«SI ALGÚ de vosaltres es nega a lluitar contra França o Anglaterra, tots morireu!» Així va amenaçar un oficial nazi a un grup de testimonis de Jehovà durant la Segona Guerra Mundial. Tot i que estaven envoltats per uns soldats de la SS armats fins a les dents, ni un d’aquests cristians fidels va cedir a la pressió. Quins germans tan valents! Aquesta escena exemplifica molt bé el punt de vista que tenim tots els testimonis de Jehovà sobre la guerra: ens neguem a lluitar en els conflictes bèŀlics d’aquest món. Encara que ens amenacin de mort, ens neguem a posicionar-nos en cap bàndol.

1) EL POBLE DE DÉU FORMAVA UNA SOLA NACIÓ

En el passat, Déu va reunir el seu poble en una sola nació: Israel. Jehovà mateix va nomenar els israelites la seva «propietat especial entre tots els pobles» (Èx. 19:5). A més, va assignar aquesta nació a viure a un territori específic. Per tant, quan Déu enviava el Seu poble a la guerra contra altres nacions, els israelites no lluitaven contra altres servents de Déu ni els mataven. a

Avui dia, els autèntics adoradors de Déu són «gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües» (Ap. 7:9). Així és que, si els servents de Déu participessin en les guerres,  podrien arribar a lluitar entre ells i, fins i tot, matar-se.

2) JEHOVÀ VA MANAR ALS ISRAELITES ANAR A LA GUERRA

En el passat, Jehovà era qui decidia quan i per què els israelites havien d’anar a la guerra. Per exemple, en una ocasió, els va manar que lluitessin per executar la Seva sentència contra els cananeus, un poble conegut per adorar dimonis, ser extremadament immoral i, fins i tot, sacrificar nens. Jehovà va manar als israelites que eliminessin aquella influència tan maligna de la Terra Promesa (Lev. 18:24, 25). Un cop els israelites es van instaŀlar en aquesta terra, en ocasions, Jehovà els va dir que lluitessin per defensar Israel d’alguns enemics cruels (2 Sam. 5:17-25). Però, en cap moment, els va deixar que decidissin per ells mateixos anar a la guerra. De fet, quan el poble va lluitar per iniciativa pròpia, les conseqüències van ser terribles (Nom. 14:41-45; 2 Cròn. 35:20-24).

Avui dia, Jehovà no envia ningú a la guerra. Les nacions s’enfronten per defensar els seus interessos territorials, econòmics o polítics, és a dir, per motius egoistes, no per defensar els interessos de Déu. Ara bé, què podem dir d’aquells que afirmen lluitar en el nom de Déu per defensar la seva religió o per eliminar els Seus enemics? Jehovà és qui destruirà els Seus enemics i protegirà els Seus autèntics servents en una guerra futura: l’Harmagedon (Ap. 16:14, 16). En aquesta guerra, l’exèrcit de Déu estarà format únicament per criatures espirituals, no per éssers humans (Ap. 19:11-15).

3) ELS ISRAELITES NO MATAVEN AQUELLS QUE DEMOSTRAVEN TENIR FE EN JEHOVÀ

En el passat, els israelites van perdonar la vida d’aquells que tenien fe en Déu, i només van matar les persones que Jehovà va decidir que ho mereixien. Pensa en aquests dos exemples. Déu va manar que es destruís Jericó, però els israelites van perdonar la vida de Rahab i la seva família perquè ella va demostrar que tenia fe en  Jehovà (Jos. 2:9-16; 6:16, 17). En una altra ocasió, la ciutat de Gabaon es va salvar perquè els gabaonites van demostrar un respecte profund per Jehovà (Jos. 9:3-9, 17-19).

Avui dia, en els conflictes bèŀlics no es perdona la vida d’aquells que tenen fe en Déu i, a més, sovint hi moren molts civils innocents.

4) DÉU ESTABLIA LES NORMES DEL QUE ELS ISRAELITES HAVIEN DE FER A LES GUERRES

En el passat, Jehovà exigia als soldats israelites que seguissin les Seves instruccions a les guerres. A tall d’exemple, de vegades va demanar al seu poble que fes una «proposta de pau» a una ciutat enemiga (Deut. 20:10). També els va dir que es mantinguessin nets en sentit físic i moral, tant ells com el campament (Deut. 23:9-14). A més, encara que els exèrcits enemics sovint violaven les dones dels territoris conquerits, Jehovà prohibia que el Seu poble ho fes. És més, si un israelita es volia casar amb una dona captiva, havia d’esperar-se, com a mínim, un mes després d’haver vençut la ciutat (Deut. 21:10-13).

Avui dia, molts països firmen acords que estableixen el que es pot fer a les guerres i el que no. Encara que l’objectiu d’aquests acords és protegir la població civil, desgraciadament, els soldats acostumen a passar per alt aquestes normes.

5) DÉU VA LLUITAR PEL SEU POBLE

En el passat, Jehovà va lluitar pels israelites i en moltes ocasions els va donar la victòria de manera miraculosa. Per exemple, com van conquerir la ciutat de Jericó? Tal com Ell els va dir, quan els israelites van fer «un gran crit de guerra, les muralles es van desplomar», i així els va ser molt més fàcil capturar la ciutat (Jos. 6:20). I, com van guanyar els israelites la batalla contra els amorreus? «Jehovà els va llançar des del cel una gran pedregada [...]. De fet, en van morir més per la pedregada que per l’espasa dels israelites» (Jos. 10:6-11).

ELS AUTÈNTICS CRISTIANS PROMOUEN LA PAU

Tal com hem vist, la nostra situació és molt diferent de la de l’antic Israel. Però aquestes diferències no són les úniques raons que tenim per no implicar-nos en les guerres. Per exemple, Déu va predir que, als últims dies, les persones que es deixessin ensenyar per Ell no aprendrien «mai més a fer la guerra», i encara menys hi participarien (Is. 2:2-4). A més, Jesús va dir que els seus deixebles no són part del món i, per tant, no es posicionen en els seus conflictes (Jn. 15:19).

El Fill de Déu va dir als seus deixebles que anessin més enllà. Els va manar que evitessin tots els sentiments i les actituds que poguessin desembocar en rancúnia, ira i guerra (Mt. 5:21, 22). I també els va dir que promoguessin la pau i estimessin els seus enemics (Mt. 5: 9, 44).

I què podem dir de cadascun de nosaltres? És cert que no se’ns passa pel cap participar en una guerra però, i si ens adonem que veiem algun germà de la congregació com al nostre enemic? Si és el cas, hem d’eliminar aquests sentiments negatius del nostre cor (Jm. 4:1, 11).

En lloc d’implicar-nos en els conflictes d’aquest món, nosaltres ens esforcem dia a dia per promoure la pau i l’amor (Jn. 13:34, 35). Estiguem decidits a mantenir-nos totalment neutrals i a concentrar-nos en el meravellós dia en què Jehovà farà desaparèixer les guerres per sempre (Sl. 46:9).