seu poble. Per tal d’aconseguir-ho, has d’estudiar i aplicar la Paraula de Déu, penedir-te i canviar, dedicar la teva vida a Jehovà i batejar-te en el nom del Pare, del Fill i de l’esperit sant (Mt. 28:19, 20; Ac. [Fe.] 3:19). Ja has fet alguna d’aquestes passes? O estàs assistint regularment a les reunions dels Testimonis de Jehovà i estàs en procés de fer-les?

5. Sobre el cor de quines persones va parlar principalment Jeremies?

⁵ Sigui que ja haguem fet alguna d’aquestes passes o totes, encara hem de posar atenció a la nostra actitud i conducta. Per què? Trobem la raó en el que Jeremies va escriure sobre el cor. Alguns capítols del seu llibre parlen de les nacions que hi havia al seu voltant, però aquest se centra principalment en la nació de Judà durant el regnat de cinc dels seus reis (Jer. 1:15, 16). Jeremies va escriure sobre homes, dones i nens que formaven part d’una nació dedicada a Jehovà, ja que els seus avantpassats havien decidit voluntàriament pertànyer a Déu (Èx. 19:3-8). I en els dies de Jeremies, van tornar a confirmar que estaven dedicats a Déu. Van dir: «Aquí ens teniu, venim a vos, perquè sou el nostre Déu» (Jer. 3:22). Ara bé, en quin estat es trobava el seu cor?

6. Per què hauríem d’estar molt interessats en el que Jehovà diu sobre el cor?

⁶ Avui dia, els metges fan servir tecnologia avançada per saber l’estat del cor. Però Jehovà pot fer encara més, com veiem en les paraules que va dirigir als jueus de l’època de Jeremies: «El cor és el més tortuós de tot, i el seu mal, qui el pot diagnosticar? “Sóc jo, Jahvè, [...] que examino el cor!” (Dono a cadascú segons la seva conducta, segons el fruit de les seves accions.)» (Jer. 17:9, 10). ‘Examinar el cor’ no vol dir fer una revisió mèdica del cor literal, que en setanta o vuitanta anys batega uns tres mil milions de cops. En comptes d’això, Jehovà estava parlant del cor figurat, és a dir, tota la persona interior, que inclou desitjos, pensaments, tendències, actituds i metes. Jehovà pot examinar el teu cor i, fins a cert punt, tu també ho pots fer.

7. Com va descriure Jeremies el cor de la majoria dels jueus dels seus dies?

⁷ Abans d’examinar el cor ens hauríem de preguntar: «Quin era l’estat del cor figurat de la majoria dels jueus en els dies de Jeremies?». Per saber-ne la resposta, pensa en la declaració insòlita que va fer el profeta: «Tota la casa d’Israel és incircumcisa de cor». Però el profeta no feia referència a la circumcisió literal dels homes jueus, ja que va dir: «Vet aquí que vénen dies, oracle de Jahvè, en què visitaré tot el qui no està circumcidat més que en la seva carn». Per tant, fins i tot els jueus circumcisos eren ‘incircumcisos de cor’ (Jer. 9:24, 25 [9:25, 26 en NM]). Què volia dir això?

8, 9. Pel que fa al cor, què havia de fer la majoria de jueus?

⁸ Podem saber el significat de l’expressió ‘incircumcisos de cor’ pel que  Déu va exhortar als jueus: «Traieu el prepuci del vostre cor (home de Judà i habitants de Jerusalem), perquè la meva còlera no surti [...] per la dolenteria de les vostres accions». Però, d’on provenien les seves males accions? De dins seu, del seu cor (llegeix Marc 7:20-23). Així ho va diagnosticar Déu amb precisió a través de Jeremies. El seu cor era obstinadament rebel i els seus motius i pensaments no agradaven a Jehovà (llegeix Jeremies 5:23, 24; 7:24-26). Per això els va dir: «Circumcideu-vos per a mi i traieu el prepuci del vostre cor» (Jer. 4:4; 18:11, 12).

