APÈNDIX
Hem de celebrar les festes?
LES festes religioses i civils que se celebren en moltes parts del món no provenen de la Bíblia. Quin n’és l’origen, doncs? Si fas recerca a una biblioteca, et semblarà interessant el que diuen les obres de consulta sobre els dies de festa que se celebren on vius. Analitzem alguns exemples.
Setmana Santa. Tot i que en teoria aquesta festa commemora la resurrecció de Jesús, té molts costums pagans, com ara
les processons. Segons l’obra Las Grandes Religiones Ilustradas, molt abans de Crist, els babilonis «omplien les imatges sagrades de mil atencions [...]. Es cobrien les estàtues amb vestits preciosos, se’ls posaven collars, braçalets i anells; descansaven en llits sumptuosos i se’ls treia en processó». També és conegut en alguns països el conill de Pasqua. L’Enciclopedia Católica reconeix que «és un símbol pagà i sempre ha estat un símbol de fertilitat».Celebracions d’any nou. La data d’any nou i els costums relacionats amb aquesta celebració són diferents a cada país. Respecte a l’origen d’aquesta celebració, una obra de consulta afirma: «El governant romà Juli Cèsar va establir l’Any Nou el dia 1 de gener l’any 46 a. C. Els romans dedicaven aquest dia a Janus, el déu de les entrades, les portes i els inicis. El mes de gener deu el seu nom a Janus, que tenia dues cares, una mirava cap endavant i l’altra, cap enrere» (The World Book Encyclopedia). Per tant, les celebracions de l’any nou es basen en tradicions paganes.
Nit de difunts (o Halloween). «Certs costums de la celebració de la nit de difunts o Halloween estan relacionats amb una cerimònia dels druides (antics sacerdots celtes) de temps precristians. Els celtes tenien festes en honor de dos déus principals: el déu del sol i el déu dels morts. La celebració en honor d’aquest últim déu era el dia 1 de novembre, quan començava l’any nou celta. La festivitat dels morts es va incorporar a poc a poc als ritus cristians» (The Encyclopedia Americana).
Altres festes. Resulta impossible parlar de totes les festes que se celebren al món. De tota manera, Jehovà no aprova cap celebració que exalti persones o organitzacions humanes (Jeremies 17:5-7; Actes [Fets] 10:25, 26). Recorda també que per determinar si una festa religiosa agrada a Déu o no s’ha de tenir en compte quin n’és l’origen (Isaïes 52:11; Apocalipsi [Revelació] 18:4). Els principis bíblics mencionats al capítol 16 d’aquest llibre t’ajudaran a veure què pensa Déu de la participació en festes no religioses.