«La pau de Déu [...] va més enllà del que podem entendre»
«La pau de Déu, que va més enllà del que podem entendre, protegirà el vostre cor» (FILI. 4:7).
1, 2. Què els hi va passar a Pau i Siles a Filips? (Mira la imatge del principi.)
JA ÉS mitjanit. Pau i Siles, dos missioners, estan tancats a la ceŀla més amagada de la presó, a la ciutat de Filips. Els hi han immobilitzat els peus al cep, i l’esquena encara els hi fa molt de mal pels cops que han rebut (Fe. 16:23, 24). Tot ha passat tan de pressa! Sense previ avís, els han arrossegat a la plaça del mercat, on un tribunal convocat a corre-cuita els ha jutjat. Els hi han estripat la roba i els han colpejat amb garrots (Fe. 16:16-22). Quina injustícia tan gran! Com a ciutadà romà, Pau tenia dret a rebre un judici digne. *
2 Pau està assegut enmig de la foscor repassant el que li ha passat durant el dia i pensant en la gent de Filips. A diferència d’altres ciutats que ha visitat Pau, a Filips ni tan sols tenen una sinagoga. De fet, els jueus es reuneixen fora de la ciutat a la vora d’un riu (Fe. 16:13, 14). ¿Que potser no hi ha ni deu homes jueus a la ciutat? Aquest és el requisit per formar una sinagoga. D’altra banda, els filipencs estan molt orgullosos de ser ciutadans romans, encara que només sigui un cert tipus de ciutadania (Fe. 16:21). Potser per això se’ls hi fa difícil creure que Pau i Siles, que són jueus, puguin ser ciutadans romans. Sigui com sigui, la realitat és que estan tancats injustament a la presó.
3. a) Per què és possible que li sorprengués a Pau el seu empresonament? b) Quina actitud va tenir l’apòstol?
3 És possible que Pau també pensi en el que li ha passat els últims mesos. Poc temps abans, havia estat a l’altre costat del mar Egeu, a l’Àsia Menor. Quan era allà, l’esperit sant li va impedir que anés a predicar a algunes zones. Semblava que l’estava dirigint en una altra direcció (Fe. 16:6, 7). Però, a on? Quan es trobava a Troas, va rebre la resposta a través d’una visió: «Vine a Macedònia». Estava ben clar on volia Jehovà que anés. Pau no s’ho va pensar dues vegades, i de seguida va acceptar la invitació (llegeix Fets 16:8-10). Què va passar a continuació? Poc després d’arribar a Macedònia, el van tancar a la presó. Per què Jehovà ho va permetre? Quant de temps estaria tancat a la presó? Encara que Pau es plantegés aquestes preguntes, no va permetre que això erosionés la seva fe i el seu goig. Tant ell com Siles «estaven orant i cantant cançons a Déu per alabar-lo» (Fe. 16:25). Llavors, la pau de Déu va tranquiŀlitzar la seva ment i el seu cor.
4, 5. a) Com es podria semblar la nostra situació a la de Pau? b) Com va canviar de manera inesperada la situació de Pau i Siles?
4 T’has sentit alguna vegada com Pau? Pot ser que en alguna ocasió hagis sentit que l’esperit sant t’estava guiant, però les coses no van sortir com t’esperaves. És possible que hagis hagut d’afrontar reptes o fer grans canvis a la teva vida (Ecl. 9:11). Podria ser que mirant enrere et preguntis per què Jehovà va permetre certes situacions. Si has passat per això, què et pot ajudar a continuar aguantant sense deixar de confiar en Jehovà? Pots trobar la resposta en el que els hi va passar a Pau i Siles.
5 Mentre Pau i Siles canten cançons a Jehovà, comença un seguit de fets inesperats. De cop i volta, hi ha un fort terratrèmol i les portes de la presó s’obren de bat a bat. Les cadenes de tots els presoners cauen a terra. Pau evita que el carceller se suïcidi, i tant aquest com la seva família es bategen. L’endemà, els magistrats de la ciutat envien guàrdies per alliberar Pau i Siles. Els funcionaris els hi demanen que marxin de la ciutat sense fer enrenou. Quan els magistrats descobreixen que aquests missioners són ciutadans romans, s’adonen que han comès un gran error i decideixen acompanyar-los fora. Però Pau i Siles diuen que abans de marxar es volen acomiadar de Lídia, una germana que fa poc que s’ha batejat, i aprofiten aquesta oportunitat per animar els germans (Fe. 16:26-40). Que ràpid han canviat les coses!
