1. Quin privilegi tenim?

 ÉS UN gran privilegi formar part del poble de Déu! La congregació és un paradís espiritual on les persones són felices i viuen en pau. Ara bé, has trobat el teu lloc dins la congregació?

 2. Quin exemple va fer servir l’apòstol Pau en algunes de les seves cartes?

² L’apòstol Pau va utilitzar un exemple en algunes de les seves cartes inspirades que ens ajuda a entendre quin és el nostre paper dins la congregació. En elles, Pau va comparar la congregació al cos humà, i cada individu a diferents parts del cos (Rm. 12:4-8; 1 Cor. 12:12-27; Ef. 4:16).

 3. Quines tres lliçons aprendrem en aquest article?

³ En aquest article veurem tres lliçons importants que aprenem de l’exemple que Pau va posar. Primer, que cadascun de nosaltres té un lloc b a la congregació. Segon, què podem fer si se’ns fa difícil trobar-lo. I per últim, per què ens hem d’esforçar per estar ben ocupats fent la feina que Jehovà ens ha donat.

 4. Què aprenem de Romans 12:4, 5?

⁴ La primera lliçó que aprenem de l’exemple que va posar Pau és que tots tenim un lloc important a la família  de Jehovà. Pau va dir: «Tal com al cos tenim molts membres, i no tots tenen la mateixa funció, igualment tots nosaltres, encara que som molts, formem un sol cos en unió amb el Crist i som membres que depenem els uns dels altres» (Rm. 12:4, 5). Què volia dir l’apòstol? Que, tot i que cadascun de nosaltres tenim diferents papers dins l’organització, tots som molt valuosos.

 5. Quins «regals» ha donat Jehovà a les congregacions?

⁵ Segurament, quan penses en aquells que tenen un lloc dins la congregació, et venen a la ment els germans que porten la capdavantera (1 Tes. 5:12; Heb. 13:17). De fet, per mitjà de Crist, Jehovà ha donat a la congregació «homes com a regals» (Ef. 4:8, nota). Aquests homes inclouen els membres del Consell Rector i els seus ajudants, membres de comitès de sucursal, superintendents de circuit, instructors d’escoles teocràtiques, ancians de congregació i servents ministerials. Jehovà, mitjançant el seu esperit, els ha nomenat per cuidar les seves ovelles i enfortir les congregacions (1 Pe. 5:2, 3).

 6. Segons 1 Tessalonicencs 2:6-8, què s’esforcen per fer els germans nomenats per esperit sant?

⁶ Els germans són nomenats per esperit sant perquè duguin a terme diverses responsabilitats. Les diferents parts del cos, com ara les mans i els peus, treballen pel bé de tot el conjunt. De la mateixa manera, aquests germans nomenats s’esforcen molt pel bé de tota la congregació. Ells no ho fan per rebre honor, sinó per edificar i enfortir els germans (llegeix 1 Tessalonicencs 2:6-8). Que agraïts estem a Jehovà per haver-nos donat aquests homes tan espirituals i altruistes!

 7. Quines benediccions reben els germans que serveixen a temps complet?

⁷ A les congregacions hi pot haver germans que han estat nomenats missioners, pioners especials o pioners regulars. De fet, molts germans i germanes d’arreu del món han decidit dedicar-se a temps complet a la tasca de predicar i fer deixebles. Així, han ajudat moltes persones a servir Déu. Tot i que aquests evangelitzadors a temps complet normalment no tenen gaire en sentit material, Jehovà els recompensa amb una vida plena de benediccions (Mc. 10:29, 30). Veritat que valorem molt aquests germans i estem molt agraïts que formin part de la congregació?

 8. Per què valora molt Jehovà cadascun dels publicadors de la congregació?

⁸ Són els germans que porten la capdavantera i els que serveixen a temps complet els únics que tenen un lloc a la congregació? En absolut. Cada publicador és molt important tant per a Déu com per als germans (Rm. 10:15; 1 Cor. 3:6-9). Per què? Perquè un dels objectius principals de la congregació és fer deixebles de Jesucrist (Mt. 28:19, 20; 1 Tim. 2:4). Tots els que formen part del poble de Déu, tant els publicadors batejats com els que encara no ho estan, s’esforcen per donar prioritat a aquesta tasca (Mt. 24:14).

