Una època de gran decadència moral

QUAN diries que va començar la decadència dels principis morals? Durant la teva època, la dels teus pares o la dels teus avis? Alguns diuen que la Primera Guerra Mundial, la qual va començar el 1914, va obrir les portes a un declivi moral sense precedents. El catedràtic d’Història Robert Wohl va escriure en el seu llibre The Generation of 1914: «Els que van viure la guerra sempre van tenir present que un món havia acabat i un altre havia començat l’agost de 1914».

L’historiador Norman Cantor comenta: «Per tot arreu, les normes del comportament social, que ja patien una degradació, es van acabar d’esmicolar. Si els polítics i els militars havien tractat els milions de persones sota el seu càrrec com animals enviats a l’escorxador, llavors, quines normes religioses o ètiques podien impedir que els homes es tractessin els uns als altres amb la mateixa ferocitat que les bèsties salvatges? [...] L’extermini que va causar la Primera Guerra Mundial va rebaixar completament el valor de la vida humana». *

L’historiador anglès H. G. Wells va explicar a la seva obra The Outline of History (‘Resum de la història universal’), escrita el 1920, que l’acceptació de la teoria de l’evolució va donar pas a «una autèntica desmoralització». Per què? Alguns afirmaven que l’home és simplement una forma animal de vida superior. Wells, que també era evolucionista, va argumentar: «S’havia decidit que l’home és un animal social com els gossos de caça, [...] així que tenia sentit que els grans gossos de la humanitat intimidessin i dominessin els altres».

I és que, tal com va dir Cantor, la Primera Guerra Mundial va tenir un efecte devastador en la moralitat de la gent. Ell continua explicant: «La manera de fer de les generacions més grans, la seva política, la manera de vestir i la sexualitat, va ser completament desacreditada». Les esglésies, que van prostituir les ensenyances cristianes donant suport a la teoria de l’evolució i a les guerres, van tenir un paper important en el declivi moral. El general britànic Frank Crozier ho va descriure de la següent manera: «Les Esglésies cristianes són les millors fàbriques d’éssers sanguinaris que tenim i que hem utilitzat lliurement». *

Es rebutgen les normes morals

Durant la dècada que va seguir a la Primera Guerra Mundial, els anomenats feliços anys 20, els antics límits morals es van rebaixar i van ser substituïts per l’actitud del «tot s’hi val». L’historiador Frederick Lewis Allen comenta: «Els deu anys que van venir després de la guerra es podrien conèixer perfectament com la dècada de les males maneres. [...] La desaparició de la manera de fer d’abans va endur-se també els seus valors, els quals donaven goig i sentit a la vida, i no va ser fàcil trobar-ne uns valors substituts». *

Ara bé, aquesta situació es va capgirar durant els anys 30, quan la Gran Depressió va fer que molts acabessin en la misèria més extrema. A més, al final d’aquella dècada, el món va viure una guerra encara més devastadora, la Segona Guerra Mundial. En poc temps, les nacions van construir armes destructives que van treure el món de la depressió econòmica però que el van enfonsar en un patiment i un horror indescriptibles. Quan va acabar la guerra, hi havia centenars de ciutats destruïdes. Al Japó, dues van acabar en ruïnes a causa de l’explosió de dues bombes atòmiques. Milions van morir en cruels camps de concentració. Aquest conflicte es va acabar enduent la vida d’uns 50 milions d’homes, dones i nens.

Davant les circumstàncies tan terribles de la Segona Guerra Mundial, les persones van començar a posar en pràctica les seves pròpies normes de conducta en comptes de fer el que tradicionalment era decent. John Costello, en el seu llibre Love, Sex and War—Changing Values, 1939-45, explica: «A mesura que les llicències tradicionals que existeixen als camps de batalla van entrar dins les cases, semblava que la decència en l’àmbit sexual havia deixat temporalment de tenir límits. [...] Els sentiments d’inquietud i d’urgència del temps de guerra van fer que els límits morals s’esvaïssin, i la vida a moltes llars semblava tan curta i insignificant com la del camp de batalla».

L’amenaça de mort constant va incrementar en les persones la necessitat de tenir relacions amoroses, fins i tot de les més fugaces. El mateix llibre recull comentaris d’una mestressa de casa de la Gran Bretanya, que va explicar la permissivitat sexual que existia aleshores d’aquesta manera: «En realitat no érem persones immorals, simplement vivíem en temps de guerra». Un soldat americà també va admetre: «Per a la majoria de la gent érem immorals, però érem joves i podíem morir l’endemà».

