1. Quina és la principal influència que rep la nostra personalitat?

 TANT si ens acabem de batejar com si fa molt de temps que servim Jehovà, tots volem ser el tipus de persona que a Ell li agrada. Per això, és molt important que controlem els nostres pensaments, ja que aquests tenen un impacte directe en la nostra personalitat. Si no lluitem contra els desitjos incorrectes acabarem dient i fent allò que Jehovà odia (Ef. 4:17-19). D’altra banda, si alimentem la nostra ment amb coses bones, tant la nostra manera de parlar com les nostres accions faran molt feliç Jehovà (Gàl. 5:16).

2. Què analitzarem en aquest article?

² Com vam veure a l’article anterior, no podem evitar tots els mals pensaments, però el que sí podem fer és estar decidits a no donar-hi voltes ni deixar-nos portar per ells. Abans de batejar-nos, hem de deixar de parlar i actuar d’una manera que desagradi a Jehovà. Aquest és el primer pas i el més important per treure’ns «la vella personalitat». Però, si el volem complaure del tot, hem d’anar més enllà. Ens hem de vestir de «la nova personalitat» (Col. 3:10). En aquest article veurem què és «la nova personalitat», com ens la podem posar i què hem de fer per conservar-la en bon estat.

3. Tenint en compte Gàlates 5:22 i 23, què és «la nova personalitat» i com ens la podem posar?

³ «La nova personalitat» és una forma de pensar i actuar que reflecteix la manera de ser de Jehovà. La persona que es vesteix amb «la nova personalitat» s’esforça per manifestar el fruit de l’esperit, és a dir, permet que  l’esperit de Jehovà influeixi en els seus pensaments, sentiments i accions (llegeix Gàlates 5:22, 23). Aquesta persona estima Jehovà i el Seu poble (Mt. 22:36-39). També manté el goig quan afronta proves (Jm. 1:2-4). Promou la pau, i és pacient i amable quan tracta els altres (Mt. 5:9; Col. 3:13). Estima el bé i actua en conseqüència (Lc. 6:35). Demostra amb les seves accions que té una fe molt forta en Jehovà (Jm. 2:18). A més, és dòcil, no s’enfada quan l’intenten provocar i exerceix autocontrol quan es troba amb una temptació (1 Cor. 9:25, 27; Tt. 3:2).

4. Podem cultivar les qualitats de «la nova personalitat» d’una en una? Explica-ho.

⁴ Per posar-nos «la nova personalitat», no només hem de cultivar les boniques qualitats que es mencionen a Gàlates 5:22 i 23 sinó també d’altres que apareixen a diferents relats bíblics. b Aquestes qualitats no són com peces de roba que ens podem posar d’una en una, ja que estan molt connectades entre elles. Per exemple, si estimem els altres, també serem pacients i amables amb ells. O, si som persones bondadoses, també tindrem una actitud dòcil i exercirem autocontrol.

5. a) Què vol dir tenir «la ment de Crist»? b) Per què hem de seguir aprenent sobre la vida de Jesús?

⁵ Llegeix 1 Corintis 2:16. Si volem posar-nos «la nova personalitat» hem de tenir «la ment de Crist», és a dir, hem d’aprendre com pensa el Fill de Déu i ens hem d’esforçar per imitar-lo. Ell manifesta a la perfecció el fruit de l’esperit perquè reflecteix les qualitats de Jehovà com si fos un mirall (Heb. 1:3). En el nostre cas, com més s’assembli la nostra manera de pensar a la de Jesús, més fàcil ens serà actuar com ell i més s’assemblarà la nostra personalitat a la seva (Fili. 2:5).

6. Què hem de tenir present si estem intentant posar-nos «la nova personalitat»?

⁶ Sent realistes, ens és possible imitar Jesús? Pot ser que pensem que el Fill de Déu és perfecte i mai podrem ser com ell. Si t’has sentit alguna vegada així,  reflexiona en aquestes idees. Primer, hem estat creats a la imatge de Jehovà i de Jesús, i això vol dir que tenim el potencial d’imitar-los, com a mínim fins a cert punt (Gèn. 1:26). Depèn de nosaltres que ho vulguem fer o no. Segon, l’esperit sant és la força més poderosa de l’univers, i amb la seva ajuda podem aconseguir el que mai ens hauríem imaginat. I, tercer, Jehovà no espera que ara reflectim el fruit de l’esperit a la perfecció. De fet, a aquells que visquin a la terra, els donarà mil anys perquè ho aconsegueixin (Ap. 20:1-3). El que sí ens demana és que ens esforcem de valent i confiem en la seva ajuda.

