1. Què és «la pau de Déu», i com ens pot beneficiar?

 HI HA una mena de pau que és completament desconeguda per a la majoria de la gent. Es tracta de «la pau de Déu», és a dir, la calma que prové de tenir una relació estreta amb el nostre Pare celestial (llegeix Filipencs 4:6, 7). Quan gaudim d’aquesta pau, ens sentim segurs i també podem tenir una bonica amistat amb aquells que estimen Jehovà. A més, ens apropa a ell, «el Déu de la pau» (1 Tes. 5:23). Si arribem a conèixer bé Jehovà, confiem en ell i obeïm tot el que ens mana, la seva pau ens ajudarà a mantenir la calma, fins i tot quan afrontem situacions molt angoixants.

2. Per què estem segurs que podem comptar amb la pau de Déu?

² Ara bé, és possible gaudir de la pau de Déu quan afrontem una situació molt crítica, com ara una pandèmia, un desastre natural, disturbis o persecució? Cadascuna d’aquestes situacions ens pot fer sentir temor, però Jesús va dir als seus deixebles: «No deixeu que el vostre cor s’angoixi ni tingui por» (Jn. 14:27). Molts germans han seguit el seu consell i, encara que han afrontat greus dificultats, Jehovà els ha ajudat a tenir la Seva pau.

3. Com pot afectar a la nostra pau una pandèmia o una epidèmia?

³ Una epidèmia o una pandèmia poden capgirar completament la nostra vida. Pensa en la pandèmia de la covid. En un estudi que es va realitzar, més del 50% dels enquestats van reconèixer haver tingut problemes per dormir al llarg de la pandèmia. Durant aquest brot, van augmentar dràsticament els casos d’ansietat, depressió, abús de les  drogues i l’alcohol, violència domèstica i intents de suïcidi. Així doncs, si apareix un brot epidèmic al lloc on vius, què pots fer per lluitar contra l’ansietat i obtenir la pau de Déu?

4. Per què ens ajuda a sentir pau el que Jesús va dir sobre el temps de la fi?

⁴ Jesús va predir que, en el temps de la fi, hi hauria «epidèmies en un lloc rere un altre» (Lc. 21:11). Saber això ens ajuda a sentir pau. Per què? Perquè, en comptes de sorprendre’ns quan apareix un brot epidèmic, ens adonem que tot està succeint tal com Jesús va dir. Per tant, tenim motius per fer cas de l’advertència que el Fill de Déu va donar als que visquéssim als últims dies: «No us alarmeu» (Mt. 24:6).

5. a) Segons Filipencs 4:8, 9, què podem demanar a les nostres oracions quan afrontem una pandèmia? b) Com ens poden ajudar les gravacions en àudio de la Bíblia?

⁵ Quan esclata un brot epidèmic, podem preocupar-nos excessivament i, fins i tot, entrar en pànic. Això és el que li va passar a una germana que es diu Desi. b Després que el seu tiet, el seu cosí i el seu metge morissin a causa de la covid, ella va agafar molta por a infectar-se amb el virus i contagiar-li a la seva mare, que ja era gran. També li preocupava perdre la seva feina a causa de la pandèmia, i l’amoïnava pensar com podria pagar el lloguer i el menjar. Es va arribar a angoixar tant que a la nit no podia dormir. Amb tot, la nostra germana va recuperar la pau. Com ho va aconseguir? Va fer oració a Jehovà, i li va demanar específicament que l’ajudés a mantenir la calma i a omplir la seva ment amb pensaments positius (llegeix Filipencs 4:8, 9). Alhora, va aprofitar les gravacions en àudio de la Bíblia per escoltar com li parlava Jehovà. Ella explica: «Les veus dels lectors calmaven la meva angoixa i m’ajudaven a tenir ben present que Jehovà sempre es preocupa per mi» (Sl. 94:19).

6. Com et poden ajudar les reunions i l’estudi personal?

⁶ No pots evitar que una pandèmia afecti d’alguna manera la teva rutina, però no deixis que res interfereixi en el teu estudi personal ni en l’assistència a les reunions. Als nostres vídeos i publicacions pots trobar exemples de germans que, tot i viure situacions molts semblants a les teves, estan aconseguint mantenir-se lleials (1 Pe. 5:9). Assistir a les reunions també et permetrà omplir la teva ment amb pensaments positius basats en la Bíblia. A més, et donarà l’oportunitat de donar i rebre ànim (Rm. 1:11, 12). Déu cuida d’una manera molt amorosa els seus servents quan estan malalts, se senten sols o tenen por.  Com més meditis en aquest fet, més s’enfortirà la teva fe i confiança que Jehovà sempre et farà costat.

