Job 30:1-31
30 Ara es riuen de mi,+ells, que són més joves que jo,i que tenen uns pares a qui jo no hauria ni permèsestar amb els gossos que vigilaven el meu ramat.
2 De què m’ha servit el poder de les seves mans?
Ells han perdut tot el seu vigor.
3 Estan consumits per la misèria i la fam;roseguen el que troben a una terra seca,que està arruïnada i desolada des de fa temps.
4 Cullen plantes salades d’entre els matolls;s’alimenten d’arrels de ginesta.
5 Són expulsats de la comunitat;+la gent els escridassa com als lladres.
6 Viuen als vessants dels barrancs,en forats del terra i de les roques.
7 Criden des dels matollsi s’amunteguen entre les ortigues.
8 Com que són fills de gent insensata i sense nom,*han sigut expulsats del país a fuetades.
9 Però ara es riuen de mi fins i tot en les seves cançons.+
M’he convertit en el blanc de les seves burles.*+
10 Em detesten i es mantenen allunyats de mi;+no dubten a escopir-me a la cara.+
11 Com que Déu m’ha desarmat* i m’ha humiliat,no es refrenen de res* davant meu.
12 A la meva dreta s’aixequen com una xusma;em fan fugiri posen obstacles al meu camí per destruir-me.
13 Arruïnen els meus sendersi empitjoren la meva desgràcia,+sense que ningú els aturi.*
14 Entren com si travessessin una gran bretxa de la muralla;avancen enmig de la devastació.
15 El terror m’envaeix;la meva dignitat se’n va arrossegada com pel venti la meva salvació es dissipa com un núvol.
16 Ara la vida se m’escapa;+els dies d’aflicció+ s’apoderen de mi.
17 De nit el dolor em travessa els ossos;+el dolor no deixa de rosegar-me.+
18 La meva roba es deforma amb gran força;*m’estreny com si fos el coll del meu vestit.
19 Déu m’ha llançat al fang;m’he tornat pols i cendra.
20 Et demano ajuda a crits, però no em respons;+em poso dret, però l’únic que fas és mirar-me.
21 T’has posat en contra meva amb crueltat;+m’ataques amb tota la força de la teva mà.
22 M’aixeques i em portes amb el vent;després em llances d’aquí cap allà en la tempesta.*
23 Perquè sé que em faràs baixar a la mort,a la casa on es trobaran tots els vius.
24 Però ningú atacaria un home abatut*+quan demana ajuda a crits durant la seva calamitat.
25 ¿No he plorat pels que passen per moments difícils?*
¿No m’he lamentat pels pobres?+
26 Tot i que esperava el bé, ha vingut el mal;desitjava la llum, però ha vingut la foscor.
27 La meva agitació interior no s’ha calmat;se m’han presentat dies d’aflicció.
28 Camino trist d’aquí cap allà,+ sense veure la llum del sol.
Enmig de l’assemblea m’aixeco i demano ajuda a crits.
29 M’he convertit en el germà dels xacalsi en el company dels estruços.+
30 La pell se m’ha tornat negra i m’ha caigut;+els meus ossos cremen per la calor.*
31 La meva arpa només s’utilitza per al dol,i la meva flauta, per acompanyar la veu dels que ploren.
Notes a peu de pàgina
^ O «menyspreable».
^ Lit. «dels seus proverbis», «de les seves dites».
^ Lit. «ha afluixat la corda del meu arc».
^ O «no treuen el fre».
^ O potser «ajudi».
^ O potser «La gravetat del meu patiment em desfigura».
^ O potser «em dissols amb un soroll estrepitós».
^ Lit. «munt de runes».
^ O «tenen un mal dia».
^ O potser «febre».
