Jutges 20:1-48

  • Guerra contra els benjaminites (1-48)

20  Com a conseqüència, tots els homes d’Israel van sortir del territori que va des de Dan+ fins a Beerxeba, i de la terra de Galaad.+ I tot el poble es va reunir en un sol grup* davant de Jehovà a Mispà.+ 2  Els caps del poble, és a dir, els caps de totes les tribus d’Israel, van ocupar els seus llocs a la congregació del poble de Déu. En total eren 400.000 soldats de peu armats amb l’espasa.+ 3  Pel que fa als benjaminites, es van assabentar que els homes d’Israel havien pujat a Mispà. I els homes d’Israel van dir: «Expliqueu-nos com és que s’ha comès aquest crim tan terrible.»+ 4  Aleshores el levita,+ el marit de la dona assassinada, va explicar: «Vaig arribar a Guibeà+ de Benjamí amb la meva concubina per passar-hi la nit. 5  Però els habitants* de Guibeà van venir aquella nit i van envoltar la casa per fer-me mal. Volien matar-me, però en comptes d’això van violar la meva concubina i ella va morir.+ 6  Així que vaig agafar el cos de la meva concubina, el vaig tallar a trossos i vaig enviar un tros a cada territori de l’herència d’Israel,+ perquè s’havia comès un crim vergonyós i depravat a Israel. 7  Ara, tots vosaltres, poble d’Israel, digueu quin és el vostre parer i la vostra decisió.»+ 8  Aleshores tot el poble es va aixecar a la vegada* i va dir: «Ningú anirà a la seva tenda ni tornarà a casa seva. 9  Això és el que farem: escollirem a sorts qui pujarà a lluitar+ contra Guibeà. 10  De totes les tribus d’Israel, triarem 10 homes de cada 100, 100 de cada 1.000 i 1.000 de cada 10.000 perquè aconsegueixin provisions per a l’exèrcit. Així, l’exèrcit podrà enfrontar-se amb Guibeà de Benjamí pel crim tan depravat que els seus habitants han comès a Israel.» 11  Per tant, tots els homes d’Israel es van aliar per lluitar units* contra aquella ciutat. 12  Llavors les tribus d’Israel van enviar missatgers per dir a tots els homes de la tribu de Benjamí: «Com és que entre vosaltres s’ha comès aquest crim tan terrible? 13  Entregueu-nos aquests homes de Guibeà que no tenen escrúpols+ perquè els matem i fem desaparèixer d’Israel el que és dolent.»+ Però els benjaminites no van voler escoltar els seus germans israelites. 14  Els benjaminites van sortir de les seves ciutats i es van reunir a Guibeà per anar a lluitar contra els homes d’Israel. 15  Aquell dia els benjaminites van convocar d’entre les seves ciutats 26.000 homes armats amb espases, a més de 700 soldats d’elit de Guibeà. 16  En aquest exèrcit hi havia 700 soldats d’elit que eren esquerrans. Tots ells podien llançar una pedra amb la fona contra un cabell sense fallar el tir. 17  Els homes de les altres tribus d’Israel, sense incloure els de la tribu de Benjamí, van convocar 400.000 homes armats amb espases.+ Tots ells eren guerrers d’experiència. 18  El poble d’Israel es va posar en camí i va pujar a Betel per preguntar a Déu:+ «Qui de nosaltres anirà al capdavant de la batalla contra els benjaminites?» I Jehovà va contestar: «Els de Judà aniran al capdavant.» 19  Al matí, els israelites es van aixecar i van acampar per lluitar contra Guibeà. 20  Els homes d’Israel van sortir a lluitar contra la tribu de Benjamí i es van posar en ordre de batalla davant de Guibeà. 21  Aquell dia, els benjaminites van sortir de Guibeà i van matar 22.000 israelites. 22  Però els homes de l’exèrcit d’Israel van ser molt valents i es van tornar a posar en ordre de batalla al mateix lloc que el primer dia. 23  Els israelites van pujar a Betel, van plorar davant de Jehovà fins al vespre i van preguntar a Jehovà: «Hem de tornar a combatre contra els nostres germans, la gent de Benjamí?»+ I Jehovà va contestar: «Aneu a lluitar contra ells.» 24  Així doncs, el segon dia, els israelites van tornar a enfrontar-se amb els benjaminites. 25  I els benjaminites van sortir de Guibeà aquell segon dia per fer-los front i van matar 18.000 israelites més,+ tots ells homes armats amb espases. 26  Aleshores tots els homes d’Israel van pujar a Betel, on van plorar i es van asseure davant de Jehovà.+ Aquell dia van dejunar+ fins al vespre i van presentar a Jehovà ofrenes cremades+ i ofrenes de pau.