1, 2. (a) Què és possible que ens preguntem quan veiem una parella que es casa, i per què? (b) Quines preguntes examinarem en aquest capítol?

 T’AGRADA anar als casaments? A molta gent sí, perquè solen ser ocasions molt agradables. Els nuvis van maquíssims. I no només això, se’ls veu a la cara que estan radiants de felicitat. En aquest dia no poden deixar de somriure i el seu futur sembla prometedor i ple d’esperança.

² Ara bé, s’ha de reconèixer que avui dia la institució del matrimoni fa aigües. Tot i que esperem que al nou matrimoni li vagi tot bé, de vegades ens preguntem: «Seran feliços? Durarà el seu matrimoni?». La resposta dependrà de si el marit i la muller confien en el consell diví per al matrimoni i l’apliquen (Proverbis 3:5, 6, BEC). Cal que ho facin si volen mantenir-se en l’amor de Déu. Examinem la resposta que ofereix la Bíblia a aquestes quatre preguntes: per què casar-se? Si et vols casar, quina persona hauries de triar? Com et pots preparar per al matrimoni? I què pot ajudar l’home i la dona a tenir un matrimoni feliç i fort?

3. Per què seria imprudent casar-se per raons equivocades?

³ Algunes persones creuen que el matrimoni és imprescindible per ser feliç, i que no et sentiràs realment satisfet  o content si no trobes parella... Això és del tot fals! Jesús, un home que no es va casar, va dir que la solteria era un do i va animar tothom que ho pogués fer a mantenir-se solter (Mateu 19:11, 12, NTC). L’apòstol Pau també va parlar dels avantatges de ser solter (1 Corintis 7:32-35). Ni Jesús ni Pau van imposar la solteria; de fet, els qui «prohibeixen el matrimoni» estan al mateix nivell que els qui ensenyen «doctrines de dimonis» (1 Timoteu 4:1-3). Tot i així, la solteria presenta molts avantatges als qui volen servir Jehovà sense distraccions. Per tant, seria imprudent casar-se per raons equivocades, com ara la pressió dels altres.

4. Quin fonament posa un matrimoni d’èxit per a la criança dels fills?

⁴ Llavors, existeixen raons vàlides per casar-se? Doncs sí. El matrimoni és un altre regal que ens fa el nostre Déu amorós (Gènesi 2:18). Per això també comporta alguns avantatges i ens pot fer feliços. Per exemple, un matrimoni d’èxit és el millor fonament per formar una família. Els nens necessiten un ambient estable i uns pares que els eduquin, els estimin, els disciplinin i els donin guia (Salm 127:3; Efesis 6:1-4). Però tenir fills no és l’única raó vàlida per casar-se.

5, 6. (a) Segons Eclesiastès 4:9-12, quins són alguns beneficis pràctics d’una amistat íntima? (b) Com pot ser el matrimoni com una corda de tres caps?

⁵ Fixa’t en el text temàtic d’aquest capítol i el seu context: «Més val ser dos que no pas un, perquè així el treball rendeix més. I si l’un cau, l’altre l’aixeca. Però ai del qui cau estant sol, sense que un altre el pugui aixecar! Igualment, si dos dormen junts, s’escalfen; però un de sol, com es pot escalfar? I si un de sol pot ser vençut, dos ja planten cara. Perquè: “Una corda de tres caps no es trenca fàcilment”» (Eclesiastès [Cohèlet] 4:9-12, BCI).

 ⁶ En primer lloc, aquest passatge parla del valor de l’amistat. I, evidentment, el matrimoni és l’amistat més íntima de totes. Com mostren aquests versicles, una unió així pot proporcionar ajuda, benestar i protecció. Ara bé, un matrimoni és especialment fort quan és més que un vincle de tan sols dues persones. Una corda de dos caps, com insinua el versicle, es pot trencar. Però tres caps entrellaçats o trenats costarien més de separar. Quan l’interès principal del marit i la dona és agradar a Jehovà, el seu matrimoni és com una corda de tres caps. Com que Jehovà és una part real del matrimoni, la unió és forta de debò.

7, 8. (a) Quin consell va escriure Pau per als cristians solters que lluiten contra els desitjos sexuals? (b) Quina visió realista del matrimoni ens dóna la Bíblia?

