1. Quin sentiment negatiu tenen moltes persones, inclosos alguns cristians verdaders?

 CREUS que Jehovà t’estima? Alguns pensen que, com diu Joan 3:16, Déu estima la humanitat en general, però que és impossible que els estimi a ells individualment. Fins i tot els cristians verdaders de vegades s’ho plantegen. Un home que estava desanimat va dir: «Em costa de creure que Déu es preocupi el més mínim per mi». T’has sentit així algun cop?

2, 3. Qui vol fer-nos creure que per a Jehovà no valem res i que ell no ens estima, i com podem lluitar contra aquests pensaments?

² A Satanàs li encantaria que creguéssim que Jehovà ni ens estima ni ens valora. De vegades, tracta de portar la gent al seu terreny apeŀlant a la vanitat i l’orgull (2 Corintis 11:3). I, d’altres, trepitja la dignitat dels més vulnerables, especialment en aquests «últims dies» en què molts creixen en famílies sense «afecte natural» i estan exposats a la companyia de gent ferotge, egoista i tossuda (2 Timoteu 3:1-5; Joan 7:47-49; 8:13, 44). Com que aquestes persones han patit maltractament i han estat víctimes del racisme i l’odi durant molts anys, acaben pensant que no valen res i que ningú les podrà estimar mai.

³ Si algun cop t’has sentit així, no et desanimis. Molts de nosaltres tendim a ser massa durs amb nosaltres mateixos. Recorda que la Paraula de Déu ha estat inspirada per «rectificar les coses» i «enderrocar fortaleses» (2 Timoteu 3:16; 2 Corintis 10:4). La Bíblia diu: «Farem que el nostre cor se senti segur davant de Déu, fins i tot si el nostre cor ens condemna, perquè Déu és més gran que el nostre cor i ho sap  tot» (1 Joan 3:19, 20). Vegem quatre maneres com les Escriptures ens ajuden perquè el nostre cor estigui segur que Jehovà ens estima.

4, 5. Com ens mostra l’exemple que va posar Jesús que Jehovà ens considera valuosos?

⁴ En primer lloc, la Bíblia ens ensenya clarament que Déu considera molt valuosos tots i cadascun dels seus servents. Per exemple, Jesús va dir: «¿No es venen dos pardals per una moneda de poc valor? Ara bé, ni un d’ells cau a terra sense que el vostre Pare ho sàpiga. Fins i tot té comptats tots els vostres cabells! Per tant, no tingueu por. Vosaltres valeu més que molts pardals» (Mateu 10:29-31). Analitzem què volien dir aquestes paraules per a la gent del primer segle.

⁵ Potser et preguntis qui voldria comprar un pardal. Bé, en l’època de Jesús el pardal era l’ocell més barat que es podia comprar per menjar. Per només una moneda de poc valor, et posaven dos pardals, i, si en pagaves dues, no et donaven quatre pardals, sinó cinc. El cinquè te’l regalaven com si no valgués res. Potser aquests ocellets no valien res als ulls dels homes, però com els veia el Creador? Jesús va dir: «Déu no s’oblida ni d’un d’ells [ni tan sols de l’ocell que regalaven]» (Lluc 12:6, 7). Oi que comencem a entendre el que ens volia ensenyar? Si per a Jehovà un simple pardalet és tan valuós, com no ho serem els humans! Imagina’t si Jehovà ens coneix bé que, tal com va dir Jesús, fins i tot té comptats tots els nostres cabells!

 6. Com sabem que Jesús no exagerava quan va dir que els nostres cabells estan comptats?

⁶ Que els nostres cabells estan comptats? Alguns podrien pensar que Jesús estava exagerant. Però pensa en l’esperança de la resurrecció. Per tornar-nos a crear, Jehovà ens ha  de conèixer a la perfecció. Per a ell som tan importants que recorda cadascun dels nostres detalls, inclosos el codi genètic i totes les experiències i records que hem anat acumulant al llarg dels anys. a En comparació, comptar els nostres cabells, uns 100.000 de mitjana, és molt fàcil per a ell.

7, 8. a) Quines són algunes qualitats que a Jehovà li agrada trobar al cor de les persones? b) Quines són algunes de les bones obres que Jehovà valora?

