«LES guerres del passat [...] no són res en comparació amb el gran conflicte bèl·lic que està envaint Europa». La Torre de Guaita de l’1 de setembre de 1915 descrivia així la Primera Guerra Mundial, en què van intervenir uns trenta països. Com a conseqüència, aquesta revista va informar més tard: «L’obra [de la predicació] s’ha vist frenada fins a cert grau, especialment a Alemanya i a França».

El món estava immers en una guerra a escala mundial i els Estudiants de la Bíblia encara no havien acabat d’entendre el principi de la neutralitat cristiana. Amb tot, estaven decidits a predicar les bones notícies. En Wilhelm Hildebrandt, que també volia posar el seu granet de sorra, va demanar que li enviessin còpies en francès de la publicació Mensuario de los Estudiantes de la Biblia. Ell no era un colporteur, o pioner, sinó un soldat alemany a França. Amb raó els francesos es quedaven bocabadats en veure un soldat enemic portant un missatge de pau.

Cartes que s’han publicat a La Torre de Guaita indiquen que molts Estudiants de la Bíblia alemanys també van predicar les bones notícies mentre eren soldats. El germà Lemke, que va servir a la marina, va explicar que cinc dels companys a qui va predicar van mostrar interès. Ell va escriure: «Fins i tot a bord del vaixell tinc bons resultats, cosa que lloa Jehovà».

En Georg Kayser se’n van anar a la guerra com a soldat, però va tornar a casa com a servent de Déu. Gràcies a una publicació dels Estudiants de la Bíblia que va caure a les seves mans, aquest germà va acceptar la veritat de tot cor. Per aquesta raó va deixar les armes i va fer feines que no suposaven lluitar. Després de la guerra va servir de pioner durant molts anys.

Tot i que els Estudiants de la Bíblia havien d’acabar d’entendre què era la neutralitat cristiana, el seu comportament era molt diferent al d’aquells que estaven de part de la guerra. Per exemple,  mentre que els polítics i els líders religiosos defensaven la bandera del seu país, els Estudiants de la Bíblia feien costat al «Príncep de Pau» (Is. 9:6). I, encara que alguns cristians no van demostrar estricta neutralitat, pensaven el mateix que va expressar en Konrad Mörtter: «D’acord amb les ensenyances de la Bíblia, entenc que el cristià no ha de matar» (Èx. 20:13). a

A Alemanya, on no es reconeixia l’objecció de consciència, més de vint Estudiants de la Bíblia es van negar a col·laborar amb l’exèrcit, i a alguns d’ells se’ls va declarar malalts mentals. Aquest va ser el cas d’en Gustav Kujath, a qui van posar en un hospital psiquiàtric i van drogar. En Hans Hölterhoff, qui es va negar a anar a files, va acabar a la presó, on també va rebutjar qualsevol feina relacionada amb la guerra. Els guardes el van lligar amb una camisa de força fins que se li van adormir els braços. En veure que aquesta tàctica no funcionava, van simular el seu afusellament. Però en Hans mai va comprometre la seva fe.

Altres germans que van ser cridats a files es van negar a agafar armes i van demanar altres feines. b Per exemple, en Johannes Rauthe va treballar en una companyia ferroviària, en Konrad Mörtter, en un hospital i en Reinhold Weber, d’infermer. D’altra banda, l’August Krafzig es va lliurar d’anar a la guerra perquè va treballar de mosso d’equipatge. Aquests i altres germans moguts pel seu amor i lleialtat a Déu estaven decidits a servir-lo.

La seva neutralitat durant la guerra els va posar en el punt de mira del govern. Els anys següents, els Estudiants de la Bíblia d’Alemanya van haver de fer front a milers de judicis per predicar. Per tal d’ajudar-los, la sucursal d’Alemanya va formar un departament legal en el Betel de Magdeburg.

Amb el pas dels anys, els Testimonis de Jehovà van anar refinant el seu enteniment sobre la neutralitat cristiana. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, es van mantenir neutrals al negar-se a participar directament o indirectament a la guerra. Això els va convertir en els enemics de l’Estat alemany i en objectes d’una despietada persecució. Però aquest és un altre capítol que s’explicarà en futurs articles de la sèrie «Tresors de l’Arxiu». (Del nostre arxiu a Europa Central.)