1. Què va dir Jehovà que passaria en els nostres dies?

 JEHOVÀ va predir el següent sobre els nostres dies: «Deu homes de totes les llengües de les nacions agafaran el voraviu del mantell d’un home jueu, dient: Vindrem amb vosaltres, perquè hem escoltat que Déu és amb vosaltres!» (Zac. 8:23). L’«home jueu» representa els cristians que Jehovà ha ungit amb esperit sant, també anomenats «l’Israel de Déu» (Gàl. 6:16). Els «deu homes» representen aquells que tenen l’esperança de viure per sempre a la terra. Aquestes persones saben que Jehovà ha beneït els ungits i senten que és un privilegi adorar-lo juntament amb ells.

 2. En quin sentit «van» amb els ungits els «deu homes»?

² Tot i que no podem saber el nom de tots els ungits que queden a la terra avui dia, els que tenen esperança de viure al paradís poden «anar» amb els ungits. b En quin sentit? La Bíblia diu que els «deu homes [...] agafaran el voraviu del mantell d’un home jueu, dient: Vindrem amb vosaltres, perquè hem escoltat que Déu és amb vosaltres!». Encara que la Bíblia parla «d’un home jueu», després fa servir el pronom plural «vosaltres». Per això, l’«home jueu» no representa una sola persona, sinó tot el grup d’ungits. Els «deu homes» serveixen  Jehovà unidament amb els ungits, però no els veuen com als seus líders, ja que saben que Jesús és el seu únic Líder (Mt. 23:10).

 3. Quines preguntes es respondran en aquest article?

³ Com que encara queden ungits a la terra, alguns germans es poden preguntar: «Quin punt de vista han de tenir els ungits d’ells mateixos? Com els hauríem de tractar? Ens ha de preocupar que el nombre de participants continuï augmentant?». Aquest article respondrà a aquestes preguntes.

 4. a) Quina advertència trobem a 1 Corintis 11:27-29? b) Per què han de tenir en compte aquesta advertència els ungits?

⁴ Els ungits han de tenir molt present l’advertència que llegim a 1 Corintis 11:27-29 (llegeix-lo). Com podria participar «indignament» dels emblemes un ungit? Ho podria fer si mengés del pa i begués del vi però no visqués a l’altura de les normes de Jehovà (Heb. 6:4-6; 10:26-29). Els ungits tenen molt clar que per rebre «el premi de la crida  celestial» han de servir Déu fidelment (Fili. 3:13-16).

 5. Com s’haurien de veure els cristians ungits a ells mateixos?

⁵ L’esperit de Jehovà ens ajuda a ser humils, no orgullosos (Ef. 4:1-3; Col. 3:10, 12). Per aquesta raó, els ungits no pensen que són millors que la resta de cristians. Són conscients que el fet de ser ungits no vol dir que rebin més esperit sant que els altres servents de Déu. Tampoc pensen que tenen una millor comprensió de les veritats bíbliques. I mai intentarien convèncer un altre germà perquè cregui que també ha estat ungit i que ha de participar dels emblemes. Al contrari, són humils i reconeixen que Jehovà és qui decideix qui és ungit.

 6. Quina actitud han de tenir els ungits segons 1 Corintis 4:7, 8?

⁶ Encara que els ungits saben que tenen un gran privilegi a l’haver estat escollits per viure al cel, no esperen rebre un tracte especial (Fili. 2:2, 3). També són conscients que Jehovà no ha informat del seu ungiment a altres persones; per tant, no els ha de sorprendre que a algú li costi creure que han estat ungits. De fet, la Bíblia ens adverteix que no ens creguem ràpidament a qualsevol que afirmi tenir un nomenament especial de Déu (Ap. 2:2). A més, no fan servir el seu ungiment com a carta de presentació, ja que no volen ser el centre d’atenció ni presumir del seu privilegi (llegeix 1 Corintis 4:7, 8).

 7. Què eviten fer els ungits, i per què?

⁷ Els ungits no es veuen a ells mateixos com si fossin membres d’un club exclusiu. Per aquest motiu, no passen temps únicament amb altres ungits, ni els busquen amb la intenció de fer grupets privats per estudiar la Bíblia i parlar del seu ungiment (Gàl. 1:15-17). Si fessin això, s’estarien oposant a l’esperit sant que Jehovà utilitza perquè hi hagi pau i unitat al seu poble i, com a conseqüència, les congregacions no estarien unides (Rm. 16:17, 18).

 8. Per què hem de vigilar la manera com tractem els germans que participen dels emblemes? (Consulta també la nota.)

⁸ Com hem de tractar els germans ungits? No estaria gens bé que sentíssim una admiració desmesurada per una  persona, encara que fos ungida (Mt. 23:8-12). És cert que quan la Paraula de Déu parla dels ancians ens anima a imitar «la seva fe», però no ens diu que els haguem de veure com als nostres líders, ni a ells ni a cap altre humà (Heb. 13:7). La Bíblia diu que alguns ancians «mereixen rebre doble honra», però no és perquè siguin ungits, sinó perquè «dirigeixen bé la congregació» i «s’esforcen molt per parlar de la paraula de Déu i ensenyar» (1 Tim. 5:17). De fet, si elogiéssim constantment un ungit o li donéssim massa importància, el podríem incomodar o, encara pitjor, podríem fer que es tornés orgullós (Rm. 12:3). c Cap de nosaltres voldria fer res que pogués causar que un germà escollit per Déu cometés un error tan greu (Lc. 17:2).

