1. Per què podem dir que tot pertany a Jehovà? (Mira la imatge del principi.)

 TOT pertany a Jehovà. La Bíblia diu que d’ell «són els cels, i els cels dels cels, la terra, i tot el que hi ha en ella» (Deut. 10:14; Ap. 4:11). Com que Déu va crear els humans, nosaltres som la seva possessió (Sl. 100:3). Malgrat això, al llarg de la història, Jehovà ha escollit certs grups de persones com a propietat especial.

2. Quin grup identifica la Bíblia com a propietat especial de Jehovà?

² Per exemple, al Salm 135, Jehovà va parlar dels servents fidels de l’antic Israel i va dir que eren «possessió seva» (Sl. 135:4, MM). El llibre d’Osees també va predir que algunes persones que no eren israelites formarien part del Seu poble (Os. 2:23). Aquesta profecia es va complir quan Jehovà va incloure alguns que no eren jueus en el grup que tindria la perspectiva de governar amb Jesús al cel (Fe. 10:45; Rm. 9:23-26). Aquestes persones van ser ungides amb esperit sant i van formar «una nació santa», que Jehovà considera la seva «propietat especial» (1 Pe. 2:9, 10). Ara bé, què podem dir dels cristians que tenen l’esperança de viure a la terra? Déu els anomena el «meu poble, i els meus escollits» (Is. 65:22).

3. a) Qui té una amistat especial amb Jehovà avui dia? b) Com ens ajudarà aquest article?

 ³ En els nostres dies, el «petit ramat», que té l’esperança celestial, i les «altres ovelles», que tenen l’esperança de viure per sempre a la terra, formen «un sol ramat» que Jehovà considera el seu poble (Lc. 12:32; Jn. 10:16). Quan veiem l’amistat tan especial que podem tenir amb ell, ens sentim molt agraïts i volem demostrar-ho. Aquest article ens ajudarà a veure com podem expressar la nostra gratitud a Jehovà de diferents maneres.

4. a) De quina manera podem demostrar agraïment a Jehovà per tenir el privilegi de ser amics seus? b) Com ho va fer Jesús?

⁴ Podem demostrar agraïment a Jehovà dedicant de tot cor la nostra vida a ell. Mitjançant el bateig, reconeixem obertament que li pertanyem i que estem disposats a obeir-lo (Heb. 12:9). Jesús ho va fer quan es va batejar i va deixar clar el seu desig de servir Jehovà. Era com si ell mateix hagués dit: «Em complac, Déu meu, a fer la teva voluntat» (Sl. 40:7, 8). Tot i que ell ja formava part d’una nació dedicada a Jehovà, es va oferir per fer la voluntat del seu Pare.

5, 6. a) Com es va sentir Jehovà després del bateig de Jesús? b) Quin exemple ens ajuda a entendre que Jehovà valora la nostra dedicació?

⁵ Com es va sentir Jehovà després del bateig de Jesús? El relat bíblic explica: «Després de ser batejat, Jesús va sortir immediatament de l’aigua. I el cel es va obrir, i Joan va veure l’esperit de Déu que baixava cap a Jesús com un colom. I una veu del cel va dir: “Aquest és el meu Fill, l’estimat. Ell té la meva aprovació”» (Mt. 3:16, 17). Encara que Jesús ja era possessió del seu Pare, Jehovà estava content de veure que el seu Fill estava disposat a servir-lo només a ell. De la mateixa manera, al nostre Creador li agrada molt que ens dediquem a ell, i podem estar segurs que ens beneirà (Sl. 149:4).

⁶ Imagina’t un pare que té un jardí ple de flors. Un dia, la seva filla petita n’agafa una i l’hi regala. Però, de qui és realment aquesta flor? No creus que és del pare? Llavors, com li pot regalar la seva filla una cosa que ja és d’ell? A un pare amorós ni tan sols se li passarien pel cap aquestes preguntes. Més aviat, aquest pare estarà encantat amb el regal, perquè és una mostra de l’amor que la seva filla li té. Segur que, per a ell, aquesta flor serà la més bonica de totes les flors del jardí. De manera semblant, el nostre Pare, Jehovà, està molt feliç de veure que li dediquem completament la nostra vida a ell (Èx. 34:14).

