1. Qui ens va donar la capacitat de parlar?

 LA CAPACITAT de parlar és un preciós regal del nostre estimat Creador. Adam, el primer home, la va poder utilitzar per comunicar-se amb el seu Pare celestial. A més, Jehovà li va donar l’habilitat de crear noves paraules. Això li va permetre dur a terme la interessant tasca de posar nom als diferents animals (Gèn. 2:19). Imagina també l’emoció que va sentir la primera vegada que va poder parlar amb un altre ésser humà quan va conèixer Eva, la seva preciosa dona (Gèn. 2:22, 23).

2. Quin mal ús s’ha donat a la capacitat de parlar, tant a l’antiguitat com avui dia?

² Aquest regal aviat es va corrompre. Satanàs va mentir a Eva i, per culpa d’aquesta mentida, es va introduir el pecat i la imperfecció al món (Gèn. 3:1-4). Poc després, Adam va fer un mal ús de la seva capacitat de parlar quan va culpar Eva i, fins i tot, Jehovà dels seus propis errors (Gèn. 3:12). Caín va mentir a Déu després d’assassinar el seu germà, Abel (Gèn. 4:9). Temps més tard, al poema que va compondre, Lamec va descriure la violència que hi havia a la societat on vivia (Gèn. 4:23, 24). I, què podem dir d’avui dia? Per exemple, als polítics no els importa parlar d’una manera barroera. A més, és difícil trobar una sola peŀlícula que no utilitzi un llenguatge groller. Els joves estan acostumats a escoltar constantment paraulotes i obscenitats a l’escola. I el mateix podem dir del que passa als llocs de feina. Tristament, aquesta manera de parlar només és una mostra que vivim en un món que va a la deriva en sentit moral.

3. a) Quin perill hem d’evitar? b) Què analitzarem en aquest article?

³ Si no anéssim amb compte, ens podríem acostumar tant a la manera de parlar d’aquest món que l’acabéssim imitant. Tots nosaltres volem guanyar-nos l’aprovació de Jehovà.  Però, per aconseguir-ho, no només hem d’evitar parlar d’una manera obscena i ofensiva, també és important que fem un bon ús de la nostra capacitat de parlar, és a dir, que l’utilitzem per lloar Jehovà. En aquest article, veurem com podem fer-ho a la predicació, a les reunions i a les nostres converses quotidianes. Però, en primer lloc, vegem per què és tan important per a Jehovà la nostra manera de parlar.

4. D’acord amb Malaquies 3:16, per què li importa a Jehovà el que diem?

⁴ Llegeix Malaquies 3:16. Jehovà escriu en el seu «llibre de memòria» el nom d’aquells que, pel que diuen, demostren que el temen i mediten en el Seu nom. Per quina raó creus que ho fa? Perquè les nostres paraules revelen allò que tenim al cor. De fet, Jesús va dir: «De l’abundància del cor, en parla la boca» (Mt. 12:34). Així és que amb les nostres converses li demostrem a Jehovà fins a quin punt l’estimem. I ell recompensa aquells que l’estimen donant-los l’esperança de viure per sempre en el nou món.

5. a) Quina relació té el que diem amb la nostra adoració? b) Tal com veiem a les imatges, què hem de tenir en compte pel que fa a la nostra manera de parlar?

⁵ La nostra manera de parlar pot fer que Jehovà accepti o no la nostra adoració (Jm. 1:26). Moltes de les persones que no serveixen Déu parlen d’una manera agressiva, orgullosa i desagradable (2 Tim. 3:1-5). Nosaltres no volem ser com ells. Tot el contrari, desitgem complaure Jehovà amb les nostres paraules. Ara bé, si parléssim d’una manera amorosa i amable de portes enfora, és a dir, a la predicació i a les reunions, però parléssim malament als nostres familiars de portes endins, creus que Déu estaria content amb nosaltres? (1 Pe. 3:7.)

6. Quin bon resultat va tenir la manera de parlar de la Kimberly?

⁶ Quan fem un bon ús de la nostra capacitat de parlar, ens identifiquem com a adoradors de Jehovà. Així, ajudem les  persones a veure «la diferència [...] entre el qui serveix Déu i el qui no el serveix» (Mal. 3:18). Pensa en el cas d’una germana que es diu Kimberly. b A l’institut, li van encarregar fer un treball amb una companya de classe. Després de passar un temps juntes, aquesta noia es va adonar que la Kimberly era diferent de la resta. Ella no criticava els altres ni deia paraulotes, i sempre parlava d’una manera agradable. El seu comportament li va picar la curiositat i, amb el temps, va començar a estudiar la Bíblia. De ben segur, Jehovà s’alegra molt quan veu que, gràcies a la nostra manera de parlar, més persones el volen conèixer.

