1. Segons 1 Tessalonicencs 5:11, en quina mena de construcció participem tots?

 HA PARTICIPAT mai la teva congregació en un projecte de renovació o construcció d’una Sala del Regne? Si és així, recordes com va ser la teva primera reunió allà? De ben segur que et senties molt agraït a Jehovà. Probablement, estaves tan emocionat que et vas haver d’esforçar per contenir les llàgrimes i poder cantar la cançó inicial. Els nostres llocs d’adoració donen glòria a Déu, però tots participem en una altra mena de construcció que li dona encara més honra. No estem parlant d’edificar llocs literals sinó d’una tasca molt més valuosa: edificar aquells que serveixen Jehovà. L’apòstol Pau estava parlant d’aquest tipus de construcció quan va escriure les paraules que trobem al text temàtic d’aquest article, 1 Tessalonicencs 5:11 (llegeix-lo).

2. Què analitzarem en aquest article?

² Pau mostrava molta empatia per aquells que l’envoltaven i sabia com edificar els germans. En aquest article veurem tres maneres com ho va fer. Ell els va ajudar a aguantar les proves, a ser pacífics els uns amb els altres i a enfortir la seva fe en Jehovà. Analitzem ara com podem imitar el seu exemple (1 Cor. 11:1).

3. Quin punt de vista equilibrat tenia Pau?

³ L’apòstol estimava profundament els germans i sabia molt bé què era patir dificultats. Per això es va poder posar al lloc d’aquells que afrontaven problemes i els va tractar amb compassió. En una ocasió, es va quedar sense diners i va haver de buscar una feina per cobrir les seves  necessitats i les dels seus companys (Fe. 20:34). Com que la seva professió era fer tendes, quan va arribar a Corint, va començar a treballar amb Àquila i Prisciŀla, que compartien el mateix ofici. Encara que havia de fer feina per mantenir-se, «cada dissabte» predicava als jueus i als grecs. Després, quan Siles i Timoteu van arribar, «Pau es va dedicar plenament a predicar la paraula» (Fe. 18:2-5). Tot i viure diferents situacions, l’apòstol mai va perdre de vista que la seva prioritat era servir Déu. Va treballar de valent per Jehovà i per mantenir-se en sentit material. Per això, va poder animar i aconsellar els germans que posessin les coses espirituals en primer lloc. Els va recordar la importància de no deixar que les preocupacions del dia a dia o la responsabilitat de proveir per a la família els fessin deixar de banda «les coses més importants»: tots els aspectes de la seva adoració a Jehovà (Fili. 1:10).

4. Com van ajudar Pau i Timoteu a aquells que patien persecució?

⁴ Poc després que la congregació de Tessalònica es formés, els germans van afrontar una forta persecució. En una ocasió, una turba violenta va anar a buscar a Pau i Siles però, com que no els van trobar, «van arrossegar [...] alguns dels germans fins als governants de la ciutat» cridant: «Tots aquests homes van contra les lleis del Cèsar» (Fe. 17:6, 7). Pensa per un moment en la por que devien tenir aquells cristians, que feia poc que s’havien batejat, en veure que les persones de la ciutat se’ls oposaven. Hauria estat molt fàcil perdre l’entusiasme en el seu servei, però Pau els va ajudar perquè això no els passés. Tot i que ell i Siles van haver de fugir de la ciutat, es van assegurar que els germans estiguessin ben cuidats. Temps després, Pau va escriure als germans de Tessalònica: «Us vam enviar Timoteu, el nostre germà [...] perquè us enfortís i us consolés pel bé de la vostra fe, perquè ningú de vosaltres trontolli a causa d’aquestes dificultats» (1 Tes. 3:2, 3). Probablement, Timoteu havia patit persecució a Listra, la seva ciutat natal. També havia vist com Pau enfortia els germans i com Jehovà els havia ajudat. Per això, va poder dir als germans de Tessalònica amb total confiança que tot aniria bé (Fe. 14:8, 19-22; Heb. 12:2).

5. Com va ajudar un ancià a un jove de la seva congregació?

⁵ L’apòstol Pau també va ajudar els germans d’una altra manera. Quan ell i Bernabé van tornar a visitar Listra, Iconi i Antioquia, «van nomenar ancians» a cada congregació (Fe. 14:21-23). Aquests homes fidels van ser una gran font d’ànim i consol per als germans. Avui dia, els ancians fan el mateix. Fixa’t en l’experiència d’en Bryant. Ell explica: «Quan vaig fer quinze anys, el meu pare va marxar de casa i la meva mare va ser expulsada. De cop, em vaig sentir completament desemparat i estava molt desanimat». En aquell moment tan dur, en Bryant va rebre l’ajuda que necessitava per seguir endavant. Ell diu: «Un ancià anomenat Tony xerrava molt sovint amb mi a les reunions i en altres ocasions. Em parlava de l’exemple de servents de Déu que van mantenir el seu goig tot i afrontar proves. També em va llegir Salm 27:10 i em va parlar moltes vegades del rei Ezequies, que, malgrat que el seu pare no servia Jehovà, va  continuar fidel a Déu. Gràcies al suport d’en Tony, amb el temps, vaig començar a servir a temps complet i això m’ha fet molt feliç». Ancians, estigueu ben atents a aquells que poden necessitar «una bona paraula» d’ànim (Prov. 12:25).

