1. Quin gran honor tenim? Explica-ho.

 ÉS UN gran honor ser testimonis de Jehovà! Tenim el privilegi de portar el nom de Déu i de viure a l’altura d’aquest nom participant en l’obra de predicar i fer deixebles. Ens fa molt feliços poder ajudar algú que té «l’actitud correcta per obtenir vida eterna» a conèixer Jehovà i servir-lo (Fe. 13:48). A més, compartim els sentiments de Jesús, que «es va alegrar molt» quan els seus deixebles van tornar d’una campanya de predicació i li van explicar les bones experiències que havien tingut (Lc. 10:1, 17, 21).

2. Com podem mostrar que ens prenem seriosament la predicació?

² Tots ens prenem molt seriosament la nostra predicació. L’apòstol Pau va aconsellar a Timoteu: «Estigues molt pendent del teu comportament i de la teva ensenyança». I va afegir: «Així et salvaràs a tu mateix i salvaràs els que t’escolten» (1 Tim. 4:16). La predicació és una obra salvavides. Volem parar molta atenció al nostre comportament perquè som ciutadans del Regne de Déu. Desitgem que la nostra manera d’actuar doni glòria a Jehovà i estigui en harmonia amb les bones notícies que prediquem (Fili. 1:27). Podem demostrar que estem molt atents a la nostra manera d’ensenyar preparant-nos bé per donar testimoni i demanant a Jehovà que ens ajudi quan parlem d’ell a les persones.

3. Com pot respondre la gent al missatge del Regne? Posa’n un exemple.

³ Amb tot, encara que ens esforcem de valent per ser bons mestres, és possible que no trobem gent interessada al nostre territori. Pensa en l’exemple d’en Georg Lindal, que va predicar tot sol a diferents zones d’Islàndia des del 1929 fins al 1947. Aquest germà va distribuir milers de llibres, però ningú va acceptar la veritat. Ell va escriure: «Algunes persones s’oposen amb fermesa al missatge de la Bíblia, però la majoria es mostren totalment indiferents». Fins i tot després que alguns  missioners de Galaad van ser assignats a aquella illa i van contribuir a treballar encara més el territori, van haver de passar nou anys fins que alguns islandesos es van dedicar a Jehovà i es van batejar. b

4. Com ens podem sentir al veure que la gent no respon al missatge com ens agradaria?

⁴ És possible que ens enduguem una decepció al veure que la gent no respon favorablement al missatge que portem. Ens podria passar com a l’apòstol Pau. Ell va sentir «una gran tristesa i un dolor constant al cor» perquè la majoria dels jueus havien rebutjat Jesús com al Messies promès (Rm. 9:1-3). Pot ser que ens esforcem de valent per ser bons mestres i fem oració pel nostre estudiant, però tot i així vegem que aquest no posa en pràctica el que aprèn a la Bíblia, i al final hàgim de discontinuar el seu curs. També és possible que no hàgim tingut l’oportunitat d’ajudar una persona a arribar al bateig. Si és així, t’hauries de sentir culpable o pensar que Jehovà no beneeix la teva predicació? En aquest article respondrem a les següents preguntes: Què determina l’èxit de la predicació? I quines expectatives realistes hauríem de tenir?

5. Per què és possible que en el nostre servei a Jehovà no tot surti com voldríem?

⁵ La Bíblia diu que quan una persona s’esforça per dur a terme la voluntat de Jehovà «tot el que fa prospera» (Sl. 1:3). Però això no vol dir que tot el que fem en el servei a Jehovà tingui els resultats que desitjaríem. De fet, la vida està «plena de neguit» a causa de la nostra imperfecció o la dels altres (Job 14:1, MM). Pot ser que els que se’ns oposen aconsegueixin que temporalment no puguem predicar com ho fem normalment (1 Cor. 16:9; 1 Tes. 2:18). Així doncs, com mesura Déu l’èxit de la nostra predicació? Vegem alguns principis bíblics que ens ajudaran a contestar aquesta pregunta.

6. Com mesura Jehovà l’èxit a la predicació?

⁶ Jehovà observa el teu aguant i els esforços que fas. Quan ens esforcem per predicar amb entusiasme motivats per amor a Déu, la nostra obra és tot un èxit als Seus ulls sigui quina sigui la resposta del territori. Pau va dir: «Déu és just i no oblidarà el que heu fet i l’amor que heu demostrat pel seu nom a l’haver ajudat els sants i al continuar ajudant-los» (Heb. 6:10). Jehovà mai oblidarà tots els teus esforços i el teu amor encara que no obtinguis bons resultats a la predicació. Així doncs, independentment de si la gent del territori accepta o no el missatge de les bones notícies, pots fer teves les següents paraules que l’apòstol va escriure als corintis: «Tot el que feu al servir el Senyor no és inútil» (1 Cor. 15:58).

