«El Jutge de tota la terra» sempre fa el que és just
«La Roca, la seva obra és perfecta, perquè tots els seus camins són justícia» (DEUT. 32:4).
1. Com va mostrar Abraham que confiava en la justícia de Jehovà? (Mira la imatge del principi.)
«¿EL JUTGE de tota la terra, no farà justícia?» (Gèn. 18:25.) Amb aquesta pregunta, Abraham va demostrar que confiava completament en Jehovà i que sabia que jutjaria les ciutats de Sodoma i Gomorra de manera justa. Aquest servent fidel no tenia cap dubte que Jehovà és un Déu de justícia i no pot «fer morir el just amb el malvat». De fet, aquesta idea ni tan sols se li va passar pel cap. Uns quatre-cents anys més tard, Jehovà va dir a Moisès que digués d’Ell mateix: «La Roca, la seva obra és perfecta, perquè tots els seus camins són justícia: és el Déu fidel i sense iniquitat, ell és just i recte» (Deut. 31:19; 32:4).
2. Per què és impossible que Jehovà sigui injust?
2 Per què estava tan segur Abraham que Jehovà sempre actua amb justícia? Perquè Déu és la personificació de la justícia i la rectitud. Les paraules hebrees que es tradueixen ‘justícia’ i ‘rectitud’ sovint apareixen juntes en les Escriptures Hebrees i, bàsicament, es pot dir que no hi ha cap diferència entre el que és just i el que és recte. Com que Jehovà és l’exemple Sl. 33:5, MM).
suprem de justícia, sempre jutja les coses de manera correcta. Amb raó, la Bíblia diu que «estima el dret i la justícia» (3. Posa un exemple de les injustícies d’avui dia.
3 Com que aquest món està ple d’injustícia, a la gent sincera li anima molt saber que Jehovà sempre és just. Malauradament moltes persones han estat víctimes de grans injustícies. Per exemple, algunes persones han estat condemnades i empresonades per equivocació. En alguns casos que s’han revisat anys més tard, les proves d’ADN han demostrat que les persones condemnades eren innocents dels crims pels quals havien passat dècades entre reixes. És evident que aquest tipus d’injustícies poden provocar frustració i, fins i tot, indignació; però encara hi ha altres situacions que poden ser més difícils de suportar per als germans.
A LA CONGREGACIÓ
4. Com es podria posar a prova la nostra fe?
4 Als cristians no ens sorprèn que de vegades haguem de patir injustícies en aquest món. Ara bé, si sents que has estat víctima d’una injustícia a la congregació, és possible que la teva fe es posi a prova. Com reaccionaràs si penses que un germà t’ha tractat injustament o que s’ha comés una injustícia a la congregació? Deixaràs que això et desanimi?
5. Per què no ens hauria de sorprendre si veiéssim o passéssim per una injustícia a la congregació?
5 Com que tots som imperfectes i ens equivoquem, pot ser que algun germà ens tracti injustament o, fins i tot, que siguem nosaltres els qui tractem així a d’altres germans (1 Jn. 1:8). Ara bé, tot i que aquesta situació no es dóna molt sovint, no ens hauria de sorprendre o fer entrebancar si hi hagués alguna injustícia a la congregació. De fet, Jehovà ens dóna consells pràctics per mantenir-nos fidels, encara que de vegades algun germà ens pugui tractar injustament (Sl. 55:12-14).
6, 7. a) Quina injustícia va sofrir un germà? b) Quines qualitats el van ajudar a actuar correctament?
6 Pensa en el que li va passar al germà Willi Diehl. L’any 1931 va començar a servir a la casa Betel de Berna, a Suïssa, i el 1946 va assistir a la vuitena classe de l’Escola bíblica de Galaad, a Nova York (EUA). Després d’un temps de graduar-se, el van assignar a Suïssa per servir com a superintendent de circuit. A la seva biografia, el germà Diehl va relatar: «El maig de l’any 1949 vaig informar a la sucursal de Berna que em volia casar». Què li va respondre la sucursal? «Em van dir que només podria ser pioner regular.» I va afegir: «Ja no podia fer discursos públics [...]. Molts ni tan sols ens saludaven, i ens tractaven com si estiguéssim expulsats».