6. Què més va fer Pau per animar els germans?

⁶ L’apòstol Pau va recordar als germans del primer segle que, gràcies a l’ajuda de Jehovà, un gran «núvol de testimonis» havia superat amb èxit tota mena de proves (Heb. 12:1). Pau sabia que l’exemple de servents fidels del passat els podia animar molt i ajudar-los a continuar centrats en la «ciutat del Déu viu» (Heb. 12:22). Avui dia, també ens pot enfortir llegir els relats que expliquen com Jehovà va ajudar Gedeó, Barac, David, Samuel i molts altres (Heb. 11:32-35). Què podem dir dels exemples de servents fidels de l’actualitat? A la seu mundial arriben moltes cartes d’agraïment de germans que els ha animat llegir biografies d’altres testimonis de Jehovà.

7. Què podem aprendre de les paraules de Romans 14:19-21?

⁷ També edifiquem els germans quan promovem la pau a la congregació. Ho podem fer si no permetem que les diferències d’opinió ens divideixin i som flexibles sobre assumptes que no van en contra dels principis bíblics. Pensa en el que va passar a la congregació de Roma, que estava formada per cristians d’origen jueu i gentil. En aquell temps, la Llei mosaica ja no estava vigent. Així és que la restricció per menjar certs aliments també havia desaparegut (Mc. 7:19). Alguns cristians jueus se sentien còmodes menjant tota classe d’aliments, però d’altres pensaven que no era correcte fer-ho. Això va acabar causant divisions. L’apòstol va voler destacar la importància de mantenir la pau a la congregació, i els va escriure: «És millor no menjar carn ni beure vi ni fer res que faci ensopegar el teu germà» (llegeix Romans 14:19-21). Amb aquestes paraules, els va fer veure com de perillosos poden ser aquests conflictes, tant per a la congregació com per als germans a nivell individual. A més, va ser el primer a posar l’exemple, ja que va estar disposat a canviar la seva manera d’actuar per tal de no fer ensopegar els altres (1 Cor. 9:19-22). Si nosaltres ens esforcem per no discutir sobre temes d’opinió personal, edificarem els germans i promourem la pau.

8. Què va fer Pau quan un assumpte important va posar en perill la pau de la congregació?

⁸ L’apòstol també es va esforçar per mantenir la pau quan sorgien desacords sobre temes importants. Per exemple, alguns germans insistien que els gentils que s’havien fet cristians s’havien de circumcidar. Sembla que ho feien per evitar les crítiques dels jueus (Gàl. 6:12). Encara que Pau estava en total desacord, no va imposar el seu punt de vista. Tot el contrari, va ser humil i va exposar el tema davant dels apòstols i els ancians a Jerusalem (Fe. 15:1, 2). Aquesta manera d’actuar va ajudar a mantenir la pau i l’alegria a la congregació (Fe. 15:30, 31).

9. Com podem imitar l’exemple de Pau?

⁹ Quan sorgeixi un desacord sobre temes importants, si volem promoure la pau, buscarem l’ajuda d’aquells que Déu ha nomenat per dirigir la congregació. Sovint, trobem la guia i direcció  de Jehovà a les nostres publicacions i altres pautes que dona l’organització. Quan ens esforcem per seguir aquestes instruccions i no imposem el nostre punt de vista als altres, contribuïm a la pau de la congregació.

10. De quina altra manera va fomentar la pau l’apòstol?

¹⁰ L’apòstol també va fomentar la pau de la congregació destacant les qualitats dels germans i no els seus defectes. La carta que va escriure als romans n’és un bon exemple. Al final d’ella, va incloure el nom de diversos germans i va afegir comentaris positius sobre molts d’ells. Una manera d’imitar l’exemple de Pau és parlar sovint de les boniques qualitats que tenen els nostres germans. Quin serà el resultat si ho fem? S’enfortirà l’amistat entre els germans i promourem l’amor a la congregació.

11. Què podem fer si sorgeixen problemes?

¹¹ De vegades, fins i tot entre els cristians madurs, poden sorgir malentesos o discussions. A Pau li va passar. En una ocasió, no es posava d’acord amb Bernabé sobre si portar Marc amb ells a un viatge missional. «Això va fer que esclatés una discussió molt forta entre ells i es van separar» (Fe. 15:37-39). Però Pau, Bernabé i Marc eren ben conscients de la importància de mantenir la pau i la unitat, així que van resoldre les seves diferències i van recuperar la seva amistat. Una prova d’això és que Pau, temps després, va parlar molt bé d’ells (1 Cor. 9:6; Col. 4:10). Si volem mantenir la pau i la unitat a la congregació, ens esforçarem de valent per solucionar qualsevol problema que tinguem amb els germans i ens centrarem en les seves qualitats (Ef. 4:3).

