ABANS de pujar al cel, Jesús va dir als seus deixebles: «Sereu testimonis meus a Jerusalem, i a tot Judea i Samaria, i fins a l’últim extrem de la terra» (Fe. 1:8). Però, com podrien els primers cristians complir aquest repte tan gran?

En Martin Goodman, un professor de la Universitat d’Oxford, afirma que «el sentit de responsabilitat va diferenciar els cristians de la resta de grups religiosos, inclosos els jueus, que hi havia a l’Imperi romà». Jesús mateix va viatjar d’un lloc a un altre per dur a terme la seva comissió de predicar. I els verdaders cristians havien d’imitar el seu exemple i predicar per tot arreu «la bona nova del Regne de Déu», i així poder trobar persones sinceres que volien conèixer el missatge de la Bíblia (Lc. 4:43, BEC). Per aquesta raó, al primer segle hi havia «apòstols», paraula que literalment significa «enviats» (Mc. 3:14, BCI). De fet, Jesús va manar als seus seguidors: «Aneu, doncs, i instruïu tots els pobles» (Mt. 28:18-20).

És cert que avui en dia ja no tenim cap dels apòstols amb nosaltres, però sí que hi ha molts germans que manifesten esperit de missioner. Quan se’ls convida a fer més a la predicació, responen com el profeta: «Aquí em tens, envia’m» (Is. 6:8). Per exemple, alguns s’han mudat a servir a altres països, com han fet els milers de germans que han assistit a l’Escola de Galaad. D’altres s’han mudat a una zona del seu país on hi havia més necessitat. I molts d’altres han après un nou idioma per col·laborar amb congregacions i grups d’altres llengües. Ara bé, és possible que les circumstàncies d’aquests germans no hagin estat les millors i no els hi hagi estat fàcil. Per aquesta raó, han hagut de cultivar l’esperit de sacrifici per demostrar que estimen Jehovà i els altres. I després de calcular «el  cost», s’han ofert per ajudar (Lc. 14:28-30). Sense cap dubte, el que estan fent aquests germans i germanes és molt útil i beneficiós.

Ara bé, no tots tenim les mateixes circumstàncies. Per això, no tots ens podem mudar on hi ha més necessitat ni podem aprendre un nou idioma. Tot i això, creus que podries manifestar aquest esperit de missioner a la teva pròpia congregació?

És evident que els cristians del primer segle tenien l’esperit de missioner, tot i que la majoria van servir a la seva terra natal. No obstant això, les següents paraules que Pau va dirigir a Timoteu els aplicaven tant a ells com a nosaltres ara: «Fes obra d’evangelitzador, compleix bé el teu ministeri» (2 Tim. 4:5, BCI). De fet, tots els cristians hem d’obeir el manament de predicar i fer deixebles, sigui on sigui que visquem. A més, hi ha moltes maneres de servir com a missioners a la nostra pròpia congregació. Vegem-ho a continuació.

En ocasions, els missioners s’han d’adaptar a les noves circumstàncies amb què es troben en un país estranger, ja que moltes coses són diferents. És possible que tu no et puguis mudar a una zona amb més necessitat. Però, significa això que ja no hi ha res més a fer al territori de la teva congregació? És clar que no! Creus que podries buscar noves maneres d’arribar a la gent? Pensa en el que va passar l’any 1940. Als germans se’ls va animar a dedicar un dia a la setmana a predicar al carrer. Podries participar en aquesta faceta de la predicació? I què en penses, de predicar amb els expositors mòbils? T’has plantejat seriosament participar en aquestes facetes de la predicació, tot i que puguin ser noves per a tu?

Tenir una actitud positiva t’ajudarà a predicar amb entusiasme. Per exemple, molts germans que serveixen a zones de necessitat o que han après un idioma estranger són de gran ajuda a la seva congregació perquè estan ben preparats i porten la capdavantera a la predicació. A més, els missioners sovint atenen moltes responsabilitats de congregació fins que hi ha germans locals capacitats per fer-ho. Pensa ara en el teu cas. Si ets un germà batejat, t’estàs esforçant per progressar i així servir millor els germans de la teva congregació? (1 Tim. 3:1.)

A més de predicar amb entusiasme i esforçar-te per tenir més responsabilitats a la congregació, hi ha altres coses que pots fer per ajudar els teus germans. No oblidis que tots, siguem grans, joves, homes o dones, podem ser una font de «consol» per als germans que passen per algun tipus de necessitat (Col. 4:11).

Ara bé, si volem ajudar els nostres germans, primer els hem de conèixer bé. De fet, la Bíblia ens diu que, quan ens reunim, ens hem de preocupar els uns pels altres (Heb. 10:24). Això no vol dir que ens fiquem on no ens demanen, sinó que ens hem d’esforçar per conèixer els germans i per saber el que necessiten. Pot ser que necessitin ajuda pràctica, suport emocional o paraules animadores basades en la Bíblia. Hem de recordar que cuidar els nostres germans és feina de tots, encara que en algunes situacions els ancians i els ajudants de congregació són els únics que poden donar l’ajuda necessària (Gàl. 6:1). Per exemple, podem ajudar els germans grans o fins i tot famílies senceres que estiguin passant per moments difícils.

Pensa en l’exemple d’en Salvatore i la seva família. Per culpa d’una forta crisi econòmica van haver de vendre el seu negoci, la seva casa i part de les seves possessions, i es van angoixar molt pensant en com sortirien endavant. Una família de la seva congregació va veure que necessitaven ajuda i, per això, els van ajudar tant econòmicament com a trobar feina. A més, van passar molts vespres amb tota la família escoltant-los i animant-los. Des d’aquell moment es va forjar una estreta amistat. A pesar d’aquella situació difícil, ara les dues famílies miren enrere contentes recordant el temps que van passar juntes.

Per als cristians verdaders, la religió no és un assumpte privat. Tal com va fer Jesús, ens esforcem per ensenyar a les persones les meravelloses promeses de la Bíblia. Ara bé, tant si podem servir en un altre lloc com si no, tots ens hem d’esforçar per fer «el bé a tothom». I això ho podem posar en pràctica a la nostra congregació (Gàl. 6:10). Si ho fem així, experimentarem l’alegria de donar, i continuarem produint fruit «en tota obra bona» (Col. 1:10; Fe. 20:35).