Les bones notícies segons Mateu 27:1-66
27 Quan es va fer de dia, tots els sacerdots principals i els ancians del poble es van reunir per decidir com matar Jesús.+
2 I després de lligar-lo, se’l van endur i el van entregar a Pilat, el governador.+
3 Quan Judes, el que el va trair, va veure que havien condemnat Jesús, va tenir remordiments i va anar a tornar les 30 monedes de plata als sacerdots principals i als ancians,+
4 i els va dir: «He pecat al trair sang innocent.» Però ells li van respondre: «I a nosaltres què ens importa? Això és problema teu!»
5 Llavors va llançar les monedes de plata al temple, va marxar i es va penjar.+
6 Però els sacerdots principals van agafar les monedes de plata i van dir: «No està permès posar-les al tresor sagrat, perquè són diners tacats de sang.»*
7 Després de parlar-ho, van decidir utilitzar els diners per comprar el camp del terrisser i fer-lo servir per enterrar-hi els forasters.
8 Per això, aquell camp s’anomena Camp de Sang+ fins al dia d’avui.
9 Així es va complir el que s’havia dit per mitjà del profeta Jeremies: «Van agafar les 30 monedes* de plata, el preu que li havien posat a l’home, el preu que alguns fills d’Israel li havien posat,
10 i van comprar el camp del terrisser, tal com Jehovà* m’havia manat.»+
11 Jesús estava davant del governador, i aquest li va preguntar: «Ets tu el rei dels jueus?» I Jesús li va contestar: «Tu mateix ho dius.»+
12 Però quan els sacerdots principals i els ancians l’acusaven, no contestava res.+
13 Llavors Pilat li va dir: «¿No sents tot el que diuen contra tu?»
14 Però ell no li va respondre res, ni tan sols una paraula, i el governador es va quedar molt sorprès.
15 Cada festa, el governador tenia el costum d’alliberar el presoner que la gent volgués.+
16 En aquell moment hi havia un presoner famós que es deia Barrabàs.
17 Quan la gent es va reunir, Pilat va preguntar: «A qui voleu que alliberi: a Barrabàs o a Jesús, a qui anomenen Crist?»,
18 perquè Pilat s’havia adonat que li havien entregat Jesús per enveja.
19 A més, mentre estava assegut al tribunal, la seva dona li va fer arribar aquest missatge: «No tinguis res a veure amb aquest home just, perquè avui he patit molt en un somni per causa d’ell.»
20 Però els sacerdots principals i els ancians van convèncer la multitud perquè demanessin la llibertat de Barrabàs+ i la mort de Jesús.+
21 I el governador els va tornar a preguntar: «A quin dels dos voleu que alliberi?» Ells van respondre: «A Barrabàs!»
22 Pilat els va preguntar: «I què he de fer amb Jesús, a qui anomenen Crist?» Tots van dir: «Mata’l al pal!»+
23 I Pilat els va contestar: «Per què? Quin mal ha fet?» Però ells cridaven encara més fort: «Mata’l al pal!»+
24 Quan va veure que no en treia res, sinó que es començava a formar un aldarull, Pilat va agafar aigua, es va rentar les mans davant de tothom i va dir: «Soc innocent de la sang d’aquest home. Ara és cosa vostra!»
25 I tota la gent va respondre: «Nosaltres i els nostres fills ens fem responsables de la seva mort.»*+
26 Aleshores Pilat va alliberar Barrabàs, però va fer assotar Jesús+ i el va entregar perquè l’executessin en un pal.+
27 Llavors els soldats del governador van portar Jesús al palau del governador i van reunir tota la tropa al seu voltant.+
28 Li van treure la roba, el van cobrir amb un mantell de color escarlata,+
29 van trenar una corona d’espines i l’hi van posar al cap. A la mà dreta li van posar una canya. I agenollats davant seu, se’n burlaven dient: «Visca el rei dels jueus!»
30 Aleshores li van escopir,+ li van agafar la canya i van començar a donar-li cops al cap.
31 Finalment, després d’haver-se’n burlat, li van treure el mantell, li van tornar a posar la seva roba i se’l van endur per clavar-lo al pal.+
32 Quan sortien, van trobar un home de Cirene que es deia Simó, i el van obligar a prestar el servei de portar el pal de turment.*+
33 Quan van arribar a un lloc anomenat Gòlgota, és a dir, el Lloc de la Calavera,+
34 li van donar vi barrejat amb fel,*+ però quan el va tastar, no en va voler beure.