⁷ En segon lloc, la Bíblia ens ensenya el que Jehovà valora dels seus servents: les bones qualitats i els esforços que fem. El rei David va dir al seu fill Salomó: «Jehovà examina tots els cors i veu les intencions i els pensaments» (1 Cròniques 28:9). Que content es deu posar Jehovà quan examina els cors de milions de persones i, enmig d’un món violent i ple d’odi, troba un cor que estima la pau, la veritat i la justícia! I què fa quan troba un cor que l’estima, el vol conèixer i desitja compartir aquest coneixement amb altres? Ell mateix ens diu que es fixa en els que parlen d’ell als altres. De fet, té «un llibre per recordar els que temen Jehovà i els que mediten en el seu nom» (Malaquies 3:16). Per a ell, aquestes qualitats són molt valuoses.

⁸ Quines són algunes de les bones obres que Jehovà valora? Sens dubte, els esforços que fem per imitar el seu Fill, Jesucrist (1 Pere 2:21). Una de les coses més importants que podem fer és predicar les bones notícies del Regne. A Romans 10:15 llegim: «Que bonics són els peus dels que  anuncien bones notícies de coses bones!». La majoria de la gent no pensa que els seus peus siguin bonics. Però aquí els peus representen els esforços que fan els servents de Jehovà per predicar, que per a ell sí que són molt bonics i valuosos (Mateu 24:14; 28:19, 20).

9, 10. a) Per què podem estar segurs que Jehovà valora el nostre aguant? b) Què és el que mai fa Jehovà?

⁹ Jehovà també valora el nostre aguant (Mateu 24:13). Recorda, Satanàs vol que donis l’esquena a Jehovà. Per tant, cada dia que et mantens lleial a Jehovà és un dia més que l’has ajudat a donar una resposta als desafiaments de Satanàs (Proverbis 27:11). De vegades, no és fàcil aguantar. La mala salut, els problemes econòmics, l’angoixa emocional i altres dificultats poden convertir el nostre dia a dia en una cursa d’obstacles. I també ens podem desanimar quan no es compleixen les nostres expectatives (Proverbis 13:12). Quan aguantem a pesar de tot, Jehovà es posa molt content. El rei David ho sabia i, per això, li va demanar que guardés les seves llàgrimes en un «odre», i va afegir  amb confiança: «No estan apuntades en el teu llibre?» (Salm 56:8). Jehovà guarda i recorda totes les llàgrimes que has vessat i les proves per les quals has passat per tal de mantenir-te lleial. Aquestes llàgrimes també són precioses als seus ulls.

¹⁰ Ara bé, com que el nostre cor té la tendència a condemnar-nos, de vegades ens costa de veure que Jehovà ens valora. Potser sentim que el nostre cor ens diu constantment: «Però si hi ha molts altres millors que jo! Jehovà es deu sentir molt decebut amb mi quan em compara amb els altres». Però Jehovà no ens compara, ni és rígid o dur (Gàlates 6:4). Ell examina tots els racons del nostre cor i es queda amb les coses bones, encara que siguin petites.

11. Què ens ensenya de Jehovà el cas d’Abies?

¹¹ En tercer lloc, Jehovà ens examina per trobar les coses bones. A tall d’exemple, quan Jehovà va decretar l’execució de tota la dinastia apòstata del rei Jeroboam, va ordenar que un dels seus fills, Abies, tingués un enterrament digne. Per què? La Bíblia diu: «Ell és l’únic de la casa de Jeroboam en qui Jehovà, el Déu d’Israel, ha trobat alguna cosa bona» (1 Reis 14:1, 10-13). En efecte, Jehovà havia examinat el cor d’aquell jove i hi havia trobat «alguna cosa bona». Per molt petit o insignificant que fos, ho va veure digne d’aparèixer a la Seva Paraula. Fins i tot ho va recompensar mostrant cert grau de misericòrdia a aquell membre d’una família apòstata.

12, 13. a) Com mostra el cas del rei Josafat que Jehovà busca les coses bones en nosaltres fins i tot quan ens equivoquem? b) Com demostra Jehovà que és un Pare amorós quan examina les nostres qualitats i les nostres bones accions?

