Jehovà reuneix la seva família

‘Us exhorto a conservar la unitat de l’esperit’ (EF. 4:1, 3).

COM RESPONDRIES?

Quin propòsit té Jehovà?

Com ‘conservem la unitat de l’esperit’?

Què ens ajudarà a ser «benignes els uns amb els altres»?

1, 2. Quin és el propòsit de Jehovà per a la Terra i per als humans?

 EN QUÈ et fa pensar la paraula família? En amor i felicitat? En treball d’equip per arribar a un objectiu comú? En un entorn segur on créixer, aprendre i compartir el que penses? Probablement serà així si véns d’una família amorosa. Jehovà és l’Originador de la família (Ef. 3:14, 15). El seu propòsit era que tots els que vivien al cel i a la Terra gaudissin de seguretat, poguessin confiar els uns amb els altres i tinguessin verdadera unitat.

² Quan van pecar, els humans van deixar de formar part de la família universal de Jehovà, però això no va fer que el Seu propòsit canviés. S’assegurarà que la Terra feta un paradís s’ompli amb els descendents d’Adam i Eva (Gèn. 1:28; Is. 45:18). Ha fet tots els preparatius necessaris per complir el seu propòsit. El llibre d’Efesis, que té com a tema la unitat, ens parla d’alguns dels preparatius que ha fet. Estudiarem alguns versicles del llibre d’Efesis per veure com podem cooperar amb el propòsit de Jehovà d’unir la seva creació.

EL QUE JEHOVÀ HA FET PER COMPLIR EL SEU PROPÒSIT

3. Segons Efesis 1:10, que va començar a fer Jehovà «en la plenitud dels temps», i quan va començar la primera fase?

³ Moisès va dir als israelites: «Jahvè és el nostre Déu, Jahvè tot sol» (Deut. 6:4). Les accions i el propòsit de Jehovà sempre estan en harmonia. Per tant, «en la plenitud dels temps» va començar a fer preparatius per unir totes les seves criatures intel·ligents (llegeix Efesis 1:8-10). Hi ha dues fases. En la primera, Jehovà prepara la congregació d’ungits per viure  al cel sota el seu Cap espiritual, Jesucrist. Aquesta fase va començar la Pentecosta de l’any 33 de la n.e., quan Jehovà va començar a reunir els qui regnarien amb Crist al cel (Ac. [Fe.] 2:1-4). Sobre la base del sacrifici redemptor de Jesús, els ungits han estat declarats justos per sempre. Per tant, saben que han estat adoptats com a «fills de Déu» (Rm. 3:23, 24; 5:1; 8:15-17).

4, 5. Quina és la segona fase?

⁴ En la segona fase Jehovà prepara aquells qui viuran a la Terra feta un paradís sota el regne Messiànic de Crist. La «gran multitud» compon la part inicial d’aquest grup (Ap. [Rv.] 7:9, 13-17; 21:1-5). Durant el regnat de mil anys se’ls uniran incomptables milions de ressuscitats (Ap. 20:12, 13). Imagina’t quantes oportunitats tindrem de demostrar que estem units! Al final dels mil anys, «les coses de la terra» hauran de passar una prova final i els qui siguin fidels seran adoptats com a «fills de Déu» a la Terra (Rm. 8:21; Ap. 20:7, 8).

⁵ Avui dia Jehovà està preparant els ungits per viure al cel, i a les altres ovelles per viure a la Terra feta un paradís. I cadascú de nosaltres, com podem cooperar amb el compliment del propòsit de Jehovà?

’CONSERVEU LA UNITAT DE L’ESPERIT’

6. Quins textos bíblics indiquen que ens hem de reunir?

⁶ Les Escriptures indiquen que els cristians s’han de reunir (1 Cor. 14:23; Heb. 10:24, 25). Però estar units significa més que passar temps junts en un mateix lloc, com quan anem a un mercat o a un recinte esportiu. La unitat de veritat va més enllà. L’aconseguim quan fem el que Jehovà ens mana i deixem que el seu esperit ens refini.

7. Què significa ser «sol·lícits a conservar la unitat de l’esperit»?

⁷ Gràcies al sacrifici de rescat de Jesús, Jehovà ens ha declarat justos, ja sigui com a fills si som ungits o com a amics si som de les altres ovelles. Però mentre visquem en aquest món de Satanàs sorgiran diferències personals (Rm. 5:9; Jm. 2:23). Si no fos així, no necessitaríem el consell bíblic de ‘suportar-nos els uns als altres’. Així doncs, com aconseguirem la unitat amb els nostres germans i germanes? Cal que cultivem «tota humilitat i mansuetud». A més, Pau ens insta a treballar dur per ser «sol·lícits a conservar la unitat de l’esperit en el vincle de la pau» (llegeix Efesis 4:1-3). Aplicar aquests consells implica deixar-se influir per l’esperit de Déu i permetre que produeixi el seu fruit en nosaltres. El fruit de l’esperit ens ajuda a solucionar les desavinences que tenim amb els altres, mentre que les obres de la carn sempre causen divisions.

