Jutges 6:1-40
6 Però els israelites van tornar a fer el que estava malament als ulls de Jehovà,+ i per això Jehovà els va entregar en mans de Madian durant set anys.+
2 Els madianites van dominar Israel.+ A causa dels madianites, els israelites es van fer amagatalls* a les muntanyes, a les coves i als llocs de difícil accés.+
3 Cada vegada que els israelites sembraven, els madianites, els amalequites+ i els orientals+ els atacaven.
4 Acampaven al seu territori i destruïen les collites per tota la regió fins a Gaza. No deixaven a Israel res per menjar, ni tampoc ovelles, bous o burros.+
5 Pujaven amb el seu bestiar i les seves tendes, i eren tan nombrosos com les llagostes.+ Eren tants que ni ells ni els seus camells es podien comptar,+ i venien al país per destruir-lo.
6 Finalment, Madian va deixar Israel enfonsat en la misèria, i els israelites van suplicar a Jehovà que els ajudés.+
7 Quan els israelites van suplicar a Jehovà que els alliberés de Madian,+
8 Jehovà els va enviar un profeta que els va dir: «Això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel: “Jo us vaig treure d’Egipte, de la terra on éreu esclaus.+
9 Us vaig rescatar d’Egipte i de tots els que us oprimien. Vaig expulsar els vostres enemics de davant vostre i us vaig donar la seva terra.+
10 I us vaig dir: ‘Jo soc Jehovà, el vostre Déu.+ No adoreu* els déus dels amorreus, els habitants de la terra on viviu.’+ Però no em vau obeir.”»*+
11 Més tard, l’àngel de Jehovà va arribar+ i es va asseure sota el gran arbre que hi havia a Ofrà, un arbre que pertanyia a Joàs, l’abiezerita.+ El seu fill Gedeó+ estava desgranant* el blat a dins del cup* perquè els madianites no veiessin el gra.
12 L’àngel de Jehovà se li va aparèixer i li va dir: «Jehovà està amb tu,+ guerrer valent.»
13 I Gedeó li va respondre: «Perdona’m, senyor meu, però si Jehovà està amb nosaltres, per què ens ha passat tot això?+ On són tots els seus actes extraordinaris que ens explicaven+ els nostres pares quan ens deien: “Jehovà és qui ens va treure d’Egipte”?+ Ara Jehovà ens ha abandonat+ i ens ha entregat a les mans dels madianites.»
14 I Jehovà el va mirar i li va dir: «Ves, que amb la força que tens salvaràs Israel de les mans dels madianites.+ No soc jo qui t’envio?»
15 I Gedeó li va respondre: «Perdona’m, Jehovà. Com pot ser que jo salvi Israel? El meu clan* és el menys important de la tribu de Manassès i jo soc el més insignificant de la família del meu pare.»
16 Però Jehovà li va dir: «Com que jo estaré amb tu,+ derrotaràs els madianites com si fossin un sol home.»
17 Aleshores Gedeó li va dir: «Si tinc la teva aprovació, dona’m un senyal que em demostri que ets tu qui em parla.
18 Si us plau, no marxis d’aquí fins que jo torni i posi davant teu el que et vull oferir.»+ I ell li va dir: «No em mouré d’aquí fins que tornis.»
19 Gedeó va entrar, va preparar un cabrit i, amb un efà* de farina, va fer pa sense llevat.+ Va posar la carn en un cistell i el brou a dins d’una olla. Llavors ho va portar tot a l’àngel i ho va servir a sota de l’arbre gran.
20 L’àngel del Déu verdader li va dir: «Agafa la carn i el pa sense llevat, posa’ls a sobre d’aquella roca gran i aboca-hi el brou.» I Gedeó ho va fer.
21 Aleshores l’àngel de Jehovà va estendre el bastó que tenia a la mà i, amb la punta, va tocar la carn i el pa sense llevat. De sobte, va sortir un foc de la roca que va consumir la carn i el pa sense llevat.+ Després l’àngel de Jehovà va desaparèixer de la seva vista.
