1, 2. a) Quina diferència hi ha entre els Testimonis de Jehovà i altres religions? b) Què veurem en aquest article i el següent?

«QUI és el vostre líder?» Sovint ens fan aquesta pregunta, i no és d’estranyar! Moltes religions tenen com a líder un home o una dona. En canvi, nosaltres podem dir que el nostre líder no és cap humà imperfecte. Al contrari, és Jesucrist, qui a la vegada segueix la guia del seu Pare, Jehovà (Mt. 23:10).

² Ara bé, avui dia Jehovà també fa servir un grup d’homes, «el servent fidel i assenyat», els quals porten la davantera en el Seu poble (Mt. 24:45). Però, com podem estar segurs que és Jehovà qui ens dirigeix mitjançant el seu Fill? Bé, en aquest article i el següent analitzarem tres tipus de proves que mostren que, al llarg de milers d’anys, Jehovà ha guiat el seu poble utilitzant diferents homes i ho continua fent (Is. 58:11).

3. Què va ajudar Moisès a dirigir el poble d’Israel?

³ L’esperit sant va donar poder als representants de Déu. Pensa en l’exemple de Moisès, qui Jehovà va escollir per ser el líder del poble d’Israel. Què el va ajudar a atendre aquella difícil responsabilitat? Jehovà «va posar enmig d’ell el seu  Sant Esperit» (llegeix Isaïes 63:11-14). Podem dir que Jehovà era qui realment guiava els israelites perquè Moisès tenia l’ajuda del Seu esperit.

4. Com podien saber els israelites que Moisès tenia l’esperit de Déu? (Mira la imatge del principi.)

⁴ Ara bé, com podien saber els israelites que Moisès tenia l’esperit de Déu si aquesta força és invisible? Per una banda, l’esperit sant va fer possible que aquest servent fes miracles i donés a conèixer el nom de Déu al faraó (Èx. 7:1-3). Per l’altra, el va ajudar a cultivar qualitats com l’amor, la mansuetud i la paciència, que el van preparar per dirigir la nació d’Israel. Quina diferència amb els líders d’altres nacions que eren durs i egoistes! (Èx. 5:2, 6-9.) Sense cap dubte, Jehovà havia escollit Moisès per dirigir el Seu poble.

5. Com va ajudar Jehovà a altres servents a dirigir el seu poble?

⁵ Temps després, l’esperit sant va capacitar altres homes per dirigir el poble de Déu. Per exemple, «Josuè, fill de Nun, fou omplert d’esperit de saviesa» (Deut. 34:9). «I l’Esperit de Jahveh revestí Gedeó» (Jut. 6:34). La Bíblia també diu que «l’Esperit de Jahveh va venir sobre David» (1 Sam. 16:13). Tots aquells homes van confiar en l’esperit sant, el qual els va ajudar a realitzar obres que mai haurien pogut fer per ells mateixos (Jos. 11:16, 17; Jut. 7:7, 22; 1 Sam. 17:37, 50). Com a resultat, Jehovà va rebre la lloança per aquells fets tan impressionants.

6. Per què el poble d’Israel havia de respectar els seus líders?

⁶ Com creus que havien d’actuar els israelites en veure que l’esperit sant guiava aquells homes? Fixa’t en el que Jehovà va dir quan el seu poble es va queixar de Moisès: «Fins quan em menysprearà aquest poble?» (Nom. 14:2, 11). És evident que Jehovà havia triat Moisès, Josuè, Gedeó i David per dirigir el seu poble. Per això, quan els israelites els obeïen, en realitat estaven obeint Jehovà.

7. Com van ajudar els àngels a Moisès?

⁷ Els àngels van ajudar els representants de Déu (llegeix Hebreus 1:7, 14). Jehovà va utilitzar àngels per guiar Moisès. Primer, un àngel «se li va aparèixer en l’esbarzer» i li va donar l’encàrrec d’alliberar els israelites i guiar-los (Fe. 7:35). Segon, Déu va fer servir «àngels» per transmetre la Llei a Moisès perquè aquest ensenyés al poble (Gàl. 3:19). I tercer, Jehovà li va dir: «Guia el poble cap a on t’he dit. Heus aquí, el meu àngel anirà davant teu» (Èx. 32:34). És cert que la Bíblia no diu que els israelites veiessin un àngel materialitzat, però la manera com Moisès els va ensenyar i guiar va deixar clar que tenia ajuda sobrehumana.

8. Com van ajudar els àngels a Josuè i Ezequies?

⁸ Temps més tard, un àngel, que la Bíblia anomena «el Príncep de l’exèrcit de Jahveh», va enfortir Josuè, el successor de Moisès. D’aquesta manera, aquest servent de Déu va poder dirigir la nació d’Israel en una batalla contra els cananeus que va acabar amb una victòria (Jos. 5:13-15; 6:2, 21). Segles després, en el temps del rei Ezequies, milers de soldats assiris van amenaçar la ciutat de Jerusalem. Però, «l’àngel de Jahveh sortí aquella nit, i en colpí  cent vuitanta-cinc mil al campament dels assiris» (2 Re. 19:35).