7. Què aprenem de l’apòstol Joan?

⁷ Una pandèmia pot fer que hagis de mantenir el distanciament físic, però és important que t’esforcis per seguir en contacte amb els germans. En aquests casos, et podries sentir com l’apòstol Joan. Ell desitjava veure el seu amic Gaius «en persona» (3 Jn. 13, 14). Encara que en aquell moment sabia que no podia anar-lo a veure, es va esforçar per seguir en contacte amb aquest germà i li va escriure una carta. Tu pots imitar Joan. Si no t’és possible visitar els germans en persona, per què no intentes parlar amb ells per telèfon, fer-los una videotrucada o enviar-los un missatge? Si et mantens en contacte amb els germans, no et sentiràs sol i gaudiràs de pau. A més, no dubtis a parlar amb els ancians quan et sentis angoixat, i deixa que t’animin (Is. 32:1, 2).

8. Com et pot afectar patir alguna mena de desastre?

⁸ Si alguna vegada has patit els efectes d’una inundació, un terratrèmol o un incendi, és fàcil que t’hagis angoixat durant molt de temps. Si a més has perdut les teves possessions o, fins i tot, un ésser estimat, és possible que hagis sentit una profunda tristesa, sentiments de desesperança i ràbia. Això no significa que siguis materialista ni que et manqui fe. Pot ser que algunes persones esperin que reaccionis malament (Job 1:11). Però, encara que estiguis afrontant una situació molt complicada, és possible sentir pau. Vegem com ho pots aconseguir.

9. Com ens va preparar Jesús per afrontar desastres?

⁹ Algunes persones creuen que mai es veuran afectades per un desastre natural. Nosaltres, en canvi, estem convençuts que la quantitat de desastres continuarà augmentant, i som conscients que alguns d’ells ens poden afectar personalment. Per què? Recorda que Jesús va predir que, abans que arribés la fi, hi hauria «grans terratrèmols» i altres desastres (Lc. 21:11). A més, va afegir: «Cada vegada hi haurà més maldat» (Mt. 24:12). Això ho veiem clarament en l’increment actual de la delinqüència, la violència i el terrorisme. El Fill de Déu mai va dir que aquestes desgràcies només afectarien aquells que no adoren Jehovà. De fet, molts servents Seus han patit els efectes dels desastres (Is. 57:1; 2 Cor. 11:25). Déu no ens protegeix d’aquestes situacions d’una manera miraculosa, però sí que ens dona tot el que necessitem perquè puguem sentir pau.

10. Per què demostrem fe quan ens preparem per a un desastre?

¹⁰ A l’hora d’afrontar una emergència, et serà més fàcil mantenir la calma si has pensat amb antelació com actuar. Ara bé, significa que no confiem en Jehovà el fet que ens preparem per a un desastre? Tot el contrari. Quan planegem què fer davant d’una emergència, demostrem que confiem de debò en la seva capacitat de cuidar-nos. En realitat, a la seva Paraula, ell mateix ens demana que ens preparem per als possibles desastres que puguin ocórrer (llegeix Proverbis 22:3). A més, mitjançant les nostres publicacions, les reunions i els anuncis que rebem, l’organització de Jehovà ens dona instruccions constantment perquè estiguem preparats i sapiguem com actuar en cas d’emergència. c  I tu, confies en Jehovà? Aleshores, seguiràs el seu consell i et prepararàs ara, abans que es presenti un desastre.

11. Què aprenem de l’exemple de la Margaret?

¹¹ Vegem què li va passar a una germana anomenada Margaret. El govern va manar que s’evacués la zona on vivia perquè hi havia un incendi forestal. Com que moltes persones van intentar fugir alhora, es van formar grans embossos a les carreteres, que feien impossible la circulació. Degut al fum negre, l’aire era cada vegada més dens, i la Margaret es va quedar atrapada al seu cotxe durant una estona. Amb tot, va poder sobreviure perquè s’havia preparat. A la seva bossa duia un mapa per poder seguir una ruta alternativa. A banda d’això, ja havia fet aquell camí anteriorment per conèixer la carretera i estar més ben preparada per a una emergència. Gràcies a tota aquesta planificació, la nostra germana va salvar la seva vida.

12. Per què fem cas de les instruccions que rebem?

¹² Per tal de protegir-nos o restablir l’ordre, és possible que les autoritats imposin un toc de queda, demanin a la població que evacuï certa zona o estableixin altres mesures. És molt comú que les persones triguin a fer cas de les instruccions o directament no les obeeixin perquè no volen abandonar les seves possessions. Com hauríem de reaccionar nosaltres en una situació així? La Bíblia ens contesta: «Per causa del Senyor, sotmeteu-vos a tota institució humana, ja sigui a un rei com algú superior, o als governants com els seus enviats» (1 Pe. 2:13, 14). A més, l’organització de Jehovà també ens fa arribar instruccions que ens protegeixen. Sovint, ens recorda que enviem als ancians la nostra informació de contacte actualitzada perquè es puguin comunicar amb nosaltres en cas d’emergència. Ja ho has fet? També pot ser que els germans amb responsabilitats ens diguin que ens quedem a casa o que marxem, com aconseguir provisions, i quan i com ajudar els altres. Si no féssim cas de les pautes que rebem, podríem posar en risc la nostra vida i la dels nostres estimats ancians. Recorda que «ells sempre vetllen» per nosaltres (Heb. 13:17, nota).  Fixa’t en el que va comentar la Margaret: «Estic completament convençuda que seguir la guia de l’organització i dels ancians em va salvar la vida».