⁷ A més, el matrimoni és l’únic marc on es poden satisfer adequadament els desitjos sexuals. En aquest entorn, les relacions sexuals són realment una font de plaer (Proverbis 5:18, BCI). Tot i que una persona soltera hagi deixat enrere els anys en què els impulsos sexuals són més forts, és possible que encara hagi de lluitar contra aquests desitjos. Si no els controla, aquests desitjos poden portar a una conducta impròpia o impura. Pau va escriure per inspiració aquest consell per als solters: «Si no es veuen amb cor de dominar-se, que es casin. Val més casar-se que cremar-se» (1 Corintis 7:9, Nou Testament, ed. Claret; Jaume 1:15, BCI).

⁸ Independentment de les raons per les quals es casi una persona, s’ha de ser realista. Com va dir Pau, els qui es casen «tindran aflicció en la carn» (1 Corintis 7:28, TBS). Els casats s’han d’enfrontar a reptes que els solters no tenen. Bé, doncs, si decideixes casar-te, com pots estalviar-te alguns problemes i experimentar més felicitat? Una manera és triar sàviament la persona amb qui et casaràs.

9, 10. (a) Com va il·lustrar Pau el perill que comporta formar un lligam estret amb els incrèduls? (b) Quin sol ser el resultat de passar per alt el consell diví de no casar-se amb un incrèdul?

⁹ Déu va inspirar Pau perquè escrivís un principi de vital importància que s’hauria d’aplicar a l’hora de triar parella: «No us uniu amb jou desigual amb els incrèduls» (2 Corintis 6:14, TBS). La seva il·lustració estava basada en un aspecte del món de l’agricultura. Si es posen al mateix jou dos animals de mides o forces molt diferents, els dos patiran. Igualment, si un cristià i un incrèdul s’uneixen en el jou del matrimoni, experimentaran sens dubte friccions i tensions. Si un membre del matrimoni vol mantenir-se en l’amor de Jehovà, però a l’altre tant li és, les seves prioritats en la vida no seran compatibles i és probable que acabin patint molt. Per aquesta raó Pau va instar els cristians a casar-se només «en el Senyor» (1 Corintis 7:39).

¹⁰ Alguns cristians solters han arribat a la conclusió que un «jou desigual» és millor que sentir-se sols. Alguns decideixen passar per alt el consell bíblic i es casen amb algú que no serveix Jehovà. El resultat sol ser trist, ja que es troben casats amb una persona amb qui no poden compartir les coses més importants de la vida. La soledat que en resulta pot ser encara més gran que la que sentien abans de casar-se. Afortunadament, però, hi ha milers de cristians que confien en el consell diví sobre aquest tema i el segueixen lleialment (Salm 32:8). Es mantenen solters, amb l’esperança de trobar algun dia una persona amb qui casar-se dins del poble de Jehovà.

11. Què et pot ajudar a triar sàviament la persona amb qui casar-te? (Consulta també el requadre « Quina mena de persona busco?».)

¹¹ És clar, això no vol dir que qualsevol servent de Jehovà sigui automàticament un cònjuge adequat. Si t’estàs  plantejant casar-te, busca algú amb una personalitat, unes metes espirituals i un amor per Déu compatibles amb els teus. L’esclau fidel ha publicat molta informació sobre aquest tema, i faries bé de meditar en aquest consell bíblic amb l’ajuda de l’oració perquè et guiï a l’hora de prendre aquesta important decisió (Salm 119:105, BCI). a

12. Quin costum sobre el matrimoni existeix a molts països, i quin exemple bíblic pot ser de gran ajuda?

¹² A molts països existeix el costum que els pares triïn la persona amb qui es casaran els fills. En aquestes cultures s’entén que els pares tenen més saviesa i experiència per prendre aquesta important decisió. I la veritat és que els matrimonis concertats solen tenir èxit, igual que en temps bíblics. L’exemple d’Abraham, qui va enviar el seu servidor a buscar una esposa per a Isaac, pot ser de gran ajuda als pares que es trobin en una situació similar avui dia. El que més preocupava Abraham no eren els diners ni la posició social. Més aviat, va remoure cel i terra per trobar una esposa per a Isaac que fos una serventa de Jehovà (Gènesi 24:3, 67). b

13-15. (a) Quina ajuda dóna el principi de Proverbis 24:27 a un home jove que està pensant casar-se? (b) Què pot fer una dona jove per preparar-se per al matrimoni?

