1, 2. Què pensen algunes persones sobre el paradís?

 VA SER un moment molt emotiu. Mentre els delegats d’altres països marxaven de l’estadi després d’un congrés a Seül, a Corea del Sud, molts germans locals els van anar a acomiadar, i els van dir: «Ens veiem al paradís!». A quin paradís es referien?

² Aquesta paraula pot significar diferents coses segons cada persona. Alguns pensen que és una fantasia. D’altres diuen que el paradís és qualsevol lloc on et pots sentir feliç i realitzat. Per exemple, un home molt afamat davant d’un banquet pot tenir la sensació d’estar en un paradís. Al segle XIX, una dona que va veure una vall plena de flors va exclamar: «Quin paradís!». De fet, en l’actualitat aquest lloc es diu Paradise, que vol dir ‘paradís’, encara que cada any queda cobert per uns 15 metres de neu. Però, què és per a tu el paradís? T’agradaria viure-hi?

3. Quan es va començar a parlar del paradís a la Bíblia?

³ Des del principi, a la Bíblia es parla del paradís, ja sigui el que va existir en el passat o el que hi haurà en el futur. A la Bíblia catòlica de Douai, que es va traduir del llatí, Gènesi 2:8 diu: «El Senyor Déu plantà un paradís de plaer des del principi, i posà allà l’home que havia format» (cursiva nostra). El text  hebreu diu «jardí d’Edèn» i la paraula Edèn significa ‘plaer’. Segur que aquest jardí era un lloc agradable on es podia gaudir dels animals, de bonics paisatges i d’una gran varietat de menjar (Gèn. 1:29-31).

4. Per què podem dir que el jardí d’Edèn era un paradís?

⁴ L’equivalent grec de la paraula hebrea que significa ‘jardí’ és paràdisos. La Cyclopaedia de M’Clintock i Strong diu el següent sobre aquesta expressió: «És un parc gran i obert, protegit de tot atac i amb una bellesa natural intacta. Està ple de boscos majestuosos amb molts arbres fruiters regats per rierols cristaŀlins, on hi habiten grans ramats d’antílops i ovelles. Aquesta és la imatge mental que es feien els viatgers grecs quan sentien la paraula paràdisos» (compara-ho amb Gènesi 2:15, 16).

5, 6. a) Com es va perdre el paradís? b) Quina pregunta es fan alguns?

⁵ Déu va posar Adam i Eva en un paradís com aquest però, com que van desobeir Jehovà, van deixar de ser dignes de viure-hi. Per això, tant ells com els seus futurs descendents van perdre aquest paradís (Gèn. 3:23, 24). Tot i que ja no hi vivia cap humà, sembla que el jardí d’Edèn va existir fins al Diluvi.

⁶ Pot ser que alguns es preguntin: «Tindré algun dia l’oportunitat de viure en un paradís a la terra?». Què en penses? Tens raons de pes per creure que podràs viure al paradís amb els teus éssers estimats? Les podries explicar?

7, 8. a) Quina promesa va fer Jehovà a Abraham? b) Com va entendre segurament aquesta promesa Abraham?

⁷ Jehovà va crear el paradís, i a la seva Paraula és on hi podem trobar les millors respostes. Recorda que Jehovà va dir a Abraham que, com que l’havia obeït, multiplicaria la seva descendència «com la sorra de la vora del mar», i li va prometre que a través d’ella serien «beneïdes totes les nacions de la terra» (Gèn. 22:17, 18). Déu va tornar a fer aquesta promesa al fill i al net d’Abraham (llegeix Gènesi 26:4; 28:14).

⁸ La Bíblia no diu que Abraham pensés que la humanitat acabaria vivint a un paradís celestial. Per això, quan Déu li va dir que «totes les nacions de la terra» serien beneïdes, segurament Abraham va pensar que aquestes benediccions serien a la terra. Jehovà va ser qui va fer aquesta promesa i, per tant, és lògic creure que afectaria tota la humanitat. Ara bé, tenim més proves per estar convençuts d’això?

9, 10. Quines profecies tenen a veure amb el nostre futur?

⁹ Tal com va dir David, que va ser un dels descendents d’Abraham, en el futur els «dolents» i «els qui fan injustícia» desapareixeran, i «el malvat ja no hi serà» (Sl. 37:1, 2, 10). En lloc d’això, «els humils heretaran la terra, i gaudiran de molta pau». David també va predir sota inspiració: «Els justos heretaran la terra, i hi habitaran per sempre» (Sl. 37:11, 29; 2 Sam. 23:2). Quin efecte creus que van tenir aquestes profecies en els servents de Jehovà? Sens dubte, tenien bones raons per creure que si només hi hauria gent bona, la terra amb el temps podria arribar a ser un paradís com el jardí d’Edèn.

