«Hi havia un tron posat en el cel, i un que seia sobre el tron. I Aquell que hi seia era d’aspecte semblant a la pedra de jaspi i a la coralina. I encerclava el tron un arc iris d’aspecte semblant a la maragda» (Apocalipsi 4:2, 3).

«Tenia una resplendor al voltant. Semblant a l’arc que apareix entre els núvols en un dia de pluja, així era l’aparença de la resplendor al voltant. Aquesta era l’aparença de la semblança de la glòria de Jahveh» (Ezequiel 1:27, 28).

Les visions que van rebre l’apòstol Joan i el profeta Ezequiel comparen l’esplendor de l’Altíssim, Jehovà, amb coses que nosaltres coneixem, com les pedres precioses, l’arc iris i un tron majestuós. Així ens mostren que la presència de Jehovà transmet admiració, pau i tranquil·litat.

Aquestes descripcions sobre Déu coincideixen amb les paraules del salmista, que va dir: «Jahvè és gran, és digne de ser lloat, és més temible que tots els déus; perquè els déus dels pobles són no-res, però Jahvè ha fet el cel. Glòria i majestat fan guàrdia davant d’ell, poder i esplendor l’assisteixen al seu temple» (Salm 96:4-6, MM).

Tot i ser el Déu Suprem, Jehovà ens diu que li podem orar i ens assegura que ens escoltarà (Salm 65:2). Es preocupa tant de nosaltres i ens estima tant que l’apòstol Joan va escriure convençut: «Déu és amor» (1 Joan 4:8).

«[El deixeble Esteve], ple de l’Esperit Sant, mirava fixament vers el cel, i va veure la glòria de Déu i Jesús dret a la dreta de Déu. I digué: Heus aquí, veig oberts els cels i el Fill de l’home dret a la dreta de Déu» (Fets [Actes] 7:55, 56).

Esteve va parlar d’aquesta visió als líders jueus, aquells que poc abans havien estat al darrere de la mort de Jesús. La visió confirmava que Jesús era viu, havia ressuscitat i havia rebut honra. L’apòstol Pau va escriure al respecte: «[Jehovà] va ressuscitar [Jesús] d’entre els morts, i el va fer  seure a la seva dreta en els àmbits celestials, per damunt de tot principat, i potestat, i poder, i dominació, i de tot nom que és anomenat no solament en aquest temps, sinó també en el que ha de venir» (Efesis 1:20, 21).

Però la Bíblia no només ens parla de la posició que va rebre Jesús. També ens diu que, igual que Jehovà, es preocupa sincerament pels humans. Per exemple, quan va ser a la terra, va curar els malalts i va ressuscitar algunes persones. I amb el seu sacrifici va demostrar el gran amor que sent per Déu i per nosaltres (Efesis 2:4, 5). Com que és a la dreta de Déu, molt aviat farà servir la seva autoritat en benefici de les persones obedients.

«Vaig continuar mirant, fins que foren posats els trons, i l’Ancià de dies [Jehovà] s’assegué [...]. Milers de milers el servien, i miríades de miríades estaven dempeus davant d’ell» (Daniel 7:9, 10).

En aquesta visió, el profeta Daniel no només va veure un àngel o dos, en va veure milions. Devia ser una visió espectacular! La Bíblia ens explica que els àngels són esperits molt poderosos i intel·ligents, són éssers impressionants. També diu que entre els àngels hi ha diferents posicions, com querubins i serafins. A les Escriptures es parla dels àngels més de dues-centes cinquanta vegades.

Els àngels no són humans que han pujat al cel; Déu els va crear molt abans que els humans. De fet, quan va crear la terra, els àngels «aclamaven de goig» (Job 38:4-7).