7. Què podem aprendre del que va dir Pau?

 ⁷ Pau va ser un exceŀlent missioner i va contribuir a formar moltes congregacions a diferents ciutats. Amb tot, quan alguns el van criticar i el van acusar de no ser un bon mestre, ell no va presumir de quantes persones havia ajudat a fer-se cristianes. En lloc d’això, va dir: «He treballat més» (2 Cor. 11:23). Igual que ell, hem de recordar que el més important per a Jehovà són els nostres esforços i el nostre aguant.

8. Què hem de tenir present pel que fa a la predicació?

⁸ La nostra predicació fa feliç Jehovà. En una ocasió, Jesús va enviar 70 deixebles a predicar el missatge del Regne i, al final d’aquella campanya, «van tornar molt contents». Quin era el motiu de la seva alegria? Ells van dir: «Fins i tot els dimonis ens obeeixen quan els hi donem ordres en nom teu». Tot i això, Jesús els va corregir dient-los: «No us alegreu perquè els esperits us obeeixin, sinó alegreu-vos perquè els vostres noms estan escrits al cel» (Lc. 10:17-20). El Fill de Déu era molt conscient que no sempre tindrien tan bones experiències a la predicació. En realitat, no sabem quantes d’aquelles persones que havien escoltat els deixebles es van arribar a fer cristianes. Els seguidors de Jesús havien d’aconseguir que la font del seu goig no fossin els bons resultats, sinó la satisfacció de saber que Jehovà estava content amb els seus esforços.

9. D’acord amb Gàlates 6:7-9, què aconseguirem si no deixem de predicar?

⁹ Si no deixem de predicar, aconseguirem vida eterna. Quan ens esforcem de valent per sembrar i cultivar llavors del Regne, també estem sembrant «per a l’esperit», és a dir, estem deixant que l’esperit de Déu actuï lliurament a la nostra vida. Si «no ens rendim», Jehovà ens assegura que obtindrem vida eterna sense importar si hem ajudat algú a fer-se deixeble i batejar-se (llegeix Gàlates 6:7-9, nota).

10. De què depèn que una persona accepti el missatge del Regne?

¹⁰ La manera com una persona reacciona al missatge depèn principalment d’ella mateixa. Jesús ens ajuda a entendre aquesta idea amb la paràbola del sembrador. Aquest home va sembrar llavors en diferents tipus de terreny, però només van donar fruit les que van caure en un d’ells (Lc. 8:5-8). Jesús va dir que els diversos tipus de terreny representen les diferents reaccions que tenen les persones quan escolten «el missatge de Déu» (Lc. 8:11-15). Igual que el sembrador, nosaltres tampoc podem fer que el missatge arreli al cor de la gent. Al cap i a la fi, això depèn d’ells mateixos. La nostra responsabilitat és no deixar de sembrar llavors del Regne. I, tal com va dir Pau, cadascú «rebrà la seva recompensa segons el seu treball» i no segons els seus resultats (1 Cor. 3:8).

11. Per què podem dir que la predicació de Noè va ser tot un èxit? (Mira la imatge de la portada.)

¹¹ Els primers testimonis de Jehovà també van afrontar apatia al territori. Per exemple, Noè va ser «un predicador de justícia», segurament durant dècades (2 Pe. 2:5). Sens dubte, a ell li hauria encantat que algú del territori acceptés el missatge que predicava, però Jehovà mai li va dir que això passaria. De fet, quan va manar a Noè que construís l’arca, Déu li va dir: «Tu entraràs a l’arca, i amb tu els teus fills i la teva muller i les mullers dels teus fills» (Gèn. 6:18). A més, tenint en compte les dimensions i la capacitat de l’arca,  probablement Noè es va adonar que, si alguns acceptaven el missatge, seria un nombre molt reduït de persones (Gèn. 6:15). Com bé sabem, ni un sol dels seus contemporanis va fer cas del missatge d’aquest servent (Gèn. 7:7). Va pensar Jehovà que la predicació de Noè va ser un fracàs? De cap manera! Als ulls de Déu, Noè va tenir molt d’èxit perquè va complir fil per randa tot el que Jehovà li havia manat (Gèn. 6:22).

12. Com va aconseguir el profeta Jeremies no perdre el goig a la predicació malgrat l’apatia i l’oposició?

¹² De la mateixa manera, el profeta Jeremies va predicar durant dècades malgrat l’apatia i l’oposició. Es va desanimar tant pels insults i les burles que rebia per part dels opositors que es va plantejar deixar la seva assignació (Jer. 20:8, 9). Però no es va rendir. Què el va ajudar a vèncer els pensaments negatius i a no perdre el goig en la seva predicació? Es va centrar en dues idees molt importants. Primer, el missatge que Jeremies proclamava donava a la gent «un futur i una esperança» (Jer. 29:11). Segon, Jehovà l’havia escollit per parlar en nom seu (Jer. 15:16). Nosaltres també portem un missatge d’esperança enmig d’un món ple de foscor. A més, som testimonis de Jehovà i proclamem el seu nom. Si ens centrem en això, ens serà més fàcil gaudir de la predicació independentment dels resultats que obtinguem.