7. Què veurem a continuació?

⁷ Per veure com podem imitar l’exemple de Jesús, en aquest article analitzarem breument quatre aspectes del fruit de l’esperit, i què podem aprendre de com els va manifestar el Fill de Déu. També repassarem algunes preguntes que ens podem fer per tal de millorar la nostra nova personalitat.

8. Com va mostrar Jesús el seu amor?

⁸ L’amor que Jesús sentia pel seu Pare el va moure a fer sacrificis per Ell i per nosaltres (Jn. 14:31; 15:13). Quan va estar a la terra, va mostrar de diferents maneres el gran amor que sentia per les persones. Per exemple, sempre va ser compassiu amb tothom, fins i tot amb aquells que se li oposaven. Una manera molt important com va demostrar que estimava tothom va ser ensenyant-los sobre el Regne de Déu (Lc. 4:43, 44). A més, el seu amor era tan altruista i profund, que va estar disposat a patir una mort extremadament dolorosa en mans dels seus enemics. A l’entregar la seva vida per tots nosaltres, ens va donar l’oportunitat de viure per sempre.

9. Com podem imitar Jesús a l’hora de mostrar amor?

⁹ És evident que estimem Jehovà perquè ens hem dedicat a ell i ens hem batejat. Però, igual que Jesús, hem de mostrar aquest amor amb la manera com tractem les persones. L’apòstol Joan va escriure: «Si algú [...] no estima el seu germà, a qui veu, no pot estimar Déu, a qui no veu» (1 Jn. 4:20). Fes-te la següent autoanàlisi: «Sento un amor profund per les persones? Soc compassiu amb tothom, fins i tot amb aquells que no em tracten bé? Em motiva el meu amor a fer servir el meu temps i recursos per ajudar les persones a conèixer Jehovà? Estic disposat a fer-ho encara que la majoria no ho agraeixi o, fins i tot, se m’oposi? Com puc fer encara més a la predicació?» (Ef. 5:15, 16).

10. Com va promoure la pau Jesús?

¹⁰ Jesús era un home pacífic. Quan la gent el tractava malament, ell no s’hi tornava. Però no es limitava a això, sinó que prenia la iniciativa de promoure la pau i animava els altres a solucionar els seus conflictes. Per exemple, va ensenyar als seus deixebles que, si volien que Jehovà acceptés la seva adoració, havien de fer les paus amb els altres (Mt. 5:9, 23, 24). I, una vegada rere una altra, va ajudar els apòstols a deixar de discutir sobre qui era el més gran (Lc. 9:46-48; 22:24-27).

11. Com podem promoure la pau?

¹¹ Promoure la pau vol dir més que evitar els conflictes. Implica prendre la  iniciativa de fer les paus amb els altres i animar els germans a resoldre les seves diferències (Fili. 4:2, 3; Jm. 3:17, 18). Fes-te la següent autoanàlisi: «Què estic disposat a sacrificar per tal de restaurar la pau? Quan algú m’ofèn, li guardo ressentiment? Espero que els altres prenguin la iniciativa de fer les paus o soc jo qui fa el primer pas, encara que pensi que l’altra persona és la culpable? Quan és apropiat, animo aquells que han tingut una discussió a fer les paus?».

12. Com va demostrar Jesús que era amable?

¹² Jesús va demostrar la seva amabilitat al ser raonable amb els altres i tractar-los amb educació, fins i tot en moments difícils (Mt. 11:28-30). Per exemple, recorda quan una dona fenícia li va suplicar que curés la seva filla. Al principi, Jesús es va negar a curar-la, però la va tractar amb amabilitat i, quan va veure la gran fe que aquesta dona tenia, va accedir a fer-ho (Mt. 15:22-28). Tot i que el Fill de Déu era amable, això no li impedia donar consell ferm a aquells que estimava. En una ocasió, quan Pere, amb bona intenció, el va intentar convèncer de no fer la voluntat de Jehovà, Jesús el va corregir davant de la resta de deixebles (Mc. 8:32, 33). El seu objectiu no era humiliar-lo, sinó ajudar-lo a millorar i ensenyar una lliçó d’humilitat als altres apòstols. Segurament Pere es va sentir avergonyit, però la disciplina que va rebre el va beneficiar molt.