¹³ Si estàs pensant seriosament en el matrimoni,  convindria que et preguntessis: «Estic realment preparat?». La resposta no depèn només de la teva visió de l’amor, el sexe, la companyia o la criança dels fills. Més aviat, hi ha objectius específics en què ha de meditar tota persona que es vulgui casar.

¹⁴ Un home jove que busca esposa ha de reflexionar amb atenció en aquest principi: «Organitza a fora la teva feina i prepara-la sobre el camp; acabat, vés i edifica la teva casa» (Proverbis 24:27). Què vol dir això? En aquell temps, si un home volia ‘edificar la seva casa’, o formar una família, s’havia de preguntar: «Estic llest per cuidar i mantenir una esposa i els fills que puguin venir?». Primer havia de treballar i encarregar-se dels seus camps, o collites. El mateix principi aplica avui dia. Un home que es vol casar s’ha de preparar per assumir la responsabilitat. Mentre tingui la capacitat física, haurà de treballar. La Paraula de Déu indica que un home que no satisfà les necessitats físiques, emocionals i espirituals de la família és pitjor que una persona sense fe (1 Timoteu 5:8, BCI).

¹⁵ Una dona que decideix casar-se també ha d’acceptar una sèrie de responsabilitats de pes. La Bíblia elogia algunes de les habilitats i qualitats que li caldran a l’esposa per ajudar el seu marit i cuidar de la família (Proverbis 31:10-31). Els homes i les dones que s’afanyen a casar-se sense estar preparats per assumir les responsabilitats que comporta el matrimoni, en realitat estan sent egoistes, perquè no es preocupen pel que ells poden oferir a la seva futura parella. Ara bé, el més important de tot per als qui es volen casar és preparar-se espiritualment.

16, 17. En quins principis bíblics han de meditar els qui es vulguin casar?

¹⁶ Preparar-se per al matrimoni implica meditar en  els papers que Déu ha assignat al marit i la muller. Un home ha de saber què significa ser el cap d’una família cristiana. Això no li dóna permís per comportar-se com un tirà, sinó que ha d’imitar la manera com Jesús exerceix l’autoritat (Efesis 5:23). De la mateixa manera, una cristiana ha de comprendre el digne paper de la muller. Estarà disposada a sotmetre’s a «la llei del marit»? (Romans 7:2.) Ella ja es troba sota la llei de Jehovà i la de Jesús (Gàlates 6:2). L’autoritat del marit dins de la família representa una altra llei. Podrà donar suport i sotmetre’s a l’autoritat d’un home imperfecte? Si aquesta idea no li acaba de fer el pes, és millor que no es plantegi l’opció de casar-se.

¹⁷ A més, tant l’home com la dona han d’estar preparats per satisfer les necessitats especials de l’altre (Filipencs 2:4). Pau va escriure: «Que cadascú estimi la seva muller com a si mateix; i la muller, que respecti el marit». Gràcies a la inspiració divina, Pau va percebre que l’home té una necessitat especial de sentir que la seva dona el respecta profundament. I la dona especialment necessita sentir que el seu marit l’estima (Efesis 5:21-33).

18. Per què s’ha de tenir autodomini durant el festeig?

¹⁸ Per tant, festejar amb algú no és només per passar-ho bé. És un període perquè l’home i la dona aprenguin a tractar-se mútuament com cal, i per determinar si casar-se serà el més encertat. Però també cal tenir molt autodomini. L’atracció física és natural i pot arribar a ser molt intensa i portar a unes demostracions d’afecte inapropiades. Però si s’estimen de veritat, no faran res que pugui perjudicar espiritualment la persona que s’estimen (1 Tessalonicencs 4:6, BCI). Per això, si festeges amb algú, t’has de controlar; i tant si et cases com si no, l’autodomini et serà molt útil en totes les coses.

19, 20. En què es diferencia l’opinió dels cristians sobre el matrimoni de la que tenen moltes persones? Il·lustra-ho.