«VA MÉS ENLLÀ DEL QUE PODEM ENTENDRE»
6. Què analitzarem en aquest article?
6 Què podem aprendre d’aquest relat? Jehovà pot fer el que menys ens esperem i, per tant, no ens hem d’inquietar quan passem per proves. Està clar que Pau va aprendre aquesta lliçó. Així ho demostra el que va escriure als germans Filipencs 4:6, 7 (llegeix-lo). Després, repassarem alguns exemples bíblics que demostren que Jehovà ens pot sorprendre. I finalment, veurem com «la pau de Déu» ens ajuda a continuar aguantant sense deixar de confiar en Jehovà.
de Filips sobre la pau de Déu i l’angoixa. En aquest article analitzarem les paraules de Pau enregistrades a7. Quina lliçó va ensenyar Pau als cristians de Filips, i què en podem aprendre?
7 Sens dubte, quan els germans de Filips van llegir la carta que Pau els hi va enviar, van recordar el que li havia passat i com els havia sorprès la manera d’intervenir de Jehovà. Quina lliçó els hi estava ensenyant Pau? En poques paraules, era com si els hi estigués dient: «No us preocupeu. Feu oració i veureu com rebreu la pau de Déu». Ell mateix va dir: «La pau de Déu [...] va més enllà del que podem entendre». Què volia dir? Alguns traductors han utilitzat altres expressions, com ara «va més enllà dels nostres somnis» o «supera el que l’home pot preveure». Realment, l’apòstol estava dient que «la pau de Déu» és més extraordinària del que ens podem imaginar. Tot i que des d’un punt de vista humà pot ser que no vegem la sortida als nostres problemes, Jehovà sí que ho fa i pot actuar de la manera que menys ens esperem (llegeix 2 Pere 2:9).
8, 9. a) Quin resultat positiu va tenir la injustícia que va patir Pau? b) Per què els filipencs podien confiar en les paraules de Pau?
8 La carta de Pau segurament va enfortir els germans de Filips, i també els va animar reflexionar en el que Jehovà havia fet per ells en els darrers deu anys. Encara que Jehovà va permetre que Pau i Siles patissin una injustícia, aquesta situació va contribuir a seguir «defensant les bones notícies i establint el dret legal per difondre-les» (Fili. 1:7). Potser els magistrats de la ciutat s’ho van pensar dues vegades abans d’anar en contra de la congregació que s’havia format recentment a aquella ciutat. També podria ser que les accions de Pau haguessin ajudat Lluc a quedar-se a Filips després que els dos missioners marxessin. D’aquesta manera, aquest deixeble podria ajudar els cristians de la ciutat.
9 Quan els germans de Filips van llegir la carta de Pau, sabien perfectament que aquestes no eren les paraules d’un inteŀlectual assegut en una oficina. L’apòstol havia passat per proves extremes, però va experimentar «la pau de Déu». De fet, quan va escriure als seus germans, estava sota arrest domiciliari a Roma. Tot i això, era evident que Déu li donava pau (Fili. 1:12-14; 4:7, 11, 22).
«NO US PREOCUPEU PER RES»
10, 11. Què hem de fer quan ens sentim angoixats, i què és raonable esperar?
10 Què et pot ajudar a no inquietar-te per res i a tenir «la pau de Déu»? Les paraules de Pau als filipencs mostren que l’antídot de la preocupació és l’oració. Per tant, quan estiguis angoixat, has de convertir les teves preocupacions en oracions (llegeix 1 Pere 5:6, 7). Quan facis oració, confia plenament en Jehovà i no oblidis que es preocupa per tu. Agraeix-li també cada benedicció que et dóna. Si recordem que «pot fer infinitament més del que demanem o imaginem», la nostra confiança en Ell s’enfortirà (Ef. 3:20).
11 Igual que a Pau i Siles, ens pot sorprendre la manera com Jehovà actua per nosaltres. Potser no ho farà de manera 1 Cor. 10:13). És clar, no ens hem de limitar a seure a la banqueta i esperar com a simples espectadors que Jehovà arregli la situació o solucioni el problema. Al contrari, hem d’actuar en harmonia amb les nostres oracions (Rm. 12:11). Mitjançant les nostres accions demostrem que som sincers, i això dóna motius a Jehovà per beneir-nos. Però, alhora, hem de ser conscients que Jehovà pot fer més del que li demanem o esperem que faci, i ens pot sorprendre. Analitzem diferents relats de la Bíblia que ens ajudaran a tenir més confiança en la capacitat de Jehovà de fer el que menys ens esperem.
espectacular, però serà just el que necessitem (JEHOVÀ ENS POT SORPRENDRE
12. a) Què va fer el rei Ezequies davant l’amenaça de Senaquerib? b) Què podem aprendre de la manera com va actuar Jehovà?