Els àngels fidels serveixen Déu de moltes maneres. Per exemple, tenen un paper clau en l’obra més important que s’està duent a terme: proclamar les bones notícies del Regne de Déu (Mateu 24:14). L’apòstol Joan va tenir una visió sobre la seva participació en aquesta tasca. Va escriure: «Vaig veure un altre àngel que volava pel mig del cel, i tenia un evangeli etern per anunciar-lo als habitants de la terra, a tota nació, i tribu, i llengua, i poble» (Apocalipsi 14:6). En els nostres dies, els àngels no parlen directament amb la gent  com ho van fer en el passat, però sí que guien la predicació perquè es pugui arribar a les persones que tenen un cor sincer.

«Hi hagué una guerra en el cel: Miquel [Jesucrist] i els seus àngels van combatre contra el drac. També va combatre el drac i els seus àngels, però no van poder guanyar, i el seu lloc no es trobà més en el cel. I fou llançat aquell gran drac, la serp antiga, l’anomenat diable i Satanàs, el qui enganya tota la humanitat. Fou llançat a la terra, i els seus àngels foren llançats amb ell» (Apocalipsi 12:7-9).

El cel no ha sigut sempre un lloc ple de pau i harmonia. Al principi de la història humana, un àngel es va deixar consumir pel desig de ser adorat i, a causa d’això, es va rebel·lar contra Jehovà i es va convertir en Satanàs, títol que significa «opositor». Després, més àngels es van unir a aquesta rebel·lió i ara se’ls coneix com dimonis. Són éssers dolents fins a la medul·la i s’han posat en contra de Déu. A més, han fet que moltes persones donin l’esquena a Jehovà i a les seves normes amoroses.

Satanàs i els dimonis són cruels i depravats. Són els enemics de la humanitat i els responsables de gran part del nostre patiment. El relat bíblic de Job ho demostra. Satanàs va matar tot el seu bestiar, i després va assassinar els seus deu fills fent que «un gran vent» ensorrés la casa on estaven. Per últim, va fer que Job tingués «una úlcera maligna, de la planta dels peus fins a la coroneta del cap» (Job 1:7-19; 2:7, MM).

Però Satanàs té els dies comptats. Des que va ser llançat a la terra, sap que «té poc temps» (Apocalipsi 12:12). Està condemnat, i això sí que és una bona notícia!

«[Tu, Jesús,] ens vas comprar per a Déu, de tota tribu i llengua i poble i nació, i ens vas fer reis i sacerdots per al nostre Déu, i regnarem sobre la terra» (Apocalipsi 5:9, 10).

Algunes persones ressuscitaran al cel, igual que en el cas de Jesús. Per això ell va dir als apòstols: «Vaig a preparar un lloc per a vosaltres. I [...] tornaré i us prendré amb mi, perquè on jo sóc, també hi sigueu vosaltres» (Joan 14:2, 3).

Els que van al cel hi van per complir un propòsit: formar part, juntament amb Jesús, d’un Regne  que governarà la terra i aconseguirà que els que hi visquin siguin feliços. En la famosa oració del Parenostre, Jesús va ensenyar als seus seguidors a orar perquè vingués aquest Regne: «Pare nostre que ets en els cels, sigui santificat el teu Nom. Vingui el teu regne. Sigui feta la teva voluntat, com en el cel, també sobre la terra» (Mateu 6:9, 10).

«Vaig escoltar una veu forta que venia del cel i deia: Heus aquí, el tabernacle de Déu amb els homes [...]. I Déu eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà. I tampoc no hi haurà dol ni clam ni dolor, perquè les primeres coses han passat» (Apocalipsi 21:3, 4).

Aquesta visió que va rebre l’apòstol Joan ens trasllada al moment en què el Regne de Déu, format per Jesús i les persones que hauran ressuscitat al cel, posarà fi a la governació de Satanàs i convertirà la terra en un paradís. Tot el que ha fet patir la humanitat, inclús la mort, desapareixerà per sempre.

I què passarà amb els milions de persones que han mort i no ressuscitaran al cel? Molt aviat despertaran aquí, a la terra, i tindran la possibilitat de viure per sempre en un paradís (Salm 37:11, 29).