1. Per què hem de fer cas de l’advertència de Jesús?

 QUAN Jesús va parlar dels últims dies, va aconsellar: «Estigueu alerta i no sobrecarregueu els vostres cors [...] amoïnant-vos per les preocupacions de la vida» (Lc. 21:34). Per què hem de fer cas d’aquesta advertència? Perquè avui dia tots afrontem el mateix tipus de situacions angoixants.

2. Quines situacions complicades afronten alguns germans?

² En moltes ocasions, les desgràcies no venen soles. Vegem-ne alguns exemples. En John, un germà que pateix esclerosi múltiple, es va enfonsar quan la seva dona el va abandonar després de 19 anys de matrimoni. b A més, les seves dues filles van deixar la veritat. Un altre matrimoni també va afrontar una situació molt difícil. Els dos van perdre la feina i, després, la seva casa. Per acabar-ho d’adobar, a ella li van diagnosticar una cardiopatia que podia ser mortal i va començar a patir una malaltia que afectava el seu sistema immunitari.

3. D’acord amb Filipencs 4:6, 7, de què podem estar segurs?

³ Pots estar segur que el nostre Pare amorós entén com et sents quan pateixes situacions estressants i et vol ajudar a superar-les (llegeix Filipencs 4:6, 7). A la Paraula de Déu trobem molts relats que expliquen els reptes que van afrontar alguns dels seus servents. Aquests relats  també mostren com Jehovà els va ajudar a aguantar aquelles situacions angoixants. Analitzem-ne alguns.

4. Quins reptes va afrontar Elies, i què va seguir fent?

⁴ Elies va servir Jehovà durant una època complicada i va afrontar molts reptes. El rei Acab va ser un dels pitjors reis que hi va haver en la història d’Israel. Es va casar amb una cruel adoradora de Baal que es deia Jezabel. Aquesta parella va escampar l’adoració d’aquell déu fals per tota la nació i va assassinar molts profetes de Jehovà, però Elies va poder fugir. També va sobreviure a una terrible fam gràcies a la seva confiança en Déu (1 Re. 17:2-4, 14-16). Més tard, Elies va seguir confiant en Ell quan es va mantenir ferm davant dels profetes i adoradors de Baal, i va animar els israelites a servir Jehovà (1 Re. 18:21-24, 36-38). Sens dubte, aquest servent va veure en moltes ocasions com Déu el va protegir i ajudar.

5, 6. a) Segons el relat de 1 Reis 19, com es va sentir Elies? b) Com va demostrar Jehovà que estimava aquest profeta?

⁵ Llegeix 1 Reis 19:1-4. Quan Jezabel el va amenaçar de mort, Elies va tenir molta por i va fugir a Beerxeba. Estava tan desesperat, que li va dir a Jehovà que volia morir. Per què es va sentir així? Perquè Elies era un home imperfecte  que tenia «sentiments com els nostres» (Jm. 5:17). Pot ser que se sentís molt esgotat i superat per la situació. És possible que pensés que els seus esforços per promoure l’adoració pura havien estat inútils, que res havia canviat i que ell era l’únic israelita que continuava servint Jehovà (1 Re. 18:3, 4, 13; 19:10, 14). Et sorprèn la seva reacció? A Jehovà no li va sobtar i, fins i tot, va entendre els seus sentiments.

⁶ A més, no va renyar Elies quan es va desfogar, sinó que el va ajudar a recuperar les forces (1 Re. 19:5-7). Més tard, Déu li va demostrar el seu poder de forma extraordinària i va corregir amb tendresa la manera de pensar del profeta. Li va fer saber que encara hi havia 7.000 persones a Israel que no adoraven Baal (1 Re. 19:11-18). Jehovà li va expressar el seu amor de diferents maneres.

7. De quina manera ens anima veure com Jehovà va ajudar Elies?

⁷ Estàs passant per alguna situació angoixant? Si és així, segur que et consolarà recordar que Jehovà va entendre els sentiments d’Elies. Sense cap mena de dubte, Déu comprèn les nostres lluites emocionals, coneix les nostres limitacions, i sap el que pensem i sentim (Sl. 103:14; 139:3, 4). Si imitem l’exemple d’Elies i confiem en Jehovà, Ell ens donarà les forces que necessitem per suportar els problemes que ens causen estrès (Sl. 55:22).

8. Com ens ajuda Jehovà a afrontar les preocupacions?

⁸ Les preocupacions ens poden desanimar i fer que pensem de manera negativa. Si això et passa, no oblidis que Jehovà t’ajudarà. Ell vol que li facis oració constantment, i li expliquis quins problemes tens i com et sents. Pots estar segur que Ell et respondrà (Sl. 5:3; 1 Pe. 5:7). És cert que Déu no et parla directament, com ho va fer amb Elies, però es comunica amb tu mitjançant la seva Paraula i la seva organització. Els relats que llegeixes a la Bíblia et poden consolar i donar esperança. Jehovà també pot fer servir els germans per animar-te (Rm. 15:4; Heb. 10:24, 25).

9. Com ens pot ajudar un bon amic?

⁹ Déu va dir a Elies que delegués certes responsabilitats en Eliseu. Quan ho va fer, no només li va donar l’ajudant que tant necessitava, sinó també un bon amic que li donaria suport per aguantar qualsevol situació angoixant. De la mateixa manera, quan comparteixes els teus sentiments amb un amic de confiança, ell o ella et pot ajudar a afrontar millor les teves inquietuds (2 Re. 2:2; Prov. 17:17). Si penses que no tens ningú amb qui desfogar-te, demana-li a Jehovà que t’ajudi a trobar un cristià madur que et faci costat i t’animi.