13. Com podem demostrar que som amables de debò?

¹³ Si som amables de debò, en ocasions haurem de parlar amb franquesa amb aquells que estimem. Quan ho fem, hem d’imitar l’exemple de Jesús; hem de basar els nostres consells en la Bíblia i parlar amb tacte. A més, no els hem d’imputar mals motius. Hem d’esperar el millor d’ells i confiar que, com que estimen Jehovà i ens estimen a nosaltres, acceptaran de bon grat el nostre consell. Fes-te la següent autoanàlisi: «Tinc el valor de parlar amb algú que m’estimo si veig que està actuant malament? Quan dono un consell a algú, ho faig amb amabilitat o acostumo a parlar amb severitat? Quina és la meva motivació per donar-li el consell? Ho faig perquè estic enfadat amb aquesta persona o perquè vull el millor per a ella?».

14. Com va demostrar Jesús que era bondadós?

¹⁴ Jesús no només sap el que està bé, sinó que també fa allò que està bé. Ell estima moltíssim el seu Pare i, per això, sempre fa el que és correcte amb la motivació adequada. La bondat és una qualitat activa, no passiva. La persona bondadosa busca maneres de fer coses bones pels altres. No n’hi ha prou amb saber el que està bé; hem de fer el que és correcte i fer-ho amb la motivació adequada. Algú es podria preguntar: «És possible fer coses bones pels altres amb una mala motivació?». Doncs sí. Per exemple, Jesús va parlar d’aquells que donaven almoina als pobres, però ho feien davant de tothom perquè la gent els veiés i els felicités. Encara que estaven fent bones obres, aquestes no tenien cap valor per a Jehovà (Mt. 6:1-4).

15. Com podem demostrar que som realment bondadosos?

¹⁵ Per ser realment bondadosos, hem de fer el bé amb una bona motivació. Fes-te la següent autoanàlisi: «Em limito a saber el que està bé, o també m’esforço  per dur-ho a terme? Què em motiva a fer coses bones pels altres?».

16. Què hem de fer cada dia, i per què?

¹⁶ No hem de pensar que un cop ens bategem ja tenim «la nova personalitat» posada i no cal que fem res més. Hem de continuar treballant per mantenir-la en bon estat. Una manera com ho podem fer és buscant oportunitats de demostrar les qualitats del fruit de l’esperit cada dia. Per què? Perquè com més ens esforcem per aconseguir-ho, més veurem l’ajuda de Jehovà. Com que ell és un Déu d’acció i el seu esperit és una força activa, és important que nosaltres també prenguem acció (Gèn. 1:2). Jaume va dir: «La fe sense obres [...] està morta», i el mateix es pot dir de la resta d’aspectes del fruit de l’esperit (Jm. 2:26).

17. Com hem de reaccionar si alguna vegada no som capaços de demostrar algun aspecte del fruit de l’esperit?

¹⁷ Encara que portem molts anys batejats i esforçant-nos per cultivar el fruit de l’esperit, com que som imperfectes, en ocasions cometrem errors. Però és molt important que no ens rendim. Pensa en el següent exemple: si et fas una petita estripada a la teva peça de roba preferida, no la llençaràs de seguida. Intentaràs reparar-la i a partir d’aquell moment probablement aniràs amb més cura. De la mateixa manera, si en alguna ocasió no has estat prou pacient, amable o amorós amb algú, no et desanimis. Ofereix-li una disculpa sincera, i així et serà més fàcil reparar el mal provocat i recuperar la seva amistat. Segur que en el futur aconseguiràs fer-ho millor.

18. De què podem estar segurs?

¹⁸ Estem molt agraïts de comptar amb el meravellós exemple de Jesús. Com més imitem la seva manera de pensar i la seva actitud, més ens assemblarem a ell i més fàcil ens serà posar-nos «la nova personalitat». En aquest article, hem repassat quatre aspectes del fruit de l’esperit. Per què no dediques temps a fer recerca sobre la resta de qualitats que componen aquest fruit i et fas una autoanàlisi per comprovar fins a quin grau les estàs mostrant? Si vols trobar articles que parlin d’aquestes qualitats, consulta la Guia de recerca, dins el tema «Vida cristiana» i el subtema «Fruit de l’esperit». Pots estar segur que si t’esforces de valent, Jehovà t’ajudarà a posar-te «la nova personalitat» i conservar-la.