VAJA! Sembla que Daniel està en perill. Però els lleons no li fan cap mal! Saps per què? Qui ha ficat Daniel amb tots aquests lleons? Vegem-ho.

Ara el rei de Babilònia és un home que es diu Darius. Està molt content amb Daniel perquè Daniel és bo i savi. El rei tria Daniel perquè sigui un governant important al seu regne. Això fa que altres governants estiguin gelosos de Daniel, i fixa’t què fan.

Van a veure Darius i li diuen: «Hem pensat tots, oh rei, que hauries de fer una llei que digui que durant trenta dies ningú no podrà orar a cap déu ni home que no siguis tu, oh rei. Si algú la desobeeix, llavors que el llancin als lleons». Darius no sap per què volen aquesta llei. Però pensa que és una bona idea i la posa per escrit. Ara ja no es pot canviar.

Quan Daniel s’assabenta que s’ha fet aquesta llei, se’n va a casa i fa una oració, tal com ha fet sempre. Aquells homes dolents sabien que Daniel no deixaria d’orar a Jehovà. Estan contents, perquè sembla que el seu pla per desfer-se de Daniel va bé.

Quan Darius descobreix per què aquests homes volien fer aquesta llei, li sap molt de greu. Però no pot canviar la llei, i ha de donar l’ordre de llançar Daniel a la fossa dels lleons. Però el rei diu a Daniel: «Espero que el teu Déu, a qui serveixes, et salvi».

Darius està tan amoïnat que no pot dormir aquella nit. L’endemà al matí va corrents a la fossa dels lleons. El pots veure al dibuix. Crida: «Daniel, servidor del Déu viu! T’ha pogut salvar dels lleons el Déu a qui serveixes?».

«Déu va enviar el seu àngel», contesta Daniel, «i va tancar la boca dels lleons perquè no em fessin mal».

El rei està molt alegre. Ordena que treguin Daniel de la fossa. Llavors fa que llancin als lleons els homes dolents que volien desfer-se de Daniel. Els lleons no els deixen ni arribar al fons de la fossa. Els agafen i els fan miques tots els ossos.

Després el rei Darius escriu a tota la gent del seu regne: «Ordeno que tothom respecti el Déu de Daniel. Fa grans miracles i ha salvat Daniel dels lleons».