1, 2. (a) Quina diferència hi ha entre la nostra esperança i la de la majoria de la gent? (b) Quines preguntes analitzarem a continuació?

 ELS cristians tenim una meravellosa esperança per al futur. Quina? Siguem ungits o de les «altres ovelles», tots esperem veure com es compleix el propòsit de Jehovà i se santifica el Seu nom (Jn. 10:16; Mt. 6:9, 10). No creus que aquest és el millor futur que una persona pot desitjar? A més, Jehovà també ens ha promès vida eterna, ja sigui formant part dels «cels nous» o de la «terra nova» (2 Pe. 3:13). Mentre arriba aquest moment, sabem que Jehovà continuarà guiant i beneint el Seu poble.

² Moltes persones també tenen algun tipus d’esperança, però no estan segures si es realitzarà. Per exemple, tot i que milions juguen a la loteria i somien en guanyar-la, qui els pot garantir que ho aconseguiran? D’altra banda, la Bíblia diu que la verdadera fe «és una garantia segura d’allò que esperem». Això vol dir que els qui tenen fe estan completament segurs que totes les promeses de Jehovà es faran realitat (Heb. 11:1, MM). Ara bé, com pots estar més segur que les teves expectatives es compliran? I quins són els beneficis de confiar plenament en el que ha de venir?

3. Per què podem confiar plenament en Jehovà?

 ³ La fe no és una qualitat amb la qual naixem ni tampoc apareix de manera espontània. Per tenir fe hem de deixar que l’esperit sant de Déu influenciï les nostres vides (Gàl. 5:22). És interessant que la Bíblia no diu que Jehovà tingui o necessiti fe. Com que és totpoderós i savi, no hi ha res que pugui impedir que es compleixi la seva Paraula. De fet, Jehovà està tan segur que les seves promeses es compliran que per a ell és com si ja fossin una realitat. Per això, parlant d’aquestes promeses, va dir: «Està fet» (llegeix Apocalipsi 21:3-6). Podem confiar completament en Jehovà perquè és «el Déu fidel» i sempre compleix el que promet (Deut. 7:9).

4. Quina esperança tenien els servents fidels que van viure abans de Crist?

⁴ El capítol 11 d’Hebreus menciona per nom a setze homes i dones fidels, i també parla de molts altres que van agradar a Jehovà perquè van mostrar fe (Heb. 11:39). Tots estaven segurs que Déu portaria la descendència promesa per acabar amb la rebel·lió de Satanàs i complir el propòsit original de Jehovà (Gèn. 3:15). És veritat que aquests servents fidels van morir abans que aquesta descendència, Jesucrist, obrís la porta a l’esperança celestial (Gàl. 3:16). Però, gràcies a les promeses de Jehovà, podran ressuscitar en el futur i viure per sempre a la terra feta un paradís (Sl. 37:11; Is. 26:19; Os. 13:14).

5, 6. (a) Què esperaven Abraham i la seva família? (b) Com van mantenir forta la seva fe? (Mira la imatge del principi.)

⁵ Parlant sobre aquests servents, Hebreus 11:13 ens diu que «moriren d’acord amb la fe, sense haver rebut les promeses, sinó veient-les de lluny, i essent-ne persuadits i abraçant-les». Tots ells esperaven amb impaciència viure al nou món i s’imaginaven com seria la seva vida allà. Un d’aquests va ser Abraham, de qui Jesús va dir: «Abraham, el vostre pare, s’alegrà perquè havia de veure el meu dia; i el va veure, i s’omplí de goig» (Jn. 8:56). El mateix es pot dir de Sara, Isaac, Jacob i molts altres que també van centrar la seva esperança en el Regne de Déu, del qual Jehovà n’és «l’arquitecte i constructor» (Heb. 11:8-11).

⁶ Com van mantenir forta la seva fe Abraham i la seva família? Van continuar aprenent de Déu. De vegades, Jehovà els parlava mitjançant àngels, visions o somnis. Segurament també van aprendre d’altres servents fidels o d’escrits antics. Abraham i la seva família mai van oblidar les promeses de Déu; al contrari, sempre hi van meditar. La seva esperança era tan segura que van estar disposats a sofrir qualsevol dificultat per ser fidels a Déu.

