Carta als Romans 7:1-25
7 És que no sabeu, germans (perquè parlo als que coneixeu la llei), que la Llei és amo de les persones mentre estan vives?
2 Per exemple, la dona casada està lligada per llei al seu marit mentre ell està viu, però si el seu marit mor, és alliberada de la llei del seu marit.+
3 Per tant, si arribés a ser d’un altre home mentre el seu marit estigués viu, seria anomenada adúltera.+ Però si el seu marit mor, és alliberada de la llei del seu marit i, per això, no seria adúltera si arribés a ser d’un altre home.+
4 Doncs bé, germans meus, a vosaltres també se us va fer morir pel que fa a la Llei per mitjà del cos del Crist perquè arribéssiu a ser d’un altre,+ d’aquell que va ressuscitar* d’entre els morts,+ per tal que produïm fruit per a Déu.+
5 Perquè quan vivíem d’acord amb la carn, els desitjos pecaminosos que la Llei despertava actuaven en els nostres cossos* perquè produíssim fruit que porta a la mort.+
6 Però ara hem sigut alliberats de la Llei,+ perquè hem mort pel que fa a allò que ens lligava, per tal que siguem esclaus en un sentit nou per mitjà de l’esperit+ i no en el sentit vell per mitjà del codi escrit.+
7 Aleshores, què direm? És pecat la Llei? És clar que no! De fet, no sabria què és el pecat si no fos per la Llei.+ Per exemple, no sabria què és la cobdícia si la Llei no hagués dit: «No desitgis el que és dels altres.»+
8 Però el pecat, que va aprofitar l’ocasió que li donava el manament, va produir en mi tot tipus de cobdícies, perquè sense la llei, el pecat estava mort.+
9 De fet, en un altre temps jo estava viu sense la llei. Però quan va arribar el manament, el pecat va tornar a viure i jo vaig morir.+
10 I vaig veure que el manament que m’havia de portar a la vida+ em portava a la mort.
11 Perquè el pecat, que va aprofitar l’ocasió que li donava el manament, em va seduir i per mitjà d’ell em va matar.
12 Per tant, la Llei en si mateixa és santa, i el manament és sant, just i bo.+
13 Així doncs, és que una cosa bona em va portar a la mort? De cap manera! Va ser el pecat el que, per tal que quedés clar que era pecat, em va portar a la mort per mitjà d’una cosa bona.+ D’aquesta manera, el pecat va arribar a ser molt més pecaminós per mitjà del manament.+
14 Perquè sabem que la Llei és espiritual, però jo soc carnal, venut al pecat.+
15 De fet, no entenc per què actuo d’aquesta manera, ja que no practico el que desitjo, sinó que faig el que odio.
16 Ara bé, si faig el que no desitjo, reconec que la Llei és bona.
17 Però ara ja no soc jo qui ho fa, sinó el pecat que viu dins meu.+
18 Perquè sé que dins meu, és a dir, en la meva carn, no hi ha res de bo, ja que desitjo fer el que està bé però no soc capaç de fer-ho.+
19 Perquè no faig les coses bones que desitjo fer, sinó que practico les coses dolentes que no desitjo fer.
20 Aleshores, si faig el que no desitjo fer, ja no soc jo qui ho fa, sinó el pecat que viu dins meu.
21 Per tant, veig que existeix aquesta llei en el meu cas: quan desitjo fer el que està bé, el que és dolent està amb mi.+
22 Sens dubte, a l’home que soc per dins li agrada molt la llei de Déu,+
23 però m’adono que al meu cos* hi ha una altra llei que lluita contra la llei de la meva ment+ i que em fa presoner de la llei del pecat+ que hi ha al meu cos.*
24 Pobre de mi! Qui m’alliberarà del cos que pateix aquesta mort?
25 Dono gràcies a Déu per mitjà de Jesucrist, el nostre Senyor! Per tant, amb la meva ment soc esclau de la llei de Déu, però amb la meva carn soc esclau de la llei del pecat.+
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «va ser aixecat».
^ Lit. «membres».
^ Lit. «als meus membres».
^ Lit. «als meus membres».