¹⁰ Anys després, molts israelites que deien que servien Jehovà van acabar girant-li l’esquena. Així és que Déu va permetre que els babilonis conquerissin el seu poble i portessin molts israelites  a l’exili (2 Cròn. 36:15-21; Jer. 4:22-27). Amb tot, els profetes de Jehovà van predir que després de 70 anys, el poble d’Israel tornaria a la seva terra. Encara que aquestes profecies es van complir en el passat, també afecten el nostre futur. Mentre n’analitzem algunes, no perdem de vista el tema central d’aquest article: el paradís a la terra.

11. Com es van complir les paraules d’Isaïes 11:6-9, i quina pregunta pot sorgir?

¹¹ Llegeix Isaïes 11:6-9. Mitjançant el profeta Isaïes, Déu va predir que quan els israelites tornessin a la seva terra no haurien d’afrontar cap perill, ni tenir por dels animals ferotges ni de les persones violentes. Tant els més joves com els més grans se sentirien segurs i protegits. No ens fa pensar això en com era la vida al jardí d’Edèn? (Is. 51:3.) Aquesta profecia també afirmava que tota la terra, i no només la nació d’Israel, seria «omplerta del coneixement de Jahveh, com les aigües cobreixen el mar». Llavors, quan es compliran aquestes paraules?

12. a) Quines benediccions van experimentar aquells que van tornar de l’exili? b) Com sabem que Isaïes 35:5-10 tindrà un compliment futur?

¹² Llegeix Isaïes 35:5-10. Isaïes va repetir que aquells que tornessin de l’exili no se sentirien amenaçats per animals o persones. La terra estaria ben regada, com el jardí d’Edèn, i produiria molt de fruit (Gèn. 2:10-14; Jer. 31:12). Seria aquest l’únic compliment de la profecia? No tenim raons per creure que els israelites van ser curats miraculosament després de tornar de Babilònia. Per exemple, els cecs no van recuperar la vista. Així doncs, és evident que aquesta profecia tindria un compliment futur.

13, 14. a) Com es va complir la profecia d’Isaïes 65:21-23 quan els jueus van tornar de Babilònia? (Mira la imatge del principi.) b) Quina part d’aquesta profecia es complirà en el futur?

¹³ Llegeix Isaïes 65:21-23. Quan els jueus van tornar a Jerusalem, no es van trobar cases còmodes i acollidores, ni camps conreats. Però això canviaria amb la benedicció de Jehovà. Podrien construir cases i viure en elles, i també cultivarien la terra i menjarien el seu fruit. Segur que allò els ompliria de goig.

¹⁴ Aquesta profecia indica que els nostres dies seran «com els dies d’un arbre». Quin detall més interessant! Alguns arbres viuen milers d’anys. Per tenir una esperança de vida tan llarga els humans hauríem de tenir una molt bona salut. Viure en les condicions que va descriure Isaïes seria un paradís, un somni fet realitat, i ho serà!

15. Quines són algunes de les benediccions futures que trobem al llibre d’Isaïes?

¹⁵ Atura’t a pensar en com aquestes promeses estan relacionades amb un paradís futur. Hem vist que Jehovà beneirà tota la humanitat, que ningú tindrà por dels animals salvatges ni de les persones violentes, i que els cecs, els sords i els coixos es curaran. També hem analitzat que la gent construirà les seves cases, cultivarà aliments saludables i viurà més que els arbres. La Bíblia ens mostra que aquest futur és a prop. Tot i això, hi ha persones que pensen que anem més enllà del que diuen les profecies. Què els respondries? Quines proves tens per esperar viure al paradís a la terra? L’home més important de la història va donar una raó de pes.

16, 17. Quan va parlar Jesús del paradís?

¹⁶ Tot i que era innocent, Jesús va ser condemnat a mort. El van penjar en un pal, amb un delinqüent jueu a cada costat. Abans de morir, un d’ells va reconèixer que Jesús era rei, i li va demanar: «Jesús, recorda’t de mi quan entris al teu Regne» (Lc. 23:39-42). La resposta que el Fill de Déu va donar, registrada a Lluc 23:43, té una relació directa amb el teu futur. Alguns erudits de l’actualitat n’han fet aquesta traducció literal: «Amén et dic, avui amb mi estaràs en el paradís». Fixa’t en la paraula avui. Què volia dir Jesús? Hi ha diferents punts de vista.

