Job 41:1-34

  • Déu descriu l’impressionant Leviatan (1-34)

41  ¿Pots capturar Leviatan*+ amb un hamo subjectar la seva llengua amb una corda?  2  ¿Pots passar-li una corda* pel naso foradar-li la mandíbula amb un ganxo?  3  ¿Et farà moltes súpliqueso et parlarà amb tendresa?  4  ¿Farà un pacte amb tuperquè el facis el teu esclau de per vida?  5  ¿Jugaràs amb ell com amb un ocell,o el lligaràs amb una corretja per entretenir les teves nenes?  6  ¿El faran servir els comerciants per fer negocis? ¿El repartiran entre els mercaders?  7  ¿Foradaràs la seva pell amb llances+o el seu cap amb un arpó de pesca?  8  Posa-li la mà al damunt;serà una lluita que mai oblidaràs, i no intentaràs fer-ho mai més!  9  Qualsevol esperança de dominar-lo és inútil. Només de veure’l, quedes aterrit.* 10  Ningú s’atreveix a provocar-lo. Per tant, qui pot enfrontar-se a mi?+ 11  Qui m’ha donat alguna cosa primer perquè jo l’hagi de correspondre?+ Tot el que hi ha sota el cel és meu.+ 12  No deixaré sense mencionar les seves potes,la seva força i el seu cos ben format. 13  Qui li ha tret la cuirassa? Qui es ficarà entre les seves mandíbules? 14  Qui aconsegueix obrir les portes de la seva boca?* Totes les dents que té al voltant són terrorífiques. 15  El seu dors està cobert de fileres d’escames*ben unides entre si. 16  Encaixen tan bé l’una amb l’altraque l’aire no hi pot passar entremig. 17  Estan adherides entre si;s’aferren les unes a les altres i no se les pot separar. 18  Els seus esbufecs llancen espurnes de llum,i els seus ulls són com els rajos de l’aurora. 19  De la boca li surten llampecs,se n’escapen centelles de foc. 20  Del nas li surt fum,com d’un forn alimentat amb joncs. 21  La seva bufada encén les brases,i llança una flama per la boca. 22  El seu coll té una gran força,i davant d’ell s’estén el pànic. 23  Els plecs de la seva pell* estan ben units entre si;són ferms, com si estiguessin soldats a ell, i no es mouen. 24  El seu cor és dur com una pedra,tan dur com la pedra inferior d’un molí. 25  Quan s’aixeca, fins i tot els poderosos s’espanten;els seus moviments bruscos causen confusió. 26  Cap espasa que el toqui el vencerà,ni la llança, ni el dard, ni la punta d’una fletxa.+ 27  Per ell, el ferro és com la palla,i el coure, com la fusta podrida. 28  La fletxa no el fa fugir;les pedres que li llancen amb la fona són per ell com la palla. 29  Per ell, el garrot és com la palla;es riu del brunzit de la javelina. 30  El seu ventre està cobert de trossos de terrissa afilats;s’arrossega pel fang com un trill.+ 31  Fa bullir les profunditats com bull una olla;agita el mar com si fos una olla d’ungüent. 32  Deixa un rastre lluent per on passa;podria semblar que les profunditats tenen cabells blancs. 33  No hi ha res com ell a la terra,un animal fet per no tenir por. 34  Planta cara als més arrogants. És el rei de tots els imponents animals salvatges.»

Notes a peu de pàgina

Possiblement el cocodril.
Lit. «un jonc».
O «caus a terra».
Lit. «cara».
O potser «El seu orgull són les seves fileres d’escames».
Lit. «carn».