Job 29:1-25
29 Job va continuar amb el seu discurs.* Va dir:
2 «Tant de bo pogués tornar als mesos passats,als dies en què Déu em cuidava,
3 quan ell feia brillar la seva llàntia sobre el meu cap,quan jo caminava enmig de la foscor gràcies a la seva llum,+
4 quan estava en la plenitud de la vida,quan podia sentir l’amistat de Déu a la meva tenda,+
5 quan el Totpoderós encara estava amb mi,quan tenia els meus fills* al meu voltant,
6 quan banyava els meus peus amb mantegai quan de les roques sortien rius d’oli per a mi.+
7 Cada vegada que sortia a la porta de la ciutat+per ocupar el meu seient a la plaça,+
8 els joves em veien i m’obrien pas,*i fins i tot els vells s’aixecaven i es quedaven drets.+
9 Els prínceps guardaven silenci,es tapaven la boca amb la mà.
10 No s’escoltava la veu de cap home important;la llengua se’ls enganxava al paladar.
11 Qui em sentia parlava bé de mi,i els que em veien testificaven a favor meu.
12 Perquè jo rescatava el pobre que cridava per ajuda,+i també l’orfe* i l’indefens.+
13 Els que havien estat a punt de morir em beneïen,+i jo omplia d’alegria el cor de la viuda.+
14 La rectitud era el vestit que em posava;la meva justícia era com una túnica* i un turbant.
15 Jo era ulls per al ceci peus per al coix.
16 Era un pare per al pobre;+examinava les causes judicials de persones que no coneixia.+
17 Trencava la mandíbula del malvat+i li arrencava la presa de les dents.
18 Deia: “Moriré a casa meva,*+i els meus dies seran tan nombrosos com els grans de sorra.
19 Les meves arrels s’estendran fins a les aigües,i la rosada farà nit a les meves branques.
20 La meva glòria es renovarà constantment,i l’arc que tinc a la mà seguirà disparant.”
21 La gent m’escoltava amb expectació,esperava en silenci els meus consells.+
22 Quan jo acabava de parlar, no tenien res més a dir;les meves paraules entraven suaument* a les seves orelles.
23 M’esperaven com s’espera la pluja;obrien la boca de bat a bat com si volguessin beure la pluja de primavera.+
24 Quan els somreia, no s’ho podien ni creure;la llum de la meva cara els reconfortava.*
25 Jo era el seu cap i els guiava,i vivia com un rei entre les seves tropes,+com qui consola els afligits.+
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «proverbi».
^ O «servents».
^ Lit. «s’amagaven».
^ Lit. «orfe de pare».
^ O «túnica sense mànigues».
^ Lit. «al meu niu».
^ Lit. «gota a gota».
^ O potser «no enfosquien la llum de la meva cara».