13. Què ha ajudat els germans que han hagut de fugir a sentir pau i goig?

¹³ Molts germans que han hagut de deixar les seves llars per causa d’un desastre, una guerra o disturbis s’esforcen de valent per adaptar-se a la seva nova situació i no deixen d’estar ben actius en el seu servei. Igual que els cristians del segle primer que «havien sigut dispersats» per causa de la persecució, ells continuen anunciant «les bones notícies de la paraula» allà on van (Fe. 8:4). Predicar els permet concentrar-se en el Regne i no en els seus problemes. Això els ajuda a mantenir el goig i a sentir pau.

14. Com ens pot afectar la persecució?

¹⁴ Ens sentim feliços i en pau quan podem reunir-nos amb els germans, predicar i seguir amb les nostres activitats diàries sense por de ser arrestats. Però, quan ens persegueixen i perdem aquestes llibertats, podríem angoixar-nos i sentir por del que ens pot arribar a passar. Aquests sentiments són normals, però hem d’anar amb compte perquè Jesús va dir que la persecució ens podria fer ensopegar (Jn. 16:1, 2). Per tant, què podem fer per mantenir la nostra pau malgrat ser perseguits?

15. Per què no hem de tenir por de la persecució?

¹⁵ Jehovà ens adverteix a la seva Paraula: «Tots els que desitgen viure amb devoció a Déu en unió amb Crist Jesús també seran perseguits» (2 Tim. 3:12). A un germà anomenat Andrei se li feia molt difícil acceptar aquest fet quan l’obra es va proscriure al seu país. Ell raonava de la següent manera: «Som massa testimonis al país. No ens poden arrestar a tots!». Però, lluny de tranquiŀlitzar-lo, aquests pensaments feien que se sentís constantment angoixat. En canvi, altres germans, en comptes d’intentar convence’s que ells no serien arrestats, van decidir deixar-ho en mans de Jehovà. És cert que sabien que podien ser empresonats, però estaven molt més tranquils que l’Andrei. Per això, el nostre germà va decidir imitar el seu exemple i va confiar en Jehovà. A partir d’aquell moment, va començar a recuperar la seva pau i va ser capaç de sentir goig, tot i que els  problemes continuaven. A nosaltres ens pot passar el mateix. Jesús va dir que seríem perseguits, però també va assegurar que ens podem mantenir lleials (llegeix Joan 15:20; 16:33).

16. Quines instruccions hem d’obeir quan afrontem persecució?

¹⁶ Si la nostra obra es proscriu o es restringeix al país on vius, probablement rebràs instruccions de part de la sucursal i dels ancians. Aquestes tenen diversos objectius: protegir-nos, assegurar que continuem rebent aliment espiritual i ajudar-nos a seguir predicant en la mesura del possible. Per això, fes tot el que estigui a la teva mà per obeir les instruccions que rebis, fins i tot quan no et semblin lògiques (Jm. 3:17). A més, no donis mai informació sobre els germans o les nostres activitats a aquells que no tinguin dret a conèixer-la (Ecl. 3:7).

17. Igual que els apòstols, què estem decidits a fer?

¹⁷ Una de les principals raons per les quals Satanàs està en guerra amb nosaltres és que tenim «la comissió de donar testimoni de Jesús» (Ap. 12:17). No permetis que ni el Diable ni el seu món malvat et facin sentir por. Continuar predicant i ensenyant a les persones malgrat afrontar oposició ens fa feliços i ens dona pau. Pensa en el que va passar al segle primer. Quan les autoritats van manar als apòstols que deixessin de predicar, ells no es van deixar intimidar. Van decidir obeir Déu i continuar predicant. Participar en aquesta tasca els va fer feliços (Fe. 5:27-29, 41, 42). És cert, si es restringeix l’obra al lloc on vivim, haurem de predicar amb prudència i discreció (Mt. 10:16). Però, si ens continuem esforçant, sentirem la pau de saber que comptem amb l’aprovació de Jehovà i que coŀlaborem en una obra salvavides.

18. Qui ens pot donar autèntica pau?

¹⁸ Pots estar convençut que, fins i tot quan afrontem problemes greus, és possible sentir pau. Però, recorda que, quan vivim situacions com aquestes, la mena de pau que necessitem és la pau de Déu. Com que només Jehovà te la pot donar, confia en ell quan afrontis una pandèmia, un desastre o persecució. Mantingue’t a prop de la seva organització i concentra’t en el meravellós futur que tens al davant. Si ho fas, «el Déu de la pau estarà amb [tu]» (Fili. 4:9). En el següent article, veurem què podem fer per ajudar els nostres germans a sentir la pau de Déu quan afronten grans dificultats.