7 Què va fer el germà Diehl en aquella difícil situació? Ell diu: «Sabíem que casar-se no estava en contra de la Bíblia. Així que vam fer oració a Jehovà i vam confiar en Ell». Amb el temps, aquell punt de vista erroni sobre el matrimoni es va aclarir i es va fer justícia. El germà Diehl va recuperar els seus privilegis i va veure com Jehovà recompensava la seva lleialtat. * Faríem bé de preguntar-nos: «Demostraria jo aquesta bona actitud si passés per una injustícia com aquesta? Tindria paciència i esperaria en Jehovà o potser em prendria la justícia per la meva mà?» (Prov. 11:2; llegeix Miquees 7:7).
8. Per què podries pensar equivocadament que has estat víctima d’una injustícia o que ho ha estat algú altre?
8 D’altra banda, podríem pensar equivocadament que nosaltres, o altres germans, hem estat víctimes d’una injustícia. I no és d’estranyar, ja que som imperfectes i podríem malinterpretar una situació. A més, sovint desconeixem tots els fets implicats. En qualsevol cas, tant si tenim raó com si no, fer oració, confiar en Jehovà i ser-li lleials ens ajudarà a no actuar com algú que «s’enfurisma contra Jahveh» (llegeix Proverbis 19:3).
9. Quins exemples analitzarem en aquest article i en el següent?
9 Analitzem tres casos d’injustícies que van tenir lloc al poble de Jehovà. A continuació, veurem l’exemple del besnét d’Abraham, Josep, i l’experiència que va tenir amb els seus germans. Al següent article, analitzarem com va actuar Jehovà amb el rei Acab, i el que li va passar a l’apòstol Pere quan va anar a Antioquia de Síria. A mesura que comentem aquests exemples, intenta extreure’n lliçons pràctiques. Segur que t’ajudaran a mantenir-te centrat en sentit espiritual i a cuidar la teva amistat amb Jehovà, especialment si penses que has estat víctima d’una injustícia.
JOSEP VA SER VÍCTIMA DE LA INJUSTÍCIA
10, 11. a) Quines injustícies va experimentar Josep? b) Quina oportunitat va aprofitar Josep a la presó?
10 Josep, un servent fidel de Jehovà, va patir terribles injustícies, no només en mans d’estranys, sinó també de la seva pròpia família. Quan era un adolescent, els seus germans el van segrestar i el van vendre com a esclau. Així és com, en contra de la seva voluntat, va ser portat a Egipte (Gèn. 37:23-28; 42:21). Més tard, va ser acusat falsament d’intent de violació i el van ficar a la presó sense ser jutjat (Gèn. 39:17-20). Aquella dura experiència, primer com a esclau i després a la presó, va durar uns tretze anys. Si un germà et tractés injustament, com et podria ajudar meditar en el relat d’aquest servent fidel?
11 A Josep se li va presentar l’oportunitat d’explicar el que li havia passat a un company de ceŀla; i no la va deixar escapar. Aquell presoner havia estat el cap dels copers del rei. En aquell temps, el coper va tenir un somni i Josep el va interpretar amb l’ajuda de Jehovà. Li va fer saber que recuperaria la seva posició a la casa del faraó i també va aprofitar per relatar el que li havia passat a ell. Sens dubte, tots nosaltres podem aprendre molt del que Josep va dir, però també del que no va dir (Gèn. 40:5-13).
12, 13. a) Per què podem dir que Josep no acceptava passivament les injustícies? b) Quins detalls no li va mencionar Josep al coper?
12 Llegeix Gènesi 40:14, 15. Fixa’t que Josep va dir que el «van arrabassar», és a dir, el van raptar. La paraula original significa literalment que el ‘van robar’. Estava clar que havia estat víctima d’una injustícia. Ell mateix va afirmar que l’havien empresonat per un crim que no havia comés. Per això, li va demanar al coper que parlés d’ell davant del faraó. Per què? Josep li va expressar les seves intencions: «Fes-me sortir d’aquesta casa».
13 Creus que les paraules de Josep eren les d’un home resignat que acceptava de braços plegats la seva situació? I tant que no! Ell tenia molt clar que estava sent víctima de moltes injustícies. I, conscient que el coper el podria ajudar, no va dubtar a explicar-li el que li havia passat. Ara bé, res indica que Josep li digués a ningú, ni tan sols al faraó, que van ser els seus germans qui el van segrestar. De fet, quan aquests van anar a Egipte i es van reconciliar amb Josep, el mateix faraó els va convidar a viure allà i els va oferir «el bo de tota la terra» (Gèn. 45:16-20).