9. Què havien de fer els israelites tot i que els representants de Déu fossin imperfectes? Explica-ho.

⁹ És clar, els àngels són perfectes, però els homes als quals van ajudar, no. Per exemple, en certa ocasió Moisès no li va donar la glòria a Jehovà (Nom. 20:12). D’altra banda, Josuè no va buscar la Seva guia quan va fer un pacte amb els gabaonites (Jos. 9:14, 15). I pel que fa a Ezequies, el relat ens diu que en un moment de la seva vida va demostrar orgull (2 Cròn. 32:25, 26). Ara bé, tot i que eren homes imperfectes, el poble d’Israel havia de seguir la seva guia. De fet, era evident que Jehovà utilitzava els àngels per ajudar aquells homes. Sens dubte, Déu estava guiant el seu poble.

10. Com sabem que la Llei guiava Moisès?

¹⁰ La Paraula de Déu va guiar els seus representants. Quan la Bíblia parla de la Llei que va rebre el poble d’Israel, l’anomena «la Llei de Moisès» (1 Re. 2:3). Ara bé, també deixa clar que va ser Jehovà qui va donar aquesta Llei i que Moisès l’havia d’obeir (2 Cròn. 34:14). Per exemple, després que Jehovà li digués al seu servent com havia de muntar el tabernacle, «Moisès ho féu d’acord a tot el que Jahveh li havia manat, així ho féu» (Èx. 40:1-16).

11, 12. a) Què havien de fer Josuè i els reis d’Israel? b) Com va guiar la Paraula de Déu als homes que portaven la davantera?

¹¹ Quan Josuè va començar a dirigir el poble, tenia accés a la Paraula de Déu. Jehovà li va dir: «Hi meditaràs de dia i de nit, a fi que observis de fer segons tot el que hi ha escrit» (Jos. 1:8). Més tard, els reis d’Israel també van haver de seguir un costum semblant: llegir la Llei cada dia, fer-ne una còpia i «complir totes les paraules d’aquesta llei i aquests estatuts» (llegeix Deuteronomi 17:18-20).

¹² Com va guiar la Paraula de Déu als homes que portaven la davantera? Pensa en l’exemple de Josies. Quan es va trobar la Llei de Moisès, el secretari del rei la va començar a llegir en veu alta. * Què va fer Josies? «Quan el rei escoltà les paraules del llibre de la Llei, [...] s’esquinçà els vestits.» A més, seguint el que deia la Paraula de Déu, va començar una intensa campanya per acabar amb la idolatria i va organitzar una Pasqua que va ser històrica (2 Re. 22:11; 23:1-23). Com que Josies i altres servents fidels es deixaven guiar per la Paraula de Déu, van estar disposats a ajustar les instruccions que donaven al poble. Tots aquells canvis van ajudar els israelites a fer la voluntat de Jehovà.

13. Quin contrast hi havia entre els governants d’Israel i els dels altres pobles?

¹³ Aquells reis fidels eren molt diferents dels líders d’altres nacions, els quals tenien poca visió de futur i es basaven en la saviesa humana. Per exemple, sota els reis cananeus, la gent practicava coses horribles com ara l’incest, l’homosexualitat, la bestialitat, el sacrifici de nens o la idolatria (Lev. 18:6, 21-25). A més, els governants egipcis i babilonis no seguien les elevades normes d’higiene que Jehovà havia donat als israelites (Nom. 19:13). En canvi, els servents de Déu podien veure com els  seus líders fidels fomentaven la neteja en sentit espiritual, moral i físic. Estava clar que Jehovà guiava aquells líders.

14. Per què va disciplinar Jehovà a alguns líders d’Israel?

¹⁴ No tots els reis del poble de Déu van seguir les instruccions de Jehovà. Alguns d’ells van desobeir Déu i van rebutjar la guia de l’esperit sant, els àngels i la seva Paraula. Per això, Jehovà els va corregir i, en certes ocasions, els va reemplaçar (1 Sam. 13:13, 14). Al seu temps, va nomenar una persona que seria superior als homes que havia fet servir fins aquell moment.

15. a) Com van indicar els profetes que vindria un líder perfecte? b) Qui va ser el líder predit?

¹⁵ Durant segles, Jehovà havia predit que escolliria un líder perfecte per dirigir el seu poble. Moisès va dir als israelites: «Jahveh, el teu Déu, aixecarà per a tu, d’enmig teu, d’entre els teus germans, un profeta com jo: escolteu-lo» (Deut. 18:15). Isaïes va que dir que aquest profeta seria «sobirà i comandant» (Is. 55:4). I Daniel va escriure sota inspiració que el «Messies» dirigiria el poble de Déu (Dan. 9:25). Temps després, Jesucrist es va identificar a si mateix com el seu líder (llegeix Mateu 23:10). De fet, els seus deixebles el van seguir fidelment i van reconèixer que era l’enviat de Déu (Jn. 6:68, 69). Però, com podien estar tan segurs que Jesús era el líder predit per Jehovà?