13. Què ens ensenya el relat de Marc 4:26-29?

¹³ El creixement espiritual és progressiu. Jesús va exemplificar molt bé aquesta idea parlant sobre un sembrador que se’n va a dormir (llegeix Marc 4:26-29). El creixement de la seva collita és gradual i ell no pot fer res per accelerar-ho. Igual que aquest sembrador, és probable que hagis d’esperar temps per veure els resultats de la teva predicació, ja que el creixement és progressiu. Igual que un pagès no pot marcar el ritme del creixement dels seus conreus, nosaltres no podem forçar els estudiants de la Bíblia perquè progressin més ràpidament. Així doncs, no et desanimis ni et rendeixis si veus que aquest procés implica més temps del que t’esperaves. De la mateixa manera que un pagès ha de ser pacient per poder veure el fruit del seu cultiu, nosaltres també hem de ser pacients a l’hora de fer deixebles (Jm. 5:7, 8).

14. Explica una experiència que demostri que els resultats de la predicació poden aparèixer de forma gradual.

¹⁴ En alguns territoris pot ser que hagin de passar anys perquè els resultats de la predicació es facin evidents. Fixa’t en l’experiència de la Gladys i la Ruby Allen. L’any 1959 aquestes dues germanes van ser assignades per servir com a pioneres regulars a una petita ciutat del Quebec, al Canadà. c Degut a la influència de l’Església catòlica i la pressió dels veïns, les persones no volien ni escoltar el missatge del Regne. La Gladys va dir: «Durant dos anys vam estar predicant casa per casa vuit hores al dia, però ningú ens va obrir la porta. La gent s’acostava a la porta només per abaixar la persiana. Però nosaltres no ens vam rendir». Amb el temps, l’actitud de la gent va anar canviant i el territori va començar a ser més receptiu. Ara hi ha tres congregacions en aquesta ciutat (Is. 60:22).

15. Què ens ensenyen les paraules de 1 Corintis 3:6, 7 sobre l’obra de fer deixebles?

¹⁵ L’obra de fer deixebles és una feina d’equip. De vegades s’ha dit que cal tota una congregació per fer un deixeble (llegeix 1 Corintis 3:6, 7). Imagina que un publicador dona un fullet a una persona  interessada, però llavors s’adona que el seu horari no li permet tornar-la a visitar. Així és que li demana a un altre germà que faci la revisita en lloc seu. Aquest últim inicia un curs bíblic amb la persona interessada. Amb el temps, convida diferents germans i germanes al curs, i cadascun d’ells animen l’estudiant de diverses maneres. Tots els germans que ha conegut l’estudiant al llarg del seu curs han contribuït a regar la llavor de la veritat. Així, tal com va dir Jesús, «el sembrador i el segador es poden alegrar junts» mentre participen en aquesta sega espiritual (Jn. 4:35-38).

16. Què et pot ajudar a no perdre el goig a la predicació encara que no puguis fer tant com abans?

¹⁶ Ara bé, i si la salut o les forces no t’acompanyen i ja no pots participar tant com abans en l’obra de predicar i fer deixebles? Així i tot, pots estar molt content del privilegi que tens de participar en aquesta obra tan important. Pensa en el que va passar quan David i els seus homes van rescatar les seves famílies i possessions de mans de saquejadors amalequites. Dos-cents dels seus homes estaven massa esgotats per lluitar. Així és que es van quedar vigilant les pertinences. Després de guanyar la batalla, David va ordenar que el botí es repartís entre tots a parts iguals (1 Sam. 30:21-25). El mateix passa amb la tasca de fer deixebles. Tots els que ens esforcem per participar-hi al màxim sentim la mateixa alegria cada vegada que una persona és alliberada del món de Satanàs i comença a recórrer el camí que la portarà a la vida.

17. Per què estem agraïts a Jehovà?

¹⁷ Estem molt agraïts a Jehovà pel punt de vista tan amorós que té del servei que li oferim. Ell sap que no podem controlar els resultats de la nostra predicació. Per això, es fixa en els nostres esforços i en la nostra motivació, i ens recompensa amb generositat. També ens ensenya a estar contents amb el granet de sorra que podem aportar en aquesta sega espiritual (Jn. 14:12). Si no ens rendim, podem estar segurs que comptem amb el somriure d’aprovació de Jehovà.