 9. Per què hem de valorar molt les germanes?

⁹ Jehovà també dona a les germanes un lloc a la congregació que les dignifica. Ell valora molt les esposes, mares, viudes i solteres que el serveixen lleialment. La Bíblia parla sovint de dones  lleials que van servir Déu i les posa com a exemples de saviesa, fe, zel, valentia, generositat i bones obres (Lc. 8:2, 3; Fe. 16:14, 15; Rm. 16:3, 6; Fili. 4:3; Heb. 11:11, 31, 35). Hem d’agrair molt a Jehovà que puguem comptar amb tantes germanes que mostren aquestes boniques qualitats.

10. Per què valorem els germans grans?

¹⁰ A més, ens fa molt feliços tenir germans grans entre nosaltres. Alguns d’ells han dedicat tota la seva vida a servir Jehovà fidelment. Altres potser han conegut Jehovà recentment. En qualsevol cas, aquests germans segurament han de fer front a problemes de salut relacionats amb l’edat que poden limitar el seu servei. Així i tot, donen el millor a la predicació, i s’esforcen per animar i capacitar altres germans. Sens dubte, tots ens beneficiem de la seva experiència. Tant Jehovà com nosaltres valorem moltíssim els germans grans (Prov. 16:31).

11, 12. Com ens animen els joves de la congregació?

¹¹ I, què podem dir dels nostres joves? Ells s’enfronten a molts reptes a mesura que creixen en un món dominat per Satanàs i la manera de pensar que ell promou (1 Jn. 5:19). Amb tot, ens anima molt veure com comenten a les reunions, participen a la predicació i defensen les seves creences amb valentia. Joves, podeu estar segurs que teniu un lloc molt important dins la congregació! (Sl. 8:2.)

¹² Ara bé, a alguns germans se’ls fa difícil creure que són útils per a Jehovà. Si això et passa, què et pot ajudar a trobar el teu lloc dintre la congregació? Vegem-ho a continuació.

13, 14. Per què pensen alguns germans que no són útils?

¹³ La segona lliçó que podem aprendre de l’exemple que va posar Pau té a veure  amb un problema que afronten molts germans avui dia: se’ls fa difícil creure que són útils dins el poble de Jehovà. Pau va escriure: «Si el peu digués: “Com que no sóc mà, no sóc part del cos”, no per això deixaria de ser part del cos. I si l’orella digués: “Com que no sóc ull, no sóc part del cos”, no per això deixaria de ser part del cos» (1 Cor. 12:15, 16). Què volia destacar Pau amb aquestes paraules?

¹⁴ Si et compares amb els altres germans de la congregació, pots començar a pensar que no ets valuós. És possible que alguns germans siguin bons mestres, tinguin facilitat per organitzar o sàpiguen animar i consolar els altres. Potser penses que tu no ets capaç de fer-ho tan bé com ells. En realitat, això demostra que ets una persona humil i modesta (Fili. 2:3). Però ves amb compte! Si no deixes de comparar-te amb aquells que destaquen per les seves habilitats, t’acabaràs sentint frustrat amb tu mateix. Fins i tot, com va dir Pau, pots arribar a pensar que no tens un lloc dins la congregació. Què t’ajudarà a lluitar contra aquests sentiments?

15. D’acord amb 1 Corintis 12:4-11, què hem de reconèixer respecte les nostres habilitats?

¹⁵ Pensa en això. Al primer segle, Jehovà va fer servir el seu esperit sant per donar algunes habilitats especials als cristians, però no tots ells en van rebre les mateixes (llegeix 1 Corintis 12:4-11). Encara que tenien diferents habilitats, per a Jehovà tots i cadascun d’ells era molt valuós. Avui dia, no rebem dons de manera miraculosa, però el principi encara és vàlid: sigui quina sigui la nostra destresa, per a Jehovà tots som igual de valuosos.

16. Quin consell de l’apòstol Pau farem bé d’aplicar?

¹⁶ En comptes de comparar-te amb altres germans, per què no apliques el següent consell de l’apòstol Pau? Ell va dir: «Que cadascú analitzi les seves  pròpies accions, i llavors tindrà motius per alegrar-se del que ell mateix fa, sense comparar-se amb els altres» (Gàl. 6:4).