22 En aquell moment, Gedeó va comprendre que era l’àngel de Jehovà.+
A l’instant Gedeó va exclamar: «Ai, Senyor Sobirà Jehovà! He vist l’àngel de Jehovà cara a cara!»+
23 Però Jehovà li va dir: «Que tinguis pau. No tinguis por,+ no moriràs.»
24 I Gedeó va construir allà un altar per a Jehovà, que fins al dia d’avui s’anomena Jehovà-Salom.*+ L’altar encara està a Ofrà dels abiezerites.
25 Aquella nit Jehovà va dir a Gedeó: «Agafa el toro jove del teu pare, el segon toro jove de set anys. Destrueix l’altar de Baal que té el teu pare, i talla el pal sagrat que hi ha al costat.+
26 Després, posa algunes pedres en fila i construeix un altar per a Jehovà, el teu Déu, a dalt de tot d’aquesta fortalesa. Llavors agafa el segon toro jove, posa’l damunt dels trossos de fusta del pal sagrat que hauràs tallat i presenta’l com a ofrena cremada.»
27 Així doncs, Gedeó va fer venir deu homes d’entre els seus servidors i va fer el que Jehovà li havia dit. Però tenia tanta por de la família del seu pare i dels homes de la ciutat que, en comptes de fer-ho de dia, ho va fer de nit.
28 Quan els homes de la ciutat es van llevar de bon matí, van veure que algú havia destruït l’altar de Baal, havia tallat el pal sagrat que estava al costat i havia ofert el segon toro jove a sobre de l’altar acabat de construir.
29 I es preguntaven els uns als altres: «Qui ha fet això?» Després d’investigar el que havia passat, van dir: «Ha sigut Gedeó, el fill de Joàs.»
30 Aleshores els homes de la ciutat van dir a Joàs: «Porta’ns el teu fill perquè mori! Ell ha destruït l’altar de Baal i ha tallat el pal sagrat que hi havia al costat.»
31 I Joàs+ va dir a tots els que es van enfrontar a ell: «Necessita Baal que el defenseu? Necessita que el salveu? Qui el defensi haurà de morir aquest mateix matí.+ Si ell és un déu, que es defensi ell mateix,+ perquè algú ha destruït el seu altar.»
32 Aquell dia, Joàs li va posar a Gedeó el nom de Jerubaal,* perquè va dir: «Que Baal es defensi ell mateix, perquè algú ha destruït el seu altar.»
33 Tots els madianites,+ els amalequites+ i els orientals van unir forces,+ van creuar el riu i van acampar a la vall de Jezrael.
34 Aleshores l’esperit de Jehovà va venir sobre* Gedeó+ i ell va tocar el corn,+ i els abiezerites+ van anar a donar-li suport.
35 Gedeó va enviar missatgers per tot el territori de Manassès, i els homes d’aquella tribu també van anar a donar-li suport. A més, va enviar missatgers pels territoris d’Aser, de Zabuló i de Neftalí, i els homes d’aquelles tribus van anar a trobar-se amb ell.
36 Llavors Gedeó va dir al Déu verdader: «Si de debò salvaràs Israel per mitjà meu, tal com has promès,+
37 demostra-m’ho així: deixaré un velló de llana* a l’era; si la rosada només mulla el velló però tot el terra del voltant està sec, sabré que salvaràs Israel per mitjà meu, tal com has promès.»
38 I així va ser. Quan es va llevar de bon matí i va escórrer el velló, en va treure prou aigua per omplir un bol gran.
39 Però Gedeó va dir al Déu verdader: «No et posis furiós amb mi; deixa’m que et demani una sola cosa més. Deixa’m, si us plau, que faci una altra prova amb el velló. Si us plau, fes que tot el terra quedi mullat per la rosada però que el velló quedi sec.»
40 I això és el que Déu va fer aquella nit. La rosada va mullar tot el terra, però el velló va quedar sec.
Notes a peu de pàgina
^ O potser «magatzems subterranis».
^ Lit. «no vau escoltar la meva veu».
^ Lit. «No temeu».
^ O «batent».
^ Lloc on es trepitja el raïm.
^ Lit. «miler».
^ Significa ‘Jehovà és pau’.
^ Significa ‘que Baal defensi la seva causa/disputa’.
^ Lit. «va revestir».
^ O «una pell d’ovella amb la llana».