10. a) De quina manera ens anima l’experiència d’Elies? b) Com ens ajuda la promesa d’Isaïes 40:28, 29?

¹⁰ Jehovà va ajudar Elies a controlar l’angoixa i a seguir servint-lo fidelment durant molts anys. No creus que la seva experiència és molt animadora? Pot ser que passis per èpoques o situacions que t’esgotin en sentit físic i emocional. Però, si confies en Jehovà, ell et donarà les forces necessàries per aguantar i per no deixar de servir-lo (llegeix Isaïes 40:28, 29).

11-13. Com va afectar l’angoixa a tres servents de Déu?

¹¹ Altres servents de Déu també van experimentar situacions angoixants. Per exemple, Anna va haver de suportar la desgràcia de no tenir fills i de rebre les burles cruels de l’altra dona del seu marit (1 Sam. 1:2, 6). Estava tan amargada que no deixava de plorar i, fins i tot, va perdre la gana (1 Sam. 1:7, 10).

¹² De vegades, el rei David es va sentir molt enfonsat. Pensa en les coses que va viure. Ell se sentia culpable pels errors que havia comès en el passat (Sl. 40:12). El seu estimat fill Absalom es va rebeŀlar contra ell i, més tard, va morir (2 Sam. 15:13, 14; 18:33). A més, un dels seus millors amics el va trair (2 Sam. 16:23-17:2; Sl. 55:12-14). Molts dels salms que aquest rei va escriure expressen el seu desànim, però també la seva confiança absoluta en Jehovà (Sl. 38:5-10; 94:17-19).

¹³ Anys després, un dels escriptors dels salms va començar a envejar l’estil de vida de la gent malvada. Ell va servir «al santuari de Déu» i és probable que fos un descendent del levita Assaf. Aquell salmista va patir tanta ansietat que va perdre la felicitat i l’alegria. De fet, va començar a pensar que les benediccions de servir Jehovà no compensaven els sacrificis que feia (Sl. 73:2-5, 7, 12-14, 16, 17, 21, BCI).

14, 15. Què aprenem del seu exemple?

¹⁴ Aquests tres servents del passat van confiar en Déu i li van demanar ajuda.  Van compartir els seus sentiments amb Ell i li van explicar obertament les raons de la seva angoixa. A més, no van deixar d’anar al lloc on l’adoraven (1 Sam. 1:9, 10; Sl. 55:22; 73:17; 122:1).

¹⁵ Jehovà va ser compassiu i va contestar les seves oracions. Anna va recuperar la pau interior (1 Sam. 1:18). David va escriure: «Molts són els mals del just, però Jahveh els allibera de tots» (Sl. 34:19). I el salmista va sentir que el Creador l’agafava de la mà i l’aconsellava amb amor. Ell mateix va cantar: «Per a mi és bo d’estar prop de Déu, de buscar en el Senyor el meu refugi» (Sl. 73:23, 24, 28, MM). Què aprenem d’aquests exemples? De vegades, ens podem sentir aclaparats pels problemes, però si li expliquem a Jehovà què ens passa, meditem en com ha ajudat altres servents fidels, confiem en ell i l’obeïm, ens en sortirem (Sl. 143:1, 4-8).

16, 17. a) Per què no ens hauríem d’aïllar? b) Com podem recuperar les forces?

¹⁶ Aquests tres exemples també ens ensenyen que no ens hem d’allunyar de Jehovà ni d’aïllar del seu poble (Prov. 18:1). Una germana que es diu Nancy  es va sentir molt angoixada quan el seu marit la va abandonar. Ella explica: «Hi havia dies que no tenia ganes de veure ni de parlar amb ningú. Però com més m’aïllava, més trista em posava». La situació va millorar quan la Nancy es va centrar en ajudar els altres. Ella diu: «Els escoltava amb atenció quan m’explicaven els seus problemes. Vaig veure que si sentia més empatia per ells, menys em compadia de mi mateixa».

¹⁷ Quan anem a les reunions, carreguem les piles en sentit emocional i donem més oportunitats a Jehovà d’ajudar-nos i consolar-nos (Sl. 86:17). Allà Déu ens enforteix a través del seu esperit, la seva Paraula i els germans. A més, «ens animem els uns als altres» (Rm. 1:11, 12). Una germana que es diu Sofia va dir: «Jehovà i els germans m’han donat forces per continuar lluitant. El que més m’ha ajudat són les reunions. Com més activa estic a la congregació i a la predicació, més capaç soc de controlar l’angoixa i les preocupacions».

18. Què ens ofereix Jehovà?

¹⁸ Quan et sentis desanimat, recorda que Jehovà no només ens promet que l’angoixa desapareixerà en el futur, sinó que ara també ens ajuda a alleugerir el nostre patiment. Ens dona «tant el desig com les forces» per superar els sentiments de desànim i desesperació (Fili. 2:13).

19. Què ens assegura Romans 8:37-39?

¹⁹ Llegeix Romans 8:37-39. L’apòstol Pau ens assegura que res pot separar-nos de l’amor de Déu. Com podem ajudar els nostres germans que estan passant per situacions angoixants? Al proper article analitzarem de quines maneres podem imitar Jehovà sent compassius amb ells i fent-los costat.