35 Després de clavar-lo al pal, es van repartir la seva roba jugant-se-la a sorts+
36 i es van asseure allà per vigilar-lo.
37 Damunt del seu cap van escriure el motiu de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.»+
38 Al seu costat van posar dos lladres en un pal cadascun, un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra.+
39 I els que passaven per allà l’insultaven+ movent el cap+
40 i dient: «Tu que vas dir que destruiries el temple i el construiries en tres dies,+ salva’t a tu mateix! Si ets fill de Déu, baixa del pal de turment!»+
41 Els sacerdots principals, amb els escribes i els ancians, van començar a burlar-se d’ell de la mateixa manera i deien:+
42 «Ha salvat altres persones, però no es pot salvar a si mateix! És el rei d’Israel!+ Que baixi ara del pal de turment i creurem en ell!
43 Ha confiat en Déu. Que Déu el salvi si el vol ajudar.+ ¿No va dir: “Soc Fill de Déu”?»+
44 Fins i tot els lladres que estaven al seu costat als pals l’insultaven de la mateixa manera.+
45 Des de la sisena hora* fins a la novena hora* una foscor va cobrir tota aquella terra.+
46 I cap a la novena hora, Jesús va cridar amb veu forta: «Eli, Eli, lama sabactani?», que vol dir «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?».+
47 Quan ho van sentir, alguns dels que estaven allà van començar a dir: «Aquest home crida Elies.»+
48 Immediatament, un d’ells va anar corrents a agafar una esponja, la va sucar en vi agre, la va posar en una canya i l’hi va acostar perquè en begués.+
49 Però els altres van dir: «Deixa’l! A veure si Elies ve a salvar-lo.»
50 Llavors Jesús va tornar a cridar amb veu forta i va entregar el seu esperit.*+
51 Aleshores la cortina del santuari+ es va esquinçar de dalt a baix en dos trossos,+ la terra va tremolar i les roques es van partir.
52 Les tombes* es van obrir i molts cossos dels sants que havien mort van ser aixecats,*
53 i molta gent els va veure. (Després que ell va ser aixecat, algunes persones que venien de les tombes van entrar a la ciutat santa.)
54 Però quan el centurió i els que estaven amb ell vigilant Jesús van veure el terratrèmol i tot el que passava, van tenir molta por i van dir: «No hi ha dubte que era el Fill de Déu.»+
55 I moltes dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea per servir-lo estaven allà mirant des de lluny.+
56 Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, que era la mare de Jaume i de Josès, i la mare dels fills de Zebedeu.+
57 A última hora de la tarda va arribar Josep, un home ric d’Arimatea que també s’havia fet deixeble de Jesús,+
58 i va parlar amb Pilat per demanar-li el cos de Jesús.+ Llavors Pilat va ordenar que l’hi donessin.+
59 I Josep va agafar el cos, el va embolicar amb lli net de bona qualitat+
60 i el va posar a la tomba* nova+ que s’havia excavat a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l’entrada de la tomba i se’n va anar.
61 Però Maria Magdalena i l’altra Maria es van quedar allà, assegudes davant de la tomba.+
62 L’endemà, el dia després de la preparació,+ els sacerdots principals i els fariseus es van presentar davant de Pilat
63 i li van dir: «Senyor, hem recordat que, mentre encara estava viu, aquest impostor va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré.”*+
64 Per això, ordena que s’asseguri la tomba fins al tercer dia, perquè no vinguin els seus deixebles, robin el cos+ i diguin a la gent: “Ha ressuscitat* d’entre els morts!” Aquest engany seria pitjor que el primer.»
65 I Pilat els va dir: «Emporteu-vos un grup de soldats. Aneu i assegureu la tomba tan bé com pugueu.»
66 Ells hi van anar i, per assegurar la tomba, van segellar la pedra de l’entrada i van deixar-hi els soldats.
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «és el preu de sang».
^ O «peces».
^ Lit. «Que la seva sang estigui sobre nosaltres i els nostres fills».
^ Un líquid amarg.
^ És a dir, cap a les 12 del migdia.
^ És a dir, cap a les 3 de la tarda.
^ O «va fer l’últim sospir».
^ O «tombes commemoratives».
^ O «van quedar a la vista».
^ O «tomba commemorativa».
^ Lit. «seré aixecat».
^ Lit. «Ha sigut aixecat».
