AQUÍ veiem un paradís com el que Déu segurament va mostrar al profeta Isaïes. Isaïes va viure poc després de Jonàs.

La paraula paradís vol dir «jardí» o «parc». No et recorda això alguna cosa que ja hem vist en aquest llibre? S’assembla molt al jardí tan maco que Jehovà Déu va fer per a Adam i Eva, oi que sí? Però serà mai tota la Terra un paradís?

Jehovà va dir al seu profeta Isaïes que escrivís sobre el nou paradís que hi haurà per al poble de Déu: «Els llops i les ovelles viuran junts en pau. Els vedells i els lleonets menjaran junts, i uns nens els cuidaran. Fins i tot un bebè jugarà sense perill al costat d’una serp verinosa».

«Això és impossible», diran molts. «A la Terra sempre hi ha hagut problemes, i sempre n’hi haurà». Però pensa-hi: quina casa va donar Déu a Adam i Eva?

Déu els va posar a un paradís. Va ser a causa de la seva desobediència a Déu que van perdre el lloc tan maco on vivien, es van fer vells i van morir. Déu promet que donarà a les persones que l’estimen les mateixes coses que van perdre Adam i Eva.

Al nou paradís futur no hi haurà res que ens pugui fer mal ni destruir. Hi haurà una autèntica pau. Tothom estarà sa i serà feliç. Serà just com Jehovà volia que fos al principi. Més endavant aprendrem com farà Déu tot això.