14. Què ens ajudarà a no parlar negativament si som víctimes d’una injustícia a la congregació?
14 Si penséssim que hem estat víctimes d’una injustícia a la congregació, hauríem de vigilar de no caure en la crítica o la xafarderia. És evident que, si un germà o una germana comet un pecat greu, hem d’acudir als ancians i parlar amb ells (Lev. 5:1). Amb tot, moltes vegades no es tracta d’un pecat greu i, per tant, l’assumpte es pot atendre entre les parts implicades sense haver de recórrer a altres persones, ni tan sols als ancians (llegeix Mateu 5:23, 24; 18:15). Si apliquem els principis bíblics per resoldre aquestes situacions, demostrarem que som lleials a Jehovà i, en alguns casos, possiblement ens adonarem que no hem estat víctimes de cap injustícia. En aquest cas, no et sentiries content de no haver empitjorat les coses parlant malament del teu germà? No oblidis que, tinguis raó o no, caure en la crítica o la xafarderia mai duu a bon port. La lleialtat a Jehovà i als germans ens ajudarà a no cometre aquest error. De fet, la Bíblia diu que «el qui camina amb integritat [...] no calumnia amb la seva llengua, no fa mal al seu proïsme, i no suporta l’oprobi contra el seu proïsme» (Sl. 15:2, 3; Jm. 3:5).
LA TEVA AMISTAT AMB JEHOVÀ
15. Per què es pot dir que l’amistat de Josep amb Jehovà va ser una benedicció?
15 L’amistat que Josep tenia amb Jehovà ens ensenya una lliçó molt important. Durant aquells difícils tretze anys, aquest servent va demostrar que veia les coses tal com les veia Jehovà (Gèn. 45:5-8). Mai va culpar Déu per la seva situació i, tot i que era ben conscient d’aquelles injustícies, no va deixar que l’amarguessin. Més important encara, no va permetre que les imperfeccions i les equivocacions dels altres el separessin de Jehovà. Al contrari, gràcies a la seva lleialtat, va veure com Déu finalment feia justícia, i el beneïa a ell i la seva família.
16. Per què ens hauríem d’apropar més a Jehovà si patim una injustícia a la congregació?
16 De manera semblant, hem de valorar i cuidar la nostra amistat amb Jehovà. No deixem mai que les imperfeccions dels nostres germans ens separin del Déu que estimem i servim (Rm. 8:38, 39). Si algun germà ens tracta injustament, imitem l’exemple de Josep i apropem-nos més a Jehovà, intentant tenir el seu punt de vista. Un cop haguem aplicat els principis bíblics i haguem fet tot el possible per solucionar la situació, deixem l’assumpte en mans de Jehovà confiant que Ell intervindrà en el moment més apropiat i de la manera més convenient.
CONFIA EN «EL JUTGE DE TOTA LA TERRA»
17. Com pots demostrar que confies en «el Jutge de tota la terra»?
17 Mentre visquem en aquest món, és d’esperar que passem per injustícies. I encara que és poc probable que a la congregació es doni una situació com aquesta, si penséssim que aquest és el cas, no hauríem de deixar que això ens fes caure (Sl. 119:165). Al contrari, si som lleials a Jehovà, ens esforçarem per confiar en Ell i en la seva ajuda. També hem de ser modestos i reconèixer que no sabem tots els detalls, i que la nostra imperfecció pot fer que vegem les coses de manera distorsionada. I, com hem après de l’exemple de Josep, és molt important evitar parlar malament d’altres perquè això només empitjoraria la situació. A més, en lloc de prendre’ns la justícia per la nostra mà, siguem lleials i esperem que Jehovà prengui cartes en l’assumpte. Si ho fem així, tindrem l’aprovació i la benedicció del nostre Pare, tal com li va passar a Josep. Podem estar segurs que Jehovà, «el Jutge de tota la terra», sempre farà el correcte «perquè tots els seus camins són justícia» (Gèn. 18:25; Deut. 32:4).
18. Què veurem al següent article?
18 A l’article següent, analitzarem dos exemples més d’injustícies que van tenir lloc al poble de Jehovà en temps bíblics. Repassar aquests relats ens ajudarà a veure que la humilitat i el perdó estan molt relacionats amb la justícia de Jehovà.
^ § 7 Consulta la biografia del germà Willi Diehl a l’article «Jehová es mi Dios, en quien de veras confiaré», de La Torre de Guaita de l’1 de novembre de 1991 (en espanyol).