⁹ És per això que diem que aquells jueus necessitaven «cirurgia de cor», tal com els israelites dels dies de Moisès (Deut. 10:16; 30:6). ‘Treure el prepuci del cor’ significava desfer-se de tot allò que fes que el seu cor es tornés insensible, com ara la manera de pensar, els desitjos i les motivacions que no agradaven a Déu (Ac. 7:51).

10. Com podem imitar l’exemple de David?

¹⁰ Estem molt agraïts que Jehovà ens ajudi a examinar el cor. Però alguns es podrien preguntar: «Per què ens hauria de preocupar el nostre cor?». La majoria de germans serveixen Jehovà lleialment i tenen una conducta neta. No són ‘figues dolentes’ com molts jueus de l’antiguitat. Amb tot, fan bé de reflexionar en la pregària que va fer David: «Examina’m, oh Déu, i coneix el meu cor: prova’m, i coneix els meus pensaments; i mira si hi ha algun camí dolent en mi» (Sl. 17:3; 139:23, 24, TBS).

11, 12. (a) Per què hauríem d’examinar el cor cadascun de nosaltres? (b) Què és el que no farà Jehovà?

¹¹ Jehovà vol que cadascun de nosaltres el coneguem, és a dir, que tinguem la seva aprovació i que no la perdem. Jeremies va dir: «O Jahvè-Sabaot que proveu el just, que penetreu el cor i la ment» (Jer. 20:12). Si Jehovà examina fins i tot el cor de les persones justes, no ens hauríem de preocupar d’examinar el nostre cor? (Llegeix Salm 11:5.) En fer-ho, potser ens adonem que hem de vigilar alguna actitud, meta o sentiment que hagi arrelat dins nostre. Cal que ens desfem de qualsevol cosa que estigui insensibilitzant el nostre cor, és a dir, ens hem de fer una «cirurgia de cor». Per tant, què hauríem de buscar al cor? I, com podem fer els canvis necessaris? (Jer. 4:4.)

¹² Ara bé, una cosa és certa: Jehovà no ens obliga a canviar. En referència a les ‘figues bones’, Déu va dir que ‘els donaria un cor perquè el coneguessin’. Això no volia dir que els obligaria a canviar el cor. Havien de desitjar tenir un cor sensible que demostrés que coneixien Déu. I nosaltres? No hauríem de desitjar el mateix?

13, 14. En quin sentit es podria convertir el nostre cor en un perill contra nosaltres mateixos?

¹³ Jesús va dir: «Del cor provenen els pensaments dolents, homicidis, adulteris,  fornicacions, furts, falsos testimonis, injúries» (Mt. 15:19). Si el cor d’algú es tornés insensible i la persona cometés adulteri o fornicació i no es penedís, perdria l’aprovació de Déu per sempre. Ara bé, tot i no haver comès un pecat d’aquest tipus, la persona potser permet que un desig incorrecte creixi dins del seu cor (llegeix Mateu 5:27, 28). Per aquest motiu és tan important que ens examinem el cor. Per exemple, hi has trobat algun sentiment impropi cap a una persona de l’altre sexe o algun desig amagat que Déu mai no acceptaria i del qual te n’hauries de desfer?

¹⁴ O segurament algú no ha comès un homicidi, però potser ha deixat que la rancúnia arreli dins el seu cor fins al punt d’odiar un germà (Lev. 19:17). S’esforçarà per desfer-se d’aquests sentiments que poden fer que el seu cor es torni insensible? (Mt. 5:21, 22.)

15, 16. (a) Posa un exemple de com un cristià podria arribar a ser ‘incircumcís de cor’. (b) Per què creus que un cor ‘incircumcís’ no agrada a Jehovà?

