Salta al contingut

Salta a l'índex

Demostrem «amb accions que estimem de veritat»

Demostrem «amb accions que estimem de veritat»

«No hem d’estimar només de paraula i de boca, sinó que hem de demostrar amb accions que estimem de veritat» (1 JN. 3:18).

CANÇONS: 3, 50

1. Quina és la classe d’amor més important, i per què? (Mira la imatge del principi.)

L’AMOR basat en principis, l’amor agápē, és un regal de part de Jehovà, ja que Ell n’és la font (1 Jn. 4:7). Aquesta classe d’amor és la més important que hi ha. Tot i que pot incloure afecte i estimació, està relacionat principalment amb accions altruistes a favor dels altres. Segons una obra de referència, l’amor agápē «només es veu per les accions que en resulten». Quan demostrem o rebem aquest amor desinteressat, la nostra vida s’enriqueix i s’omple de goig i propòsit.

2, 3. Com va demostrar Jehovà el seu amor per la humanitat?

2 Jehovà ja va demostrar aquest amor, fins i tot abans de crear Adam i Eva. Va fer la terra perquè fos la nostra llar, un lloc on els humans poguessin, no només viure, sinó també disfrutar de la vida. I ho va fer únicament per al nostre benefici. A més, va manifestar aquest amor desinteressat quan va donar als seus fills l’esperança de viure per sempre en un paradís a la terra.

3 Després de la rebeŀlió d’Adam i Eva, Jehovà va fer la demostració més gran d’amor que s’ha fet mai. Va prendre mesures per rescatar els descendents d’aquests rebels, plenament convençut que alguns d’ells agrairien el seu amor i també l’estimarien (Gèn. 3:15; 1 Jn. 4:10). De fet, des del moment que va prometre que portaria aquest rescat, Jehovà va veure aquest sacrifici com s’hi ja s’hagués fet. Uns 4.000 anys després, va fer un gran sacrifici quan va enviar el seu Fill unigènit perquè morís per la humanitat (Jn. 3:16). Sens dubte, estem molt agraïts per aquesta mostra de l’amor de Déu!

4. Poden els humans imperfectes manifestar amor altruista? Posa’n exemples.

4 Com que Jehovà ens ha creat a la seva imatge, nosaltres també podem manifestar aquest amor altruista. És cert que la imperfecció fa que això sigui tot un repte, però no significa que sigui impossible. Per exemple, Abel va deixar clar que estimava Déu a l’oferir el millor que tenia (Gèn. 4:3, 4). Noè va demostrar que estimava els altres predicant durant dècades el missatge de Jehovà, encara que ningú el va escoltar (2 Pe. 2:5). I Abraham va posar el seu amor per Déu davant dels seus propis sentiments quan Ell li va demanar que sacrifiqués el seu fill Isaac (Jm. 2:21). Igual que ells, nosaltres volem demostrar aquest amor, fins i tot quan no sigui fàcil.

L’AMOR SINCER I L’AMOR FINGIT

5. Com podem demostrar amor sincer?

5 La Bíblia explica clarament què implica mostrar amor sincer quan diu: «No hem d’estimar només de paraula i de boca, sinó que hem de demostrar amb accions que estimem de veritat» (1 Jn. 3:18). Vol dir aquest consell que no podem expressar el nostre amor amb paraules? És clar que no! (1 Tes. 4:18.) Això vol dir que de vegades no n’hi ha prou amb les paraules sinó que hem de passar a l’acció, sobretot quan les circumstàncies ho requereixen. Per exemple, quan un germà passa necessitat, li cal alguna cosa més que paraules amables (Jm. 2:15, 16). De manera semblant, si estimem Jehovà i els altres, no ens limitarem a demanar-li que «enviï més segadors» a la sega, sinó que també participarem al màxim a la predicació (Mt. 9:38).

6, 7. a) Què vol dir estimar «sense fingir»? b) Dóna exemples d’amor fals.

6 L’apòstol Joan va escriure que «hem de demostrar amb accions que estimem de veritat». Estimar d’aquesta manera implica que «el [nostre] amor no sigui fingit» o que estimem «sense fingir» (Rm. 12:9; 2 Cor. 6:6). Sens dubte, no podem estimar sincerament si intentem aparentar ser el que realment no som, com si portéssim una màscara. Podríem preguntar-nos: «Es pot fingir que s’estima?». En realitat no. L’amor fals no té cap valor; és una simple imitació.