16. Com sabem que Jesús tenia l’esperit sant?

¹⁶ L’esperit sant va donar poder a Jesús. Quan Jesús es va batejar, Joan el Baptista «veié que els cels s’esquinçaven, i que l’Esperit, com un colom, baixava damunt d’ell». Després, «l’Esperit el va impulsar cap al desert» (Mc. 1:10-12). Durant la seva predicació, Jesús va fer miracles i va parlar amb autoritat gràcies al poder de l’esperit sant (Fe. 10:38). A més, aquest esperit va ajudar el Fill de Déu a manifestar qualitats com l’amor, l’alegria i una fe incondicional (Jn. 15:9; Heb. 12:2). Cap altre home va demostrar tan clarament que era l’enviat de Déu. Sens dubte, Jesús era el líder predit per Jehovà.

17. Com van ajudar els àngels a Jesús?

¹⁷ Els àngels van ajudar Jesús. La Bíblia explica que, poc després de batejar-se, «vingueren uns àngels i el servien» (Mt. 4:11). I poques hores abans de la seva mort, «se li aparegué un àngel del cel» i el va enfortir (Lc. 22:43). Jesucrist estava segur que el seu Pare enviaria àngels per ajudar-lo a fer la Seva  voluntat sempre que fos necessari (Mt. 26:53).

18, 19. Com va guiar la Paraula de Déu la vida i les ensenyances de Jesús?

¹⁸ La Paraula de Déu va guiar Jesús. Des que va començar a predicar fins que va morir en un pal de turment, Jesús es va deixar guiar per la Paraula de Déu. Fins i tot, les últimes paraules que va dir abans de la seva mort van ser cites de profecies messiàniques (Mt. 4:4; 27:46; Lc. 23:46). En canvi, els líders religiosos passaven per alt la Paraula de Déu quan entrava en conflicte amb les seves tradicions. Amb raó, Jesús els va aplicar les següents paraules d’Isaïes: «Aquest poble s’apropa a mi amb la seva boca i m’honra de llavis, però el seu cor és lluny de mi. Però m’adoren en va perquè ensenyen com a doctrines els manaments dels homes» (Mt. 15:7-9). Creus que Jehovà hauria escollit alguns d’aquells homes per dirigir el seu poble?

¹⁹ Ara bé, Jesús va permetre que la Paraula de Déu guiés, no només les seves accions, sinó també les seves ensenyances. Pensa en com actuava quan els líders religiosos li feien preguntes capcioses. En lloc de basar-se en el seu gran coneixement o experiència, citava de les Escriptures (Mt. 22:33-40). A més, tot i que podia haver entretingut la gent amb històries sobre la seva vida al cel o la creació de l’univers, «va obrir la [seva] ment perquè comprenguessin les Escriptures» (Lc. 24:32, 45). Jesús estimava la Paraula de Déu i sempre estava disposat a compartir-la amb els altres.

20. a) Com va honrar Jesús al seu Pare? b) Quina diferència hi havia entre Jesús i Herodes Agripa I, i què ens ensenya això?

²⁰ Encara que les persones es quedaven bocabadades amb les «paraules de gràcia» de Jesús, aquest sempre va donar el mèrit a Jehovà, el seu Mestre (Lc. 4:22). Per exemple, una vegada un home el va intentar afalagar anomenant-lo «Mestre bo», però Jesús va ser modest i li va respondre: «Per què em dius bo? No hi ha ningú bo sinó un: Déu» (Mc. 10:17, 18). Quina diferència amb el rei Herodes Agripa I, que va governar Judea uns vuit anys després! Aquell governant es va engalanar «amb vestidures reials» i les masses van començar a dir: «És la veu d’un déu i no pas la d’un home!». Com a resultat, Herodes es va començar a inflar d’orgull. Què va passar a continuació? «Immediatament un àngel del Senyor el va ferir, perquè no havia donat la glòria a Déu. I va morir menjat pels cucs» (Fe. 12:21-23). És clar, ningú pensaria que Jehovà havia escollit Herodes com a líder. En canvi, Jesús va demostrar amb claredat que era l’enviat de Déu, i en tot moment va honrar Jehovà reconeixent que era el Gran Líder del seu poble.

21. Què analitzarem en el següent article?

²¹ Jehovà no volia que Jesús guiés el seu poble només uns anys. Després de ressuscitar, Jesús mateix va dir: «M’ha estat donada tota la potestat en el cel i sobre la terra [...]. I heus aquí, jo sóc amb vosaltres tots els dies fins a la fi del temps» (Mt. 28:18-20). Ara bé, si Jesús era un esperit invisible als cels, com podria dirigir el poble de Déu? A qui faria servir Jehovà per representar el seu Fill a la terra? I com podríem reconèixer els representants de Déu? Al següent article trobarem les respostes a aquestes preguntes.