 9. Com podem demostrar que respectem els ungits?

⁹ Com podem demostrar que respectem els germans ungits? Una manera és evitant fer-los preguntes sobre el seu ungiment, ja que és un tema personal i no ens pertoca saber-ho (1 Tes. 4:11; 2 Tes. 3:11). Tampoc hem de donar per fet que els seus cònjuges, els seus pares o altres familiars també siguin ungits. L’esperança celestial no s’hereta, sinó que la dona Jehovà (1 Tes. 2:12). A més, hem de resistir la temptació de fer-los preguntes que els poguessin ferir. Per exemple, mai preguntaríem a la dona d’un ungit què sent al pensar que viurà per sempre al paradís sense el seu marit. No hem d’oblidar que en el nou món Jehovà satisfarà «el desig de tota cosa vivent» (Sl. 145:16).

10. Quin perill evitarem si tenim un punt de vista apropiat dels ungits?

¹⁰ A banda de tot això, si tractem els ungits de manera apropiada, ens protegirem d’un gran perill. La Bíblia ens diu que alguns ungits poden deixar de ser fidels (Mt. 25:10-12; 2 Pe. 2:20, 21). Si evitem idolatrar i idealitzar els germans, no caurem en la trampa de ser seguidors d’homes, ja siguin ungits, germans amb moltes responsabilitats o que hagin servit Jehovà per dècades (Jud. 16). Llavors, en el cas que algun d’ells deixés la veritat, la nostra fe no es debilitaria ni deixaríem de servir Jehovà.

11. Què ha passat amb el nombre de participants?

¹¹ Durant molts anys, el nombre de participants al Memorial es va anar reduint. Però, últimament, aquest nombre no ha deixat d’augmentar. Ens hauria de preocupar això? De cap manera. Vegem per què.

12. Per què no ens hauria de preocupar el nombre de participants al Memorial?

¹² «Jehovà coneix els que li pertanyen» (2 Tim. 2:19). A diferència de Déu, els germans encarregats de comptar el nombre de participants al Memorial no saben qui és realment ungit. Per això, la xifra total inclou aquells que es pensen que són ungits però en realitat no ho són. Per exemple, alguns que van començar a participar dels emblemes ho han deixat de fer amb el  temps. D’altres potser tenen problemes emocionals o mentals que els fan creure que regnaran amb Crist al cel. Així doncs, no és possible saber del cert quants ungits queden a la terra.

13. Diu la Bíblia quants ungits hi hauria a la terra quan comencés la gran tribulació?

¹³ Hi haurà ungits a diferents parts de la terra quan Jesús vingui per portar-los al cel (Mt. 24:31). La Bíblia va predir que en els últims dies hi hauria un petit grup d’ungits a la terra, però no va especificar quants en quedarien a l’inici de la gran tribulació (Ap. 12:17).

14. Què hem d’entendre sobre l’ungiment, tal com mostra Romans 9:11b, 16?

¹⁴ Jehovà és qui decideix quan els escull (Rm. 8:28-30). Déu va començar a escollir els ungits després de la mort i resurrecció de Jesús, i sembla que tots els qui formaven part de la congregació cristiana del primer segle eren ungits. En els segles posteriors, la majoria dels que asseguraven ser cristians en realitat no ho eren. Tot i així, durant aquell temps, Jehovà va ungir algunes persones que van demostrar ser autèntics cristians. Aquests eren com el «blat» que Jesús va dir que creixeria enmig de la «mala herba» (Mt. 13:24-30). En els últims dies, Déu ha continuat escollint alguns cristians perquè formin part dels 144.000. d Per tant, si Jehovà decideix triar-ne alguns just abans de la fi, qui som nosaltres  per posar en dubte la seva sàvia decisió? (Llegeix Romans 9:11b, 16.) e Així és que hem d’anar amb molt de compte de no reaccionar com els treballadors insatisfets que va descriure Jesús. Ells es van queixar per la manera com el seu amo va tractar els jornalers que van començar a fer feina a última hora (Mt. 20:8-15).

15. Formen part de «l’esclau fidel i assenyat» tots els ungits? Explica-ho.

¹⁵ No tots els ungits formen part de «l’esclau fidel i assenyat» (llegeix Mateu 24:45-47). Igual que al primer segle, actualment Jehovà i Jesús utilitzen un petit grup de germans per alimentar espiritualment, o ensenyar, a molts servents de Déu. Per exemple, Jehovà només va utilitzar uns quants cristians ungits del primer segle per escriure les Escriptures Gregues Cristianes. Avui dia, només un petit grup d’ungits té la responsabilitat de donar «l’aliment al temps degut» a tot el poble de Déu.

16. Què hem après en aquest article?

¹⁶ Què hem après en aquest article? Jehovà ha decidit donar vida eterna a la terra a la gran majoria dels seus servents, i vida al cel per governar amb Jesús a un petit grup. Déu beneeix tots els seus servents, tant l’«home jueu» com els «deu homes», i espera que tots ells siguin fidels i obeeixin les mateixes normes. Per aquest motiu, tots hem de ser humils, hem d’estar units i hem de promoure la pau en la congregació. Així doncs, a mesura que s’acosta la fi, esforcem-nos per servir Jehovà i seguir Jesús tots junts, com un sol ramat (Jn. 10:16).