7. Com et sents motivat a utilitzar la teva capacitat de parlar?

⁷ Tots volem que la nostra manera de parlar doni honra a Jehovà i ens acosti cada vegada més als germans. Vegem ara diverses maneres com podem continuar sent bons exemples amb la nostra manera de parlar.

8. Com va utilitzar Jesús la seva capacitat de parlar a la predicació?

⁸ Parla amb amabilitat i respecte fins i tot quan et provoquin. Durant el temps que Jesús va estar predicant a la terra, va ser falsament acusat de ser un borratxo, un golafre, servir el Diable, no respectar la llei del dissabte i, fins i tot, blasfemar contra Déu (Mt. 11:19; 26:65; Lc. 11:15; Jn. 9:16). Tot i així, Jesús mai no s’hi va tornar. Nosaltres també ens hem d’esforçar per no pagar amb la mateixa moneda aquells que ens tracten malament (1 Pe. 2:21-23). És evident que mostrar autocontrol no és gens fàcil (Jm. 3:2). Vegem què ens pot ajudar a aconseguir-ho.

9. Què ens pot ajudar a controlar la nostra manera de parlar mentre prediquem?

⁹ Intenta veure més enllà de les paraules d’aquells que ens tracten malament a la predicació. Un germà que es diu Sam explica: «M’esforço per centrar-me en la necessitat que té la persona de conèixer la veritat i en el seu potencial per canviar». Hem de tenir en compte que, quan algú reacciona malament a la nostra predicació, a vegades simplement és perquè hem arribat en un mal moment. Què podem fer quan ens trobem en aquestes situacions? Podem imitar el que fa una altra germana. Ella s’atura un moment, fa una breu oració, i li demana a Jehovà que l’ajudi a estar calmada i no contestar amb falta de tacte i respecte.

10. Segons el que diu 1 Timoteu 4:13, quina meta ens hauríem de posar tots?

¹⁰ Continua millorant com a mestre. Tot i que Timoteu era un predicador experimentat,  havia de seguir millorant les seves habilitats (llegeix 1 Timoteu 4:13). Nosaltres també ens hem d’esforçar per ser cada vegada millors mestres. Què ens pot ajudar? Tenir una bona preparació. Això farà que estiguem menys nerviosos a l’hora de predicar i parlem amb més seguretat. Per tal d’aconseguir-ho, tenim diverses eines a la nostra disposició, com ara el fullet Millora o la secció «Taller de predicació» del nostre Quadern d’Activitats. Estàs aprofitant al màxim aquestes eines que ens proporciona Jehovà?

11. Què han fet alguns germans per ser millors mestres?

¹¹ També ens pot ajudar a millorar com a mestres observar com ensenyen altres germans i aprendre d’ells. En Sam, de qui hem parlat abans, es fixa en què fa que altres publicadors siguin bons mestres, intenta esbrinar els mètodes que utilitzen i els posa en pràctica. Una germana que es diu Talia pren nota dels raonaments que utilitzen oradors d’experiència quan presenten discursos públics. Això l’ha ajudat a millorar molt a l’hora d’explicar i raonar sobre temes que sorgeixen a la predicació.

12. Què ens podria suposar un repte?

¹² Tots podem participar a les reunions quan cantem i fem comentaris ben preparats (Sl. 22:22). Però això pot ser un gran repte per a alguns. Si aquest és el teu cas, et pot ser molt útil analitzar què han fet altres germans per superar les seves pors.

13. Què et pot ajudar a cantar a les reunions?

¹³ Canta amb tot el cor. La nostra principal raó per cantar cançons a les reunions és lloar Jehovà. Una germana que es diu Sara, tot i que pensa que no canta bé, s’esforça per utilitzar la seva veu per alabar Jehovà. Per això, quan es prepara les reunions també es prepara per cantar: assaja les cançons i medita com la lletra es relaciona amb el tema principal de la reunió. Ella diu: «Fer això m’ajuda a concentrar-me en les paraules i no tant en la meva manera de cantar».

14. Si ets tímid, què et pot ajudar a comentar?

¹⁴ Comenta sovint. A alguns se’ls pot fer una muntanya comentar a les reunions. La Talia, de qui hem parlat abans, explica: «Pateixo fòbia social i, encara que normalment no se’m noti a la veu, em poso extremadament nerviosa quan he de parlar davant dels altres. Per això, se’m fa molt difícil comentar». Però aquest problema no li impedeix participar a les reunions. Quan es prepara, intenta tenir present que la primera resposta a una pregunta hauria de ser curta i al gra. Ella diu: «Està bé si el meu comentari és breu i senzill perquè, de fet, aquest és el tipus  de comentari que esperen els germans que dirigeixen la reunió».