7 Analitzem alguns exemples d’amor fingit. Quan Satanàs va parlar amb Eva al jardí d’Edèn, va voler fer veure que s’interessava pel benestar d’ella, però les seves accions van demostrar que en realitat era un egoista i un hipòcrita (Gèn. 3:4, 5). En els dies de David, Ahitófel va deixar clar que la seva amistat amb el rei era un engany. De fet, el va trair quan va tenir l’oportunitat de treure profit de la situació (2 Sam. 15:31). De la mateixa manera, avui dia els apòstates i aquells que volen dividir la congregació fan servir «paraules meloses i aduladores» per fer veure que són persones encantadores, però realment són egoistes (Rm. 16:17, 18).

8. Què ens hauríem de preguntar?

8 L’amor fingit és especialment vergonyós perquè és una falsificació de l’autèntic amor abnegat que els cristians hem de manifestar. Ara bé, encara que els qui actuen falsament poden enganyar els homes, no poden enganyar Jehovà. És més, Jesús va dir que els hipòcrites rebrien «el pitjor dels càstigs» (Mt. 24:51). És evident que els servents de Jehovà no volem ser hipòcrites. Amb tot, seria bo que ens preguntéssim: «És el meu amor sempre sincer, o té traces d’egoisme o falsedat?». A continuació, veurem nou maneres de demostrar que estimem «sense fingir».

COM PODEM «DEMOSTRAR AMB ACCIONS QUE ESTIMEM DE VERITAT»?

9. Si estimes de veritat, què et sentiràs motivat a fer?

9 Alegra’t de servir a segona línia. Has d’estar disposat a estimar els altres fent coses per ells «en secret», o sense ser el centre d’atenció, sempre que sigui possible (llegeix Mateu 6:1-4). Ananies i Safira no ho van fer. En lloc d’estar contents per fer una donació anònima, van exagerar davant d’altres el que havien donat i van pagar molt cara la seva hipocresia (Fe. 5:1-10). En canvi, l’amor sincer et mourà a servir els germans amb alegria, sense cridar l’atenció ni buscar reconeixement. Un exemple d’això són els germans que coŀlaboren amb el Consell Rector a preparar l’aliment espiritual. Ho fan de manera anònima, no atraient l’atenció a ells mateixos ni comentant en quins projectes han participat.

10. Com pots prendre la iniciativa a honrar els altres?

10 Pren la iniciativa a honrar els altres (llegeix Romans 12:10). Jesús ens va donar l’exemple quan va estar disposat a fer les tasques més senzilles (Jn. 13:3-5, 12-15). Si volem imitar-lo, ens hem d’esforçar per ser humils. Fins i tot els apòstols només van arribar a entendre el que va fer Jesús quan van rebre l’esperit sant (Jn. 13:7). Podem honrar els altres no pensant que som millors per la nostra educació, les nostres possessions o els privilegis que tenim a la congregació (Rm. 12:3). A més, no tindrem enveja dels que rebin elogis, sinó que ens alegrarem per ells encara que ens sembli que mereixem el mateix tracte o que part del mèrit és nostre.

11. Per què has de ser sincer quan felicites els altres?

11 Felicita els germans de manera sincera. Busca oportunitats per animar els altres amb «paraules que edifiquin» (Ef. 4:29). Però no oblidis que has de ser sincer i no adular ningú. Tampoc hauries d’eludir la responsabilitat d’aconsellar quan sigui necessari (Prov. 29:5). Pensa també que encomiar una persona i després criticar-la amb duresa a les seves esquenes és una mostra d’hipocresia. L’apòstol Pau va evitar aquesta trampa i ens va donar un bon exemple a l’hora de mostrar amor sincer quan va elogiar els altres. En certa ocasió, va felicitar sincerament els germans de Corint per la seva conducta (1 Cor. 11:2). Ara bé, quan van necessitar consell, els hi va donar amb tacte però de manera clara (1 Cor. 11:20-22).

Demostrem amor i hospitalitat quan ajudem els qui ho necessiten (Consulta el paràgraf 12)

12. Com pots demostrar amor sincer quan ets hospitalari?

12 Sigues hospitalari. Jehovà et demana que siguis generós amb els germans (llegeix 1 Joan 3:17). Tot i això, has de tenir una bona motivació. Pregunta’t: «Sóc més hospitalari amb els meus amics, els que tenen responsabilitats o aquells que sé que em podran tornar el favor? O busco maneres de ser generós amb els qui menys conec o amb els que no em podran tornar el que els hi dono?» (Lc. 14:12-14). Imagina’t que un germà passa necessitat perquè ha pres males decisions, o no agraeix la teva hospitalitat. Davant d’aquestes situacions, hauries d’aplicar el següent consell: «Sigueu hospitalaris els uns amb els altres sense queixar-vos» (1 Pe. 4:9). Si ho fas, viuràs en primera persona la felicitat que se sent quan dónes de tot cor (Fe. 20:35).