¹⁵ És clar, la majoria de cristians no tenen un problema de cor d’aquest tipus. Tot i això, Jesús també va parlar dels «pensaments dolents», és a dir, punts de vista o actituds que poden afectar molts aspectes de la vida. Per exemple, una persona podria tenir un punt de vista distorsionat sobre la lleialtat cap als seus familiars. Evidentment, volem mostrar-los «amor» i no ser com moltes persones d’aquests «darrers dies» que no en mostren (2 Tim. 3:1, 3). Ara bé, cal evitar anar als extrems. Per a molts, «la sang sempre tira» i, per tant, defensen els seus familiars o es posen de part seva a tota costa i es prenen com una ofensa personal el que els altres puguin fer-los. Pensa el que van arribar a fer els germans de Dina per deixar-se endur per aquests tipus de sentiments (Gèn. 34:13, 25-30). O imagina què hi havia al cor d’Absalom, qui va arribar a matar el seu mig germà Amnon (2 Sam. 13:1-30). No creus que darrere d’aquelles accions hi havia «pensaments dolents»?

¹⁶ És clar que els cristians verdaders no assassinen. Però, podria algú deixar que arrelin en el seu cor sentiments negatius contra un germà o una germana que va menysprear un familiar seu o que creu que ho va fer? Potser no accepta la hospitalitat d’aquest company de creença ni ell tampoc li’n mostra perquè pensa que no ha tractat bé el seu familiar  (Heb. 13:1, 2). Aquests sentiments i la manca d’hospitalitat demostren falta d’amor, i no s’han de minimitzar. De fet, l’Examinador del cors podria diagnosticar aquest cas com a ‘incircumcisió de cor’ (Jer. 9:24, 25 [9:25, 26 en NM]). Recorda el que Jehovà va dir als jueus de l’antiguitat: «Traieu el prepuci del vostre cor» (Jer. 4:4).

17. Per què serà més fàcil fer canvis en el nostre cor si temem Jehovà?

¹⁷ Què passaria si, en examinar el cor, trobes que no respon al consell de Jehovà com ho hauria de fer i que, fins a cert punt, és un ‘cor incircumcís’? Potser hi detectes por de l’home, desig de prominència o de luxes o, fins i tot, que tendeix a ser obstinat o rebel. Si aquest és el teu cas, no t’amoïnis, no ets el primer en tenir aquests sentiments (Jer. 7:24; 11:8). Jeremies va escriure que els jueus infidels dels seus dies tenien «un cor indòcil i rebel». I va afegir: «No han dit en el seu cor: “Temem Jahvè, el nostre Déu, que dóna la pluja, la de tardor i la de primavera”» (Jer. 5:23, 24). Aquestes paraules mostren que, si temem Jehovà, és a dir, si el respectem, traurem del nostre cor tot allò que sigui dolent. D’aquesta manera, serà més fàcil fer canvis en el nostre cor i fer tot allò que Jehovà desitja que fem.

18. Què va prometre Jehovà per als qui participen del nou pacte?

¹⁸ Si ens esforcem per fer els canvis que calguin, Jehovà ens donarà ‘un cor per conèixer-lo’. De fet, en el nou pacte, això és el que Jehovà va prometre que faria per als cristians ungits: «Posaré la meva Llei dintre d’ells i l’escriuré sobre el seu cor. Aleshores jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble». I què es pot dir sobre conèixer Jehovà de debò? Ell mateix va afegir: «No els caldrà més instruir-se l’un a l’altre, dient: “Coneixeu Jahvè!”, perquè em coneixeran tots, dels més petits fins als mes grans, [...] ja que els perdonaré les culpes i no em recordaré més dels seus pecats» (Jer. 31:31-34). *

19. Quina meravellosa perspectiva tenim els cristians verdaders?

¹⁹ Sigui que esperis beneficiar-te per sempre del nou pacte al cel o a la Terra, hauries de voler ‘un cor per conèixer Jehovà’ i formar part del seu poble. Un prerequisit per rebre aquests beneficis és obtenir el perdó dels nostres pecats gràcies al sacrifici de rescat de Crist. Saber que Jehovà et perdona t’hauria de moure a perdonar els altres, fins i tot aquells qui se’t faci difícil. La bona disposició a desfer-te de qualsevol sentiment perjudicial serà beneficiós per al teu cor. Així demostraràs, no tan sols que vols servir Jehovà, sinó que el vols conèixer millor. Seràs com aquells de qui Jehovà va dir: ‘Buscareu, i em trobareu. Quan em reclamareu de tot cor, em mostraré a vosaltres’ (Jer. 29:13, 14).