8. Per què podem dir que les obres de la carn causen divisió?

⁸ Fixa’t de quina manera causen divisió «les obres de la carn» (llegeix Gàlates 5:19-21). La fornicació separa de Jehovà i de la congregació la persona que la practica, i l’adulteri pot separar de manera cruel els fills dels pares i el cònjuge innocent de la seva parella. La impuresa afecta la unió de la persona amb aquells qui l’estimen i amb Jehovà. I el llibertinatge mostra que una persona no respecta gens ni mica les normes de Jehovà. Totes i cadascuna de les obres de la carn ens separen uns dels altres i també ens separen de Déu. Aquest tipus de conducta està totalment en desacord amb la personalitat de Jehovà.

9. Quines preguntes ens hem de fer per saber si som «sol·lícits a conservar la unitat de l’esperit en el vincle de la pau»?

 ⁹ Així que cadascú de nosaltres fem bé de preguntar-nos: «M’estic esforçant de veritat per “conservar la unitat de l’esperit en el vincle de la pau”? Què faig quan sorgeixen problemes amb els altres? Explico aquests problemes als meus amics perquè es posin de part meva? Espero que els ancians actuïn per mi enlloc d’esforçar-me per tornar a tenir una relació pacífica amb el germà o germana? I si sé que una altra persona té alguna cosa contra mi, l’evito per no haver d’enfrontar-m’hi?». Creus que si féssim res de tot això estaríem demostrant que col·laborem amb el propòsit de Jehovà de «reunir totes les coses en Crist»?

10, 11. (a) Quina importància té mantenir la pau amb els nostres germans? (b) Què hem de fer per mantenir la pau i gaudir de la benedicció de Jehovà?

¹⁰ Jesús va dir: «Si, doncs, presentes la teva ofrena a l’altar, i allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa la teva ofrena davant l’altar i vés primer a fer les paus amb el teu germà, i després torna i presenta la teva ofrena. Afanya’t a avenir-te» (Mt. 5:23-25). I Jaume va escriure que «els qui són pacífics sembren en pau un fruit de justícia» (Jm. 3:17, 18). Per tant, no podem mantenir una conducta justa si no hi ha pau.

¹¹ A tall d’exemple, en alguns països devastats per la guerra es podria cultivar un trenta-cinc per cent més de terreny si la població no s’hagués de preocupar per les mines de terra que hi ha als camps. Quan una mina detona, els pagesos abandonen els camps, els pobles es queden sense el seu mitjà de vida i les ciutats no tenen suficient menjar. De la mateixa manera, si tenim trets de personalitat que dificulten les relacions pacífiques amb els nostres germans, el nostre creixement espiritual es veurà afectat negativament. Però si perdonem de seguida els altres i ens esforcem per millorar el seu benestar, tots podrem gaudir de pau i de la benedicció de Jehovà.

12. Com ens ajuden els ancians a estar units?

¹² Els ancians cristians també poden ser una veritable força unificadora. Jehovà ens els ha donat per ajudar-nos a aconseguir «la unitat de la fe» (Ef. 4:8, 13). Quan els ancians cristians serveixen Jehovà al nostre costat i ens donen consell basat en la Bíblia, ens ajuden a millorar la nostra  personalitat cristiana (Ef. 4:22-24). Quan t’aconsellen, veus els esforços que Jehovà fa per preparar-te per a la vida en el nou món sota la governació del seu Fill? Ancians, quan intenteu restablir els altres, teniu en compte aquest objectiu? (Gàl. 6:1.)

’SIGUEU BONDADOSOS ELS UNS AMB ELS ALTRES’

13. Què passaria si no seguíssim el consell d’Efesis 4:25-32?

¹³ A Efesis 4:25-29 trobem una llista de pràctiques que hem d’evitar. Aquestes inclouen: dir mentides, enfurismar-se, ser ganduls, i dir paraules ofensives en lloc de paraules bones i que edifiquen. Si algú no evita aquestes pràctiques estaria ‘contristant l’esperit de Déu’, ja que l’esperit sant és una força que promou la unitat (Ef. 4:30). Per tenir pau i unitat és essencial aplicar el següent consell de Pau: «Que tota amarguesa, indignació, ira, cridòria, injúria siguin bandejades d’entre vosaltres com tota altra mena de dolenteria. Sigueu més aviat benignes els uns amb els altres, compassius, perdonant-vos mútuament, així com Déu també us va perdonar en el Crist» (Ef. 4:31, 32).

14. (a) Quina idea dóna l’expressió «sigueu més aviat benignes»? (b) Què ens ajudarà a ser amables?