7. Com ens ajuda Malaquies 3:16 a entendre què sent Jehovà per nosaltres?

⁷ Llegeix Malaquies 3:16. Si encara no has dedicat la teva vida a Jehovà ni t’has batejat, analitza per què és important fer aquest pas. Des d’abans de néixer, ja eres propietat de Déu, igual que la resta de la humanitat. Però, pensa com se sentirà Jehovà si et dediques a ell i així demostres que et poses de part del seu Regne! De ben segur que estarà molt content (Prov. 23:15). A més, ell identifica les persones que estan disposades a servir-lo, i les inclou al seu «llibre de memòria».

8, 9. Què demana Jehovà a aquells que tenen els seus noms escrits al «llibre de memòria»?

⁸ Si volem que Jehovà mantingui el nostre nom al «llibre de memòria», no ens podem quedar de braços plegats.  Malaquies va dir que hem de témer Jehovà i meditar en el seu nom. Si servíssim una altra persona o cosa, Déu ens podria esborrar del seu llibre de la vida (Èx. 32:33; Sl. 69:28).

⁹ La nostra dedicació és més que prometre a Jehovà que farem la seva voluntat i després demostrar-ho públicament amb el bateig. Això són coses que fem un cop a la vida, i ràpidament formen part del nostre passat. En canvi, mantenir-nos al costat de Jehovà i ser-li fidels implica esforçar-se sempre per obeir-lo, tant ara com en el futur, i per tota l’eternitat (1 Pe. 4:1, 2).

10. Quina diferència hi ha d’haver entre els qui serveixen Jehovà i els qui no ho fan?

¹⁰ A l’article anterior, vam analitzar els relats de Caín, Salomó i els israelites. Tots ells afirmaven servir només Déu, però realment no ho van fer de tot cor. Sense cap mena de dubte, aquests exemples ens ensenyen que aquells que pertanyen a Jehovà han de posar-se clarament de part de la justícia i donar l’esquena a la maldat (Rm. 12:9). Per això, després que Malaquies mencionés el «llibre de memòria», Jehovà va parlar de «la diferència entre el just i l’impiu, entre el qui serveix Déu i el qui no el serveix» (Mal. 3:18).

11. Per què hauria de ser evident per als altres que servim només Jehovà?

¹¹ Una altra manera de demostrar a Jehovà que agraïm que ens hagi permès ser part del seu poble és fer que la gent pugui «veure clarament el [nostre] progrés» (1 Tim. 4:15; Mt. 5:16). Faries bé de preguntar-te: «És evident per als altres que soc lleial a Déu? Busco oportunitats per identificar-me com a testimoni de Jehovà?». Imagina’t que decebut se sentiria el nostre Pare si, després d’haver-nos escollit, evitéssim dir obertament que som part del seu poble (Sl. 119:46; llegeix Marc 8:38).

12, 13. Per què és difícil que a alguns germans se’ls identifiqui com a testimonis de Jehovà?

¹² Malauradament, alguns germans imiten «l’esperit del món» i fan que no es vegi la diferència entre els qui serveixen  Jehovà i els qui no el serveixen (1 Cor. 2:12). Aquest esperit alimenta «els desitjos del cos» (Ef. 2:3). Per exemple, tot i els consells que hem rebut sobre la manera de vestir i arreglar-nos, alguns trien estils poc modestos i fan servir roba molt cenyida i provocativa, fins i tot a les nostres reunions. I n’hi ha que porten pentinats o talls de cabell extremats (1 Tim. 2:9, 10). Si estiguessin enmig d’un grup de gent, potser seria difícil identificar qui és amic de Jehovà i qui és «amic del món» (Jm. 4:4).

¹³ També hi ha germans que no rebutgen l’actitud d’aquest món en altres assumptes. Quan van a festes, es comporten i ballen d’una manera que no és acceptable per als cristians. A més, pengen fotos seves que no són pròpies de persones espirituals a les xarxes socials, i fan comentaris que tampoc són apropiats. És cert que potser no han comès cap pecat greu ni se’ls ha disciplinat dins de la congregació, però poden arribar a ser una mala influència per als joves que s’esforcen per tenir una bona conducta dins el poble de Jehovà (llegeix 1 Pere 2:11, 12).