¹² Un exemple encara més evident és el del bon rei Josafat. Quan va cometre una estupidesa, el profeta de  Jehovà li va dir: «Per això, Jehovà està indignat amb tu». Quines paraules tan contundents! Però el missatge de Jehovà continuava: «Tot i així, s’han trobat coses bones en tu» (2 Cròniques 19:1-3). Com veiem, encara que Jehovà tenia raons per estar indignat, la ira no li impedia veure les coses bones de Josafat. Que diferent dels humans imperfectes! Quan algú ens decep, ens costa molt veure les seves bones qualitats. I quan nosaltres fallem, la decepció, la vergonya i la culpabilitat no ens deixen veure les coses bones que tenim. Però recorda que, si et penedeixes del que has fet i t’esforces per no tornar-ho a fer, Jehovà et perdonarà.

¹³ Igual que un buscador d’or llença la grava que no serveix, quan Jehovà ens examina també descarta les nostres faltes. Ara pensa en les bones qualitats i les bones accions que fas. Aquestes són les «pedretes d’or» que es queda Jehovà! No has vist mai com els pares guarden durant dècades els dibuixets i els treballs d’escola dels seus fills encara que ells ja ni els recordin? Doncs Jehovà és el Pare més amorós. Mentre ens mantinguem lleials a ell, mai oblidarà  les nostres qualitats i les nostres bones accions. És més, veuria injust oblidar-se’n, i ell mai és injust (Hebreus 6:10). Però encara ens examina d’una altra manera.

14, 15. a) Per què les nostres imperfeccions no impedeixen que Jehovà vegi les coses bones que tenim? Posa’n un exemple. b) Què farà Jehovà amb les coses bones que veu en nosaltres, i com veu els seus servents fidels?

¹⁴ Més enllà de la imperfecció, Jehovà veu el nostre potencial. Per exemple: la gent a qui li apassiona el món de l’art faria el que fos per restaurar quadres o altres obres que han estat malmeses. Quan a la National Gallery de Londres algú va disparar a un dibuix de Leonardo da Vinci valorat en uns 30 milions de dòlars, a ningú se li va passar pel cap llençar el quadre només perquè estava danyat. Al contrari, de seguida van restaurar aquella obra mestra que tenia gairebé 500 anys. Per què? Perquè, per als amants de l’art, era una obra preciosa. I no vals més tu que un dibuix al carbonet? No dubtis que, tot i els danys que t’hagi causat la imperfecció, per a Déu, ets preciós (Salm 72:12-14). Jehovà, el nostre hàbil Creador, farà el que calgui per restaurar a la perfecció tots els qui responguin favorablement al seu amor (Fets 3:21; Romans 8:20-22).

¹⁵ En efecte, quan Jehovà ens mira veu qualitats que nosaltres mateixos desconeixem. Mentre el servim, farà que aquestes es vagin desenvolupant fins que siguem perfectes. Sense importar com ens hagi tractat el món de Satanàs, Jehovà considera valuosos els seus servents fidels (Ageu 2:7).

16. Quina és la millor prova de l’amor de Jehovà, i com saps que aquest regal va dirigit a tu personalment?

¹⁶ En quart lloc, Jehovà demostra de moltes maneres que ens estima. El sacrifici redemptor de Crist és la millor resposta  a la mentida satànica que no valem res i que ningú ens estima. Mai oblidis que la dolorosa mort que Jesús va patir en un pal de turment i el dolor encara més gran de Jehovà en veure com el seu Fill moria són proves del seu amor. Lamentablement, a molts els costa de creure que aquest regal vagi dirigit a ells personalment, ja que senten que no se’l mereixen. Recorda, però, que tot i que l’apòstol Pau va perseguir els seguidors de Crist, va escriure: «El Fill de Déu [...] em va estimar i es va entregar per mi» (Gàlates 1:13; 2:20).