*+ 27  Després van demanar a Jehovà el seu consell,+ perquè en aquell temps l’arca del pacte del Déu verdader era allà. 28  (En aquella època, Finehès,+ el fill d’Eleazar, el fill d’Aaron, prestava servei* davant de l’Arca.) Van preguntar: «Hem de tornar a combatre contra els nostres germans, els benjaminites, o no?»+ I Jehovà va respondre: «Aneu-hi, perquè demà els entregaré a les vostres mans.» 29  Per tant, els israelites van parar una emboscada+ al voltant de Guibeà. 30  El tercer dia, els israelites van pujar a atacar els benjaminites i es van posar en ordre de batalla davant de Guibeà, igual que les altres vegades.+ 31  Quan els benjaminites van sortir per enfrontar-se a l’exèrcit, els israelites van fer que s’allunyessin de la ciutat.+ Aleshores, igual que les altres vegades, els benjaminites van començar a atacar els israelites i en van matar alguns als camins principals, un dels quals puja a Betel i l’altre a Guibeà. Van deixar uns 30 israelites morts pels camps.+ 32  Per això els benjaminites van pensar: «Els estem derrotant com les altres vegades.»+ Però els israelites deien: «Ens retirarem per fer que s’allunyin de la ciutat i vagin cap als camins principals.» 33  Així doncs, tots els homes d’Israel van deixar les seves posicions i es van posar en ordre de batalla a Baal-Tamar. Mentrestant, els israelites que estaven coŀlocats en emboscada a prop de Guibeà van sortir dels seus amagatalls i es van llançar a l’atac. 34  Així, 10.000 dels millors soldats de tot Israel es van presentar davant de Guibeà. La batalla va ser molt intensa. Però els benjaminites no s’imaginaven el desastre que els queia al damunt. 35  Jehovà va derrotar Benjamí+ davant d’Israel. Aquell dia els israelites van matar 25.100 benjaminites, tots ells homes armats amb espases.+ 36  Al veure que els israelites es retiraven, els benjaminites van pensar que els derrotarien.+ Però, en realitat, els israelites es van retirar perquè confiaven en l’emboscada que havien parat contra Guibeà.+ 37  Els homes de l’emboscada van actuar ràpidament i van atacar Guibeà. Es van desplegar per tota la ciutat i van matar tothom a tall d’espasa. 38  Ara bé, els homes d’Israel havien quedat amb els soldats de l’emboscada que aquests farien un senyal de fum des de la ciutat. 39  Quan els israelites es van retirar de la batalla, els homes de Benjamí els van començar a atacar, van matar uns 30 homes d’Israel+ i van dir: «És evident que els estem tornant a derrotar, igual que en l’última batalla.»+ 40  Però llavors una columna de fum va començar a pujar des de la ciutat; era el senyal. Quan els homes de Benjamí van mirar enrere, van veure que tota la ciutat s’estava cremant i que les flames pujaven cap al cel. 41  En aquell moment, els homes d’Israel van fer mitja volta i els homes de Benjamí van entrar en pànic, perquè es van adonar del desastre que els havia caigut al damunt. 42  Per això van fugir dels homes d’Israel i se’n van anar cap al desert. Però no aconseguien escapar-se de la batalla. Fins i tot els homes que sortien de les ciutats s’hi van unir i els van anar matant. 43  Els israelites van acorralar els benjaminites i els van perseguir sense treva. Els van derrotar just davant de Guibeà, cap a l’est. 44  Finalment van morir 18.000 homes de Benjamí. Tots ells eren guerrers valents.+ 45  Els homes de Benjamí van fer mitja volta i van fugir cap al desert, cap a la roca de Rimmon,+ però els israelites van matar 5.000 benjaminites als camins principals. Els van continuar perseguint fins a Guidom, i així en van matar 2.000 més. 46  En total, aquell dia van morir 25.000 homes de la tribu de Benjamí. Tots ells eren guerrers valents, homes armats amb espases.+ 47  Però 600 homes van fugir al desert, a la roca de Rimmon, on es van quedar durant quatre mesos. 48  I els homes d’Israel van tornar enrere per atacar els altres benjaminites i van matar a tall d’espasa tots els que quedaven a la ciutat, tant les persones com el bestiar. A més, van calar foc a totes les ciutats que trobaven al seu pas.

Notes a peu de pàgina

Lit. «com un sol home».
O potser «terratinents».
Lit. «com un sol home».
Lit. «com un sol home».
O «comunió».
Lit. «estava dret».