¹⁷ Moltes llengües modernes fan servir canvis d’estructura o signes de puntuació, com ara comes o dos punts, per tal de transmetre de manera més clara el significat d’una frase. Però en els manuscrits grecs més antics no sempre es feien servir els signes de puntuació. Així doncs, et podries preguntar: «Què volia dir Jesús: “Et prometo que avui estaràs amb mi al paradís” o “avui et prometo que estaràs amb mi al paradís”?». Pot ser que els traductors canviïn l’estructura de la frase o afegeixin signes de puntuació per transmetre el que ells creuen que Jesús volia dir. De fet, pots trobar diferents maneres de traduir aquest versicle segons la Bíblia que consultis.

18, 19. Què ens ajuda a entendre millor el que volia dir Jesús?

¹⁸ Amb tot, fem bé de recordar que abans Jesús havia dit als seus seguidors: «El Fill de l’home estarà al cor de la terra tres dies i tres nits». També va afirmar: «El Fill de l’home serà entregat a mans dels seus enemics, i el mataran, però al tercer dia serà ressuscitat» (Mt. 12:40; 16:21; 17:22, 23; Mc. 10:34). L’apòstol Pere va explicar que això va passar (Fe. 10:39, 40). Per tant, Jesús no va anar a cap paradís el mateix dia que ell i aquell delinqüent van morir. De fet, va estar «a la Tomba», o «l’Hades», durant uns dies fins que Jehovà el va ressuscitar (Fe. 2:31, 32, nota). a

¹⁹ Per tant, quan Jesús va fer aquesta promesa al delinqüent, va començar dient: «Avui et prometo». Expressions d’aquest tipus eren comunes fins i tot en el temps de Moisès. Ell va dir: «Aquestes paraules que jo et mano avui, seran en el teu cor» (Deut. 6:6; 7:11; 8:1, 19; 30:15).

20. Què més ens ajuda a estar convençuts del que va dir Jesús?

²⁰ Un traductor bíblic de l’Orient Mitjà va dir sobre la resposta de Jesús: «En aquest text es destaca la paraula avui i s’hauria de llegir de la següent manera: “Et dic avui, amb mi estaràs en el paradís”. La promesa es va fer aquell dia, però es compliria més endavant. Això és una característica de la manera de parlar de l’Orient, que implica que es fa una promesa en un dia concret i que es complirà sens falta». D’acord amb això, una versió siríaca del segle V tradueix la resposta de Jesús d’aquesta manera: «Amén, et dic avui que amb mi estaràs al jardí d’Edèn». Segur que aquesta promesa ens anima molt.

21. Quina esperança no tenia aquell delinqüent, i per què?

²¹ Aquell criminal no sabia que Jesús havia fet un pacte amb els seus  apòstols fidels per regnar amb ell al cel (Lc. 22:29). A més, ni tan sols s’havia batejat (Jn. 3:3-6, 12). Per tant, podem entendre que el que Jesús li estava prometent era viure al paradís a la terra. Anys després, l’apòstol Pau va explicar que havia tingut una visió d’un home que «va ser endut al paradís» (2 Cor. 12:1-4). b A diferència d’aquell delinqüent, tant Pau com els altres apòstols fidels van ser escollits per regnar amb Jesús al cel. Així i tot, Pau es va referir a un esdeveniment futur: un paradís futur. Serà a la terra aquest paradís? Estaràs allà per veure-ho?

22, 23. Què ens espera en el futur?

²² Recorda que David va predir que en el futur «els justos heretaran la terra» (Sl. 37:29; 2 Pe. 3:13). Aquest servent parlava d’un temps en el qual la gent que visqués a la terra es deixaria guiar pels principis de Déu. La profecia d’Isaïes 65:22 diu: «Com els dies d’un arbre seran els dies del meu poble». Això vol dir que viurem milers d’anys. Aquesta promesa no ens sorprèn perquè Apocalipsi 21:1-4 diu que Déu beneirà la humanitat i «la mort ja no existirà».

²³ El quadre és ben clar. Encara que Adam i Eva van perdre el paradís a Edèn, aquest no es va perdre per sempre. Jehovà ens promet que beneirà les persones a la terra. Mitjançant David, va dir que els humils i els justos heretarien la terra, i hi viurien per sempre. I amb les profecies d’Isaïes, Déu ens ajuda a esperar amb ganes les benediccions futures. Tot això es realitzarà quan Jesús compleixi la promesa que va fer al delinqüent. Tu també podràs viure en aquest paradís. Llavors, es faran realitat les paraules que van dir els germans de Corea del Sud: «Ens veiem al paradís!».