14. Què hauríem de fer per protegir la nostra amistat amb Jehovà?

¹⁴ El món promou de manera descarada «els desitjos carnals, els desitjos dels ulls i l’ostentació de les coses que un posseeix» (1 Jn. 2:16). Com que nosaltres som propietat de Jehovà, ell «ens ensenya a rebutjar la mala conducta i els mals desitjos d’aquest món, i a viure amb seny, justícia i ser fidels a Déu en aquest temps» (Tt. 2:12). Absolutament tot el que fem, la manera com parlem, els nostres hàbits a l’hora de menjar i beure, la manera de vestir i d’arreglar-nos, i el nostre comportament a la feina, hauria de demostrar clarament a la gent que ens observa que servim únicament Jehovà (llegeix 1 Corintis 10:31, 32).

15. Per què hauríem de tractar els nostres germans amb amor i amabilitat?

¹⁵ Una altra forma de demostrar que valorem la nostra amistat amb Déu és  tractant bé els nostres germans. Igual que nosaltres, ells també són propietat de Jehovà. Si sempre tenim això ben present, ens esforçarem cada dia per tractar els germans amb amor i amabilitat (1 Tes. 5:15). De fet, Jesús va dir als seus seguidors: «Tothom sabrà que sou els meus deixebles si us estimeu els uns als altres» (Jn. 13:35).

16. Quin exemple de la Llei mosaica mostra els sentiments de Jehovà pel seu poble?

¹⁶ Fixa’t en el següent exemple que ens ajudarà a veure com ens hauríem de tractar els uns als altres dins la congregació. Els utensilis del temple de Jehovà eren dedicats, o apartats, exclusivament per a l’adoració pura. La Llei mosaica explicava amb detall com s’havien de cuidar aquests estris, i els qui no respectaven aquestes normes s’exposaven a perdre la vida (Nom. 1:50, 51). Si Jehovà protegia tant aquests objectes que s’utilitzaven per a la seva adoració, no creus que protegirà encara més els seus servents lleials i dedicats, a qui ha escollit com al seu poble? De fet, ell mateix els hi va dir: «Qui us toca a vosaltres toca la nineta dels meus ulls» (Zac. 2:8, BEC).

17. En què es fixa Jehovà?

¹⁷ És interessant que el profeta Malaquies va escriure que Déu escolta amb atenció els seus servents quan parlen els uns amb els altres (Mal. 3:16). La Bíblia diu: «Jehovà coneix els que li pertanyen» (2 Tim. 2:19). Ell està molt pendent de cada cosa que fem i diem (Heb. 4:13). Quan no som amables amb els nostres germans, Jehovà ens observa amb atenció. Però, si som hospitalaris, generosos, perdonadors i amables amb els altres, podem estar segurs que Ell també s’hi fixa (Heb. 13:16; 1 Pe. 4:8, 9).

18. Com podem demostrar que valorem el privilegi de ser part del poble de Jehovà?

¹⁸ Segur que tots volem demostrar a Jehovà que estem molt agraïts de poder formar part del seu poble. Quan vam dedicar la nostra vida a ell, vam reconèixer que li pertanyíem. Aquesta va ser la decisió més sàvia que vam prendre. Però tot i que vivim «enmig d’una generació malvada i corrupta», volem que la gent continuï veient que som «irreprotxables i innocents», i que brillem «com llums en el món» (Fili. 2:15). A més, ens oposem de manera ferma a la maldat (Jm. 4:7). I estimem i respectem els nostres germans, perquè som conscients que ells també pertanyen a Jehovà (Rm. 12:10).

19. Quines benediccions reben els qui pertanyen a Jehovà?

¹⁹ La Bíblia ens promet: «Jahveh no abandonarà el seu poble» (Sl. 94:14). Aquesta és una promesa segura i, passi el que passi, Jehovà sempre estarà al nostre costat. Ni tan sols la mort ens pot separar de l’amor del nostre Pare (Rm. 8:38, 39). «Si vivim, vivim per a Jehovà, i si morim, morim per a Jehovà. Per tant, tant si vivim com si morim, som de Jehovà» (Rm. 14:8). Esperem amb ganes el dia que Déu ressusciti els seus servents fidels que han mort (Mt. 22:32). Fins i tot ara ja estem rebent moltes benediccions de part de Jehovà. Tal com diu la Bíblia, «feliç la nació de la qual Jahveh és el seu Déu, el poble que ell ha escollit per a la seva heretat [o possessió, NM]» (Sl. 33:12).