Molts dels supervivents de la guerra han patit seqüeles com a conseqüència dels horrors que van experimentar. A dia d’avui, fins i tot aquells que eren petits aleshores, tenen reviviscències d’aquells fets traumàtics, com si estiguessin succeint de nou. Molts van deixar de creure en Déu i això va afectar el seu concepte de la moralitat. Sense cap respecte per una autoritat que els digués que és el correcte o incorrecte, la gent va començar a veure-ho tot de manera relativa.

Una nova conducta social

Després de la Segona Guerra Mundial es van publicar estudis sobre la conducta sexual. Un d’aquells estudis que es va publicar als Estats Units als anys 40 va ser l’informe Kinsey, que tenia més de 800 pàgines. Com a resultat, moltes persones van començar a parlar obertament de sexe, cosa que no havia estat comú fins aquell moment. I, encara que les estadístiques que es van donar a l’informe van resultar ser exagerades, l’informe va posar sobre la taula la decadència moral que havia tingut lloc després de la guerra.

Durant un temps es va intentar mantenir l’aparença de decència. Per exemple, a la ràdio, a les peŀlícules i a la televisió es censurava el contingut immoral, però això no va durar gaire. L’antic secretari d’Educació dels Estats Units, William Bennett, explica: «Als anys 60, els Estats Units van començar una caiguda en picat cap al que podríem anomenar “descivilització”». * I aquesta actitud va ser adoptada a molts països. Com és que aquest declivi moral es va accelerar durant els anys 60?

Aquella dècada va veure, de manera gairebé simultània, el moviment d’alliberament de la dona i la revolució sexual, que feia bandera d’una nova moralitat. A més d’això, es va desenvolupar la píndola anticonceptiva. En aquestes circumstàncies, es van popularitzar els conceptes d’amor lliure i de relacions sense compromís.

Alhora, la premsa, les peŀlícules i la televisió van relaxar les seves normes morals. Un antic cap del Consell de Seguretat Nacional dels Estats Units, Zbigniew Brzezinski, va dir parlant dels valors que es presenten a la televisió: «Exalten clarament la gratificació personal, normalitzen la violència i la brutalitat i promouen la promiscuïtat sexual». *

I ja a l’època dels 70, el format de vídeo domèstic havia guanyat popularitat. Ara, des de la privacitat de les cases, la gent podia veure contingut immoral i sexualment explícit que no s’hauria atrevit mai a veure en un cinema. Més recentment, gràcies a la popularitat d’internet, s’ha fet disponible arreu del món, a tot aquell que tingui un ordinador, tot tipus de pornografia, fins i tot la més repulsiva.

Les conseqüències de tot això són esgarrifoses. El director d’una presó dels Estats Units va dir recentment: «Deu anys enrere, quan algú jove entrava a la presó podies parlar amb ell sobre el que està bé i el que no. Però els que ara entren no veuen la diferència entre aquests dos conceptes». *

Qui pot oferir guia?

Les esglésies d’avui dia no ofereixen cap mena de guia moral a la gent. En comptes de defensar els principis que Jesús i els seus deixebles van ensenyar al segle primer, les esglésies han acabat formant part d’aquest món malvat. Un escriptor va plantejar aquesta pregunta: «A quina guerra no s’ha dit que cadascun dels bàndols tenia Déu de la seva part?». * Un sacerdot de la ciutat de Nova York, parlant sobre com l’Església ha rebaixat els seus principis morals, va dir fa uns anys: «L’Església és l’única organització al món que té menys requisits d’admissió que un autobús».

És evident que cal posar remei a la gran decadència moral que pateix aquest món. Però, què és el que es necessita exactament? Qui pot fer-ho i de quina manera?

[Notes]

[Comentari]

«L’extermini que va causar la Primera Guerra Mundial va rebaixar completament el valor de la vida humana»

[Requadre]

VIRTUTS O VALORS?

El concepte de virtut solia ser molt clar per a tothom. Una persona era honrada, lleial, casta i respectable, o no ho era. Avui dia, els valors han reemplaçat les virtuts. Però hi ha un problema amb això, tal com explica la historiadora Gertrude Himmelfarb en el seu llibre The De-Moralization of Society (‘La desmoralització de la societat’): «No podem dir de les virtuts el mateix que dels valors, [...] que cadascú té dret de triar les seves pròpies virtuts».

Ella explica que els valors «poden ser creences, opinions, actituds, sentiments, hàbits, maneres de fer, preferències, prejudicis i, fins i tot, idiosincràsies; tot allò que un individu, un grup o una societat vulguin valorar en un moment concret, o per qualsevol raó». En aquesta societat que presumeix de les seves llibertats, la gent se sent justificada a triar els seus propis valors com si triessin un producte del supermercat. Però, quan aquest és el cas, on queden les virtuts i la moralitat?

[Imatge]

Cada vegada és més fàcil que mai accedir a entreteniment corromput