13. a) Per què pot ser un repte ajudar els que són dèbils? b) Què pots fer per ajudar els dèbils?

13 Ajuda els dèbils. Si el teu amor és sincer, t’esforçaràs per obeir el següent manament: «Doneu suport als dèbils i [...] sigueu pacients amb tothom» (1 Tes. 5:14). Molts germans que eren febles en sentit espiritual amb el temps van madurar. Però d’altres necessiten més paciència i ajuda. Això pot incloure analitzar amb ells pensaments bíblics, sortir a predicar junts o simplement escoltar-los. A més, en lloc de pensar que un germà és ‘fort’ o ‘dèbil’, hem de reconèixer que tots tenim punts forts i punts febles. Fins i tot l’apòstol Pau va admetre que tenia les seves debilitats (2 Cor. 12:9, 10). Tots necessitem rebre l’ànim i l’ajuda dels altres.

14. Fins a quin punt t’has d’esforçar per promoure la pau amb els germans?

14 Promou la pau. Fes tot el que estigui a les teves mans per mantenir la pau amb els germans, fins i tot quan pensis que hi ha hagut un malentès o que t’han tractat de manera injusta (llegeix Romans 12:17, 18). Una disculpa sincera pot ajudar a curar els sentiments ferits. Per exemple, en lloc de dir: «Em sap greu que et sentis així», pots acceptar la teva part de culpa i dir: «Sento haver-te ferit amb el que t’he dit». La pau també és essencial en el matrimoni. Una parella no hauria de fer veure que s’estima davant dels altres, però després castigar-se en privat deixant-se de parlar o fent servir la violència, ja sigui física o verbal.

15. Com pots demostrar que perdones de manera sincera?

15 Perdona amb generositat. Si algú t’ofèn, l’has de perdonar i no guardar-li ressentiment. La Bíblia ens aconsella: «[Suportem-nos] amb amor els uns als altres i [esforcem-nos] per mantenir la unitat de l’esperit i viure pacíficament» (Ef. 4:2, 3). Si ho fas, et serà més fàcil perdonar els altres, fins i tot aquells que ni tan sols saben que t’han ofès. Per perdonar de manera sincera, has de controlar els pensaments i no portar «un registre de les ofenses» (1 Cor. 13:4, 5, nota). Si guardes ressentiment o rancor, pots posar en perill la teva amistat amb els germans i sobretot amb Jehovà (Mt. 6:14, 15). També pots demostrar que perdones de tot cor fent oració per aquells que t’ofenen (Lc. 6:27, 28).

16. Com has de veure els privilegis dins el poble de Jehovà?

16 Sacrifica les teves preferències. Si et donen un privilegi a la congregació, l’has de veure com una oportunitat de demostrar amor sincer i preocupar-te «no dels [teus] interessos, sinó dels interessos dels altres» (1 Cor. 10:24). Per exemple, als congressos, els acomodadors han de ser a l’auditori abans que arribin els assistents. Ara bé, en lloc d’aprofitar-se d’aquesta situació per reservar els millors llocs per a ells i les seves famílies, molts d’aquests germans agafen seients menys privilegiats a la seva zona assignada. D’aquesta manera, sacrifiquen les seves preferències i demostren que el seu amor és sincer. Com pots imitar el seu bon exemple?

17. Si un germà comet un pecat greu, què el motivarà a fer l’amor sincer?

17 Confessa i abandona els pecats secrets. Alguns germans que han comès un pecat greu intenten amagar-lo per evitar passar vergonya o decebre els altres (Prov. 28:13). Però fer-ho no és una mostra d’amor perquè perjudica tant a la persona com als altres. Això podria fer que l’esperit de Jehovà deixés de fluir lliurement i podria amenaçar la pau de la congregació (Ef. 4:30). Per tant, si un germà comet un pecat greu, l’amor sincer el motivarà a parlar amb els ancians per rebre l’ajuda necessària (Jm. 5:14, 15).

18. Per què és important estimar de veritat?

18 L’amor és la qualitat més important que hi ha (1 Cor. 13:13). Ens identifica com a seguidors de Jesús i imitadors de Jehovà, que és la Font de l’amor (Ef. 5:1, 2). Pau va escriure: «Si [...] no tinc amor, no sóc res» (1 Cor. 13:2). Així doncs, continuem demostrant no «només de paraula», sinó també «amb accions que estimem de veritat».