17. De quines maneres ens atreu Jehovà a ell i al seu Fill?

¹⁷ Jehovà demostra que ens estima ajudant-nos individualment a beneficiar-nos del sacrifici de Crist. Jesús va dir: «Ningú pot venir a mi a menys que el Pare, que m’ha enviat, l’atregui» (Joan 6:44). De fet, Jehovà mateix ens apropa al seu Fill i a l’esperança de viure eternament. Com? A través de la predicació, amb la qual ens atreu un per un, i a través de l’esperit sant, que Jehovà utilitza per ajudar-nos a entendre i posar en pràctica les veritats espirituals a pesar de les nostres limitacions i imperfeccions. Jehovà pot dir de nosaltres el que va dir d’Israel: «T’he estimat amb un amor etern, i per això t’he atret a mi amb amor lleial» (Jeremies 31:3).

18, 19. a) Quina és la manera més íntima com Jehovà demostra que ens estima, i com sabem que se n’ocupa personalment? b) Com ens assegura la Bíblia que Jehovà ens escolta amb empatia?

¹⁸ Potser la manera més íntima com Jehovà ens mostra el seu amor és mitjançant el privilegi de l’oració. Per això la Bíblia ens anima a orar «contínuament» a Déu (1 Tessalonicencs 5:17). Ell escolta les nostres oracions (Salm 65:2). De fet, no ha delegat aquesta responsabilitat en ningú altre, ni tan sols en el seu propi Fill. Pensa-hi: el Creador de l’univers et convida a apropar-te a ell en oració amb total llibertat i franquesa. I com ens escolta Jehovà?  Ens escolta de manera freda, insensible o despreocupada? En absolut!

¹⁹ Jehovà demostra empatia. Què és l’empatia? Un germà fidel, ja gran, va dir: «L’empatia és sentir el teu dolor en el meu cor». De debò li afecta a Jehovà el nostre dolor? Fixa’t què diu la Bíblia sobre els patiments del seu poble Israel: «Durant tots els seus patiments, ell també va patir» (Isaïes 63:9). Jehovà no només veia que ho passaven malament, sinó que sentia el seu dolor. Les següents paraules que va dirigir al seus servents demostren la intensitat dels seus sentiments: «Qui us toca a vosaltres toca la nineta del meu ull» (Zacaries 2:8). b Quin mal deu fer això! I és que Jehovà sent el que nosaltres sentim. Quan patim, ell pateix.

20. Quina actitud hem d’evitar si volem obeir el consell de Romans 12:3?

²⁰ Com hem vist, Jehovà ens estima i té un bon concepte de nosaltres. Però cap cristià equilibrat ha d’utilitzar això com a excusa per ser orgullós o egocèntric. L’apòstol Pau va escriure: «Per la bondat immerescuda que se m’ha mostrat, dic a cadascun de vosaltres que no pensi de si mateix més del que ha de pensar, sinó que pensi d’una manera que demostri seny, segons la mesura de fe que Déu li hagi donat» (Romans 12:3). Una altra traducció diu: «Us dic a cadascun de vosaltres que no us atribuïu a vosaltres mateixos un valor més alt del que realment teniu, sinó que us valoreu de manera realista» (A Translation in the Language of the People, de Charles B. Williams). Per tant, siguem assenyats  i recordem que, encara que gaudim de l’amor de Jehovà, en realitat ni hem fet res per guanyar-nos-el ni ens el mereixem (Lluc 17:10).

21. Quines mentides satàniques hem de rebutjar, i de què hem d’estar segurs?

²¹ Fes tot el possible per rebutjar totes les mentides de Satanàs, com ara que no vals res o que ningú t’estima. Si les experiències que has viscut al llarg de la vida t’han fet pensar que ets massa dolent perquè Jehovà t’estimi, que el que fas és tan insignificant que passa desapercebut als seus ulls o que has comès errors tan greus que ni la sang preciosa del seu Fill els pot cobrir, no t’ho creguis, és mentida! Rebutja aquestes mentides amb totes les teves forces. Continua fent que el teu cor estigui segur d’aquesta veritat que Pau va expressar: «Estic convençut que ni la mort, ni la vida, ni els àngels, ni els governs, ni les coses d’ara, ni les coses que vindran, ni els poders, ni l’altura, ni la profunditat, ni cap altra creació podrà separar-nos de l’amor de Déu que està en Crist Jesús, el nostre Senyor» (Romans 8:38, 39).