7. Quines ajudes ens ha donat Jehovà perquè tinguem una fe forta, i com les hauríem d’aprofitar?

⁷ Jehovà ens ha donat la seva Paraula, la Bíblia, per ajudar-nos a tenir una fe forta. Si volem ser feliços i tenir èxit, l’hem de llegir cada dia (Sl. 1:1-3; llegeix Fets 17:11). Tal com van fer aquells servents fidels, també és important que meditem profundament en les promeses de Déu i obeïm els seus manaments. A més, Jehovà ens beneeix amb moltíssim aliment espiritual que ens dóna mitjançant «el servent fidel i assenyat» (Mt. 24:45). Si valorem i aprofitem bé aquestes ajudes, estarem imitant els exemples de fe del passat que van tenir la «garantia segura» de l’esperança del Regne.

8. Com pot l’oració enfortir la nostra fe?

⁸ Els servents fidels del passat també  van poder mantenir forta la seva fe gràcies a l’oració. A mesura que veien que Déu responia a les seves oracions, la seva fe s’anava enfortint (Neh. 1:4, 11; Sl. 34:4, 15, 17; Dan. 9:19-21). Nosaltres també podem descarregar en Jehovà les nostres preocupacions amb la seguretat que ell ens escoltarà i ens ajudarà a perseverar sense perdre l’alegria. I quan vegem que Jehovà ens contesta, la nostra fe s’enfortirà (llegeix 1 Joan 5:14, 15). La fe forma part del fruit de l’esperit sant; per tant, li hem de continuar demanant a Déu que ens doni el seu esperit, tal com Jesús ens va animar a fer (Lc. 11:9, 13).

9. Què hem d’incloure en les nostres oracions?

⁹ Ara bé, les nostres oracions no s’haurien de limitar a demanar ajuda a Jehovà. També li hem de donar gràcies i lloar-lo cada dia. No oblidis que ell ha fet moltes coses meravelloses per a nosaltres (Sl. 40:5). Quan orem, podem pensar en els nostres germans d’arreu del món. Per exemple, podem tenir en compte aquells que són a la presó i també els qui porten la davantera. A mesura que veiem com Jehovà respon a aquestes oracions, la nostra fe es fa més forta i ens apropem més a ell (Heb. 13:3, 7).

10. Posa exemples de servents que es van mantenir íntegres, i explica què els va ajudar a aconseguir-ho.

¹⁰ Al capítol 11 d’Hebreus, l’apòstol Pau va dir: «Unes dones recobraren per resurrecció els seus morts. Altres foren torturats, no acceptant el rescat a fi d’aconseguir una resurrecció millor» (Heb. 11:35). Molts servents del passat van haver de suportar proves difícils, però van ser fidels perquè tenien fe en l’esperança de la resurrecció que Déu havia promès. Ells sabien que Jehovà els ressuscitaria en el futur i que podrien viure per sempre a la terra. Pensa en el cas de Nabot i Zacaries, els quals van morir apedregats per ser obedients a Jehovà (1 Re. 21:3, 15; 2 Cròn. 24:20, 21). I Daniel i els seus companys haurien pogut escapar d’una mort segura si haguessin transigit. Però, en lloc d’això, van confiar en el poder de Déu i, gràcies a la seva fe, «tancaren boques de lleons» i «extingiren el poder del foc» (Heb. 11:33, 34; Dan. 3:16-18, 20, 28; 6:13, 16, 21-23).

11. Quines proves van suportar alguns profetes?

¹¹ Alguns profetes com Micàiehu i Jeremies van ser objecte de burla i empresonats per la seva fe en Jehovà. D’altres, com per exemple Elies, van viure «errant per deserts i muntanyes, esplugues i coves de la terra». Tots ells van perseverar perquè tenien la «garantia segura» d’allò que esperaven (Heb. 11:1, 36-38, MM; 1 Re. 18:13; 22:24-27; Jer. 20:1, 2; 28:10, 11; 32:2).

12. Quin és l’exemple de fe més extraordinari, i què el va ajudar a ser fidel a pesar de les proves?

¹² Després de parlar de diferents homes i dones que es van mantenir fidels, Pau va destacar l’exemple de fe més extraordinari: Jesucrist. Què el va ajudar a ser fidel a pesar de les proves? L’apòstol va dir: «Pel goig que tenia al seu davant, suportà [un pal de turment, NM], menyspreant la vergonya, i s’ha assegut a la dreta del tron de Déu» (Heb. 12:2). Llavors, Pau va animar tots els cristians a tenir present l’exemple de fe de Jesús, qui va passar per proves molt dures (llegeix Hebreus 12:3). Molts cristians del primer segle, com ara Antipes, van imitar el Fill de Déu i van morir fidels en lloc de  transigir (Ap. 2:13). Aquells cristians ja han rebut la seva recompensa al cel, una recompensa superior a la que esperaven els servents del passat (Heb. 11:35). Poc temps després de 1914, quan es va establir el Regne de Déu, tots aquells cristians ungits van ressuscitar al cel per governar amb Jesús sobre la humanitat (Ap. 20:4).