¹⁹ Si una parella vol que el seu matrimoni duri, ha de tenir un autèntic sentit del compromís. A les novel·les i les pel·lícules, normalment el matrimoni és el final feliç que tothom espera. A la vida real, però, el matrimoni no és el final. És el principi d’una cosa que Jehovà va dissenyar perquè durés (Gènesi 2:24). Malauradament, el món no ho veu així. En algunes cultures es parla del «llaç del matrimoni». Potser no s’adonen que aquesta il·lustració reflecteix perfectament l’opinió de la gent sobre el matrimoni. Per què diem això? Igual que un bon llaç ha de ser fort i aguantar el temps que sigui necessari, també s’ha de poder fer i desfer amb facilitat.

²⁰ Avui dia moltes persones creuen que el matrimoni és temporal. Es casen sense meditar-ho gaire perquè pensen que això els farà feliços, amb la idea de deixar-ho quan la cosa comenci a complicar-se. Però recorda la il·lustració que fa servir la Bíblia per referir-se al lligam del matrimoni: una corda. Les cordes que es fabriquen per als vaixells de pesca estan dissenyades per no desfer-se mai, per resistir fins i tot enmig de la tempesta més violenta. De la mateixa manera, el matrimoni està dissenyat perquè duri. De fet, Jesús va dir: «El que Déu va unir, que l’home no ho separi» (Mateu 19:6). Si et cases, has de tenir la mateixa opinió del matrimoni. Fa aquest compromís que el matrimoni sigui una càrrega? En absolut.

21. (a) Quina actitud mútua han de mantenir el marit i la muller? (b) Què els ajudarà a fer-ho?

²¹ El marit i la muller han de mantenir un punt de vista adequat l’un de l’altre. Si els dos procuren centrar-se  en les bones qualitats i els esforços de l’altra persona, el matrimoni serà una font d’alegria i pau. És poc realista tenir aquesta visió positiva d’una persona imperfecta? Jehovà sempre és realista i, tot i així, esperem que ens vegi amb bons ulls. El salmista va preguntar: «Si tinguessis en compte les culpes, Senyor, qui es podria sostenir?» (Salm 130:3, BCI). El marit i la muller han de veure’s mútuament d’aquesta manera positiva i amb una actitud perdonadora (Colossencs 3:13).

22, 23. Quin bon exemple van donar Abraham i Sara als matrimonis d’avui?

 ²² El matrimoni pot portar més felicitat i satisfacció a mesura que resisteix el pas del temps. La Bíblia ens mostra el matrimoni d’Abraham i Sara quan ja eren grans. La seva vida no era pas una bassa d’oli. Imagina què va suposar per a Sara, que possiblement ja tenia uns seixanta anys, deixar la seva còmoda casa d’Ur, una ciutat pròspera, i passar la resta de la seva vida en tendes de campanya. Tot i això, es va sotmetre a l’autoritat del seu marit. Va ser un autèntic complement i ajudant per a Abraham, ja que va col·laborar respectuosament perquè les decisions d’ell tinguessin èxit. I la seva submissió no era superficial; fins i tot «per dins», Sara s’adreçava al seu marit com el seu senyor (Gènesi 18:12, BCI; 1 Pere 3:6). El respecte que sentia per Abraham li naixia del cor.

²³ És clar, això no vol dir que Abraham i Sara sempre estiguessin d’acord en tot. En una ocasió Sara va suggerir una cosa que «va desplaure molt» a Abraham. Ara bé, Jehovà va aconsellar Abraham que fos humil i fes cas de la seva dona. El resultat? Tota la família se’n va beneficiar (Gènesi 21:9-13). Tots els matrimonis, inclosos els que porten molts anys casats, poden aprendre molt d’aquesta parella fidel a Déu.

24. Quina mena de matrimoni honra Jehovà, i per què?

²⁴ En la congregació cristiana hi ha milers de matrimonis feliços. Són matrimonis en què la dona respecta profundament el marit, el marit estima i honra la dona, i els dos treballen plegats perquè la voluntat de Jehovà sigui el més important a la seva vida. Si decideixes casar-te, tria amb saviesa la persona, prepara’t bé per al matrimoni, i esforça’t per tenir un matrimoni pacífic i feliç que honri Jehovà. Si ho fas així, el teu matrimoni t’ajudarà a mantenir-te en l’amor de Déu.