12. Quins reptes afronten molts germans?

¹² També podem edificar els germans quan els ajudem a enfortir la seva fe. Alguns d’ells reben burles de part de companys d’escola o de feina, o fins i tot dels seus familiars. D’altres pateixen problemes greus de salut o han de lluitar contra el ressentiment. I n’hi ha que es van batejar fa molts anys i porten dècades esperant que arribi la fi d’aquest sistema malvat. Totes aquestes situacions poden ser una autèntica prova de fe. Al primer segle, els cristians afrontaven reptes similars. Vegem què va fer Pau per enfortir-los.

13. Com va ajudar Pau aquells que patien burles?

¹³ Pau va utilitzar les Escriptures per enfortir la fe dels germans. Probablement, molts cristians jueus no sabien què dir quan els seus familiars es burlaven d’ells dient que el judaisme era millor que la seva nova religió. A la carta que va escriure als hebreus, l’apòstol els va ajudar a enfortir la seva fe (Heb. 1:5, 6; 2:2, 3; 9:24, 25). Va compartir amb ells raonaments de pes perquè sabessin com respondre a les crítiques que rebien. Nosaltres també podem enfortir els germans que pateixen burles o crítiques si els ajudem a fer servir les publicacions bíbliques per explicar les seves creences. Per exemple, segurament els companys d’escola es riuen dels joves de la congregació per creure en la creació. Per què no els dones un cop de mà per trobar bons raonaments als fullets L’origen de la vida i La vida, va ser creada? Així podran defensar el que creuen.

14. Què va fer Pau tot i estar molt ocupat?

¹⁴ Pau va motivar els germans  a mostrar amor mitjançant «bones obres» (Heb. 10:24). L’apòstol va ajudar els germans no només amb el que va dir sinó també amb el que va fer. Per exemple, quan hi va haver una gran fam a Judea, l’apòstol va coŀlaborar per fer arribar als germans tot el que necessitaven (Fe. 11:27-30). Sabem que Pau estava molt ocupat en l’obra de predicar i fer deixebles, tot i així, sempre buscava maneres d’ajudar aquells que passaven necessitat (Gàl. 2:10). Així va enfortir la seva confiança que Jehovà sempre els cuidaria. Nosaltres també enfortim la fe dels germans quan dediquem el nostre temps, energies i habilitats per coŀlaborar en tasques d’auxili i quan fem donacions per a l’obra mundial de forma regular. Així és, tenim moltes maneres d’ajudar els germans a estar convençuts que Jehovà mai els abandonarà.

15, 16. Com hem de tractar aquells que estan dèbils en sentit espiritual?

¹⁵ Pau va continuar enfortint la fe d’aquells que s’havien debilitat en sentit espiritual. L’apòstol sempre va ser compassiu amb ells i els ho va demostrar per la seva manera de parlar afectuosa i positiva (Heb. 6:9; 10:39). Per exemple, a les paraules que va dirigir als hebreus es va incloure al parlar sovint de «nosaltres». D’aquesta manera va reconèixer que ell també havia d’aplicar els consells que els donava (Heb. 2:1, 3). Nosaltres tampoc donem per perduts aquells que s’han debilitat en sentit espiritual. Tot el contrari, els edifiquem interessant-nos personalment per ells. D’aquesta manera els demostrem que els estimem. També tenim en compte que el nostre to de veu i la  nostra manera de parlar és tan important com les paraules que triem.

¹⁶ Pau també va ajudar els germans assegurant-los que Jehovà tenia ben present tot el que havien fet per ell (Heb. 10:32-34). Nosaltres podem fer el mateix a l’hora d’enfortir la fe d’un germà que estigui dèbil. Podríem demanar-li que ens expliqués com va conèixer la veritat i ajudar-lo a meditar en moments on va veure clarament la mà de Jehovà a la seva vida. També és important assegurar-li que Jehovà recorda tot el que va fer en el seu servei en el passat, i que mai l’abandonarà (Heb. 6:10; 13:5, 6). Aquestes converses tan animadores poden motivar els germans que estan dèbils a continuar servint Jehovà amb tot el cor.

17. Quines habilitats podem seguir millorant?

¹⁷ A mesura que passa el temps, un treballador de la construcció va millorant les seves habilitats. Nosaltres també podem ser cada vegada més hàbils a l’hora d’edificar els altres. Tal com hem vist en aquest article, podem ajudar aquells que afronten proves si compartim amb ells exemples de fe del passat. Podem promoure la pau parlant sovint de les virtuts que tenen els altres; així la protegirem quan es vegi amenaçada i contribuirem a recuperar-la quan sorgeixin malentesos. També podem edificar la fe dels germans parlant amb ells sobre temes bíblics, oferint-los ajuda pràctica i donant suport a aquells que s’han debilitat en sentit espiritual.

18. Què estàs decidit a fer?

¹⁸ Els germans que coŀlaboren en projectes de construcció són molt feliços. De manera similar, tots podem experimentar una gran felicitat quan ens esforcem per edificar els altres. A diferència d’un edifici, que amb el temps s’acaba deteriorant, els bons resultats del que fem pels nostres germans poden durar per tota l’eternitat. Així és que continuem treballant de valent per animar-nos i edificar-nos «els uns als altres» (1 Tes. 5:11).