¹⁴ L’expressió «sigueu més aviat benignes» dóna la idea que no sempre hem estat benignes o amables i que hem de millorar. Per aquest motiu hem d’aprendre a posar els sentiments dels altres per damunt dels nostres (Fili. 2:4). Potser volem fer un comentari que farà riure o farà que pensin que som intel·ligents, però serà un comentari amable? Pensar abans de parlar ens ajudarà a ser amables.

APRENGUEU A SER AMOROSOS I RESPECTUOSOS EN LA FAMÍLIA

15. A quina faceta del tracte que Jesús dóna a la congregació feia referència Pau a Efesis 5:28?

¹⁵ La Bíblia compara la relació que hi ha entre Crist i la congregació amb un marit i la seva muller. L’exemple de Crist ajuda el marit a entendre que ha de guiar, estimar i cuidar la seva muller. També ajuda la muller a entendre que s’ha de subjectar al marit (Ef. 5:22-33). Pau va escriure: «Els marits han d’estimar les pròpies mullers com els propis cossos». A qui volia Pau que imitessin els marits? (Ef. 5:28.) El que va dir una mica abans ens dóna la resposta: «Crist va estimar l’Església i s’oferí a si mateix per ella [...], purificant-la amb el bany d’aigua, acompanyat de la paraula». És per això que, per treballar en harmonia amb el propòsit de Jehovà de tornar a reunir totes les coses en el Crist, un marit ha de complir amb la responsabilitat d’alimentar espiritualment la seva família.

16. Quin serà el resultat si els pares compleixen la responsabilitat que Jehovà els ha donat?

¹⁶ Els qui sou pares feu bé de recordar que esteu complint un encàrrec de Jehovà. És molt trist, però, veure que actualment hi ha moltes persones que no tenen amor (2 Tim. 3:1, 3). Hi ha moltíssims pares que no compleixen amb la seva responsabilitat i, per aquesta raó, entristeixen i fan patir els seus fills. Però Pau va aconsellar el següent als pares: «No exaspereu els vostres fills, sinó eduqueu-los amb aquella manera de corregir i de reprendre que és pròpia del Senyor» (Ef. 6:4). El primer lloc on els nens aprenen sobre l’amor i l’autoritat és a la família. Els pares que han ensenyat aquestes lliçons als seus fills  han treballat en harmonia amb el propòsit de Jehovà. Si fem que els nostres fills se sentin estimats i evitem l’odi, la ira i la parla abusiva els estarem ensenyant lliçons essencials sobre com mostrar amor i respectar l’autoritat. Això els prepararà per viure en el nou món de Déu.

17. Què necessitem per resistir al Diable?

¹⁷ No hem d’oblidar que el Diable, el primer que va trencar la pau de l’univers, s’oposarà amb totes les seves forces als nostres esforços per fer la voluntat de Déu. Sens dubte, l’augment vertiginós de divorcis, el fet que la gent esculli viure junts en lloc de casar-se i que s’acceptin els matrimonis homosexuals compleix el propòsit de Satanàs. Però nosaltres no seguim les actituds o tendències de la societat actual. El nostre model és Crist (Ef. 4:17-21). Per aquest motiu, per resistir amb èxit al Diable i als seus dimonis se’ns aconsella: «Revestiu-vos l’armadura de Déu» (llegeix Efesis 6:10-13).

COMPORTEU-VOS AMB AMOR

18. Quin és el secret de la nostra unitat cristiana?

¹⁸ El secret de la unitat cristiana és l’amor. Estem decidits «a conservar la unitat de l’esperit en el vincle de la pau» amb el cor ple d’amor per «un sol Senyor», per «un sol Déu» i pels altres (Ef. 4:3-6). Jesús va orar sobre aquest amor: «Però no prego solament per ells, sinó també pels qui creuran en mi per la seva paraula; que tots siguin u; com vós, Pare, sou en mi i jo en vós, que ells també siguin u en nosaltres, [...] els he fet conèixer el vostre nom, i els el faré conèixer encara perquè l’amor amb què vós m’heu estimat a mi estigui en ells, i jo, en ells» (Jn. 17:20, 21, 26).

19. Què estàs decidit a fer?

¹⁹ Si estem experimentant algun conflicte intern per la nostra imperfecció, l’amor ens hauria de moure a demanar-li a Jehovà que unifiqui el nostre cor, com va fer el salmista quan va dir: «Que el meu cor, tot sencer, veneri el vostre nom» (Sl. 86:11). Hem d’estar decidits a resistir els esforços que fa el Diable per allunyar-nos del nostre Pare amorós i de les persones que Ell aprova. Esforcem-nos diligentment per ser «imitadors de Déu, com a fills estimats» i mostrem amor en la família, en la predicació i en la congregació (Ef. 5:1, 2).

[Preguntes d’estudi]

[Il·lustració de la pàgina 29]

«Deixa la teva ofrena davant l’altar i vés primer a fer les paus amb el teu germà»

[Il·lustració de la pàgina 31]

Ensenyeu als vostres fills a ser respectuosos