13, 14. Quines proves va aguantar en Rudolf Graichen, i què el va ajudar a perseverar?

¹³ Avui milions de servents de Déu segueixen l’exemple de Jesús, i s’esforcen per centrar-se en la seva esperança i mantenir-se fidels a pesar de les proves. Un exemple n’és en Rudolf Graichen, un germà que va néixer a Alemanya l’any 1925. Ell recordava els quadres amb escenes bíbliques que penjaven a les parets de casa seva. Aquest germà va dir: «A un dels quadres hi apareixien un llop i un xai, un cabrit i un lleopard, un vedell i un lleó, junts en pau i guiats per un nen [...]. Aquells quadres van deixar una profunda empremta en mi» (Is. 11:6-9). Durant molts anys, va patir cruel persecució, primer per part de la Gestapo nazi i després per part de la Stasi comunista  de l’Alemanya Oriental. Tot i això, en Rudolf no va perdre la seva fe en un paradís a la terra.

¹⁴ Altres dures proves que va haver d’enfrontar aquest germà van ser la mort de la seva mare, que va morir de tifus al camp de concentració de Ravensbruck, i també saber que el seu pare havia signat un document on renunciava a ser Testimoni de Jehovà. Després de sortir de la presó, en Rudolf va servir com a superintendent de circuit i va ser convidat a l’Escola de Galaad. Allà el van assignar a servir com a missioner a Xile, on va tornar a ser superintendent de circuit. Ara bé, les proves d’aquest germà no s’havien acabat. Un any després de casar-se amb la Patsy, que també era missionera, la seva filleta va morir. I temps més tard, la seva dona també va morir amb només quaranta-tres anys. A pesar d’aquelles proves, en Rudolf no es va donar per vençut. Tot i l’edat i els problemes de salut, continuava servint com a pioner regular i ancià quan va aparèixer la seva biografia a La Torre de Guaita de l’1 d’agost de 1997, pàgines 20 a 25 (en espanyol). ^[1]

15. Posa exemples actuals de germans que no han perdut el goig de servir Jehovà a pesar de la persecució.

¹⁵ Avui en dia, molts germans i germanes continuen servint Jehovà amb alegria encara que pateixen una cruel persecució. Per exemple, a Eritrea, Singapur i Corea del Sud hi ha centenars de germans empresonats, la majoria per no agafar les armes (Mt. 26:52). Entre ells es troben l’Isaac, en Negede i en Paulos que fa més de vint anys que són a una presó d’Eritrea. Durant aquests anys han patit un tracte inhumà, i se’ls ha privat de llibertat per poder cuidar els seus pares envellits i casar-se. Tot i això, s’han mantingut fidels a Jehovà. Al nostre lloc web jw.org hi ha una foto d’aquests germans on es pot veure l’optimisme que reflecteixen les seves cares. Fins i tot s’han guanyat el respecte dels guardes de la presó.

16. Com et protegeix tenir una fe forta?

¹⁶ La majoria dels servents de Jehovà no han patit una persecució tan cruel. Ara bé, han passat per altres tipus de proves. Molts han estat víctimes de la pobresa, guerres civils o desastres naturals. D’altres han imitat l’exemple d’Abraham, Isaac, Jacob i Moisès, i han renunciat a una vida plena de comoditats o a la fama d’aquest món per servir Jehovà més plenament. Aquests germans s’esforcen per no portar un estil de vida materialista i egoista. Per què ho fan? Perquè estimen Jehovà i tenen una fe forta en les seves promeses. Estan segurs que ell recompensarà els seus servents fidels amb vida eterna al nou món, on la injustícia serà cosa del passat (llegeix Salm 37:5, 7, 9, 29).

17. Què estàs decidit a fer, i què veurem al proper article?

¹⁷ Aquest article ens ha mostrat que la fe «és una garantia segura d’allò que esperem». Per tenir aquesta classe de fe hem de fer oració a Jehovà i meditar en les seves promeses. Si ho fem, podrem ser fidels a pesar de les proves. Però tenir fe implica més. El proper article ho analitzarà.