15. Què hem de tenir present a l’hora de comentar?

¹⁵ Fins i tot, germans que no són especialment tímids pot ser que de vegades es retinguin de comentar. Una germana que es diu Juliet explica: «Sovint no m’atreveixo a aixecar la mà perquè crec que el meu comentari no és prou bo o és massa senzill». Què pots fer si mai et sents d’aquesta manera? Recorda que Jehovà vol que ens esforcem per donar els millors comentaris que puguem dins de les nostres possibilitats. c I el que més valora és que el vulguem lloar a les reunions i que no ens deixem vèncer per les nostres pors.

16. Quina manera de parlar hem d’evitar?

¹⁶ Evita tot tipus de «paraules ofensives» (Ef. 4:31). Tal com hem vist, en la manera de parlar d’un cristià no hi ha cabuda per a les paraules obscenes ni ofensives. Tot i així, hem d’anar amb cura perquè hi ha algunes maneres més subtils de fer un mal ús de la nostra capacitat de parlar. Per exemple, mai hauríem de fer comentaris irònics que poguessin ferir els sentiments dels altres, ni parlar d’una manera negativa de les persones d’una altra raça o nacionalitat. Un germà reconeix: «De vegades, he sigut molt sarcàstic i he fet comentaris o bromes amb la intenció de fer una gràcia i sense cap maldat, però he acabat fent mal a les persones que m’envolten. Al llarg dels anys, la meva dona m’ha ajudat molt quan, en privat, m’ha fet veure que la meva manera de parlar era de mal gust i l’ofenia tant a ella com als altres».

17. Segons Efesis 4:29, què podem fer per enfortir els altres?

¹⁷ Parla d’una manera que enforteixi els altres. En comptes de queixar-te i criticar els altres, esforça’t per felicitar-los i animar-los (llegeix Efesis 4:29). Pensa en el cas del poble d’Israel. Tot i que gaudien de moltíssimes benediccions, constantment s’estaven queixant. L’esperit de queixa és molt contagiós. Això és el que va passar quan els deu espies van donar un informe negatiu sobre la Terra Promesa i tot el poble es va començar a queixar de Moisès (Nom. 13:31-14:4). En canvi, encomiar els altres té un efecte molt positiu i ens ajuda a tots a ser més feliços. La filla de Jeftè n’és un bon exemple. Gràcies a l’encomi i l’ànim que rebia de les seves amigues, va poder continuar duent a terme la seva assignació (Jut. 11:40). La Sara, la germana de qui hem parlat  abans, comenta: «Quan felicitem els altres, els recordem que Jehovà els estima molt, i els fem sentir útils i que formen part de la congregació». Per totes aquestes raons, hem de cercar oportunitats de felicitar sincerament els germans.

18. Segons Salm 15:1, 2, per què hem de dir sempre la veritat, i què implica això?

¹⁸ Digues sempre la veritat. Jehovà odia tot tipus de mentides i, com que nosaltres el volem complaure, ens hem d’esforçar per dir sempre la veritat (Prov. 6:16, 17). Encara que al món en què vivim no es vegi malament mentir, nosaltres ens esforcem per tenir el mateix punt de vista que Jehovà (llegeix Salm 15:1, 2). De fet, no només evitem mentir, sinó que tampoc diem mitges veritats ni ocultem informació per fer que algú arribi a una conclusió equivocada.

19. Què més hem de tenir en compte?

¹⁹ Evita criticar i escampar xafarderies (Prov. 25:23; 2 Tes. 3:11). La Juliet ens explica com li afecta escoltar que algú parla de manera crítica. Ella diu: «Quan sento algú parlar així, no fa més que desanimar-me, i acabo perdent la confiança en aquesta persona. Al cap i a la fi, ¿com sé que no em criticarà o parlarà de la meva vida privada quan jo no hi sigui present?». Si alguna vegada t’adones que una conversa està agafant un caire negatiu, esforça’t de valent per desviar el tema cap a un de més positiu (Col. 4:6).

20. Què estàs decidit a fer?

²⁰ Com que vivim en un món on contínuament es fa un mal ús de la capacitat de parlar, ens hem d’esforçar al màxim perquè la nostra manera de parlar complagui Jehovà. La capacitat de comunicar-nos és un preciós regal de part de Jehovà, i a ell li importa com l’utilitzem. Podem estar segurs que ens beneirà si en fem un bon ús a la predicació, a les reunions i a les nostres converses quotidianes. Quan ja no estiguem sota la influència d’aquest món malvat, ens serà molt més fàcil honrar Déu a l’hora de parlar (Jud. 15). Mentrestant, estiguem decidits a lloar Jehovà amb les nostres paraules (Sl. 19:14).