17. Com ens beneficia seguir el consell de Pau?

¹⁷ Si seguim el consell inspirat de l’apòstol Pau i analitzem les nostres accions, veurem que tenim habilitats que els altres no tenen. Per exemple, pot ser que un ancià no sigui un gran orador, però tingui molt d’èxit a la predicació. O potser no sigui tan organitzat com altres ancians, però se’l conegui per ser un germà molt hospitalari o un pastor amorós i accessible que sempre dona bons consells bíblics (Heb. 13:2, 16). Si identifiquem els nostres punts forts i habilitats, trobarem raons per sentir-nos bé amb el que podem aportar a la congregació. Així també evitarem envejar els altres perquè tinguin destreses que nosaltres no tenim.

18. Com podem millorar les nostres habilitats?

¹⁸ Sense importar quin sigui el lloc que tinguem a la congregació, tots hauríem d’esforçar-nos per millorar el nostre servei i cultivar les nostres habilitats. Per tal d’ajudar-nos, Jehovà ens capacita mitjançant la seva organització. Per exemple, a la reunió d’entre setmana rebem formació per millorar la nostra predicació. Estàs aprofitant bé aquest programa de capacitació?

19. Com pots complir la teva meta d’anar a l’Escola per a proclamadors del Regne?

¹⁹ Un altre exceŀlent programa de formació és l’Escola per a proclamadors del Regne. Qui pot soŀlicitar aquest curs? Tots els germans i germanes d’entre 23 i 65 anys que estiguin servint a temps complet. Potser penses que mai podràs assistir a aquesta escola. Però en lloc de fer una llista amb les raons que t’impedeixen anar-hi, fes-ne una amb els motius pels quals t’agradaria assistir-hi. Després, elabora un pla d’acció que t’ajudi a reunir els requisits necessaris. Amb l’ajuda de Jehovà i el teu esforç, el que sembla impossible pot fer-se realitat.

20. Què podem aprendre de Romans 12:6-8?

²⁰ La tercera lliçó que podem aprendre la trobem a Romans 12:6-8 (llegeix-lo). Pau torna a indicar que a la congregació cada persona té habilitats diferents. Però ara destaca que, sigui quina sigui l’habilitat que tinguem, l’hem d’utilitzar per edificar i enfortir la congregació.

21, 22. Què aprenem de l’exemple d’en Robert i en Felice?

²¹ Fixem-nos en el que li va passar a un germà que anomenarem Robert. Després de servir a l’estranger durant un temps, el van reassignar a treballar al Betel del seu país. Tot i que li van deixar clar que el canvi d’assignació no estava causat per cap error que hagués comès, ell va reconèixer el següent: «Sentia que havia fracassat. Durant molts mesos vaig tenir una opinió negativa de mi mateix. De vegades, fins i tot em venien ganes de deixar el meu servei a Betel». Com va recuperar el goig? Un ancià li va recordar que cada assignació que rebem de part de Jehovà ens prepara per a la següent. En Robert es va adonar que havia de deixar d’aferrar-se al passat i començar a centrar-se en el que podia fer ara.

²² El germà Felice Episcopo va afrontar  un repte semblant. Ell i la seva dona es van graduar de l’Escola de Galaad l’any 1956 i van servir a l’obra itinerant a Bolívia. L’any 1964 van tenir un fill. En Felice va dir: «Deixar la nostra assignació va ser un repte. He d’admetre que vaig passar tot un any compadint-me de mi mateix. Però amb l’ajuda de Jehovà vaig canviar d’actitud i em vaig centrar en la meva nova responsabilitat com a pare». T’identifiques amb en Robert o en Felice? Estàs desanimat perquè ja no tens alguns privilegis de servei que tenies abans? Si és així, centra’t en el que pots fer ara per servir Jehovà i els germans, i estigues molt ocupat fent servir les teves habilitats per enfortir la congregació. Llavors, seràs més feliç.

23. a) A què hem de dedicar temps? b) Què analitzarem en el següent article?

²³ Tots nosaltres som molt valuosos per a Jehovà. Ell vol que formem part de la seva família. Si dediquem temps a meditar en el que podem fer per enfortir els nostres germans i posem fil a l’agulla, no ens costarà trobar el nostre lloc a la congregació. Ara bé, com veiem aquells que formen part de la congregació? Com podem demostrar que els valorem? En el següent article, analitzarem aquestes importants qüestions.