12 A la Bíblia podem trobar molts exemples que mostren que Jehovà ens pot sorprendre. Durant el regnat del rei Ezequies, Senaquerib, el rei d’Assíria, va envair Judà i va capturar totes les ciutats emmurallades, excepte Jerusalem (2 Re. 18:1-3, 13). Llavors, Senaquerib va voler atacar Jerusalem. Què va fer Ezequies? Primer, va demanar ajuda a Jehovà en oració i va buscar el consell del profeta Isaïes (2 Re. 19:5, 15-20). També va demostrar que era raonable quan va pagar la multa imposada per aquest rei assiri (2 Re. 18:14, 15). A més, va preparar la ciutat per afrontar un llarg setge (2 Cròn. 32:2-4). I què va passar? Jehovà va enviar un àngel que va matar 185.000 soldats assiris en una sola nit. Sense cap mena de dubte, això va superar qualsevol expectativa d’Ezequies (2 Re. 19:35).
13. a) Què aprenem del que li va passar a Josep? b) Quina sorpresa es va endur Sara?
13 Repassem l’exemple de Josep, el fill de Jacob. Mentre es trobava tancat en una presó d’Egipte, segurament no es podia ni imaginar que arribaria a ser la segona persona més poderosa d’aquell país, o que Jehovà l’utilitzaria per impedir que la seva família morís de fam (Gèn. 40:15; 41:39-43; 50:20). Podem estar segurs que el que va fer Jehovà va sorprendre moltíssim Josep. Recordem també el que li va passar a Sara, la besàvia de Josep. Creus que, amb l’edat que tenia, es podia imaginar que Jehovà li donaria el seu propi fill, i no només el fill de la seva serventa? El naixement d’Isaac va superar el que Sara mai s’hagués pogut imaginar (Gèn. 21:1-3, 6, 7).
14. Quina confiança tenim en Jehovà?
14 És evident que no podem esperar que Jehovà faci desaparèixer de manera miraculosa els nostres problemes abans que vingui el nou món. Ni podem esperar que faci coses espectaculars a les Isaïes 43:10-13). Això enforteix molt la nostra fe perquè sabem que ell ens pot donar les forces necessàries per fer la seva voluntat (2 Cor. 4:7-9). Què podem aprendre dels exemples d’Ezequies, Josep i Sara? Que Jehovà ens pot ajudar a aconseguir el que aparentment és impossible si li som fidels.
nostres vides. Ara bé, del que sí podem estar segurs és que Jehovà és un Déu que ha ajudat de manera sorprenent els seus servents del passat, i també ens ajudarà a nosaltres (llegeixJehovà ens pot ajudar a aconseguir el que aparentment és impossible si li som fidels
15. Què ens pot ajudar a mantenir «la pau de Déu»?
15 Com podem tenir «la pau de Déu» fins i tot quan afrontem problemes? És molt important que mantinguem una bona relació amb Jehovà. Aquesta amistat només és possible «per mitjà de Jesucrist», qui va sacrificar la seva vida per nosaltres. El rescat és un regal excepcional que ens ha fet Jehovà. Gràcies al rescat, Déu perdona els nostres pecats, i podem tenir una consciència neta i apropar-nos a Ell (Jn. 14:6; Jm. 4:8; 1 Pe. 3:21).
«PROTEGIRÀ EL VOSTRE COR I LA VOSTRA MENT»
16. Quins resultats tenim quan rebem «la pau de Déu»? Iŀlustra-ho.
16 Quins resultats tindrem si rebem «la pau de Déu, que va més enllà del que podem entendre»? La Bíblia mateixa ens respon: «Protegirà el vostre cor i la vostra ment per mitjà de Jesucrist» (Fili. 4:7). La paraula original que es tradueix per ‘protegir’, o ‘guardar’, era una expressió militar que feia referència a una tropa de soldats que tenia la missió de vigilar una ciutat emmurallada. Aquest era el cas de la ciutat de Filips. Els seus habitants podien dormir tranquiŀlament durant la nit perquè sabien que els soldats vigilaven les portes de la ciutat. De manera semblant, quan tenim «la pau de Déu» no ens angoixem, i el nostre cor i la nostra ment estan tranquils. Sabem que Jehovà es preocupa molt per nosaltres i vol que siguem feliços (1 Pe. 5:10). Tenir això ben present ens protegeix i evita que ens deixem dominar per les preocupacions i el desànim.
17. Què ens ajudarà a veure el futur amb confiança?
17 Molt aviat la humanitat farà front a la tribulació més gran que hi hagi hagut mai a la terra (Mt. 24:21, 22). És clar, no sabem exactament què ens passarà a cadascun de nosaltres. Així i tot, tenim raons per no angoixar-nos massa. Encara que no sabem tot el que farà Jehovà, sí que coneixem com és. Sabem com va tractar els seus servents fidels del passat i també sabem que, passi el que passi, Jehovà sempre farà realitat el seu propòsit, de vegades actuant de manera inesperada. Per tant, cada vegada que Jehovà actuï a favor nostre, vegem-ho com una nova oportunitat d’experimentar «la pau de Déu, que va més enllà del que podem entendre».