La Rose diu: «Tinc un trastorn genètic que constantment em produeix dolors. La meva qualitat de vida ha caigut en picat». Una de les coses que més li preocupava és que li costava concentrar-se per llegir i estudiar la Bíblia. Però les paraules de Jesús que es troben a Mateu 19:26 la van ajudar molt: «Per a Déu tot és possible». La Rose va descobrir que hi ha altres maneres d’estudiar. Com que de vegades tenia molts dolors i li costava llegir, va començar a escoltar les gravacions de la Bíblia i les publicacions bíbliques. a Ella diu: «Sense aquestes ajudes dubto molt que hagués pogut mantenir la meva espiritualitat».

Quan la Rose es posa trista per no poder fer el mateix que abans, troba consol a les paraules de 2 Corintis 8:12: «Perquè si hi ha bona disposició, a Déu li agrada que donem del que tenim, i no del que no tenim». Això li recorda que Déu està content amb ella perquè fa tot el que pot dins les seves limitacions.

La Delphine, mencionada abans, recorda: «Quan va morir la meva filla de divuit anys, vaig sentir un dolor tan fort que pensava que no podria continuar vivint. Res tornaria a ser el mateix». Però la va consolar molt el Salm 94:19 (BEC) on el salmista li diu a Déu: «Quan creix el neguit dintre meu, el teu consol asserena la meva ànima». Ella diu: «Li vaig demanar a Jehovà que m’ajudés a trobar la manera de fer coses que calmessin el meu dolor».

Llavors, va decidir participar en una obra voluntària molt satisfactòria. Amb el temps, va arribar a la conclusió que era com un llapis de cera: fins i tot els trencats serveixen per pintar. Tot i que se sentia destrossada, va entendre que encara podia ser molt útil ajudant els altres. Ella recorda: «De sobte em vaig adonar que, quan ensenyava als meus estudiants a veure les coses segons els principis bíblics, Jehovà em consolava a mi». La Delphine va fer una llista amb personatges bíblics que havien passat per cops durs a la vida, i va veure que «tots, sense excepció, acostumaven a fer oració». Per això diu que «no es poden trobar respostes si no s’obre la Bíblia».

A l’estudiar la Bíblia, la Delphine ha après a no mirar al passat, sinó cap al futur. L’esperança que es menciona a Fets 24:15 la consola molt: «Déu ressuscitarà tant els justos com els injustos». La Delphine està totalment convençuda que Jehovà ressuscitarà la seva filla: «Veig la meva filla en el futur. La nostra propera ‘cita’ ja està programada en el calendari de Jehovà. La veig al jardí de casa, asseguda al meu costat, tan real com quan la vaig veure i estimar el dia que va néixer».